Torno de Girona. Ha estat una nit d’emocions. He passat una mica de vergonya, però estic molt content i agraït pel premi. Agraeixo especialment la intervenció i les paraules del President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Enganxo a sota el que havia escrit i he dit en rebre aquest reconeixement: Normal 0 21 false
Perpinyà ja és un referent del fotoperiodisme. L’edició d’enguany de Visa pour l’Image Perpignan, el festival internacional de fotoperiodisme que arriba als 20 anys d’existència, confirma el seu èxit. Després d’una colla d’anys d’anar-hi, l’afluència de públic que vaig detectar dissabte no la recordava d’edicions anteriors. Pujar a Perpinyà la catalana és un ritual anual.
Desconnectar deu dies. Allunyar-se del portàtil. Guardar-lo, literalment, a l’armari. Distanciar-se de la pda. Passar dels correus, i atendre només els SMS. Collonut. Unes vacances perfectes, destecnologitzat i desconnectat. Ni webs ni blocs ni res de res. Tornar al refugi exclusiu del paper, com fa uns anys. Què bonic! Però això és amagar el cap
Suposo que heu observat la proliferació de productes etiquetats en castellà i alhora en portuguès. Ocupen els prestatges de la majoria de supermercats i finalment arriben a casa. Aquest matí, mentre sucava les galetes Principe a l’enorme tassa de llet desnatada de la marca Llet Nostra amb sucre i Cola Cao, m’hi he fixat especialment.
Avui fa quatre anys que escric en aquest bloc. Quatre anys de cita gairebé diària, amb l’exepció del repòs estiuenc [Vacances] —com aquesta setmaneta— i d’algun accident [Des de la clínica]. Durant aquests quatre anys que fa que em va engrescar a experimentar-hi l’Assumpció Maresma, m’han passat motes coses, i algunes molt importants. He escrit
Els lectors entren al bloc, alguns s’engresquen i, els més arrauxats, hi pengen comentaris ofensius. Si l’autor del bloc els retira es converteix en un censor. Si els manté, la conversa que acompanya alguns apunts surt de mare i deriva en cridòria i, inclús, insult. Els blocs que tenen pocs comentaris són fàcils de gestionar.
Aquest juliol farà quatre anys que vaig començar a escriure aquí [primera anotació]. Aquest és l’apunt 1.487 del bloc. Durant aquest temps he rebut 7.795 comentaris, i prop de 700.000 visites (692.410 exactament). Suposo que he escrit alguna cosa interessant, i moltes d’irrellevants i menors. He intentat convertir aquest espai en un punt de trobada,
Ahir, hores després que Catalunya jugués (sense Bojan) el partit contra l’Argentina davant de més de 42.000 persones al Camp Nou, l’Espanya pluralista, que ja no és la plural ni la federal, feia el ridícul al festival Eurovisión de la mà d’un actor català, l’igualadí David Fernàndez [wiki], en el paper de Rodolfo Chikilicuatre [bloc],
A la festa de presentació de Time Out, a la sala Apolo de Barcelona, entre un miler de persones, vaig coincidir amb Agustí Alcoberro [web], que ha comissariat l’exposició "Catalunya i la Guerra de Successió" que el proper 20 de gener es clou al Museu d’Història de Catalunya. "L’exposició ha tingut molt èxit de crítica",
Dimarts al migdia, tornant a Barcelona d’una reunió de treball a Sant Cugat, em vaig trobar molt malament. Un fort dolor abdominal em va deixar pàl·lid, paralitzat i sense veu. Vaig agafar un taxi perquè em dugués a la clínica més propera a la feina. Entrava d’urgències a les 4 i a quarts de 9
L’amic Roland Ledo té un record en el seu bloc, i reprodueix aquest tríptic d’en David Colomer. Ja fa quatre anys… Rebo un correu de l’amic periodista Joan Salicrú, que escriu Coses Meves i La Riera 48, en què em demana que recomani aquest apunt, d’un blocaire mataroní nou de trinca, Xandri Calsapeu. La idea,
Farem vacances i deixarem reposar el bloc. Ja toca. Els lectors incansables podeu trobar blocaires de guàrdia a Poliblocs, Bitàcoles, Catapings, Bloc.cat, Bloctum, Blogcat, indirecte!cat, La Tafanera, On Anar.cat, Politi.cat i, lògicament, a Blocs MésVilaweb. Aprofiteu abans no arribi aquí la censura blocaire. Bon estiu a tothom! [Nació.cat]
L’altre dia vaig fer un comentari vinculant política i esport que no va acabar d’agradar algun lector. Deia: "Metàfora d’una lliga que ens hem deixat perdre. I el pitjor encara està per venir. Amb el Madrid campió, i després d’aquestes municipals, el guió apunta a un retorn del PP a La Moncloa." M’acusaven de polititzar
La revista Enderrock del mes de juny conté una entrevista que em va fer Miquel Pellicer [director de Transversal Web], amb una fotografia de plana sencera de Juan Miguel Morales. Divendres em va trucar un amic tot excitat quan va veure la revista. "La cultura i la llengua catalanes són sobiranes a Internet", és el
Teníem la lliga a tocar, però l’últim minut dels dos partits ha estat desastrós. Maleït minut 44. De la mà de Déu de Messi al gol del seu compatriota Milito, passant per l’adhesió interessadament sentimental amb Cesar. Nit futbolística d’infart, fent zàping televisiu i radiofònic, amb en Puyal, és clar, entre les veus. Entre el