Aquests dies he descobert el nou Hospital de Sant Pau (i de la Santa Creu: segons el rètol exterior, aquesta tercera ubicació continua recordant els noms històrics tot i la modernor de les instal·lacions). […]
No sé si a la imatge s’aprecia el gat en repòs sobre la barana del balcó d’un tercer pis. La vaig entomar al vol, a tocar de casa, fa uns dies. […]
Últimament freqüento, per raons que ara no vénen al cas, un hipermercat que és un niu de sorpreses lingüístiques i ortogràfiques. Aquest cartell n’és una mostra. […]
Dimarts ben d’hora, a quarts de vuit del matí la Lluna encara es mostrava més a tocar que mai. I semblava dialogar cara a cara amb el Sol ixent. Per prendre les dues imatges només vaig haver de girar-me 180• des del pont de Scala Dei —literalment— sobre la Ronda de Dalt. […]
A punta d’alba era al marge de la carretera Alta de Roquetes. com si hagués baixat des del seu punt al capdamunt del bancal, a tocar de la seva companya, cap a fer camí. […]
Des de casa és poc menys d’una hora de camí, anada i tornada. Has de pujar fins al final del carrer dels Germans Desvalls, deixar enrere Can Llupià i endinsar-te al parc de Collserola pel camí de Can Massó. […]
Ara fa vuit dies sortíem de Riba-roja i, de tornada, passàvem per Flix. En el camí d’anada, divendres fosquejant, ens havia sorprès aquesta senyalització en una cruïlla. […]
Ahir a migdia feia un volt, sota una sol de justícia, i a un parell de carrers de casa se’m va acudir d’aixecar la vista. […]
Allí, quiet, parat, té un rètol a les mans, una d’aquelles pancartes individuals com les que porten els activistes nord-americans a les pel·lícules. Ell no camina, no es belluga, només s’hi està. Amb el rètol que diu, en lletres ben grosses “Morós”. Ho signa: el cobrador català.
Un negre amb barretina per denunciar els morosos…
De vegades cal dir el pecat i per força també el pecador. […]
Entres al Decathlon a fer el que sigui i quan en surts et sorprèn aquella línia de xicots i xicotes estibats a les caixes, fent tots els gest maquinal sota el lector del codi de barres, abillats d’una manera no habitual. De vermell. Amb ribets grocs. Tots.
Demanes al que t’atén si pateixen alguna mena d’atac d’eufòria col·lectiva i el noi diu que no, que la samarreta aquell dia, potser tota la setmana, és norma de la casa. Té un parlar de la plana que desentona del tot de l’uniforme, però ell ni se n’adona perquè aquell és el primer dia que treballa, de seguida ho explica, cofoi, il·lusionat, sotmès a l’abús simbòlic.
Justament aquesta setmana, la de les indissolubilitats.