Avui s’ha presentat públicament el nou projecte polític, llargament anunciat, anomenat Aufstehen, (Dempeus) encapçalat per la dirigent de Die Linke Sahra Wagenknecht. De moment, les primeres reaccions són d’escepticisme sobre la capacitat de sotragar els espais electorals a Alemanya, com assenyala avui aqueixa crònica d’Huffington Post. Post Scriptum, 1 de setembre del 2024. Sahra Wagenknecht
Avui, a Alemanya Sahra Wagenknecht, la líder del partit de l’esquerra radical Die Linke presenta un nou projecte polític anomenat Aufstehen (Dempeus) que reformula el discurs sobre la immigració, entre d’altres motius per arrabassar una bandera als nacionalistes conservadors d’Alternative für Deutschland. D’alguna manera aqueixa giragonsa segueix les passes de Diego Fusaro, el pensador marxista
Sahra Wagenknecht és una dirigent destacada del partit d’esquerres alemany Die Linke que anuncia pel 4 de setembre vinent el naixement d’un nou projecte polític “Aufstehen” (dempeus) inspirat en el laborisme anglès liderat per Jeremy Corbyn, la France Insoumisse de Jean-Luc Mélechon o el Podemos espanyol de Pablo Iglésias. Però amb la diferència que la
La concepció política d’Europa occidental congriada durant la guerra freda i sostinguda fins a la caiguda del mur de Berlín contraposada a l’Europa oriental ocupada o dependent de l’URSS ja fa anys que s’ha esvaït absorbida per l’expansió de la Unió Europea i la generalització del capitalisme com a sistema econòmic i la democràcia parlamentària
Mitteleuropa és la denominació germano-cèntrica de l’espai polític i cultural centreeuropeu que ve de lluny històricament i que ara reneix coincidint amb la crisi d’identitat i de projecte de la Unió Europea. Àustria se situa al cor d’aqueix espai geopolític que inclou estats eslaus i balcànics, i evidentment Hongria, i el nou canceller autríac, Kurz,
La tercera victòria electoral consecutiva de Viktor Orban a Hongria el confirma com un líder nacional i un referent pels partits identitaris europeus contraposats a l’europeisme abstracte emanat des de Brussel·les. L’editorial de Le Monde d’avui no pot ser més hostil: “Le défi hongrois à l’Europe après la victoire du populiste Viktor Orban”. En canvi,
Analitzant els resultats de les eleccions italianes de diumenge passat trobo tres reflexions interessants: la de Vicent Partal, avui a Vilaweb, “Una altra bufetada“, i dugues a Le Figaro: Stefano Pilotto, “Les électeurs ont rejeté la gérontocratie” i Christophe Bouillaud, “La défaite de Bruxelles“. Tots tres analistes coincideixen a assenyalar l’impacte europeu del resultat com
L’ofensiva militar turca sobre el cantó del Kurdistan sirià d’Afrin té uns efectes multidimensionals que superen les capacitats d’aqueix bloc però alguns resulten tan evidents que no poden restar silenciats. El primer, és la persistent destrucció del patrimoni històric pre-islàmic per part del règim d’Erdogan en la guerra contra el poble kurd: a l’agost passat
El 23 de setembre del 2008 el Parlament Europeu va acordar proclamar el 23 d’agost com a Dia Europeu Commemoratiu de les Víctimes de l’Estalinisme i del Nazisme amb el següent redactat: “El Parlamento Europeo: – Vista la Convención de las Naciones Unidas sobre la imprescriptibilidad de los crímenes de guerra y de los crímenes
El proppassat 19 de juliol per primer cop es van reunir a Budapest els quatre caps de govern dels estats membres del Grup de Visegrad (Polònia, Txèquia, Eslovàquia i Hongria) amb el cap de govern d’Israel per signar una declaració conjunta amb profundes referències geoestratègiques: Les chefs du gouvernement de la Hongrie, de la République
El proppassat 22 de febrer llegia a La Vanguardia un bel·ligerant article signat per Gemma Saura que podria haver escrit perfectament Higinia Roig: “L’infern multicultural suec” on s’afirmava que l’ultradreta mundial està obsessionada amb la suposada epidèmia de crim i violacions al país escandinau i desqualificava, de passada, el president dels EUA Donald Trump per
Karl Pfeifer és un veterà periodista jueu austríac que publica avui a The Times of Israel aqueix article alertant sobre el reviscolament del nacionalisme ètnic hongarès i la judeofòbia que empra la figura de George Soros com a boc expiatori dels mals que afecten la població sota el règim autocràtic de Viktor Orban. La deriva
Arran del resultat de les eleccions legislatives a Holanda del propassat 15 d’aqueix mes l’atenció informativa s’ha centrat en el relativament magre resultat del partit liderat per Geert Wilders obviant altres aspectes dels comicis, la desfeta dels socialistes i l’absència d’opcions anticapitalistes com les que estan en voga a Catalunya. La retòrica antiracista desplegada pel
Avui, l’informatiu israelià Debka publica un article titulat “Terror wave catches authorities denial” on analitza els quatre atacs mortals haguts a Alemanya des d’aqueix cap de setmana menats per individus provinents del Mitjà Orient que les autoritats atribueixen a actes aïllats, quan els experts contra-terroristes són del parer que hi ha una instigació comuna en
Alemanya acull des de fa dècades una nombrosa població oficialment d’origen turc, que hi inclou en el comput un nombrós col·lectiu de kurds, que presenta símptomes de radicalització islamista en paral·lel a la involució que es viu al seu país d’origen des de l’accés al poder d’Erdogan. Les agressions les islamo-feixistes turcs contra manifestacions de