Representació de “Arlequines sin eco” de Manuel Molins. Fotografia de Rafael Gassent Potser hem oblidat alguna obra i algun director, i això que ja hem dedicat un altre article al tema. Els anys seixanta van ser únics per al teatre al seminari de Montcada Per Bartolomé Sanz Albiñana Una última observació que em féu Manuel
Representació de “Arlequines sin eco”, de Manuel Molins. Fotografia de Rafael Gassent La persona més activa i que més ens podia aclarir dubtes en aquest àmbit és Manuel Molins, a qui agraïsc la contribució per a sedimentar els nostres records, tan llunyans que ja ens semblen eteris Per Bartolomé Sanz Albiñana Arran de l’article Últim
Arc de carboni d’un projector Finalment, amb molt d’esforç, vaig aconseguir el curtmetratge gràcies a Joaquín Carchano, de Gorga. Ara, digitalitzat, el podem veure ací i descobrir qui en foren els actors Per Bartolomé Sanz Albiñana A primers de l’octubre passat vaig quedar amb Justo Pérez Cebriá, de Gaianes, per a xarrar. Ho vam fer
La selecció de les pel·lícules la feia Cháfer, generalment de films que ja havia vist; de vegades, la tria era de dubtosa acceptació per part dels pares espirituals. Per Bartolomé Sanz Albiñana Reprenc el fil. Don José M. Monzó era qui sabia de cinema i fins i tot havia redactat uns textos sobre les pel·lícules
Fotograma de la pel·lícula “Del rosa… al amarillo” Per a Cunyat, un dels moments importants del cineclub a Montcada fou el cicle de nou cinema espanyol amb films com “Nueve cartas a Berta”, “La caza”, “Del rosa… al amarillo” i alguna més, perquè va ser quan el pare [Alfons] Roig declarà que s’havia convertit al
Cartell de El cuirassat Potemkin Com que el cinema al seminari de Montcada sempre ha despertat molt d’interés, tinc un altre article sobre la qüestió; però he preferit de publicar primer aquesta “addenda et corrigenda” amb les aportacions dels lectors. Per Bartolomé Sanz Albiñana Recuperar la memòria d’un temps que a poc a poc s’evapora
Dos alumnes van a la consulta mèdica a València en el trenet de la línia Bétera-València. 1960. (Fotografia: arxiu José Angel Benito) Per a acudir a les consultes a València calia que el teu superior et signara el volant corresponent i, segurament don Miguel, el conserge, el supervisava en el moment de posar els peus en