3 idees: Primera. Desitjo que la presència de la Cultura Catalana com a cultura convidada a Frankfurt ajudi a que els nostres escriptors i editors es puguin guanyar més bé la vida ampliant el seu mercat, amb moltes traduccions. Però crec que el principal problema de la Literatura catalana actual es troba aquí, en els
Hi ha dies i moments que ajuden a viure. Aquest que us explico n?és un. Estàvem a l?Iraq, al gener del 1999, amb una delegació d?ONGs, convidats pel règim d?en Sadam Hussein, intentant concretar projectes de cooperació (veure post i vídeo anterior). Des del segon dia d?estada un company de periple, el Pepe López, un
M’agradaria veure, ni que fos per un forat, als dirigents del nostre país, els anomenats d’esquerres al govern i l?opinió pública oficial, defensar amb mateixa intensitat el 2on Cinturó ferroviari orbital, o el futur tren transversal, que el 4rt Cinturó. Caldria recordar-els-hi, que no es tracta sols de pactar un traçat sinó de canviar de
Tots tenim el viatge de la nostra vida. L’any 1999 vaig tenir la sort de participar en una delegació d’ONGs a Bagdad, en l’Iraq d’en Sadam Hussein i el seu règim, durant els anys de bloqueig econòmic i també aeri del país. Era la primera delegació d’occidentals després de 8 anys d’aïllament. L’orient àrab, la
No us espanteu més del compte que per impressionat ja ho estic jo. Ahir vaig patir un accident domèstic amb conseqüències greus al travessar la porta de vidre del pati de casa meva. Tot plegat m’ha comportat un centenar llarg de punts en diversos talls sobretot a la cama, algun del quals, segons el metge,
Inicialment aquesta nota s’havia de titular Lectures d’Estiu II, (fa unes setmanes vaig escriure un primer Lectures d’Estiu I que m’obligava al II), però a aquestes alçades de la història m’ha semblat una mica forçat, en tot cas correspon a dues lectures d’aquest estiu que m’agradaria ja haver ressenyat. A la foto que acompanya la
Amb uns dies de retard penjo el text del pregó de l’11 de setembre de Torelló que vaig tenir el goig i l’honor de realitzar enguany. (Alguns lectors osonencs ja deuran saber que un fragment del meu discurs -sobre la poca identificació de les classes populars catalanes, que no sols no hem tingut un estat
Per la plena sobirania social i laboralManifest 11 de setembre de 2007SxS (Sindicalistes x la Sobirania) Els Països Catalans estan vivint un moment de canvi productiu i econòmic a les empreses i en el treball davant de fenòmens com la globalització i les deslocalitzacions industrials. Aquests canvis, i els seus riscos de fractures i exclusions
Diu un amic meu que no me?n perdo mai ni una. I no és ben bé cert, això era abans. El que passa és que gairebé tots els esdeveniments culturals als que vaig els explico al bloc! Dissabte vam ser a Tàrrega, a la Fira de Teatre al Carrer. (L’explicació de la foto que acompanya
Sí, la data és la correcta. 4 de setembre de 1713. El passat dimarts vaig intervenir en un acte públic en commemoració dels fets del 3, 4 i 5 de setembre del 1713, dates en que les tropes borbòniques de Felip V, van ocupar, saquejar i incendiar la, en aquell temps encara, vila de Terrassa,
No he amagat mai, sinó tot el contrari, que la meva colla castellera és la dels Minyons de Terrassa, de la qual duc camisa -la lila malva- des de fa més de 20 anys. Feia temps que tenia la temptació de parlar de castells al bloc, un dels temes que més m’apassionen, i que encara
Durant els dies que no he actualitzat al bloc, perquè no tenia accés a internet, perduts per les muntanyes, he pogut dedicar una miqueta de temps a la lectura. No tinc cap pretensió de fer una crítica literària, sinó sols una petita confessió: soc lector compulsiu de novel·les d’en Georges Simenon, especialment les de l’inspector
Escric aquest post des del wifi del bar "Esglop"? aquí a Sant Francesc de Formentera. Anant pel món amb dues nenes petites es fa difícil trobar el moment per escriure, ja ho deveu saber. Això no em fa cap recança, tot el contrari. Ací estic, però, per deixar-ne constància. Ahir vam anar a les Festes
Me n’alegro de veres que l’element central del discurs catalanista avui sigui el coi d’aeroport i les altres infraestructures de comunicació viària; però me n’alegraria encara molt més si per una vegada, i potser ja per totes, l’eix central pel que pivoti la reivindicació catalanista i sobiranista fossin les qüestions socials: el sal·laris i l’IPC
Fa uns dies, a finals de juny, vaig publicar aquest escrit en una carta al Diari de Terrassa, com a ex alumne de l’Escola La Roda. Durant els dies de Festa Major de Terrassa que vaig passejar-hi força, molta gent me’l va comentar, dient sobretot que els hi havia agradat. A vegades ja passa. Penso que està ben trobat de penjar-lo també