CaueCanem

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir s’ha constituït aquest matí al Parlament amb un acord clar: consensuar un text sol·licitant el referèndum i fer-li arribar, via postal, al president del govern espanyol. Crec que és un error. Un error fer-li arribar per carta. El consens que genera el dret de Catalunya a decidir el futur és tan gran i tan plural que cal que hi anem tots junts, partits (inclòs el PSC, que diu que el defensa) i entitats. Crec que és la millor manera d’internacionalitzar la demanda, de deixar en evidència el no de Rajoy i de deixar sense arguments els que defensen el referèndum pactat. No perdem l’oportunitat. 

No entenc l’estratègia del govern. Sembla que no s’acabin de creure això del dret a decidir. És veritat que en menys d’un any hem avançat molt -de fet estem en un escenari inimaginable abans de la diada-, però de fets n’hem vist pocs. Les enquestes diuen que més del 70% dels catalans volen una consulta el més aviat possible i, si cal, sense el permís de l’estat. I el govern sembla que temi sol·licitar-la a l’estat que, no ho oblidem, és qui l’ha d’autoritzar. 

Per mi aquest és el primer pas. Inel·ludible. Tenim cinc partits a favor d’una consulta (hi incloc el PSC perquè la portava al programa electoral) que suposen 107 diputats. Hi tenim sindicats, patronals i tota una corrua d’entitats. I hi tenim tres quartes parts del país a favor. Quin consens més ampli. Perquè el desaprofitem? Si Mas va a veure Rajoy acompanyat de Junqueras, Navarro, Herrera i Fernández i amb un text consensuat amb les principals entitats de la societat civil crearà una imatge potentíssima que, n’estic segur, mantindrà la carpeta catalana entre les principals que té entre mans la Unió Europea, convocarà els principals mitjans internacionals i, el més important, mostrarà a tot el món quina és la visió democràtica que tenen els espanyols. Ensenyaríem al món com un estat que es diu democràtic no respecta la petició de poder votar que li fa una part amplíssima i plural d’una de les nacions que integren l’estat. Seria una imatge sensacional. 

Donaria la volta al món, oi tant, però també sacsejaria el país. Quins arguments tindrien Duran i Navarro? Tindria credibilitat el seu missatge de consulta pactada? No, encara menys que ara. I els obligaria a ser clars i a desemascarar la seva posició. Si realment estan al costat de la petició catalana, no tindrien altra opció que defensar la via d’una consulta no pactada o de repetir el mateix gest a les institucions europees. O del contrari, si encara s’entestéssin en una consulta pactada ja ningú els creuria o directament els situaríem al costat del PPC i C’s. Sí, en efecte, molts ja els hi posem, però en el moment en que estem és bàsic treure dubtes, clarificar posicions i sumar gent. I una negativa així d’Espanya en sumaria encara més.

I una tercera cosa. Després de les paraules de Cameron, que no eren altra cosa que un crit a favor d’una consulta a Catalunya, la imatge del govern de Rajoy quedaria més tocada, fins i tot mal vista, al sí d’Europa que, no oblidem, és amb qui ens haurem d’entendre una vegada haguem votat.

Disculpeu, però em sembla prou obvi el que dic. Més que res perquè és el que han fet tots els països que han votat la seva autodeterminació. Sí és així, com és que el govern manté que el no de Rajoy ja ha estat dit i rebutja sistemàticament institucionalitzar la sol·licitud de referèndum per molt que li demani ERC?  No tinc resposta clara. Vol dilatar els temps per no haver d’anar a les urnes? Li exigeix Duran?  Això sí, tinc dues hipòtesis. O bé això de l’autodeterminació no s’ho acaba de creure o bé té algun cop amagat per després de la diada… Tan de bo sigui la segona hipòtesi perquè ens cal moure fitxa des de les institucions i ràpid. Perquè aquest procés és tan complex que no permet temps morts.