
La Prehistòria és sempre una incògnita; les restes arqueològiques per si soles poden donar diverses interpretacions i sempre es fan amb, inevitablement, prejudicis actualistes.
ja fa temps que el mite que en aquells temps els homes caçaven i les dones estaven recloses en la criança i les feines “domèstiques” ha caigut.
Al jaciment peruà de Wilamaya Patjxa es va trobar una tomba amb un aixovar impressionant d’objectes de caça i les proves que es van fer a l’esquelet van determinar que era una dona d’uns 19 anys. No obstant, no es van trobar evidències només al continent americà sinó també al continent europeu. El canvi de paradigma va arribar a la conclusió que entre el 30% i el 50% de les dones eren caçadores.
El més probable és que la divisió del treball com l’hem conegut després no existís atesa la urgència per sobreviure i que en comunitats humanes petites- com era el cas- tothom havia d’aportar gairebé tot.
En una conferència d’investigadors del CSIF a la que vaig assistir es va dir exactament el mateix.