Sor Cop Sec

Ahir van inaugurar al Centre Cultural de la Caixa Terrassa, en aquesta ciutat, l’exposició “Diàleg escultòric a tres bandes” amb escultures de Cèsar Cabanes, Ferran Bach-Esteve, i Miquel Ros. Aquest darrer és el meu avi, nascut a Instinción a Almeria l’any 1901 i mort a Terrassa l’any 1962, l’any de les riuades com recorda la crònica familiar i que evidentment no vaig poder conèixer.

Als tres escultors els uneix l’espai, la ciutat de Terrassa i el seu ambient artístic al mig del segle XX. El fet que tots tres siguin nascuts fora de la ciutat, però hi són fortament arrelats, la vinculació a l’Escola d’arts i oficis de Terrassa, i també als Amics de les Arts, important entitat cultural de la ciutat. Els tres autors volten escultòricament els cànons clàssics del noucentisme.

Com bé va dir la comissaria de l’exposició Anna Fernández, és una escultura, la d’aquests autors, que fa molta ciutat i un recorregut per la memòria cívica. Tots tres tenen escultures amb presència al paisatge urbà i als seus edificis i espais. La presència d’escultures a la ciutat crea civilitat, memòria històrica, referents col·lectius. En concret del meu avi, Miquel Ros, en puc citar uns quants, sols a Terrassa hi podem trobar, que jo conegui:

-Monument a Jacint Verdaguer
-Pica Baptismal de la Catedral del Sant Esperit de Terrassa
-Frontals de la Fàbrica de la Magdalena (Carretera de martorell)
-Estela per als Amics de les Arts
-Al·legoria a la Indústria tèxtil a Casa Font (Portal de Sant Roc, cantonada del Carrer Major amb el Carrer del Vall)
 
A part de molta obra al cementiri. No en va en Miquel Ros tenia un taller de marbre, 7 fills a mantenir i va haver de fer molta més obra comercial que artística. Aquest recorregut per la memòria històrica també inclou escultures en bust de diverses personalitats i artistes amics seus: Ferran Canyameres -l’original del qual l’escriptor el va donar al Museu de Perpinyà i no l’han volgut cedir per l’exposició actual però n’hi ha una còpia a la Casa Alegre-Museu de Terrassa), del mateix Cèsar Cabanes, de Joan Puig i Ferrater entre molts altres. Miquel Ros té obra molt escampada en àmbits privats, hi ha una esultura de tamany natural “Nena amb colom” amb la meva tia Anna Maria de model quan era nena, en el pati de la casa de Matadepera d’una coneguda familia terrassenca, que era massa car desclavar i moure i tornar al seu lloc per la present exposició.

Finalment no vull deixar d’esmentar que en les obres del meu avi a l’exposició hi ha un magnífic bust de la meva mare, la Cèlia Ros, quan tenia 11 anys i un de mol “art-deco” de la meva àvia Anna Gasset que és el de la foto del present post. L’exposició estarà al Centre Cultural fins al 29 de març.