El darrer post que he penjat era un rotllo patatero, però com passa en aquests casos ha estat el més comentat. Ara me’n vull rescabalar i agafo la direcció contraria. Segurament no necessitaria dir res més. Jaume Sisa, Canet Rock, 1975. El vídeo està penjat en diversos blocs; però em plaia que ho estigués al
M’adhereixo a la campanya blocaire, com promou en Pere Meroño i recull el bloc d’en Saül Gordillo. Perquè m’ho crec i en compro molta (tot i que la imatge d’aquí al costat és de l’Orxata Sound System que és música amb llicència Creative Commons i us la podeu baixar de la seva web). Des de
Sempre m’ha agradat el to escatològic del nadal català. I em sorpèn que no s’en faci més cabal. Els caganers, un tió que caga el dia de nadal… Utilitzo sovint al llarg de l’any la frase "sembla que l’hagi cagat el tió!". Però volia parlar del caganer. De fet, el caganer és un dels elements
Quin Nadal! S’ha mort en Cesc (homònim meu). Ha estat la consciència social del país. Ninotaire, dibuixant, pintor. Francesc Vila i Rufas va néixer a Bercelona l’any 1927 i tenia 79 anys. Havia treballat durant molts anys a la premsa gràfica fent-hi un acudit diari: Diari de Barcelona, Tele-expres, Correo Catalan i finalment a l’Avui.
Hem anat al Festival de Pallassos de Cornellà. Ha estat una bona experiència, per tot. Hem vist dos grups de clowns anglesos molt, però molt bons, finíssims de la secció Free Clown que es realitzava al carrer, a la Plaça de Satn Ildefons. El fet del lloc no era neutre, més en una setmana com