Sor Cop Sec
Cesc Poch Ros
Apunt urgent sobre la vaga de transports públics a l’Estat Francès
Quins temps aquests en que quan un col·lectiu té bones condicions laborals en diuen que tenen privilegis!
Cal vigilar les trampes del llenguatge de tòpics i medis comunicatius: Unes bones condicions laborals d’un col·lectiu concret no són un privilegi, sinó unes bones condicions laborals. Cal foragitar la paraula privilegis del discurs quotidià.
Si anem allisant les condicions laborals i socials per dalt sempre anirem a pitjor.
Em direu que hi ha un greuge, que si són diners públics de tothom, que si el sistema públic de pensions perilla (està en beneficis des de fa uns anys)… trampes del discurs neoliberal pretesament únic! Ho podem discutir, però en tot cas continuaria sense ser un privilegi, sinó unes condicions laborals extraordinàries, o senzillament bones. I no sols en tenen el sector públic, sinó també aquells sectors i empreses ben organitzats sindicalment! El que cal és anivellar-les per baix, augmentant no retallant.
A més, a hores d’ara ja hem descobert que una economia de qualitat requereix unes condicions laborals de qualitat, que la precarització laboral no es competitiva i que genera una economia i un país precaris.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crònica des d’El Caire, Egipte! Passa’t pel bloc. Una abraçada catalana
Quins pebrots, França no pot anar amb 15 milions de funcionaris! Cal replantejar el paper omnipresent de l’estat!!!!!!
Doncs parlem-ne.
Això , qui ho paga? El sistema de pensions de repartiment significa que amb les quotes dels que treballen avui, es paguen les pensions dels jubilats actuals. En un futur, quan els actuals treballadors es retirin, seran els seus fills els qui els pagaran les pensions, amb les seves cotitzacions. I així successivament.
Per tant: les pensions no les paga l’estat (no surten dels impostos), sino que les paguen els treballadors en actiu (i les empreses per les quals treballen, que paguen la seva cotitzacio empresarial).
Aleshores, si tothom ha de cotitzar uns anys (contribuir al sistema) per tal de poder després beneficiar-se’n, perquè alguns més i altres menys?
Els que cotitzen menys anys per cobrar el mateix, d’on creieu que surten els diners? Doncs dels altres treballadors, que han d’allargar la seva vida laboral (cotitzar mes anys) per compensar els anys que els altres no han cotitzat.
Això va així i no pas d’una altra manera. Les pensions no son una barra lliure, i els beneficis que uns obtenen son a costa dels altres. Per aixo si algun dels "altres" no cotitza tots els anys que li pertoquen, i es retira abans (pre-jubilat, per exemple) no cobra el 100% de la pensió, sinó una pàrt menor.
Al text se’ns diu que "cal anivellar-les per baix , augmentat no retallant". D’acord, pero no a costa dels altres. A igual feina , igual salari, no? Doncs a igual cotització , igual pensió.
Si algú pot obtenir millors pensions, que l’empresa li pagui un pla de pensions de capitalització (usualment privat), però que no li hagin de pagar els altres cotitzants.
La barra lliure surt molt cara.