Ens arriba des d’Arbeca el primer vi d’un nou celler: Vinya els Vilars. Costers del Segre és una de les més dinàmiques de tot el Principat, cada any hi apareixen nous elaboradors. El 90 % dels cellers tenen menys de 15 anys i d’aquests el 50% són del segle XXI. La joventut n’és una bona primera
Domus Pensi 2003 a Viníssim! Tornem a la Terra Alta i al vi de Batea. I més retorns encara, perquè aquest Domus Pensi ens porta altre cop els aromes de la Garnatxa. Tot fent memòria dels vins tastats, la garnatxa, és un raïm que apareix molt sovint, per les DO de Tarragona. Tornem doncs a les olors
“Vi negre de raïm ben madur, collit l’any 2004 de vinyes a l’ombria de la Serra Grossa. Celler del Roure, Moixent, València”. Cito textualment la contraetiqueta. Immillorable. Un projecte definit, una declaració de principis, un territori reivindicat, el teu, el seu, el nostre. Un raïm autòcton recuperat: el Mandó. Un somni per compartir. El meu millor vi
“Tarragona m’esborrona” i els seus vins em fan patir, afegeixo jo. Estem a punt de tancar el nostre periple per les DO del Principat i és el torn de Tarragona. Ha estat molt difícil de trobar algun vi d’aquesta denominació per tastar. Aquest fet ens diu dues coses: primera, constatem altre cop les misèries de
Avui fem nit al Priorat amb un Nita 2006 de Meritxell Pallejà, un vi negre sense bóta, en terres de llicorelles i bótes de fustes cares, caríssimes. Em sembla que va ser Josep Roca, immens enòleg que ens il·lumina tant pel que explica com pel que calla i tu intueixes que sap, qui digué que una de
Continuem el nostre passeig per les DO del Principat i ho fem amb aquest vi elaborat vora la muntanya de Montserrat, per la DO i per la situació de la bodega no podem trobar un vi més nostrat. Ara bé, al celler Ca N’Estruc hi ha un projecte modern que no dubta a vinificar amb uns cupatges
“Lo Vi de Batea/lo vi de Batea/lo Vi”: cant d’eufòria i amistat en taules compartides, plenes d’amics i d’ampolles buides. Podeu visualitzar l’escena amb tots els comensals picant la taula amb la mà oberta al ritme del cant. Un mantra eufòric. M’agrada recordar que la cançó ens la va ensenyar un company de Masdenverge, “lo riu és vida”
Més de deu anys enrere vaig tenir la sort d’anar a la presentació d’una bodega del Pla del Bages. La primera sorpresa va ser tenir notícia que hi haguessin productors per aquelles contrades. La segona, que el perfil dels vins trencava amb la monotonia del mercat ple de Riojas i Tempranillos, de Riberas o de Cabernets del
Pregunta amb un parany evident. Òbviament tots els vins negres que tenen un temps en bóta poden considerar-se vins “de guarda”. “Guarda” seria, doncs, un sinònim de “criança” si no fóra perquè s’usa molt poc. Succeeix el mateix amb el qualificatiu de vins “tranquils”, tots els vins necessiten tranquil·litat i quietud per evolucionar bé. Llavors
Els camins pels que un vi t’arriba són diversos: un amic o una amiga, una ressenya a un diari, una guia de vins, una sorpresa a una estanteria, una etiqueta seductora, un nom evocador d’un record o un paisatge, el bon record d’un cupatge o un raïm, la forma rotunda de l’ampolla, la set, algunes
Aquesta volta a Viníssim haurem de dir “beníssim”, perquè bevem vi de Mallorca. Illa d’una riquesa natural majestuosa, de serralades cales i badies, i de contrastos, guiris i touroperators, que ens porten la seva incomprensió de nou ric i envileixen el nostre servilisme, tant a Mallorca com al Principat. Illa d’ametllers, oliveres i paret seca, ceps i bodegues, pobles de cases
De totes les DO del Principat, Costers del Segre és per la que sento una debilitat especial. Bon vins negres madurs, concentrats -vénen de terres seuqes, fredes a l’hivern, caloroses a l’estiu-, i vins blancs molt creatius -l’Olivera-. Bon producte i bons preus, cellers conegudíssims –Raimat, Castell del Remei– i cellers més nous –Celler Cercavins,
Aquesta setmana a Viníssim -el bini- lloc-bloc dels que ens agrada molt el vi- ens acostem al Montsant per tastar dos vins joves plens de most, ceps i paissatge. Els vins joves són una manera més d’entendre la nostra cultura en forma d’ampolla, i tenim el plaer de fer-ho gaudint-la copa a copa. Vi: Joan
Viníssim és un joc de paraules, a Menorca diuen “Biníssim” i a Mallorca “Beníssim” quan quelcom va bé o agrada molt. “Bini-” també vol dir lloc, per tant, Viníssim és el lloc dels que ens agrada molt el vi. Beure vi és una molt bona manera d’entendre una cultura i conservar un paisatge.Aquest bloc parla de