Una branca d’ametller x Kosovo

Avui, mentre al Parlament de Kosovo proclamaven la independència, hem anat a la vinya de la meva àvia a Sant Quintí de Mediona a veure els ametllers florits.
Em diem la vinya tot i que, sembla ser, que després d’una glaçada a l’any 1953 o 54 el meu besavi va arrencar els ceps i va plantar els 200 ametllers i 80 oliveres que hi ha ara. Com és conegut que aquests són dels cultius més productius -ja m’enteneu, vull dir tot el contrari- com a mínim ens delaiten la vista i l’olfacte al més de febrer.
La foto és d’aquest migdia i la barraca de pedra seca és la de la nostra vinya. Tornant a casa a la tarda hem mirat en directe per la CNN (Tant el 3/24 com el Canal 24 horas de TVE feien futbol) la celebració dels kosovars de la seva independència. L’hi explicava a l’Etna, la meva filla gran, i en una associació d’idees que ens ha deixat astorats ha dit: cantem allò del "boti, boti, boti, espanyol el què no boti". De la vinya hem agafat una branca per portar demà a l’escola. Suposo que els ametllers de Kosovo aquest any floriran com mai!
(Demà ja faré la reflexió política sobre si els governants espanyols volen ser el Vaclal Havel, passant a la història com el gran intel·lectual garant de la democràcia, la llibertat i de l’Europa actual coma President de Txèquia davant la independència d’Eslovàquia o un Milosevic -milòsevitx és pronuncia, oi?, un feixista contra la voluntat democràtica?…).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *