UNA MIRADA D'ESQUERRES

La mort valenta de l’urbanista Jordi Borja, fent servir el dret a l’eutanàsia em fa venir algunes reflexions.

Borja, com molts altres, va lluitar per una vida digna, cosa que implica també una mort digna, entenent que morir dignament és la culminació de viure dignament, i la constatació d’una solidesa moral i ideològica admirable.

Els contraris a l’eutanàsia, lligats a valors religiosos tradicionals, haurien volgut que Borja, i tants altres, patís una degradació física indigna i humiliant fins al punt de deixar de ser ell. Qui vol deixar de ser, i viure com un vegetal fent patir de manera inútil els que t’estimen ?

Per la memòria de Jordi Borja i de totes les persones que amb una admirable valentia i dignitat prenen la decisió de morir dignament no ens hem de deixar arrabassar aquest dret per fanàtics cruels que ara volen tornar, en nom de Déu, a ser inquisidors de les nostres vides. No hi ha humanitat sense dignitat.