Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: Viatjar: terra, riu, mar i aire

Visions viatjant amb tren

Publicat el 28 de gener de 2007 per rginer

Vaig fer el trajecte de Lao Cai a Hà Nôi en tren. El tren va sortir a 2/4 de 10 del matí de Lao Cai i vam arribar a Hà Nôi a les 9 del vespre. Es pot viatjar de nit o de dia. Nosaltres vam fer aquest trajecte per carretera a l’anada i amb el tren a la tornada, sempre de dia. D’aquesta manera pots disfrutar del paisatge, però si no es té gaire temps, va bé viatjar de nit. Vaig fer el viatge en wagons de luxe. L’Hotel Victoria de Sapa té dos wagons per els seus clients. Un amb lliteres i compartiments tancats com els trens eropeus i l’altra per restaurant. Curiosament les finestres totes teníen reixes i era més que difícil poder fer fotografíes.

En aquest trajecte, doncs, no vaig viatjar amb el poble ni vaig compartir les seves vivències. Això que en una de les múltiples parades del tren vaig intentar pujar en els wagons del poble, però els empleats molt amablement m’ho van impedir i no vaig poder. Durant el trajecte dos noiets es van penjar a la porta del tren en marxa per intentar pujar-hi. Ens vam temer el pitjor. Van aparèixer dos policíes i els empleats del tren, però sorprenentment van obrir la porta i els van acompanyar als wagons per el poble. Vaig respirar.
Després em van explicar que hi han reixes a les finestres perque tiren pedres desde qualsevol lloc o volen entrar al tren.

De totes maneres viatjar en tren per Viêt Nam és segur i lent, amb temps més que suficient per embadalir-te mirant el paisatge i la gent, encara que sigui per unes finestres amb reixes.
Es pot veure sempre gent treballant els camps d’arròs, poblets grans i petits i en el meu cas com era temps de collita de l’arròs, els camps oferien una visió única de colors, activitat i bellesa.

Vaig veure moltes propietats petites. Tothom té un troç de terra i es queden part de la producció. La resta la venen a l’Estat. També vaig veure tombes en aquests camps d’arròs, que no pas cementiris.

Els vietnamites enterren els seus a la seva terra i en mig d’un camp d’arròs veus petites tombes molt, molt senzilles. Les autoritats insisteixen en enterrar els seus ,en cementiris, però encara no han aconseguit canviar aquest costum tant i tant important per a ells. De tant en tant es pot veure una petita pagoda i diverses tombes al seu voltant.

En aquests wagons de luxe tens l’avantatge que trobes viatgers d’arreu del món; australians, suecs, alemanys, suïssos, americans, anglesos, noruecs. Ens intercanviem impresions i pots conéixer racons del país que no sabíes i que algú o altre hi han estat.

Aprenc encuriosida a jugar a les cartes com ho han a Austràlia o Suècia i tots acabem parlant de Viêt Nam.
Com un país on la gent encara avui en dia l’assocía amb guerres i quanta cultura i art que s’amaga al darrera.
I per damunt de tot, la gent.

Arribem a Hà Noi de nit, cansats i anem a sopar. Volem tornar a l’hotel caminant i ens perdem, però després de tantes hores en tren, va anar bé ‘estirar les cames’ i a més no havia perill per creuar els carrers; de motos quasi cap, cotxes res de res; tranquil.litat absoluta. Seguretat, tota.

Viatjar en tren a Viêt Nam

Publicat el 21 de gener de 2007 per rginer

Hi ha diverses maneres de recórrer el país. Una d’elles és amb el tren. Hi han diverses possibilitats; anar en ‘classe dura de fusta’, o en ‘classe amb coixins’ o en ‘classe de luxe’.
Això sí els recorreguts són llargs. Els trens no van més ràpids de 48 kms / hora, però això per a nosaltres no és significatiu …. ja n’estem avesats. La gran línia ferroviària és la que uneix Há Nôi i Ho Chi Minh ( Sai Gon ). És un recorregut de 1726 kms i que es pot fer en unes 30 o 40 hores. Però com a Viêt Nam miren el futur, no han construït un AVE, sino que ara han inaugurat un nou tren més modern i aquest trajecte es pot fer en menys de 30 hores.
Per els amants dels trens aquest és un viatge que cal fer.
El tren a Viêt Nam mereix dos blocs. Aquesta línia, la Transindoxina, va començar a construir-se l’any 1899 i es va completar l’any 1936. L’any 1930 viatjar de Sai Gon a Há Nôi calíen 40 hores i 20 minuts. Durant les guerres la línia va patir les bombes destructores dels japonesos, francesos, americans, el Vietcong. Els americans van reparar la línia de Sai Gon fins a Hué l’any 1960, evidentment per els seus propis interessos. Però novament va ser destruïda en aquest cas per el Vietcong.

Després de la reunificació del país, va ser una prioritat per el Govern de Há Nôi reparar la línia totalment per demostrar la veritable unificació del país i el tren es va anomenar ‘el tren de la reunificació’.

Va ser inaugurat el 31 de desembre de 1976. Es van reparar 1334 ponts, 27 túnels, 158 estacions i 1370 torres d’enllaç i electrificació.

La velocitat del tren va ser de 48 kms/hora, 8 kms més ràpid que l’any 1930.

El tren més ràpid tarda unes 30 hores i el més lent unes 41 hores.
Els estrangers pagàven els bitllets un 400% més cars que els vietnamites. Ara ja no és així, el preu del bitllet també s’ha reunificat.

Continuant amb els arbres i natura, he penjat aquesta fotografia de l’estació de Lao Cai, frontera amb Xina, i podeu veure aquest arbre tant frondós a la mateixa andana.

Qui sap els anys que fa que està aquí, en el mateix lloc.