Chào ông Viêt Nam

Més i més tristor, ràbia, impotència. I el meu sincer condol per aquest nou assassinat.

Avui no hi han flors. Hi ha un arbre nu, mort, però ni s’enfonsa ni ha caigut. Sempre el veus així tots els díes de l’any. En èpoques rodejat d’aigua i d’altres en un terreny sec.
Hi ha persones que viuen mortes, fins que la crueltat i la violència les mata definitivament, sense haver rebut cap altre opció.

Fotografia: Amarapura, Birmània. RG

Dues dones més. Els han arrabassat el seu dret de poder continuar vivint.

Uns crims execrables. Molta tristor i el meu sincer condol a les famílies.

Unes flors, dues, dok champa-plumeria-frangipani, caigudes de l’arbre, a les escales d’un temple en un país llunyà.
 

Les dones havíen desaparegut, però no es podia detenir el presumpte culpable per manca de proves. Han trobat els cossos, i s’ha pogut aclarir les desaparicions.

Aquest bloc ha estat denunciant des de fa anys aquests fets cruels, violents, sense justificació. Denunciar per no oblidar que aquests crims execrables continúen.

I sempre acompanyada amb la fotografia de flors que tinc en el meu arxiu. Perque aquestes flors són vives, belles i aquestes dones també desitjavan viure.

Fotografia: Orquídies en una casa a la vora d’un llac en un país llunyà. RG

M’han colpit les manifestacions de les companyes de la dona. Sembla que sí que rebia maltractaments, i tenia por de dormir a casa. 

Una violència que cal denunciar i voldria expressar el meu sincer condol i tristor moltíssima tristor.

La petita flor ben oberta i viva en un indret de platja d’un país llunyà.

El propassat 28 de març, el company d’una dona jove, va assassinar-la també a ganivetades, a Tolosa, País Basc. El presumpte autor ja és a la presó.

Tenia una certa tranquil.litat perque aquests crims cruels semblava que havien entrat en un període de pau, però no, tornen, no s’aturen. I la denúncia tampoc s’atura, reneix amb la mateixa tristor i ràbia.

Les flors són del padauk, un arbre que floreix ara en un país llunyà i les seves flors donen la benvinguda a les pluges, a la vida. 

I continuarem denunciant amb tristor i ràbia alhora, perque aquesta violència no s’atura.

Cada vegada, i sembla que la denúncia continuarà un dia i un altre, em queden menys paraules.

Una rosa dels Pirineus de color blanc amb el meu sincer condol i tristesa, molta tristesa.

També ens hem assabentat d’un altre crim violent, terrible; uns avis i la seva néta.
Secret de sumari. Moltes hipòtesis. S’investiga el cas.

Certament un començament d’any terrible. No em queden ja més paraules.

Continuaré denunciant.

Flors d’un petit jardí en un país llunyà.

No tinc ja més paraules. Únicament la denúncia que cal fer, sense esma, però amb una tristor cada cop més i més profunda i un enuig rabiós.

El meu sincer condol i em pregunto, arribarà el dia que no hauré de cercar flors ?

Probablement és molt lluny; el túnel és ben fosc. Cinc apunts ja publicats i encara no hem arribat a la fí del primer mes del nou any 2012.

Un capoll d’albercoquer que s’obre a la vida.

Un flor vermella, bonica, d’un país llunyà. 

Un any convuls, violent, i la denúncia no s’atura i és trist. No veig la solució, i certament és difícil. Més treball de prevenció, d’ajut, d’educació. Tots hi estem involucrats, la societat, estaments polítics i de govern no hauríen de baixar ni la guàrdia ni els mitjans. 

El meu sincer condol i tristor. Continuarem deixant flors, boniques, vives.
Aquestes ben properes. Un gerani de casa. 

La dona trobada morta dins casa seva a Nou Barris no ha estat un assassinat. Mort natural. Sempre cal contrastar la notícia i si s’ha publicat o informat o denunciat en un bloc, s’ha de rectificar.

Consellers del Govern han manifestat que és habitual la violència de gènere o domèstica o familiar en època de vacances. Manifestacions indignes de persones que ocupen alts càrrecs del govern. No ho han expressat així exactament, però sí que han esgrimit el període de vacances que és quan augmenten els casos d’aquesta violència. No, no calíen aquestes manifestacions. La societat vol escoltar paraules responsables i fets per poder aturar aquests crims.

Tristor, ràbia, sentiments, i el meu sincer condol. I continuem denunciant, desgraciadament.

Un fruiter en flor d’una primavera passada al Pirineu. Llum a la vida.

Abans d’ahir també es va trobar morta una dona en un pis de Nou Barris.
El seu company, presumpte autor del crim, no confirmat encara, ha fugit i se’l busca. 

Ahir a Extremadura, un home ha assassinat la seva dona i s’ha presentat a la guàrdia civil confessant el seu crim.

També aquesta setmana, un home va irrompre a l’habitació d’un hospital a Barcelona, on estava hospitalitzada la seva filla i va agredir a ganivetades la seva exdona i el company actual. Sortosament, tots van patir ferides, però ningú va morir. L’autor va ser detingut.

I ahir, a l’Alt Camp,  un home és acusat com a presumpte autor de la mort per asfixia d’un nadó de cinc mesos, filla de la seva companya. Està detingut.

L’any no ha començat amb l’esperança de no escriure més apunts denunciant aquests crims violents, terribles. 
Fa basarda aquesta violència tot just en aquests primers díes d’un nou any. Tristor, condol, ràbia, inquietud, por.
I la denúncia continúa, perque aquesta violència perversa, cruel, sense justificació, no s’atura.

Flors trobades en paísos llunyans i que mai deixaran de florir al costat de les denúncies.

Tan sols tres díes de l’any 2012 i ja hem de denunciar aquesta violència injusta, cruel, sense sentit. I no podem deixar de fer-ho. Recordar a tothom que sí, aquesta violència no s’atura.
El meu sincer condol i la tristor que sembla no em vol deixar mai.

Una flor de lotus  en un estany prop d’un riu cabalós del sudest asiàtic. Aquesta flor és la vida emergent dins un fangar, un estany d’aigua bruta i pudenta.
Vol viure i ho aconsegueix d’una manera bellíssima.

Unes petites flors d’un jardí en un país llunyà. 

Cal continuar denunciant i publicar-ho en primera pàgina. No podem oblidar que aquesta violència existeix i no s’atura.

Una petita flor solitària en una platja llunyana.