Els anys més durs de la crisi i de les retallades, i especialment el 2012, les matrícules universitàries a Catalunya es van encarir considerablement. Ara, la iniciativa legislativa popular ILP Universitats busca revertir una part d’aquest encariment. Reclama, en particular, una rebaixa del 30%, una mesura que, per altra banda, ha estat aprovada pel Parlament
Ja he parlat (aquí i aquí) del mite promogut per lobbies d’empresaris diversos (i, malauradament, repetit per gent altrament sensata) sobre el suposat problema de sobrequalificació i sobreeducació al Reino. “Sobren universitaris!”, diuen, “Doneu-nos més mà d’obra barata i que no pensi!!”. Doncs bé, s’acaba de publicar l’Education at a Glance 2014 de l’OCDE i
Quan es parla de les mancances del nostre sistema universitari, i de les reformes que calen per fer-lo millorar, sentim invariablement polítics i tertulians parlar de dues coses: la “governança” i l’excés d’estudiants universitaris (aquí i aquí, per exemple) Les dades, en canvi, suggereixen que el problema evident que té la universitat catalana és manca
Dos dels màxims responsables de les universitats i la recerca al Principat han fet aquesta setmana declaracions d’aquelles que fan regirar l’estómac. El secretari d’universitats i recerca Antoni Castellà ha proclamat en una piulada a Twitter que: Seria urgent, per salut del sistema, que alguns diputats acreditin un mínim de coneixement de la matèria abans
Els titelles que ens governen volen apujar les matrícules dels estudis universitaris. Les pujades són, senzillament, brutals: una involució sense precedent a la història del Reino de España. L’argument que ens repeteixen fins l’avorriment és que, ara mateix, els estudiants només cobreixen un 15% del “cost real” de la seva carrera. És de justícia, doncs,
A casa nostra, el discurs dominant i el debat no els fixen els fets sinó les declaracions dels que tenen el micròfon. Així doncs, no sorprèn que els qui manen i els seus titelles s’afartin de dir animalades en públic: si es repeteixen prou sovint, les animalades acaben esdevenint realitats de fet. L’última ha estat la