Chào ông Viêt Nam

Un mes de març violent, i continuem denunciant per aquests crims sense justificació i cruels, molt cruels. El meu sincer condol i la meva tristor.
I les estadístiques van augmentant. Una de molt impactant: En els últims 10 anys han estat assassinades 658 dones dins l’estat espanyol. Terrible.

Unes flors de primavera trobades en un racó del Montseny. L’esclat de la vida.
 

Torremolinos, Málaga. La dona de 47 anys és assassinada a ganivetades per el seu ex company. És detingut. Estava en procés de separació.
Trobada al carrer.

Cañada de los Barrancos, Málaga. L’home de 79 anys mata a trets la dona de 76. Troben l’home amb un tret al cap. Després de la violència, es suicida.

I continuem denunciant i denunciant. I només puc expresar la meva ràbia, i tristor, molta tristor, i el meu sincer condol.

Quin any més llarg …..

Unes flors trobades en un jardí botànic d’un país llunyà, vives, alegres. Volen viure. 

Sí, ha estat un mes de febrer trist. I aquest bloc continuarà denunciant aquesta violència sense justificació, mes rera mes, sempre amb l’esperança de no haver-ho de fer. La meva tristor i el meu sincer condol.

Una mimosa bonica, plena de vida, de color intens i que es poden veure arreu del país.

13.01  Níjar, Almeria. Dona de 38 anys. Estava desapareguda. La van trobar i han detingut el seu company. Morta a ganivetades.
15.01  Usera, barri de Madrid, dona trobada morta dins la banyera. A ganivetades, per l’esquena. Detingut el presumpte autor. Company de la dona.
16.01   Tenerife. Dona assassinada a ganivetades. Mare de dos fills. El presumpte autor, ex company, amb ordre d’al.lunyament, detingut.
28.01   Amposta. Dona assassinada per el seu company i que posteriorment es va suicidar.
31.1.    Santa Pola. Dona assassinada a ganivetades. El seu marit es va suicidar.

Una dona, una,  ha perdut la seva vida de manera violenta cada setmana del mes de gener. Horror, injustícia. El meu sincer condol i la meva tristor, moltíssima tristor. I la denúncia que sempre serà present en aquest bloc.

Unes flors de color molt viu, vermell, d’una vall llunyana.

La ràbia, pensar que hem començat l’any i continúa la denúncia. Violència injusta, terrible, sense sentit. El meu sincer condol i tristor, moltíssima tristor.

El post amb flors continuarà publicant-se, com sempre, des de fa anys i que voldria de tot cor no haver de fer-ho. 

Unes flors boniques d’un jardí botànic llunyà, i que neixen per viure i per ser estimades.

La denúncia, la tristor, la ràbia i sempre la mateixa pregunta: Per què ? Una violència injusta i cruel.
El meu sincer condol i tristor, molta tristor.

També he llegit dos, tres intents d’assassinats a dones per les ex parelles i que sortosament han pogut sobreviure. La majoria dels presumptes autors, novament detinguts, jutjats i amb ordres d’al.lunyament. I ara llegirem les estadístiques, fredes, esgarrifoses, però sempre pensant que al darrera d’una xifra hi ha una dona morta, assassinada, perque sí.

Unes flors bellíssimes d’un jardí botànic en una regió del sudoest de la Xina.
 

I les estadístiques de dones assassinades van augmentant, però també existeixen uns números freds i invisibles, dones que han patit maltractament o han estat hospitalitzades en risc de mort. O dones que han desaparegut i no les han trobat. O crims encara no resolts per part de la policía. I no oblidem la mort de cinc criatures, fins ara.

En aquest enllaç, hi ha un bon resum de tots els articles publicats (21 pàgines) fins avui d’actes de violència de gènere, en un diari de la capital del reino de españa, ben documentat i seriós. Molts fets violents, molts.

Avui és un més dels díes que hem de denunciar, denunciar, denunciar i la societat i les institucions actuar, actuar, actuar, per no haver d’escriure cap més apunt com aquest.

Fotografia: Unes flors, orquídees vives en un bosc d’arbres de te. RG.

El nombre de dones assassinades va en augment. I des d’aquest bloc continuaré denunciant, un dia i un altre.
El meu sincer condol i tristor, moltíssima tristor.
Aquesta flor de l’arbre de te, viva, alegre, dins un bosc meravellós on hi conviuen altres arbres, roures, bambú, un tipus diferent de pi, flors, herbes aromàtiques. 

21 d’agost: A Verín, Galizia. El culpable, va confessar haver assassinat la seva dona de 52 anys. Tenia ordre d’al.lunyament i havia estat jutjat per maltractaments. 
1 de setembre: Al barri de Sants. Troben un bossa de plàstic on va amagar el cos desquarterat de la seva companya el presumpte assassí. Esatà detingut.
4 de setembre: En un barri limítrof de Madrid, la dona va ser apallissada i morta presumptament per el seu company. Tenia ordre d’al.lunyament, jutjat dues vegades per maltractaments.
14 de setembre: A València. Una dona de 48 anys és assassinada presumptament per la seva parella. L’home va intentar suicidar-se. Està fora de perill i detingut.

El meu sincer condol i tristor. Dones que no podran mai més veure sortir el sol i la vida continúa, i continúen aquests crims cruels i injustos i que cal denunciar una i una altra vegada. 

Unes petites flors d’un poble festiu del Maresme. Estiu 2013. RG.

28 de maig: A Caldes de Malavella. Una dona assassinada.
12 de juny: Saragossa. Una dona assassinada.
12 de juny: Xeres. Una dona assassinada.
16 de juny: Pozoblanco. Una dona assassinada.
11 de juliol: Granada. Una dona assassinada.

No, no, la denúncia continúa i tristament els assassinats de dones també. El meu sincer condol, ràbia i impotència. Dones que deixen de viure brutalment de manera injusta, sense cap mena de justificació.

Unes flors d’un arbre en un racó d’una plaça d’un poblet de la costa prop dels Pirineus.

Una noia de 19 anys, estudiant. A León. Estrangulada per el seu novio, que va fugir, però va tenir un accident de cotxe. Detingut.
Una dona de 50 anys. A Córdoba. El seu company la va agredir fins a assassinar-la, davant del seu germà, que també va patir ferides greus. Ha estat detingut.
Dona de 29 anys. A Santander. Estrangulada per el seu company. Detingut.
Dona de 26 anys. Pais Basc. Assassinada a ganivetades davant del seu fillet de quatre anys. Ha estat detingut.

I la denúncia sense més, des d’aquest bloc, i el meu sincer condol i tristor, moltíssima, perque aquests crims execrables no s’acaben mai. No hi veig el final. I aquesta violència continúa.

Una rosella d’una terra eixuta, ferestec, d’un color vermell intens i que vaig fotografiar tot just fa una setmana.

Quan podré deixar d’escriure aquests apunts ?
 

Un 24 d’abril – Un home de 70 anys mata a trets la seva dona mentre dormia i posteriorment va intentar suicidar-se, i no ho va aconseguir. 
Un 1r de maig – Un crim execrable i violent. Assassina la dona a casa seva  i en un bar, posteriorment a cops de destral ,  l’home que suposadament era la nova parella de la dona. Ha estat detingut.
Un 6 de maig – Troben el cos d’una dona de 39 anys dins la banyera, ofegada, assassinada per el seu company. Ha estat detingut.
Un 9 de maig – Troben els cossos morts d’una dona de 53 anys i un home de 61 anys.
En estat avançat de descomposició, però la ertzanza ha trobat indicis de violència en el cos de la dona, i sembla ser que es confirma que va ser assassinada a ganivetades.

Moltes vides que s’han perdut en aquest camí. No és just. És cruel.

Un roser d’un jardí d’un barri amorós d’una ciutat d’una illa ple de vida i de flors.
 

Aquest ha estat un mes trist, molt, dolent, cruel. Tot sembla que s’enfonsi, però no. No ho podem permetre i aquesta violència sigui de gènere o domèstica cal enfrontar-se per aturar-la, educació, educació, educació. Valors, pensaments de bonhomia, ajudar, pacifisme, un no valent i fort a la violència.

Una, dues, tres, quatre dones, dos, tres, quatre infants, dos, tres, quatre adults home o dona.

La denúncia des d’aquest petit bloc no s’aturarà, potser no tan precisa, perque de vegades les noticies apareixen tard, en un raconet, fluixet, però la violència continúa.

El meu sincer condol i tristor. Les flors sempre hi seran, d’un racó dels nostres Pirineus.

Res més a dir. Denunciar. El meu sincer condol i tristor, moltíssima tristor.

Unes flors escollides a l’atzar, vives, primaverals.

Un degoteig que no s’acaba mai, mai. I la meva tristor i el meu condol. I sobretot la denúncia que sempre, sempre, ha de ser feta, escrita, publicada. I la societat ? I les administracions ? Es treballa, molt, però de vegades sembla que hi ha respirs perillosos i es baixa la guàrdia.

Unes flors de primavera d’un petit indret del Pirineu, vives, alegres.