Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Arxiu de la categoria: Violència masclista i domèstica

Avis maltractats

0
Publicat el 4 d'abril de 2008

Trobo aquesta notícia: Un 5% dels avis pateix algun tipus de maltractament als països occidentals. Aquestes persones que ens ho han donat tot i a qui els ho devem tot, pateixen moltes vegades la desídia dels que se n’han de cuidar, o el menysteniment, l’oblit, el menyspreu… En països “desenvolupats” el percentatge pot arribar fins i tot al 15% i expliquen que només es detecta un de cada catorze casos de maltractament…


Els experts també han volgut posar de manifest que els que arriben a la
vellesa després d’haver estat malalts durant anys continuen sent ben
atesos i que, en canvi, la majoria de maltractaments es produeixen en
adults sans que s’han posat malalts en envellir. Per evitar aquesta
situació, els especialistes advoquen per augmentar la sensibilitat social sobre la necessitat de cuidar més els ancians, millorar la formació professional del personal que està en contacte permanent amb els més grans i augmentar els recursos que les administracions destinen a polítiques socials.

Sens dubte també és un altre tipus de violència aquesta manca d’atenció i de respecte a la gent gran i cal denunciar-ho i donar-ho a conèixer per a què l’administració hi dediqui recursos suficients i nosaltres ens consciensciem.

Justament ahir a la Nit al Dia hi havia una entrevista al cirurgià Moisès Broggi que farà 100 anys aquest mes. El venerable ancià em va recordar a la meua vesàvia que va arribar als 103 i era un llibre d’històries increïbles amb una envejable lucidesa fins als 102 anys. Els avis són també els savis del nostre temps.

Llei de la dependència.

Aturem la violència de gènere

0
Publicat el 2 d'abril de 2008

Per desgràcia no dono a l’abast a trobar notícies sobre dones assassinades a mans del seu company. Són dies molt tristos que sembla que no tinguin aturador. Com sempre la notícia és un breu i passa desapercebuda per la majoria de la gent. Sembla que ens hi haguem acostumat, però per evitar-ho hi ha iniciatives que just explicava fa uns dies que volen homenatjar aquestes víctimes silencioses i conscienciar-nos a tots plegats.

Altres blocs, com el de Carme Laura i el de la Roser Giner en fan esment anotant el degoteig imparable. És important tenir-ho present per tal de denunciar-ho.


Al web de l’ICD, però, trobo una estadística
que anima una mica, i és que hi ha hagut un descens de víctimes en els
darrers anys, almenys a Catalunya. No és un consol, perquè les estadístiques poden canviar d’un dia per l’altre i el que aquí és així pot no ser-ho en altres bandes. És un problema global i encara que només els assassinats surten als diaris la cosa va molt més enllà.

Per això és molt important tenir informació d’interès que ens pot ser molt útil.

Grup Violeta contra la violència vers les dones

3

A la meua ciutat s’ha organitzat el grup de dones Violeta contra la violència vers les dones. Tenen la seua seu al davant del Mercat del barri de Les Planes i ajuden a dinamitzar el barri i la ciutat amb actes, xerrades, trobades, caminades…

Fa uns dies, arran de la mort de dues dones pels volts del 8 de març, van decidir que cada cop que hi hagués una mort violenta d’una dona sortirien al vespre de dia següent a fer un minut de silenci, per tal de recordar la víctima i conscienciar la societat.

Per desgràcia, demà hauran de tornar a sortir.

Del 25 de novembre al 8 de març

1

El 25 de novembre (Dia contra la
violència contra les Dones) i el 8 de març (Dia de les Dones), són els dos dies
més assenyalats al calendari feminista militant. Per desgràcia quan s’ha de fer
un recordatori assenyalat és perquè les coses no van bé i cal canviar-les i per
si algú tenia cap dubte ahir dimarts 26 de gener va ser un dia negre pel que fa
a la violència de gènere
: quatre dones van perdre la vida a diversos punts
de la península
i
ja en són 18 en el que va d’any i van ser una
setantena l’any passat. Aquest tipus de violència genera més mortalitat que el
terrorisme i això no obstant només ocupa planes als diaris o portada si és més
d’una dona morta.

Les dones encara estem lluny d’aconseguir el benestar que
ens correspondria pel fet de viure en un país com el nostre. El masclisme és
present encara en molts àmbits i si no voleu dir-li masclisme dieu-li oblit que
és una paraula més suau.


El mes de març també és un mes reivindicatiu per tal de
mostrar la desigualtat encara existent entre homes i dones. L’educació és fonamental per tal de posar les coses al seu lloc, però també el grau d’implicació de la societat en què vivim. Sovint als diversos actes que es realitzen aquests dies només hi som dones i em pregunto: vosaltres, homes, per què se’n sentiu exclosos? És que tant se us en dóna el
que ens passi? El que passi al vostre voltant?

Haurem de continuar treballant per sensibilitzar, per educar, per fer visible la desigualtat, però fins que totes i tots no ens hi impliquem a fons haurem de seguir lamentant fets com els d’ahir.

Tan de bo reaccionem aviat.


Violència masclista

0

“Dones amb tots els drets” és el lema d’Esquerra d’enguany per al 25 de novembre que, com ja sabeu, és el dia contra la violència contra les Dones i, més o menys a tot arreu s’hi celebren actes (concentracions, lectures, caminades, xerrades i més actes de sensibilització), …

Per desgràcia una altra notícia de violència ens ha colpit al llarg d’aquesta setmana i, el que és pitjor, lligada a un programa de televisió de dubtós gust (enllaços relacionats aquí, aquí i aquí) i en horari infantil. L’educació a les escoles també hi té molt a dir, però no es pot lluitar contra els elements, ja ho diuen: “una imatge val més que mil paraules“.

La televisió i el sentit comú, article a El Punt

Aquí podeu llegir el manifest d’Esquerra.