De menut, finals 60 i principis 70, un dia a l’estiu els de Llíria anàvem a la platja de les Arenes. Amb el trenet sacsejats cap al Pont de Fusta i després el del Cabanyal: eternes 2 hores i mitja anar i altres tantes tornar: cremats però amb la felicitat d’haver palpat la mar…

… un “estiu” de març m’ha retornat un fum d’anys enrere… i per això altres tres instantànies… aèria de com era eixa zona el 1920 i l’entrada a la zona del balneari… als seixanta, els bars d’abans per la porta principal…

+info

València, 1967… al passeig de l’Albereda, el Palau de Ripalda cau enderrocat per a donar pas a la “Pagoda”… Era alcalde Adolfo Rincón de Arellano… urbanisme salvatge enderrocant patrimoni dels valencians…

+info

Porta (o Torres) dels Serrans i en passar-les vas a parar a la plaça de Nàquera i entremig el carrer de Serra, poble amb apel·latiu d’arrels romanes… d’ací arranca la seua denominació, dels de les muntanyes de la Calderona i, en cap cas ni per equivocació, dels pobles xurros…

La comarca dels Serrans rep el nom per primera vegada el 1966 per Sanchis Guarner i es popularitza durant els 1980. Prèviament el 1934 Emili Beüt proposava sense èxit “Serrania de Xelva”. L’accés natural al Cap i Casal des del Camp de Túria era pel portal Nou i no pels Serrans…

+info

Des de darrere (la plaça de bous a la dreta), dotorejant per l’actual carrer Alacant i marejant-se des de l’aire: l’estació del Nord València (el Tren de Dalt que dèiem a Llíria) del 1917 fins despús-ahir… coses que descobreixes naufragant per la xarxa un dia destarifat…

+info

L’atracció, hipnotisme i suggestivitat mental de les fotos antigues i en blanc i negre. Si, a més, reconeixes el lloc, aleshores t’absorbeix: fascinació total que t’ompli el cap d’imaginació i també de records posteriors aquesta vegada en color… (Desaparegut carrer Saragossa)

… i ja que esmentàvem dalt el desaparegut (a meitat segle XX per a crear la plaça actual de la reina) carrer Saragossa, el més comercial de tota València ciutat, vos deixem imatges ben clares del tema … i que explica l’orientació de la porta de la catedral per adaptar-se, de costat, perfectament a ell…

… i rematant el fil… la primera imatge, 1863, s’intueix bé el carrer Saragossa (i ni reina, ni plaça)… la segona al 1906, enfront el carrer de la Pau cap al Parterre, i a l’esquerra continua sent laberint de carrers… la tercera, a principis dels cinquanta amb quasi ja tota l’illa d’edificis enderrocats…

+info

L’alba es va mostrant… al port de València el sol comença a traure les lleganyes… el seu despertar ens arriba pel passadís que deixen Mallorca i Eivissa… i l’amic Josep Miquel m’ho constata amb aquestes meravelloses imatges que va captar un grapat de dies enrere…

… i altres imatges de com neix el #BonDia al port #València: mostrem altra alba que ens arriba des de les Illes germanes. També són de l’amic, veí adoptat ara a la Vallbona, Josep Miquel… i, com les anteriors, són de gener 2023…

+info

… pujant al Micalet… en bus o tram… o per l’aire… coses de la València en blanc i negre…

+info

Jo encara vaig nàixer a Llíria, a la casa del carrer Major… i hui en dia ja s’han diversificat més els hospitals… però durant un fum d’anys aquest, ja desaparegut i oblidat, era el “centre de recepció” més important, de tota València i l’àrea metropolitana, d’aquells “encàrrecs que es feien a París”…

+info

El 28 d’abril de 1968 el Llevant UE va jugar l’últim partit al Vallejo, al costat de l’església del Carme al carrer Alboraia… de ben menut, alguns diumenges amb el iaio i el trenet baixàvem a València fins a l’estació del Pont de Fusta… i en cinc minuts ja estàvem al Camp!!!

+info

Ja que és hora d’esmorzar… quants entrepans de blanc i negre vos heu fotut ací, mil anys enrere, quan vos perdíeu per València ciutat???

… junte en fila tots els que m’he menjat jo… i faig tres o quatre viatges a Llíria!!!

+info

… ací estic, angoixosament esperant que s’obriga com una magrana… xim pum, ale ale pum, cata pum, MEC… el Micalet de la Seu…

+info

… des de la part contraria i un centenar d’anys després de l’anterior…

+info

… ni pont de Fusta, ni trenet estaven en aquells moments ni al pensament… estem el febrer del 1858 i, per tant, des del Camp de Túria arribem en tartana (o a peu, o amb diligència) a la València dels Edetans (Valentia edetanorum) entrant per la porta dels Serrans…

+info

… de cementiri jueu en època medieval a València ciutat… al segle XVI esdevenir, després de purificat, església i convent cristià… per acabar glorificat com a “catedral” del consum a partir de 1971… el gènere humà sense metàfores…

+info

València, anys 1960. Vista de l'antic convent de Santa Caterina, construït en el segle XVI, abans de ser enderrocat per a edificar sobre el seu solar El Corte Inglés de Pintor Sorolla. pic.twitter.com/BUmVf5ddJh

— @PassejantVLC (@PassejantV) January 27, 2023

Una metàfora de l’Horta (i del #PaísValencià):

els gratacels es mengeni berenen la barraca…

+info 

Fins al 1871, en què se l’annexionà València, Beniferri era poble de ple dret… completament oblidada, va conservar una gran part de la seua productiva horta… d’això no fa tant de temps encara, no… l’autovia d’Ademús, la Ronda Nord i l’expansió urbana del Cap-i-Casal l’han asfixiat i quasi esborrat del mapa… com el camí vell de Llíria… que ja no és camí, ni du a Llíria…

+piulada