CaueCanem

La societat civil va un pas endavant dels polítics i ells no saben com atrapar-s’ho. Estan tan preocupats per preservar els seu microcosmos i per protegir molts dels interessos que els financen que ja no saben com marejar més la perdiu. I quan la política busca el camí del mig per no seguir el crit majoritari deixa de tenir utilitat. Com a mínim utilitat percebuda. L’exemple d’això és la manifestació de dimarts. 

 

Avui llegia Rafael Nadal a La Vanguardia amb una frase que trobo molt encertada: ‘CiU sembla que vulgui que la independència la facin uns altres per després governar-la’. I és veritat. Mig govern a la manifestació i mig a casa. Mig govern dient que hi va per la independència i mig que ho fa per catalanitat o pel pacte fiscal. Un dia de puta, i l’altre de Ramoneta, com ha fet durant trenta anys. Però la societat civil, cansada i activa en una situació de crisis excepcionals, empeny. I empeny molt més lluny del que ells voldrien anar. Per això és tan important sortir al carrer dimarts, per empènyer encara més fins que la força sigui tan grossa que la gran muntanya convergent (i la socialista) també es desplaci amb fets, no amb retòriques per captar-ho tot. 

Avui hem sabut que Duran finalment hi anirà -primer deia que el seu lloc era al Congrés durant la Diada, però ara sembla que no-, i ahir vam saber que la vicepresidenta Ortega, també d’Unió, hi seria. Tenen tanta por de no sortir a la foto, de baixar d’un tren històric que avança, vull pensar que irreversiblement, els acollona tant tot plegat que faran el que sigui per sortir-hi.

Però alerta. Intentaran diluir el missatge de la manifestació. La independència xoca tant amb molts dels seus interessos que dimats sortiran al carrer precisament per diluir el missatge claríssim que expressa. Diran que sí, que és evident que el crit era el d’independència però engeraran per tots els seus altaveus que la manifestació va ser tant gran perquè precisament hi havien anat molts catalanistes que no eren independentistes. I rebatre això farà tanta mandra… I més quan la capçalera és claríssima: Catalunya nou estat d’Europa. Però precisament preservar aquest lema i defensar l’evidència -que es va a les marxes si s’està d’acord amb la consigna- ho haurem de fer. Cridar ben alt, parlar, que per primer cop a la història una de les manifestacions que es preveu més multitudinària i transversal demana per primera vegada un estat català. Que ningú en tingui cap dubte. 

Només la presència de Duran ja és una victòria. La centralitat passa per l’estat propi en el marc de la Unió Europea. I és tan evident, el crit està agafant tanta força, que ara l’extremista serà el propi Duran. Per això no es vol quedar a casa, per no semblar-ho, no perquè no ho sigui.