Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: Violència de gènere i domèstica

La denúncia: L’assassinat de dues dones

Publicat el 19 de març de 2013 per rginer
En aquests díes clars, lluminosos, de primavera, cal denunciar novament l’assassinat de dues dones presumptament per els seus ex companys. La violència cruel, injusta, sense sentit.

A Écija, la dona de 44 anys. Mare de tres fills. Havia denunciat diverses vegades al pare dels seus fills per violència i maltractaments. Vivíen ja separats. L’home s’ha volgut suicidar, però ha estat detingut.

A Reus, la dona de 37 anys, mare d’una filleta de 2 anys. Separada des de fa un mes. El presumpter autor va assassinar-la a ganivetades, a casa. Ha estat detingut i sembla que ha confessat el seu crim, execrable.

I cal denunciar i denunciar, i informar, informar, i intentar que aquesta violència no pugui continuar. No crec que això passi mai.

El meu sincer condol i tristor, molta tristor.

Flors tristes d’hivern en un racó de Montjuïc. RG.

La denúncia: L’assassinat d’una dona

Avui o ahir, a Santa Cruz de Tenerife. La dona de 35 anys va ser assassinada a ganivetades pel seu company, davant els seus fillets com a testimonis.
Un crim horrible ! I les víctimes d’aquesta violència, dones, continúen sumant en aquestes estadístiques fredes i esgarrifoses.

Novament la denúncia. Fins quan ? Ja no faig menció de ‘presumpte’ autor, perque en obrir les portes de l’ascensor, va ser detingut. Ja no cal utilitzar aquest lèxic de dret, judicial o com es vulgui dir. 

La meva tristor, inconsolable, i les meves condolències a la família de la dona assassinada sense més. Una violència masclista incomprensible.

La flor violàcia i solitària de l’espígol en un racó del Montseny. 

La denúncia: L’assassinat de dues dones

Publicat el 9 de febrer de 2013 per rginer
2 de febrer, una dona ha estat assassinada a ganivetades per el seu ex-marit a Artà. L’home s’ha intentat suicidar i està en estat greu a l’hospital.

6 de febrer: Un home mata a trets  la seva ex parella sentimental al carrer, davant un supermercat. La dona havia denunciat l’home fa poc d’un mes. El jutge va aixecar l’ordre d’al.lunyament tot just el dia d’ahir. Ciudad Real. Posteriorment es va suicidar disparant-se un tret al cap. Era policia municipal. 

El meu sincer condol i la meva tristor, molta. Aquesta violència absurda, cruel, no s’atura. I la denúncia tampoc. I la ràbia que porto a dins quan llegeixo aquest tipus de notícia. Violència individual, dia a dia.

Unes flors exposades en una Fira on conflueixen moltíssima gent d’arreu. Dia de La Candelera. Començar a plantar, a donar vida. 

La denúncia: Dones assassinades

Publicat el 31 de gener de 2013 per rginer
La meva denúncia per l’assassinat de dones en mans dels seus companys no ha quedat en un bagul de la memòria, no, no. He anat anotant en un esborrany aquests crims execrables des de l’últim apunt que vaig publicar el dia 8 de desembre de 2012 fins a dia d’avui.

Abans d’acabar l’any 2012, una noia jove, de tan sols 38 anys, trobada morta, assassinada presumptament per la seva parella. Ha estat detingut.

I aquest nou any 2013, en un poble del Pais Valencià, la dona ha estat assassinada per el seu company, que ha estat detingut.

Les estadístiques ens diuen que l’any 2012 han estat assassinades 46 dones. Diuen que ha estat un any amb menys dones mortes. Però les estadístiques són números freds, i els fets ténen ànima. I no parlem de les dones desaparegudes o trobades, casos encara no resolts.

La noia sense nom de Delhi, Índia, vexada, violada, assassinada, en un país on les dones pateixen una violència cruel, s’ha convertit en màrtir i espero que la societat i el govern facin un gir i els donin protecció. Un toc d’atenció mundial. No passa només en el nostre país, no, tots ho sabem.

Han aparegut les restes d’una dona a Montjuïc, que era una de les moltes ‘desaparegudes’ en les estadístiques i poques vegades en sabem res més. 

20 de gener: Una dona vietnamita assassinada a ganivetades presumptament per la seva parella a Madrid. L’home havia estat ja acusat per maltractaments anteriorment. 

25 de gener: A Calp. Una dona trobada morta violentamenta. L’autor del crim, company de la dona, es va suicidar. 

I continuarem denunciant. La meva tristor i el meu sincer condol. Una brutalitat i una violència que sembla mai s’acabarà.

Fotografia: Flor de lotus. Nha Trang. octubre 2006. RG.

—  La flor de loto és el símbol de Viêt Nam i d’altres països d’Àsia. És una flor bellíssima i representa la puresa de la ment que creix enmig del fangar i sura sobre l’aigua, lliure de qualsevol desig. —

 

La denúncia: Dones assassinades

L’home de vuitanta anys ha confessat el crim. Ahir va assassinar la seva dona de setanta-cinc anys a ganivetades. Un fet cruel, terrible, sense cap mena de justificació.

També es va saber que l’home va confessar a la policia del seu crim, execrable, comès el mes d’agost. Un assassinat d’una dona, la seva companya.

Dos crims. Dues dones mortes, a casa, sense testimonis. Però ja no es tracta de fets dins l’àmbit domèstic. És ja el símbol més brutal de la desigualtat existent. Sempre d’amagat. Arrabassar la llibertat i a la integritat física de les dones. La denúncia cal fer-la, no aturar-se, recordar aquesta brutalitat.

El meu sincer condol i tristor, moltíssima tristor. Desconec quines seran les estadístiques, però no oblidem que existeixen crims no resolts, cossos de dones trobats sense saber-ne res més i maltractaments no denunciats.

No hi han flors avui. Fulles caigudes dels arbres, glaçades, sense vida, en un bosc molt proper. 

 

La denúncia: L’assassinat d’una dona

Una dona jove, assassinada per el seu company, a cops de destral. Posteriorment ell es va suicidar. Tot aquest quadre violent, cruel, injust, davant la filla, petita.

Costa molt llegir ara notícies d’aquests assassinats. Apareixen amagades i no en tots els diaris. I és una violència tant, tant injusta i cruel.  També podem llegir l’intent d’un home de matar la seva companya, i sortosament no ho va aconseguir.

O llegir fa ja unes setmanes l’assassinat violent de la dona periodista, alcaldessa, metgessa, mare de família, Maria Santos Gorrostieta, a Mèxic, perque des de fa temps denunciava una vegada i una altra tota aquesta merda criminal dels càrtels de la droga, des del seu càrrec com a alcaldessa des de 2008 fins 2011, i últimament escrivint a la premsa i denunciant.

I cal denúnciar, sempre, aquests fets. I manifestar la meva tristor i el meu sincer condol.

I cercant en el meu arxiu, sempre trobo la flor adient per escriure el post-denúncia.
Avui, unes flors petites, vives, de color intens, al costat del camí fins una escola d’un poblet petit d’un continent al-lunyat del nostre país.

Avui: Dia Internacional contra la violència de gènere

En una ressolució aprovada en l’Assemblea General de les Nacions Unides el dia 17 de desembre 1999, la no. 54/134, es va acordar celebrar tots els 25 de novembre el Dia Internacional contra la violència de gènere i es va convidar a tots els governs de tots els països del món, com també a les diferents ONG, per organitzar tot tipus d’activitats per concienciar a la població d’aquests fets violents i menyspreables. Es va instar als governs a fer prevaldre la llei, a fer-ne de noves , garantir la seguretat de les dones maltractades i evitar els crims. Desconec si les estadístiques, aquests números freds, sense rostre, indiquen que tothom s’ha posat a treballar i els assassinats i els maltractaments han deixat de ser al capdavant. Em temo que no ha estat així. Les xifres són vergonyants i fan fredor.

L’any 1960, un 25 de novembre, van ser assassinades cruelment, les tres germanes Mirabal, activistes polítiques a la República Dominicana on el dictador Rafael Trujillo no va tenir cap mirament per donar l’ordre d’assassinat. Des de l’any 1981 a tot el món va començar aquest clam de rebuig i lluita per erradicar aquesta violència sense sentit.

http://www.un.org/en/globalissues/briefingpapers/endviol/index.shtml

 

La denúncia: L’assassinat d’una dona

Ahir vespre. La dona i tres fills van fugir de l’habitatge i van demanar ajut als veïns. L’home, el seu company, va poder entrar i va assassinar la dona a cops. Seguidament  es va llençar pel balcó i va morir.

Dones anònimes, agredides brutalment per l’home fins a la mort. Cruel i molt trist, molt trist. El meu sincer condol i la meva preocupació per uns fets que no s’aturen. La denúncia tampoc.

Un arbocer i els seus fruits, les cireretes d’arboç,  d’un parc de la Ciutat, no gaire lluny de casa.

 

La denúncia: Dones assassinades

Ara encara més les notícies d’aquests crims inhumans i injustos apareixen tard i en petits racons dels diaris.
Una dona morta, van dir, per suicidi. En fer l’autòpsia es va descobrir que va ser assassinada. El presumpte autor, el seu company, finalment va confessar el seu crim.
I un fet esgarrifós de fa ja unes setmanes. L’home va matar a trets una nena de tretze anys perque es va negar a estimar-lo. L’home es va suicidar.

I la denúncia no s’atura. Més tard o més d’hora, però sempre serà present. Dones que han deixat de viure en mans d’homes per una fúria i una crueltat d’una gran injustícia i sense sentit. Maltractaments que no són ja notícies, excepte una que vaig llegir no fa pas gaires díes; la dona es va llençar pel balcó fugint de les garrotades del seu company. Sortosament no va morir.

Caminant, passejant, un primer de novembre bonic, esplendorós, el cel d’un color blau intens i unes flors i un paisatge d’una serra propera a la Ciutat des d’on la mar lluía una luminositat viva, de joia. Les flors per el meu sincer condol i tristor per aquests fets.

 

La denúncia: Dones assassinades

El presumpte autor de l’assassinat va ser detingut. La dona morta a casa. Sempre entre les pareds de la cambra o el menjador o la cuina. 
Uns dies abans una altra dona va ser també assassinada presumptament per el seu company. Després del crim, va incendiar la casa. En descobrir el cos d’una dona, la policia va descobrir que havia estat assassinada abans de l’incendi.

I la denúncia continúa i continuarà. Dones que no poden continuar vivint per una violència sense sentit, cruel. La meva tristor i el condol.

I les flors d’un petit racó de món sempre presents per denunciar aquesta violència.

La denúncia: Dones assassinades

Publicat el 4 d'octubre de 2012 per rginer
Tot aquest bosc de notícies no deixen entreveure el que ens passa cada dia. Dues dones joves assassinades, presumptament, en mans del seu company; dones maltractades i amb intents d’assassinat per part dels seus companys o ex-companys, nord, sud, centre, est, oest, de la península dita ibèrica on hi conviuen, més aviat malament, diferents nacions dins un mateix estat.
I el que cal fer és continuar denunciant aquesta violència injusta, cruel, sense sentit.

Costa trobar la notícia. El que passa dins a casa sempre és invisible. I totes les misèries de la vida segueixen vives, amagades. Por, angoixa, tristor. 

Les flors del bosc, dels jardins, de la llera dels rius, no s’acaben mai, sempre hi són.
És la meva eina per denunciar aquests fets cruels, injustos i difícls d’entendre.

Fotografia: Una flor en mig del desert d’un continent-país llunyà. RG. 2007.

 

Dones assassinades

Un període de calma, un cert optimisme, però no. A finals d’agost, a Madrid,  el presumpte autor de l’assassinat de la seva parella va fugir. L’han detingut a França.

Ahir novament una dona ha estat assassinada a ganivetades a Sant Feliu de Codines, presumptament per la seva parella. Ha estat detingut.

La denúncia per aquesta violència i que és un degoteig sense aturador i el meu sincer condol, i ràbia, molta ràbia, i neguit, molt de neguit.

Els narcisos blancs d’una vall pirinenca, flors escollides per continuar denunciant aquesta violència sense cap mena de justificació.

 

La denúncia: Dones assassinades

Abans d’ahir en un poble prop de Madrid. La dona ha estat assassinada a ganivetades i el presumpte autor s’ha llençat pel balcó i està ingressat a l’hospital.
Fa uns díes a les Illes Canàries es van trobar els cossos morts d’una dona i un home. La dona assassinada a ganivetades i el presumpte autor va cometre suicidi.
Ahir a València, una dona ha mort a ganivetades. El presumpte autor, el seu company, ha estat detingut i ha confessat el crim.

També abans d’ahir una dona ha estat ferida greument per el seu company. Ha estat detingut.

I la violència de gènere continúa entre tot aquest foc polític i de veritat que ens envolta. Una violència que va fent el seu camí i no té aturador.

Ràbia i més impotència que mai, per unes morts injustes i sense sentit. La meva tristor, el meu sincer condol i denunciar.

Un matoll de ginesta, viva, de color groc intens a peu del massís del Garraf. 
 

La denúncia: Assassinat d’un infant

No és la primera vegada que llegeixo que l’home assassina el fill o la filla. Ahir va passar a les Illes Canàries. L’home condemnat per maltractaments i obligat a viure al.lunyat de la seva ex dona, va trucar-la per telèfon per que pogués veure que feia amb el seu fill de 10 anys. Va estavellar el cotxe, davant de casa la seva ex dona, es va cremar i van morir tos dos, pare i fill.
No m’agrada escriure els fets, però sí la denúncia. En aquest crim horrorós, cruel, injust és necessari saber, per què ? 
Els fills en casos de violència domèstica són sempre els perdedors. La seva vida no serà mai ni feliç ni fàcil. Un segon fill més gran viurà amb la mare per sempre més en la seva memòria el cotxe cremat i estavellat per el seu pare juntament amb el seu germà.

Tristor, moltíssima ràbia, impotència, i el meu sincer condol. El perill d’aquesta violència sempre és present, malgrat les lleis.

Un esclat de roses vermelles en un dels moltíssims racons de terres de pagès del delta del Llobregat, indret que volen deixar morir i on la vida és un regal.

 

La denúncia: L’assasinat d’una dona

Publicat el 1 de juliol de 2012 per rginer
Abans d’ahir a Santa Maria de Palautordera. La dona va morir a l’hospital on va ser ingressada per les ferides  rebudes. El presumpte autor, el seu company. Havia estat ja denunciat per la seva violència dins a casa. I continuem denunciant. I la meva tristor i ràbia. Els assassinats són cruels, injustos, vergonyants. 

Una orquídia d’un indret de l’altra punta de món. Bellesa i vida.