Sor Cop Sec

No he amagat mai, sinó tot el contrari, que la meva colla castellera és la dels Minyons de Terrassa, de la qual duc camisa -la lila malva- des de fa més de 20 anys. Feia temps que tenia la temptació de parlar de castells al bloc, un dels temes que més m’apassionen, i que encara no hi havien tret el cap . M’agrada fer castells, m’agrada parlar-ne i m’agrada pensar-los, però ara que ho rumio, em sembla que no n’he escrit mai res.

Ahir, anàvem a la Diada Castellera de l’any a Sant Fèlix amb el Carles, un molt bon amic. Em va passar a buscar per casa, i tal com hem fet moltes vegades des de que érem joves talment un ritual estudiat, vam enfilar el camí de Vilafranca del Penedès. Teníem posada Catalunya Informació de fons quan sentim que parlen de la diada, "apuja, apuja" i deia així:

"Avui es celebra la Diada Castellera de Sant Fèlix amb la participació de les 4 millors colles del país, entre elles les dues Vallenques. Els Castellers de Vilafranca provaran el 3 de 10…."

Pensàvem: ara al final parlaran de nosaltres. Però la notícia es va acabar i dels Minyons de Terrassa ni mitja paraula!!

No cal dir que, felicitant la magnifica actuació dels Castellers de Vilafranca – 4 de 9 amb el pilar, 2 de 9 i pilar de 8 és brutal!- i les tripletes vallenques- els que els darrers anys, des del 4 de 9 net, ajuden a donar un plus de grandesa a la cita vilafranquina som els Minyons. Penso que això els Vilafranquins entesos en castells, després d’uns anys de relacions complicades amb els Minyons, comencen a agrair aquest fet.

El que semblaria clar és que no podem lluitar contra els 200 anys d’història castellera que ens porten els vallencs. Però penso que el tema és més de fons: de concepcions ideològiques del fet casteller i cultural, "goita, els Minyons tots el pisos des de cinquens fins amunt són noies!" deia un comentari ahir a plaça per exemple. I això té derivacions tècniques: penso que le 3 de 10 de Vilafranca ha de perdre pes, no es pot pujar tanta gent i tan grossa sobre una pinya i que resisteixi encara que aquesta soca sigui immensa.

L’aportació dels Minyons a la renovació postmoderna del fet casteller, amb intercultiralitat i ganes de passar-ho bé incloses, que ha fet augmentar l’afició, la participació i l’alçada de les torres humanes mai serà prou reconeguda. Ningú ens posarà cap medalla. No cal. Ho demostrarem a plaça!

Sant Fèlix sempre és gloriós, diu el seu goig. I tinc un "nyanyu" al cap de la caiguda del 2 de 9; em fan mal les lumbars; tinc una cremada d’espurna dels diables i vaig arribar a casa a les tantes de la nit. Però m’ho vaig passar tant bé apurant aquest agost, gaudint l’estiu, que si puc l’any que ve hi tornaré. Sempre hi tornaré.

Visca Sant Fèlix i Visca els Minyons!

(La foto és el 2 de 9 d’ahir del diari AVUI, autor: Van der Meulen)