Carrers molls i solitaris, a quarts de sis d’aquest matí fosc i dormilega. Metro. Baixo a pl. Catalunya, i prenc l’A-1 que em porta a la terminal 1 de l’aeroport del Prat. L’autocar va ple com un ou, immensa majoria d’estrangers carregats de grosses maletes de gran voracitat i avidesa (…) Em fa companyia “Els
6h del matí. Lluna plena i minvant, mentre la ciutat dorm. Ni déu pels carrers vacants i somnolents (…) Al sarró -la meva sempiterna cartera- tot de lectures per un viatge en tren amb arribada a Figueres (Alt Empordà) de dues hores: Landeia –revista sindical d’ELA; Quadern –suplement cultural d’EL PAIS; cultura/s –suplement cultural de LA
12.18h. Estació del tren plaça de Catalunya. Comboi direcció Manresa. Destí: Barberà del Vallès. Clot / Sant Andreu Comtal / Torre Baró – Ciutat Meridiana – Vallbona (A la dreta, albiro, a la banda de Santa Coloma de Gramenet, la factoria de DAMM, el cementiri colomenc, el Puig Castellar i el seu poblat ibèric des
Pujo i baixo a Donostia en un llampegueig. M’agrada més, però, Bilbao, el botxo (el forat). Donostia, amb tot, em plau i força. Hi sóc per enraonar, llargament, amb un dirigent de l’esquerra abertzale (LAB, HASI, KAS) per un nou llibre que publicaré l’any vinent (…) El viatge, d’anada i tornada, el faig en autocar de línia. Dia rúfol,
Faig cap a Sitges en tren per raó d’una feina literària. M’hi arribo abans -fa temps que no hi vaig i vull amarar-me de noves visions i sensacions. Des de l’estació vaig baixant en direcció mar. Són quarts d’onze, el sol, encara, no fa espetegar les pedres. Tiro avall pel carrer Santiago Rusiñol. El carrer Barcelona.
És un tema de feina –ineludible, doncs, però l’indret, el meu destí, hi té dos atractius ben visibles, bé, en té més de dos: en primer lloc, que es tracta del meu país d’Itàlia; l’altra és el que fa referència al meu benvolgut Gramsci, Antonio Gramsci, el gran geperudet que fundà que hi donà llarg
Pujo a aquesta vila de l’Urgell, en el primer autocar del de matí. He quedat amb Montse. No la conec. He parlat amb ella dos cops per telèfon. Es tracta de capbussar-nos, ella i jo, en una història, personal i col.lectiva que s’engega a la Barcelona i la Catalunya de primeries de 1973 (…) Conec Agramunt superficialment
Recorregut costaner. Negres, llatinoamericans, turistes, indígenes, atapeint el tren. Un sol que espetega les pedres. La mar un estany calmós i entotsolat. Curulles les platges, a trams minvades per furtives i efímeres escomeses d’onatge corprenedor. Destí: Arenys de Mar (…) Veig Arenys i la reveig amb ulls diferents; tot de sensacions i records, m’envaeixen i
Viatge breu, privat, arribar i moldre. Com un llampec. Destí: Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès, gairebé a la faldilla del Montseny; n’aixeco acta notarial de la nova urbs horitzontal, immens aplec i escampada de cases baixes, amb un no centre difús i múltiple; urbs esqueixades i disperses. La Catalunya urbana que avança
Tenia un viatge pendent, des que tinc ús de raó, amb part de les meves arrels, amb el meu cognom i amb mi mateix: girar visita al país dels avis paterns (…) Dit i fet. Estiu. Canícula fera i rabiüda. Tren Barcelona-Múrcia. Llarg. Feixuc. Cansat. El riu. L’hora esponerosa i curulla anuncia l’arribada a la
Viatge en tren. Llarguíssim. A tocar de Vic, ens demanem per què no anar-hi més enllà. Fins on sia possible. A l’aventura. A la ba-ba-là (…) En enfilar amunt, el pendent va plantant cara i el comboi i la locomotora pateixen cosa de no dir. A estones, la corrua de vagons semblen aturats de l’ofec i la
Dissabte, mig matí, prenem el tren que ens ha de dur a Hostalric, La Selva. Ple com un ou. Durant el viatge llegeixo “Le Nouvel Observateur” –l’adéu al socialisme del PSF, Levi Strauss 100 anys…- i l’AVUI. Una hora a penes de viatge. Allà ens espera l’amic que, en cotxe, ens puja a Sant Hilari,
Burgos (…) capital del règim del 18 de juliol ?per la data d?alçament, el 1936, de les tropes espanyoles al nord d?Àfrica i Canàries- i, efectivament, primera capital de l?Espanya franquista en plena guerra. Ciutat antiga. Orgullosa. Senyorívola. Al costat, quan hi surts en direcció a León, et topes amb la ciutat moderna, amb
Són gairebé idèntics, un calc, (?) els territoris d?Aragó, Rioja i el sud de Nafarroa. És cert, hi passes en tren i es fa ben difícil distingir-ne un o altre. Territoris erms, de baixa densitat demogràfica, amb una agricultura més aviat bladera. Arribo a Tudela, capital de la Ribera, un país dins del país. Per a
Guaitant el paisatge, el medi (…) natural, i venint de casa, és clar que Espanya comença a l?Aragó. Una regió amb mapa polític singular ?dos partits regionalistes, la Chunta Aragonesista-CHA i el Partit Aragonès Regionalista-PAR-. El primer és d?esquerres i urbà i és hereu, d?alguna manera, de la primera formulació moderna del regionalisme: el Partit