AHOJ

El carrer Krymská (vol dir “de Crimea”) a Vršovice és l’epicentre del festival Korzo Krymská, que dissabte arriba a la quarta edició.

És un festival de carrer. Street food i ambient de festa major. Aquesta foto és d’una edició passada:

Aquí hi ha més imatges.

Tots els bars, cafès, restaurants i botigues de la zona planten la parada al carrer, més algunes organitzacions. Hi ha un munt d’activitats i tallers (programa detallat, en txec ) des de les 11 del matí fins a les 10 de la nit (oficialment).

Una tria a l’atzar del programa:

barbacoa armènia /  fes-te la teva samarreta / lectura de còmics / 12 cerveses de barra i 300 d’ampolla / taller de fabricació de nines amb llana sobrant / gelat de poma per als nens i sorbet de sidra per als grans

També hi ha música en viu i enllaunada, exposicions d’art, projeccions de cinema.

El carrer Krymská ja és tot un fenomen sociològic a Praga. Des de l’apertura del Café Sladkovsky fa més de cinc anys, han anat apareixent negocis i iniciatives diverses relacionades amb l’oci i lla cultura.

Liderat pel millor de la generació jove (trentanyera), la gent més inquieta, emprenedora i creativa.

Molta opinió publicada es mofa fàcilment del component de moda que té el fenomen. El que costa més de veure és una burla de les masses lobotomitzades que s’arrosseguen com ànimes en pena pels centres comercials.

Passeu pel Korzo Krymská i ja direu.

Millor esnobs que cretins conformistes i consumistes.

No sé si es pot dir “bistro” però em fa una mandra colossal buscar-ho. En txec és un préstec del francès. Es refereix a l’establiment amb menjars senzills, amb més oferta que un cafè però sense pretendre ser un restaurant. Són llocs per esmorzar i dinar els dies de feina. Recordem que el costum local és dinar poc, lleuger i ràpid.

És una paraula del moment a Praga. La primavera aquí no arriba sinó que es proclama, i si es pot veure des de la terrassa d’un bistro millor. El bon temps, l’inici de l’estació càlida i el nombre creixent de llocs on es pot menjar bé conviden a l’optimisme.

Karlín és ple de llocs d’aquests, nous i interessants. Un dels més nous és el Proti Proudu (“a contra corrent”). L’interior juga amb el doble sentit de corrent: “anar a contracorrent” dóna un toc alternatiu i chic, que en un barri ple de multinacionals és una il·lusió estètica. Alhora té una decoració mínima i original (i baratíssima) basada en cables elèctrics.

Potser perquè els amos són experiodistes serveixen els entrepans embolicats en un papers que imiten el paper de diari…

La web està només en txec, el que dóna la idea justa del que esperen de la clientela no nativa. Una galeria de fotos de gastroporno i interiorisme us permetrà fer-vos una idea.

S’ha presentat un nou Central Business District que ha d’unir en un continu d’edificis administratius la zona que va de darrere l’estació de Masaryk fins a l’estació d’autobusos de Florenc i els límits de Karlín. La visualització que ha començat a córrer és aquesta bella monstruositat que podeu veure a la web de la TV txeca (més avall hi ha un vídeo).

foto: Česká Televize

Aquesta meravella de l’univers surt del taller de Zaha Hadid, l’arquitecta anglesa d’origen iraquià traspassada fa poc. Darrere hi ha el grup Penta, un dels quatre o cinc conglomerats oligàrquics que dominen l’economia txeca, d’una més que provada eficàcia ferotge. La primera part estarà llesta, diuen el 2019, i tot el conjunt el 2023, i la inversió prevista és de 6 mil milions de corones txeques, uns 225 milions d’euros.

És cert que la zona, actualment, està deixada i degradada, i que aquestes grans intervencions en el paisatge urbà és més fàcil que vinguin del capital privat. La visualització que es pot veure aquí permet fer-se una idea de l’escala del projecte. Si us fixeu en la imatge de dia, a la cantonada superior dreta de la imatge hi ha dues teulades de doble vessant amb claraboies per deixar passar la llum. A la cantonada inferior dreta hi ha un edifici de tres cossos. El primer és l’estació Masaryk i el segon el Museu d’Història de la Ciutat, i permeten fer-se una idea de l’escala amb què es construïa al segle XIX.

Nova secció! Llocs per a dinar!

Ep, avís important per al turista català que fa gana caminant: el que s’entén per “dinar” a Praga no té res a veure amb el que es fa a Catalunya.

1) Es fa al voltant de les dotze del migdia; 2) és més frugal i escàs; i 3) es pot fer per 100-150 corones txeques, uns 4-6 euros.

Sí, exacte, és l’horari europeu: la gent menja una mica i continua treballant i estudiant, per a plegar a les cinc. (Han començat a les vuit, al migdia tenen gana, pleguen a les cinc, les notícies dels vespre i les funcions de teatre són entre les set i dos de vuit…)

Dit això, passem a presentar llocs interessants. El primer de tots és el bistro o “Klub” de la FAMU, l’escola de cine. Té l’enorme avantatge d’estar al cor de la ciutat, al Teatre Nacional. Exactament darrer del Café Slavia. S’ha d’entrar a la FAMU i baixar a un soterrani.

El menjar d’estudiants, però cuidat, hipster, modernet, amb molta verdureta sense fanatisme: per exemple puré, espinacs i carn de bou cuita a l’estil del gulaix.

Molt recomanable, a la pàgina del FB tenen el menú setmanal, en txec i anglès.

La primavera a Praga no arriba sinó que es proclama. Ara que el temps comença a acompanyar, s’obre el cel i brilla el sol potser us ve de gust fugir de la claustrofòbia urbana per unes hores i anar d’excursió, passejar per per boscos, trobar prats, llacs i rierols, estirar la manteta i desplegar el pícnic. Ah, i arribar-hi en metro, tramvia o autobús.

Res a veure, per tant, amb altres idees per al cap de setmana que promouen altres, i que inclouen matinar encara més (!) i caminar uns quilometratges dements (!!). Tot és molt respectable entre “consenting adults”, però malaguanyada energia…

La pregunta rellevant és una, on anar? Praga és molt gran, el terme municipal: fa 500 quilòmetres quadrats, i per entendre el que això representa només cal pensar que és cinc vegades Barcelona.

Si voleu trobar idees per a sortides, la companyia dels transports municipals va editar fa anys una guia pràctica que després es va ampliar, i ara ja hi ha una aplicació telefònica. Està en txec, però ei, té moltes fotos!

The only way to get rid of temptation is to yield to it… I can resist everything but temptation.

Oscar Wilde

Aquesta sèrie estava centrada en llocs per a esmorzar per alegrar-vos la vida i donar-vos idees al personal d’oficina, aula o laboratori. Avui parlem d’una orgia de dolç i per tant d’esmorzar dolç i de dolç per a qualsevol hora del dia:

Això que presentem avui és una petita meravella en el seu camp. De fet dos, perquè n’hi ha dues, a Praga 3 i Praga 7, en llocs oposats de la ciutat, a les dues ribes.

“Cukrárna” deriva de “cukr” [tsucr], que vol dir “sucre”. Són els llocs on es venen dolços i si pot ser es fan. Són del millor esmorzar dolç possible, i un lloc on podeu trobar l’oferta més rica i plena de dolços i pastisseria en tota la ciutat.

Què hi ha? Hi ha influències de la rebosteria centreuropea com el pastís sacher vienès o el větrník (molinet), que és una mena de lionesa gran amb caramel, per quan us volgueu abandonar a la luxúria de les calories, tal com podeu veure a la foto. També hi ha influències italianes i franceses. Per exemple coses com la versió italiana dels carquinyolis.

Tal com expliquen a la web tot el que fan ho fan al mateix establiment. Es pot encarregar qualsevol cosa de les exposades o de l’extens catàleg que tenen a la web. En la clientela que s’asseu als dos establiments abunden senyores d’una certa edat que es troben per conversar a la tarda, o mares amb nens petits que poden trobar-se i aparcar el nen.

El lloc reprèn una tradició que comença el 1937 però que devia deixar d’existir durant el llarg període del règim comunista. El primer establiment, el de Praga 7, està en un edifici de valor històric, de l’arquitectura d’avantguarda de l’època. Aquesta reivindicació del passat fins a cert punt és una idealització, però és va repetint en molts àmbits de la vida txeca i és perfectament comprensible, perquè és un patrimoni que seria absurd ignorar.

El Casal Catalanotxec comença un cicle de xerrades de divulgació científica i cultural a Praga. El 15 de març Àxel Pérez-Obiol parlarà de “Una breu història sobre les quatre forces fonamentals”, al cafè Sladkovský.

L’Àxel és postdoc a l’Institut de Física Nuclear de l’Acadèmia Txèquia de Ciències. Forma part de l’última onada d’expatriats, entre la qual abunden científics i investigadors joves. De manera que gràcies a aquesta fuga de cervells que pateix Catalunya la vida cultura a Praga millora de cop. Aquesta xerrada és la primera d’un cicle. Se’n preveuen més si tot va bé.

Dia: 16 de març. Lloc: Cafè Sladkovksý. Hora: 20:00

Les obres de rehabilitació del Kino Pilot a Vršovice continuen a bon ritme. L’obertura és imminent. La web no està actualitzada però la pàgina del facebook està activa.

Els cinèfils estem per tant d’enhorabona. Als cines Světozor, Aero i Bio Oko s’hi afegeix un quart. Tots estan estratègicament repartits per la ciutat, com si no volguessin competir pels clients que viuen a prop, i a Vršovice no hi ha res semblant. Per tant encaixa perfectament.

Amb el Kino Pilot el carrer Krymská, el Hipsterstrasse de Praga, guanya un establiment important que completa l’oferta dels bars i restaurants ja present.

Aquest cinema ja va acollir el mes de novembre passat la pel·lícula 13 dies d’octubre, en una projecció organitzada pel Casal Catalanotxec.

Ja vam veure que el nacionalisme (gastronòmic) no es cura viatjant i que el pa amb tomàquet és perfectament descrit i absolutament incomprès per alguns txecs com “pa mullat”.

És cert que el pa txec més tradicional i comú, dit Šumava, fosc, amb comí, no va gens bé per a fer pa amb tomàquet. Però bé: l’explosió de varietats de pa que inunda Praga estava cridada a donar-nos alguna safisfacció.

Un lector ha descobert al restaurant i forn de pa que el sempre segur grup Ambiente té a Karlín un pa adequat per a fer amb tomàquet. Segurament (és el més probable) es paga l’impost hipster, és un pa més car que al supermercat. Però en fi.

Visualització de la nova plaça de Malá Strana difosa per l’Institut plánování a rozvoje hlavního města Prahy (Institut de Planificació i Desenvolupament de la ciutat capital de Praga), publicat a ihned.cz

L’altre dia ens fèiem ressò dels intents de l’ajuntament de Praga d’acabar amb l’aparcament a la plaça de Malá Strana i de les resistències dels parlamentaris que hi tenen el seu aparcament.

Doncs bé, segons recull avui Hospodářské Noviny, a partir de l’1 de juliol s’ha acabat l’aparcament, la ciutat recupera la plaça i els parlamentaris que s’hi posin fulles. 

Recordem que un d’ells es va guanyar una nota a peu de pàgina en la història universal de la infàmia declarant que la plaça plena de cotxes era més bonica perquè estava més viva.

Per tant de moment sembla que guanyen els  bons. Continuarem informant!

La plaça de Malá Strana és l’aparcament del Parlament txec, que és allí mateix. Un dels espais més emblemàtics de la ciutat es degrada al servei de ses senyories. Malgrat tot, hi  ha senyals de vida intel·ligent en l’administració txeca i per part de l’Ajuntament apareix aquesta proposta de remodelar la plaça:

Actualment la plaça té aquest aspecte:

De fet la nova proposta és un retorn al passat, al món abans dels cotxes, com es pot veure en aquesta postal.

Quin problema hi ha? Que els parlamentaris no es volen desfer del seu aparcament. Hospodářské Noviny cita un diputat socialdemòcrata dient que la plaça buida és lletja i no té sentit, i que amb cotxes està més viva.

Per entendre’ns és com si la plaça del Rei a Barcelona fos un aparcament per als regidors de l’ajuntament. El nivell és aquest.

Val a dir que el parlamentari txec aquí no és diferent al txec mitjà en l’afecció primitiva i exhibicionista al cotxe car. Actuen amb una visió i una generositat comparables a la del porc de granja quan li omplen la menjadora: millorar la qualitat de vida de la gent que viu i treballa al barri? dignificar un lloc fonamental per al turisme, tan estratègic en l’economia de la ciutat? Se’ls en fot: ells volen aparcar còmodament. Ah, i si algú pensa per què no fan aparcaments subterranis: ja estan fets. Però ses senyories en volen més.

Si el cotxe és el principal problema de qualsevol ciutat, a Praga encara és més sagnant, perquè és una ciutat del segle XIX i simplement no hi ha espai per als cotxes.

Guanyarà el bé o guanyarà el mal? Ja ho veurem.

Es pot viure sense menjar peix de mar? Sí, però malament. Podem trobar a Praga peix de mar i marisc, fresc i congelat? Sí, però és més car i l’oferta és menys rica perquè el producte s’importa i la població local s’hi acostuma lentament.  Però la cosa ha millorat molt d’uns anys ençà, i tenim unes quantes opcions. 

Per començar per algun lloc, podem anar al Makro. Té marisc i té peix de mar. Ara bé, es necessita una llicència fiscal per comprar-hi, està pensat perquè qui té un restaurant vagi a proveir-se. A més es tracta de monstruosos hipermercats a la quinta forca de la immensa perifèria urbana, amb no menys monstruosos aparcaments annexos. 

Una altra opció semblant és el Globus. El problema d’aquests grans hipermercats perifèrics és que dedicar tot un matí a gastar cotxe i comprar quatre sardines no sembla una perspectiva estimulant.

Quant a l’oferta congelada, ha millorat dràsticament gràcies a Iceland, una cadena anglesa de congelats que ha obert botigues a Praga, Kladno i Říčany. No és exactament com La Sirena, no té només congelat, però té molt de producte congelat.

Ara bé, la gran distribució té més punts de venda i més cèntrics. Per exemple a Tesco també tenen peix i marisc, fresc i congelat, com ara al del centre de Praga. Podeu comprar online i us ho porten. El que passa és que és arriscat, moltes vegades sembla que el producte l’ha portat algú a peu des de Croàcia en una galleda: té un aspecte molt cansat. Altres opcions són Billa o Lidl, amb una oferta que té altibaixos.

El millor peix fresc està en botigues especialitzades. A Blue Fjord al carrer Masná us venen el peix fresc i també és un petit restaurant. Al carrer Dlouhá hi ha SeeFish. Finalment al carrer Vinohradská hi ha dues botigues, Fish Point a la part baixa, prop de l’edifici de la Ràdio, i Fishway més amunt, prop de Flora. Aquesta zona de Vinohrady s’està convertint en imprescindible, sembla que hi ha en preparació una tercera peixateria a la plaça Jiřího z Poděbrad.

Que vagi de gust.

***Agraïments: post ampliat gràcies a l’aportació al FB del lector G.P. Gràcies!***

Ja hi ha programa, del 16 de febrer al 3 de març. Projeccions a Praga, Hradec Králové, Brno i Ostrava.

El Lectorat de català de la Universitat Carolina anuncia la presentació de l’edició en txec de la novel·la “Jo confesso” de Jaume Cabré, el proper dijous 18 de febrer a les 17.30, a l’aula del Lectorat. La presentació serà a càrrec del mateix traductor, Jan Schejbal.

El lectorat de català anuncia per al 22 de febrer a les set de la tarda la projecció d’un documental de TV3 sobre Picasso i Barcelona, dins del seu meritori programa cultural. Com molts ja sabeu l’aula està a les instal·lacions de la Universitat Carolina al carrer Celetná, en ple centre històric. Si sou més o menys nous a la ciutat, les activitats del lectorat són una manera de conèixer txecs que estudien llengües romàniques que parlen català.