UNA MIRADA D'ESQUERRES

Ja n’hi ha prou d’embolicar la troca; Rufián ara es replega dins ERC i fa discursos estranys on no concreta res, quan havia despertat expectatives en l’esquerra catalana i l’estatal. ERC és un llast per a les seves ambicions unitàries, el seu flirteig amb Más Madrid, Mònica Oltra, Irene Montero, Xavier Domènech.. què ha sigut? No pots generar expectatives- i més en un moment com aquest- i després jugar a dues bandes (ERC i més enllà) quan el teu propi partit- amb la ceguesa sectària pròpia de partits nacionalistes- es tanca en el propi feu: sembla ser que ERC ha oblidat el Front d’Esquerres de Catalunya de l’any 36.

Rufián pot fer dues coses: o es retira de la proposta unitària i perd tota la seva credibilitat política, o salta d’ERC i articula com independent una candidatura el màxim d’unitària possible, plurinacional malgrat la reclusió del seu partit.

Fa anys que no crec en utopies, crec en possibilitats pragmàtiques, i si no s’és capaç ni de fer alguna cosa mínima en moments com aquests, apaguem el llum i tanquem l’habitació.