Sor Cop Sec

Cesc Poch Ros

1 d'octubre de 2007
2 comentaris

Apunt urgent sobre el 4rt Cinturó i el debat de les infraestructures a Catalunya

M’agradaria veure, ni que fos per un forat, als dirigents del nostre país, els anomenats d’esquerres al govern i l?opinió pública oficial, defensar amb mateixa intensitat el 2on Cinturó ferroviari orbital, o el futur tren transversal, que el 4rt Cinturó.

Caldria recordar-els-hi, que no es tracta sols de pactar un traçat sinó de canviar de model de mobilitat i infraestructures per tenir un país de més qualitat. Que no només estem parlant de preservar un paisatge, el de la plana del Vallès, que, dit de passada prou falta li fa, sinó de definir quin model de mobilitat i infraestructures volem pel nostre país.

Soc del parer que un govern que es diu catalanista i d?esquerres ha d’optar per un nou model de país que posi fi al que ha imperat durant les etapes franquistes i convergents, basat en el transport i la gestió privada i on no s’ha construït cap nova infraestructura significativa de transport públic quotidià al territori.

La xarxa de ferrocarrils és pràcticament la mateixa des del 1931. Cal apostar decididament per impulsar nous traçats ferroviaris al país, més enllà de l’alta velocitat, tant per la mobilitat quotidiana de persones com de mercaderies, construint centrals logístiques pel territori, amb la finalitat de treure camions i cotxes de les nostres carreteres.

És el moment de prioritzar les grans infraestructures de transport públic a Catalunya. És per això que cal prioritzar el 2on Cinturó ferroviari enfront a l’autovia B-40, coneguda com a 4rt Cinturó, que uneixi amb transport públic el Baix Llobregat i els dos vallesos, i el nou tren transversal, que ajudin també a superar l’actual model radial entorn de Barcelona.

La batalla del 4rt Cinturó, després de 10 anys de lluita, crec que fa cara d?acabar amb empat. El 4rt Cinturó, si no hi ha un daltabaix polític al tripartit, no es farà com estava planejat. S?ajuntarà amb altres projectes de millora de la xarxa existent se l?hi canviarà el nom.

Però el que discutíem de veritat, no la batalla sinó la guerra, era com superàvem el model de territori ?dessarollista?, fill de la Barcelona del Porcioles, que van continuar els governs de CiU, avançant cap a un nou model més respectuós amb el medi i el territori, i de més qualitat per les persones que hi vivim i hi treballem. I que ningú en dubti, fins i tot serà millor pel creixement econòmic del segle XXI.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.