Ahir em van enviar el pdf intern del llibre part que recollirà tota l’obra teòrica de l’anarquista col·lectivista Josep Llunas. Enmig d’ella, el llibre “Qüestions socials”, el text anarquista català i de bona part de la resta de la península, més destacat del segle XIX. La publica Descontrol en una edició que a primer cop
Tornem a casa. Després d’anys d’afiliació a la CGT de Tarragona, des que era Intercomarcal fins ara que se n’han anat Terres de l’Ebre i Alt Camp-Conca, avui he formalitzat la meva nova (vella, va ser la primera) afiliació a la CGT del Baix Camp-Priorat, sense deixar, és clar, la Secció Sindical d’Ensenyament de Deixa
El proper divendres 3 de juliol a les 19h, presentarem els tres volume del #llibrenegre al Palmerar del GER de Sant Pere de Ribes. Ens veiem allí. El Llibre Negre, tres volums i 1.300 pàgines El Llibre Negre és una antologia de textos anarquistes d’alliberament nacional i voltants escrits des dels i per als Països
15 de febrer de 1913, fragment de l’editorial de Tramontana Orientacions «Creiem que jamai la llibertat ha de ser monopolitzada ni hipotecada per una determinada tendència partidista, i sí, els seus defensors havem de proclamar-la com un sentiment universal. La nostra tasca és eminentment lliurepensadora. Estimem amb tot el foc de nostre cor aquests dos
1909, Dídac Ruiz, capítol de Del Poeta Civil i del Cavaller El manament de la nació Sigues ben bé tu! Tu, i no un altre! Tu mateix! Fes-te la llei! Sigues una voluntat, un poder, un destí. Veieu el manament de la Nació als fills de l’època. Per la llibertat de cadascú espera la nació
1908, Felip Cortiella, poema d’Anarquines A la Llengua Catalana Oh llengua estimada, llengua del meu cor! Qui no t’ha cantada no sap què és conhort! Sols amb tu troba mon pensament… lo que no es roba i al cor no ment!; i als que t’estimen tan bé els escaus, que si amb tu rimen els
1 d’agost de 1907, editorial de Tramontana Mans a l’obra Ja fa temps que acariciàvem la idea i el propòsit de crear una publicació en nostra llengua natural, per a sembrar, en el conreat camp de les lletres catalanes, la fructífera llavor llibertària per tants altres i fins per nosaltres mateixos sembrada arreu del món
4 de març de 1905, La Redacció, editorial al primer número Avenir En els nostres temps, l’aparició d’un nou periòdic difícilment interessa a ningú, al menos de moment. S’ha abusat massa de la bona fe del públic amb tota mena de publicacions plenes d’afalagadors propòsits i de promeses rara vegada complerts. Els títols més escaients
1 de març de 1905, editorial de Progrés Qui som Tenim el mot a flor de llavis i no gosem pronunciar-lo. Uns amb mala fe i pel compte que els tenia fer-lo odiós l’han prostituït al mig del fang de les passions que agiten la societat. Altres, amb notòria ignorància, han deixat que l’enllotessin, creguts
Avui fa 75 anys que va ser alliberat el camp d’extermini de Mauthausen-Gusen, on estigué reclòs el poeta anarquista i catalanista de Miravet Roc Llop. Molta gent avui ho recordarà però Llop continuarà en la desmemòria col·lectiva com a mostra de la parcialitat literària d’aquest país, de les escasses ganes de no incloure ningú que
22 de juliol de 1904, Josep Mas-Gomeri, article publicat a La Tralla Controvèrsia (I) «El Catalanisme, des del moment que admet totes les formes de govern establertes, es posa en el mateix nivell de les Repúbliques i Monarquies actuals, a on imperant-hi l’autonomia regional, són també enemigues implacables de les reivindicacions obreres». Quan, diferents vegades,
8 de juliol de 1904, respostes a un qüestionari a La Tralla Tribuna de La Tralla Sr. director de La Tralla, Pregunta 9a. És compatible lo catalanisme i l’anarquisme?, o més ben dit: Hi caben dins del catalanisme els anarquistes? E. G. G. Resposta 1a Partint del principi que el catalanisme acobla tots els ideals
24 de gener de 1904, Joan Maragall, article a Diario de Barcelona Alma catalana El alma de un pueblo es el alma universal que brota a través de un suelo. El alma catalana es pirenaico-mediterránea: los adustos Pirineos descienden en pétreo oleaje apaciguándose a media que se aproximan al dulce mar latino, de claro horizonte:
11 de gener de 1902, E. Marquina, poema a “El Porvenir Obrero” Fent camí Els peus, per a fer camí; la veu, tota per cantar. En sols dos coses creiem: la terra i la humanitat. Remors de pins de la serra, acompanyen nostres veus! Cors dels germans, cors dels homes, nostres cantades rebeu! De l’una
25 de novembre de 1901, Anselmo Lorenzo, article a La Huelga General Ni catalanistas ni bizkaytarras Lo dije tiempo atrás en La Protesta, de Valladolid, y juzgo conveniente repetirlo hoy en esta publicación barcelonesa, donde quiera que se considera y estudia un derecho, individual o colectivo, surge un atropello cometido por el Estado, esa entidad