Avui s’ha sabut que el comissari europeu de treball, Laszlo Andor, ha presentat un document de prospectiva segons el qual -cap a l’any 2060- l’edat de jubilació haurà d’ésser als setanta anys. Els motius que ho aconsellen són: l’allargament de l’esperança de vida de la població, la baixa natalitat i la difícil sostenibilitat econòmica de
Alemanya és l’Estat més fort econòmicament de la Unió Europea, un referent democràtic i un exemple a seguir per part dels altres Estats en la lluita contra el dèficit. El pla d’austeritat que ha presentat avui la presidenta Àngela Merkel està ben pensat i no és pas fruit d’improvisacions com les del president espanyol José
Avui hom commemora el Dia d’Europa remembrant la declaració efectuada el 9 de maig del 1950 per Robert Schuman, ministre d’afers exteriors de la República francesa, favor d’una unió econòmica europea com a mesura preventiva de futurs conflictes bèl·lics. Seixanta-cinc anys després, la idea fundacional del complex institucional i econòmic que avui coneixem com Unió Europea
En el moment d’escriure aquestes ratlles, des d’algun lloc de Camp de Tarragona, a Brusel·les estan reunits els caps d’estat i de govern dels vint-i-set membres de la Unió Europea per analitzar quina resposta donar a la guerra d’agressió de Rússia contra Geòrgia. No escric pas aquest apunt amb l’ànim desficiós d’aquell vagarós estiuejant
Ahir va fer cinquanta anys que va entrar en vigor el Tractat de Roma, naixent així la Comunitat Econòmica Europea, l’embrió de l’actual Unió Europea. El text havia estat signat el 27 de març de l’any anterior pels representants del sis estats fundacionals: la República Federal Alemanya, França, Itàlia, Luxemburg, Bèlgica i Holanda. Mig segle