Coses a dir

Avui és el dia contra la violència contra les dones. Arreu s’organitzen actes per recordar a les víctimes, però la prevenció és molt important. En aquest sentit sobta trobar aquesta notícia: La violència masclista també entra a la universitat. Molt segle XXI, però encara tenim conceptes arrelats del s. XX (o anteriors). L’educació, com gairebé sempre, juga un paper important, fonamental, i no només des de les escoles (L’educació és cosa de tots), sinó des de tots els àmbits. La consciensciació, que és un problema global i no només de les dones, també és fonamental, i dies com avui són indicats per posar fil a l’agulla si encara no s’ha fet.

La violència masclista no es queda a casa: arriba al teu lloc de treball, controla els teus missatges de mòbil, et fa sentir petita, t’angoixa, et separa de les teves amistats, critica la roba que portes, t’humilia davant la resta, t’insulta, no et passa la pensió de la canalla… et mata.
No siguem còmplices de la violència masclista!
Denunciem els agressors, donem suport a les víctimes. Trenquem el silenci!

(Extret del web d’Esquerra)

A Sant Joan Despí també es realitzen una sèrie d’actes en què hi podeu participar.

“Detingut per apunyalar 14 vegades la seva exparella al Raval“. Per sort la víctima no ha mort i és a l’hospital recuperant-se de les ferides. Un altre cas de violència brutal. Què, o quina ràbia, pot sentir algú (de 20 anys), per atacar 14 vegades amb un punyal a algú a qui ha estimat? Se m’escapen els motius. Em continua semblant horrible, molt primitiu, molt visceral…

Aquesta
dona ha tingut sort, de moment, i es recuperarà físicament, però per
desgràcia n’hi ha moltes altres que no poden explicar-ho. Ara, la
incògnita és saber què li passarà a aquest individu, perquè que tingui
una ordre d’allunyament i prou o vagi un parell d’anys a la presó em
semblaria una broma…

Notícia a 3/24

Aquesta setmana hi ha hagut activitat parlamentària i dimecres passat va culminar amb l’aprovació de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, sens dubte un gran pas endavant.

La violència masclista és la manifestació extrema de la desigualtat
entre dones i homes. I és, després dels accidents de trànsit, la
primera causa de mort a l’Estat espanyol: al Principat, 21 dones mortes
el 2004, 16 el 2005, 12 el 2006 i 12 el 2007. També segons dades de
l’ICD, l’any 2006 hi va haver més de 20.000 denúncies a Catalunya (un
8%, retirades amb posterioritat) per violència a càrrec de la seva
parella o exparella (el doble que el 2006), només un 10% de les quals
van acabar el procés judicial dins del mateix any; i més de 10.000
trucades l’any passat a la línia d’atenció a les dones en situacions de
violències (900 900 120), i unes 2.000 els primers dos mesos d’enguany.

Per tal de donar-hi una resposta clara, el Govern de la Generalitat va
voler elaborar en funció de les seves competències una llei integral
contra la violència masclista, seguint també les recomanacions de la
Unió Europea i del Consell d’Europa, que suposés un salt quantitatiu i
qualitatiu per combatre-la: que abordés la modificació de l’estructura
androcèntrica de la societat, que reconegués drets que permetessin a
les dones sortir de les situacions de violència i que ordenés el
processos d’intervenció professional i les competències de les
diferents administracions implicades per evitar-ne la victimització
secundària.

La consellera Carme Capdevila
ens va demanar a tots els grups parlamentaris el màxim consens, i puc
donar fe com a ponent relatora de la Llei que tots els grups
parlamentaris hem treballat per fer-lo possible. De les 215 esmenes
presentades hem acabat votant-ne 61, reservades per al Ple. Gràcies a
la feina de participació prèvia i la conjunta al Parlament, tot i els
posicionaments en alguns casos oposats, hem pogut arribar a presentar
un text votat per unanimitat en Comissió, que ha estat votat per
unanimitat al Ple.

Notícia a Vilaweb.
Foto de l’Avui.

Trobo aquesta notícia: Un 5% dels avis pateix algun tipus de maltractament als països occidentals. Aquestes persones que ens ho han donat tot i a qui els ho devem tot, pateixen moltes vegades la desídia dels que se n’han de cuidar, o el menysteniment, l’oblit, el menyspreu… En països “desenvolupats” el percentatge pot arribar fins i tot al 15% i expliquen que només es detecta un de cada catorze casos de maltractament…

Els experts també han volgut posar de manifest que els que arriben a la
vellesa després d’haver estat malalts durant anys continuen sent ben
atesos i que, en canvi, la majoria de maltractaments es produeixen en
adults sans que s’han posat malalts en envellir. Per evitar aquesta
situació, els especialistes advoquen per augmentar la sensibilitat social sobre la necessitat de cuidar més els ancians, millorar la formació professional del personal que està en contacte permanent amb els més grans i augmentar els recursos que les administracions destinen a polítiques socials.

Sens dubte també és un altre tipus de violència aquesta manca d’atenció i de respecte a la gent gran i cal denunciar-ho i donar-ho a conèixer per a què l’administració hi dediqui recursos suficients i nosaltres ens consciensciem.

Justament ahir a la Nit al Dia hi havia una entrevista al cirurgià Moisès Broggi que farà 100 anys aquest mes. El venerable ancià em va recordar a la meua vesàvia que va arribar als 103 i era un llibre d’històries increïbles amb una envejable lucidesa fins als 102 anys. Els avis són també els savis del nostre temps.

Llei de la dependència.

Per desgràcia no dono a l’abast a trobar notícies sobre dones assassinades a mans del seu company. Són dies molt tristos que sembla que no tinguin aturador. Com sempre la notícia és un breu i passa desapercebuda per la majoria de la gent. Sembla que ens hi haguem acostumat, però per evitar-ho hi ha iniciatives que just explicava fa uns dies que volen homenatjar aquestes víctimes silencioses i conscienciar-nos a tots plegats.

Altres blocs, com el de Carme Laura i el de la Roser Giner en fan esment anotant el degoteig imparable. És important tenir-ho present per tal de denunciar-ho.


Al web de l’ICD, però, trobo una estadística
que anima una mica, i és que hi ha hagut un descens de víctimes en els
darrers anys, almenys a Catalunya. No és un consol, perquè les estadístiques poden canviar d’un dia per l’altre i el que aquí és així pot no ser-ho en altres bandes. És un problema global i encara que només els assassinats surten als diaris la cosa va molt més enllà.

Per això és molt important tenir informació d’interès que ens pot ser molt útil.

A la meua ciutat s’ha organitzat el grup de dones Violeta contra la violència vers les dones. Tenen la seua seu al davant del Mercat del barri de Les Planes i ajuden a dinamitzar el barri i la ciutat amb actes, xerrades, trobades, caminades…

Fa uns dies, arran de la mort de dues dones pels volts del 8 de març, van decidir que cada cop que hi hagués una mort violenta d’una dona sortirien al vespre de dia següent a fer un minut de silenci, per tal de recordar la víctima i conscienciar la societat.

Per desgràcia, demà hauran de tornar a sortir.

Realment la violència contra les dones no s’atura, per desgràcia, i enguany ja en són 22 a l’estat que han mort per aquesta causa.

M’han fet arribar aquest curtmetratge que corre per la xarxa, per a què en prenguem consciència.

PAPAS Y MAMAS – DADDIES & MUMMIES – video powered by Metacafe

El 25 de novembre (Dia contra la
violència contra les Dones) i el 8 de març (Dia de les Dones), són els dos dies
més assenyalats al calendari feminista militant. Per desgràcia quan s’ha de fer
un recordatori assenyalat és perquè les coses no van bé i cal canviar-les i per
si algú tenia cap dubte ahir dimarts 26 de gener va ser un dia negre pel que fa
a la violència de gènere: quatre dones van perdre la vida a diversos punts
de la península i ja en són 18 en el que va d’any i van ser una
setantena l’any passat. Aquest tipus de violència genera més mortalitat que el
terrorisme i això no obstant només ocupa planes als diaris o portada si és més
d’una dona morta.

Les dones encara estem lluny d’aconseguir el benestar que
ens correspondria pel fet de viure en un país com el nostre. El masclisme és
present encara en molts àmbits i si no voleu dir-li masclisme dieu-li oblit que
és una paraula més suau.

El mes de març també és un mes reivindicatiu per tal de
mostrar la desigualtat encara existent entre homes i dones. L’educació és fonamental per tal de posar les coses al seu lloc, però també el grau d’implicació de la societat en què vivim. Sovint als diversos actes que es realitzen aquests dies només hi som dones i em pregunto: vosaltres, homes, per què se’n sentiu exclosos? És que tant se us en dóna el
que ens passi? El que passi al vostre voltant?

Haurem de continuar treballant per sensibilitzar, per educar, per fer visible la desigualtat, però fins que totes i tots no ens hi impliquem a fons haurem de seguir lamentant fets com els d’ahir.

Tan de bo reaccionem aviat.

“Dones amb tots els drets” és el lema d’Esquerra d’enguany per al 25 de novembre que, com ja sabeu, és el dia contra la violència contra les Dones i, més o menys a tot arreu s’hi celebren actes (concentracions, lectures, caminades, xerrades i més actes de sensibilització), …

Per desgràcia una altra notícia de violència ens ha colpit al llarg d’aquesta setmana i, el que és pitjor, lligada a un programa de televisió de dubtós gust (enllaços relacionats aquí, aquí i aquí) i en horari infantil. L’educació a les escoles també hi té molt a dir, però no es pot lluitar contra els elements, ja ho diuen: “una imatge val més que mil paraules“.

La televisió i el sentit comú, article a El Punt

Aquí podeu llegir el manifest d’Esquerra.

Contra la violència de tots tipus, però en aquestes dates és bo de recordar aquesta. I a Catalunya també i més. En països tan “civilitzats” com Suïssa poden passar coses com aquesta. Esgarrifós tot plegat.