CaueCanem

El nom del dia és el de François Hollande. Fa un any era un lider amortitzat i els socialistes un partit dividit i tocat, que no aixecava cap des de Mitterrand i Jospin. Fa cinc anys, el Front Nacional queia i esdevenia la quarta força, després dels centristes de Bayrou. Ara aconsegueixen el millor resultat de la seva història i condicionaran els missatges de la segona volta. La crisi i l’antisarkozisme han transformat el panorama polític francès i ells n’han tret el millor rèdit. I la resta d’Europa se’ls mira perquè la política merkeziana està a punt de perdre el seu millor aliat. 

 

Sarkozy és el primer president de la República que perd en la primera volta de les eleccions que l’han de reelegir. El preu de la crisi i la seva personalitat poc popular n’han estat les causes. Avui se’l veia especialment seriós i irascible, tot i les instruccions de somriure i aparentar calma. El president hiperactiu no ho té tot perdut, però. L’ultradreta ha tret uns resultats històrics i les enquestes vaticinen que, tot i l’antisarkozisme dels seus votants, la majoria d’ells votarà per Sarkozy d’aquí a quinze dies. El mateix passa amb els votants de Bayrou, que van ser claus en l’elecció presidencial del 2007. Ara ha tret la meitat de vots que llavors, però els seus electors continuen dividits entre un candidat i l’altre a la segona volta. Però el pes serà de Le Pen, per tant, la reelecció de l’actual cap d’estat, tot i que cada cop sembla més lluny, dependrà de si els votants del FN odien més a l’esquerra o a Sarkozy.

I per això la campanya per la segona volta ha començat avui mateix. Sarkozy, sabedor del seu do de l’oratòria i de la necessitat d’arriscar per sumar, ja ha reptat al seu rival a tres debats electorals i -ves per on- ha situat la immigració, la seguretat i la deslocalització de les empreses com a temes centrals de la campanya. Casualment, els mateixos eixos del FN. Al 2007, part del fracàs de l’aleshores candidat Jean-Marie Le Pen es devia a l’absorció del seu discurs per part de Sarkozy. Ara ho ha intentat, però no ho ha aconseguit. I el seu èxit o fracàs d’aquí a quinze dies dependrà de fins a quin punt ho aconsegueix.

Hollande, en canvi, ha de girar a l’esquerra però sense espantar nassa els mercats. El Front d’Esquerres, que inclou el moribund Partit Comunista Francès, ha aconseguit unes xifres inèdites en els últims trenta anys, però ni arriba a superar Le Pen – com alguna enquesta havia pronosticat- ni li trepitja els talons. En el discurs d’avui després de conèixer els resultats, Hollande ja ha cridat als votants dels candidats Mélenchon i Joly -del Fd’E i d’Els Verds- a seguir-lo a la segona volta. I la majoria d’ells ho faran. De fet, els seus dos candidats ja els havien ofert just després de difondre’s els primers resultats. Però, Hollande no ha dit res, ni una paraula, dels vots del centrista Bayrou.Perquè? Doncs perquè Hollande sap que, en el context actual, l’alternativa a la política econòmica de Sarkozy és el seu principal esquer electoral.  L’ala esquerra dels socialistes, amb Arnaud Montebourg al capdavant, ja fa temps que està reforçada i, per percentatge de vot, Hollande només guanyarà si abraça l’esquerra de l’esquerra.

Serà interessant seguir els debats cara a cara d’aquestes dues setmanes. Perquè ells, a diferència de nosaltres, en fan i en fan sovint, sense tabús. I serà interessant veure com en l’elecció presidencial que Europa s’hi juga més, els dos candidats parlaran més de la França hexagonal i amb fronteres marcades que no pas d’una Europa nova i reforçada. I això és una victòria del Front Nacional.