Raül Romeva i Rueda

Metàfora: un eurodiputat català parlant en italià, dirigint-se a la presidència espanyola i a un Comissari europeu de nacionalitat eslovena, i tractant sobre les conseqüències dels desastres naturals ocorreguts a Madeira (Portugal) i França i Espanya (a causa de la tempesta Xynthia), i denunciant com les polítiques urbanístiques i la febre especulativa vinculada a la construcció ha estat crucial en la mala planificació que tant nefastes conseqüències ha tingut en el marc d’aquest desastre (en concret, en la meva intervenció he denunciat que la febre constructora hagi portat a construir en zones humides i de gran risc, i he reclamat que l’ús dels fons comunitaris per a la reconstrucció sigui usat de manera condicionada a criteris clars de sostenibilitat). 

Desig: Potser un dia aquest eurodiputat (o algun/a altre/a) podrà parlar en català, dirigint-se a un/a president/a del Consell elegit per la ciutadania, tractant sobre problemes globals i responsabilitat europea en la prevenció de desastres naturals a través de bones polítiques estructurals i de bones pràctiques en quant a polítiques urbanístiques i celebrant la fi de la febre especulativa així com una major coherència i responsabilitat en la lluita contra l’escalfament global.

En fi, és només un somni, o no. Sigui com sigui sóc aquí per treballar-hi.

Aquest matí José Manuel Durao Barroso ens presenta la seva proposta de nova Comissió. Els grups polítics intervenen valorant-la i posant de manifest els reptes que consideren més rellevants per al mandat de cinc anys que l’esmentada Comissió haurà d’afrontar. Barroso I no ens va convèncer a moltes i molts, i per això fa cinc anys hi vàrem votar en contra. Barroso II segueix sense convèncer.

La resolució que hem presentat el Grup Verds/ALE posa de manifest alguns dels elements que considerem més rellevants a l’hora de valorar el procés seguit així com la proposta col.legiada.

En concret, vull destacar els següents punts de la nostra resolució: (segueix… / sigue…)

B7?0071/2010 Resolución del Parlamento Europeo sobre la Comisión Barroso II

PROPUESTA DE RESOLUCIÓN para cerrar el debate sobre la declaración del Presidente electo de la Comisión, de conformidad con el artículo 106, apartado 4, del Reglamento,

sobre la Comisión Barroso II,

By Rebecca Harms y Daniel Cohn-Bendit, en nombre del Grupo Verts/ALE

El Parlamento Europeo,
–          Visto el artículo 17 del Tratado de la Unión Europea (TUE),
–          Vistas las declaraciones hechas ante él por el Presidente electo de la Comisión el 15 de septiembre de 2009,
–          Vistas
las declaraciones escritas y orales hechas por los Comisarios
propuestos en el contexto de sus comparecencias y las evaluaciones de
las audiencias contenidas en las cartas de los Presidentes de Comisión
dirigidas al Presidente del Parlamento,
–          Visto el artículo 106, apartado 4, de su Reglamento,

A.         Considerando
que el artículo 17, apartado 3, párrafo segundo, del TUE dispone que
«los miembros de la Comisión serán elegidos en razón de su competencia
general y compromiso europeo entre personas que ofrezcan garantías
plenas de independencia»,
B.         Considerando
que las audiencias de los Comisarios propuestos hace que el
procedimiento de investidura de la Comisión sea más abierto y
transparente y demuestra que al Parlamento Europeo le incumbe
desempeñar una función real en el propósito de asegurar que los
Comisarios propuestos cumplan los criterios arriba mencionados,

1.         Destaca que el
pueblo europeo está luchando por salir de una crisis económica, social
y ecológica, una situación que requiere un fuerte liderazgo europeo y
un nuevo enfoque político a escala nacional y europea;

2.         Cree que el
trabajo de la Comisión entrante se ha de valorar frente a los retos de
superar esta triple crisis, definir la función de la UE a escala
mundial, mediante actos políticos en los ámbitos de los derechos
humanos, del desarrollo, de la política comercial y exterior, convertir
a la UE en un espacio más democrático que sea accesible para sus
ciudadanos y salvaguarde sus derechos civiles, y garantizar la
transparencia y el control democrático, para lo que se necesitará
desarrollar nuevas ideas y actuar con firmeza;

3.         Reitera
su deseo de una Comisión que defienda enérgicamente los intereses y
valores europeos y que esté motivada para usar plenamente los nuevos
instrumentos disponibles tras la entrada en vigor del Tratado de
Lisboa, incluidas una mayor transparencia y la participación de los
ciudadanos en la toma de decisiones en la UE.

4.         Lamenta
que el programa de trabajo del Presidente Barroso y la composición del
Colegio de Comisarios propuesto no ofrezcan garantías convincentes en
la mayor parte de dichos aspectos;

5.         Critica
a determinados Estados miembros por elegir a sus candidatos no tanto
sobre la base de su competencia y visión para tales cargos clave en las
instituciones europeas sino más bien a la luz de consideraciones
políticas internas, reduciendo la función de la Comisión y debilitando
el sistema comunitario;

6.         Pide
un nuevo procedimiento que exija a los Estados miembros proponer una
lista equilibrada desde el punto de vista de los sexos, de dos
candidatos para la Comisión; observa, no obstante, que es el propio
Presidente electo de la Comisión quien decide la organización interna
de la Comisión y asume la responsabilidad de la definición y asignación
de las carteras;

7.         Lamenta
que el Sr. Barroso ya haya debilitado la postura de los diferentes
Comisarios propuestos, aplicando una política de divide et impera al
definir y asignar carteras sin la debida consideración de las
competencias y afinidades de los diferentes candidatos, y que
incluso ha alejado a ciertos Comisarios de carteras en que habían
demostrado su competencia; destaca que su negligencia ha provocado,
entre otros efectos, la renuncia de uno de los candidatos;

8.         Observa que el Sr.
Barroso ha reorganizado ciertas carteras dentro de la Comisión de tal
manera que ya no hay una división clara de las responsabilidades en
determinados ámbitos clave, confirmando así la tendencia hacia un
modelo presidencial para la Comisión, con el riesgo de que la función
de los diferentes Comisarios quede reducida a la de asesor del
Presidente, un estado de cosas contrario al espíritu de los Tratados;  reitera,
en este contexto, su desilusión ante el hecho de que el Sr. Barroso no
haya incluido una cartera de protección del consumidor;

9.         Opina que la
Comisión, a fin de ser suficientemente competente para desempeñar su
función de impulsora del proceso de integración europea, ha de estar
compuesta por personas cuya integridad y competencia estén fuera de
duda, que deseen realizar progresos y que estén comprometidos con el
proyecto europeo;

10.       Afirma que se
pueden establecer evaluaciones claramente positivas sobre determinados
Comisarios propuestos, quienes no sólo han demostrado su competencia
sino también han esbozado una imagen de conjunto de sus carteras
respectivas, han expuesto su punto de vista personal sobre las
cuestiones sometidas a examen y se han comprometido a cooperar
estrechamente con el Parlamento Europeo;

11.       Se declara decepcionado
por la Sra. Ashton, quien, durante la comparecencia, no demostró una
clara visión de futuro, proyectos propios, ni el liderazgo necesario
para dar forma a la política exterior y de seguridad europea en los
cinco próximos años;  se
declara, no obstante, dispuesto a respaldar su función en el cargo
recientemente creado de Alta Representante y Vicepresidenta de la
Comisión en caso de que se viera sometida a injerencias indebidas por
parte del Consejo;

12.       Expresa
su decepción por varios Comisarios propuestos que, en sus
comparecencias, demostraron no estar a la altura en uno o varios de los
siguientes aspectos:  expresión
de sus puntos de vista individuales sobre el enfoque y los objetivos
políticos que preveían; demostración de que defenderían sus puntos de
vista en caso de desacuerdo con el Presidente de la Comisión; y
demostración de que eran las personas más indicadas para cumplir los
requisitos correspondientes a la cartera asignada;

13.       Reitera que el
procedimiento para el nombramiento y la elección de Comisarios
permanece insatisfactorio: el Parlamento no sólo no tiene la
posibilidad de elegir en cuanto a los candidatos propuestos por los
Estados miembros sino que también únicamente puede aprobar o rechazar
la Comisión en su conjunto, y no puede rechazar a un determinado
Comisario propuesto mediante una votación separada;

14.       Lamenta que los Tratados sigan sin contener disposiciones sobre una moción de censura contra Comisarios individuales;

15.       Le es imposible, a la luz de estas conclusiones, aprobar la Comisión en su conjunto;

16.       Encarga
a su Presidente que transmita la presente Resolución al Consejo, a la
Comisión y a las demás instituciones a que proceda transmitirla.

Foto: Barroso presenta la seva proposta de col.legi de comissaris/es davant el Parlament Europeu. Font: pròpia, des de la meva Blackberry.

Dany Cohn Bendit i servidor publiquem avui a El País una Carta al President (espanyol i europeu) Rodríguez Zapatero, en què li fem arribar la nostra visió d’Europa, i les prioritats per a la Presidència que tot just comença. Ho fem precisament el dia que el Bureau del Grup Verds/ALE ens reunim a Madrid, per la nostra reunió habitual en el marc de les Presidències rotatòries de torn, i que aprofitarem per trobar-nos amb les diferents famílies verdes de l’Estat, amb l’ojectiu de trobar espais de treball comú.  

Carta a José Luis Rodríguez Zapatero (Cohn-Bendit, Romeva), en El País, 28/01/10

Empieza 2010 y estrenamos presidencia y tratado. Tras las elecciones de 2009 el mapa político e institucional europeo ha cambiado enormemente. Pero no siempre dichos cambios van en la dirección correcta, al menos para quienes creemos en Europa como reto, como oportunidad y como creadora de soluciones. El Tratado de Lisboa supone un paso adelante en la reforma institucional, pero un nuevo fracaso de la lógica excesivamente intergubernamental que hace tan difícil el progreso de Europa. Por ello, la presidencia española del Consejo de la UE debería permitir avanzar en dos objetivos diferentes pero íntimamente relacionados: primero, establecer medidas que nos permitan salir de la crisis y reorientar el modelo económico de la UE; segundo, reorientar la UE en un sentido más social, ecológico y democrático, aprovechando aquellos elementos de claro avance que incorpora el Tratado de Lisboa, aunque siendo conscientes de que debemos ir mucho más allá.

Vamos por partes. En primer lugar, preocupa constatar que en el programa de la presidencia española, las intenciones sobre los planes de estímulo son inciertas, y las menciones sobre el gobierno económico de la Unión, muy marginales. El principal objetivo de la presidencia rotatoria española debe ser definir cómo, y con qué instrumentos, debemos combatir la crisis en sus múltiples dimensiones, y especialmente afrontar la lucha contra el paro. Ello requiere ir a la raíz del problema, atacando las causas de la hasta ahora equivocada e ineficiente política económica europea.

Para ello, la primera tarea de la presidencia debería ser liderar, y ganar, el debate sobre los planes de estímulo. Son muchas las voces que apuestan por una retirada prematura de dichos planes. Ello sería un grave error. El margen de endeudamiento de los Estados todavía es elevado, especialmente en países como España, y por tanto los planes de estímulo son absolutamente viables, especialmente en un momento en que los síntomas de la recuperación son débiles o inexistentes, y donde los niveles de paro siguen siendo muy elevados.

En segundo lugar, hace falta que la presidencia lidere el debate para repensar el modelo de gobierno económico de la UE. Europa no puede continuar con una moneda única y 27 políticas fiscales coordinadas por un pacto de estabilidad que en tiempo de crisis se ha mostrado inútil. Es preciso avanzar hacia una Hacienda comunitaria, dotando a la UE de capacidad de gasto e intervención. Esto es especialmente necesario para los países de la periferia de la zona euro, como España, los más afectados por la crisis.

El tercer frente son las políticas de combate contra la evasión fiscal y los paraísos fiscales. En un momento en que las cuentas públicas soportan una presión altísima debido a los planes de estímulo y a la protección social, la UE debe priorizar la recuperación de los fondos que hayan sido evadidos de Hacienda. Las medidas acordadas en el marco de la OCDE en materia de intercambio de información son insuficientes. Y la UE tiene una especial responsabilidad puesto que la mayoría de los paraísos fiscales se encuentran en suelo europeo. En este campo, además, es preciso apostar por una verdadera fiscalidad verde basada en el simple pero fundamental principio del “quien contamina debe pagar”. Sólo así se desincentivará la inversión en políticas contaminantes y se potenciarán las limpias.

Por último, el presidente Zapatero habla siempre de la necesidad de reducir la dependencia energética, lo que efectivamente es importante, pero mucho más lo es apostar por el ahorro energético, y ahí el programa de la presidencia enmudece.

La Unión Europea fracasó estrepitosamente en Copenhague, en la Cumbre del Clima, entre otras cosas por no hacer caso de los científicos que reclaman que los compromisos de reducción de emisiones no sean del 20%, sino, como mínimo, del 30% en 2020. Además, aunque la presidencia apuesta por potenciar el coche eléctrico, lo que está bien, se olvida sin embargo de que lo que de verdad nos falta en Europa es una red de transporte ferroviario eficaz y eficiente. Ello es fundamental para reconducir el crecimiento y los modos de producción y transporte.

La economía española y la del conjunto de la UE necesitan no sólo un relanzamiento, sino una reorientación profunda. La recuperación debe basarse en sectores respetuosos con el medio ambiente, que reduzcan nuestra dependencia de las energías sucias y no renovables y permitan adelantar hacia una economía descarbonizada, y fomentando sectores de alto valor añadido y con ocupación de calidad.

Para ello es preciso revisar la fatídica Estrategia de Lisboa, que se ha acabado convirtiendo en un instrumento para continuar liberalizando el mercado de trabajo, y apostar por un Gran Pacto Social Europeo que incluya, por supuesto, a los sectores sociales y ecologistas europeos, al estilo de la Grenelle de l’Environment, en Francia.

Los partidos verdes europeos estamos listos y dispuestos, como se ha puesto de manifiesto en el encuentro que estos días hemos tenido en Madrid. Pero, ¿lo está usted, señor presidente?

Daniel Cohn-Bendit es eurodiputado y copresidente de los Verdes en el Parlamento Europeo. Firma también este texto Raül Romeva, eurodiputado de ICV y vicepresidente de Verdes / ALE en el Parlamento Europeo.

Foto: President, Presidenta i vicepresidents del Grup Verds/ALE al PE. D’esquerra a dreta: Bütikofer, Harms, Cohn-Bendit, Turunen, Turmes, Lichtenberger, i Romeva. Font: Greens/EFA.

En el marc del debat que tindrem aquest matí, a Estrasburg, sobre l’agenda de la Presidència espanyola de la UE, en el qual intervindrà el President Rodríguez Zapatero en tant que co-president del Consell de la UE, he preparat la següent intervenció que adjunto per al vostre coneixement:

Intervención en pleno de Raül Romeva durante debate sobre Presidencia española de la UE (20 enero de 2010)

Sr. Presidente, corre usted el riesgo de hacer la política del cocodrilo, con una gran boca pero sin orejas para escuchar.

Nada me gustaría más que poderle felicitar dentro de seis meses por haber puesto en marcha medidas que nos permitan salir de la crisis (lo que implica mayor y mejor gobierno económico) y por haber reorientado la UE en un sentido más social, ecológico y democrático.

Pero hoy debo confesarle mi preocupación ante el hecho de que en el programa de la presidencia española las intenciones sobre los planes de estímulo sean inciertas, y las menciones sobre el Gobierno económico de la Unión muy marginales.

Además, para afrontar una verdadera reforma fiscal, que incluya recursos europeos para hacer política social y que tenga claramente una dimensión verde, es preciso dejar claro que quien contamine debe pagar, y quien actúe de forma fraudulenta e irresponsable también, sea un Banco, una multinacional o un evasor fiscal. Pero también ahí percibo timidez en sus propuestas, y demasiadas concesiones a quienes hipotecan de forma tan descarada nuestro presente y nuestro futuro social y ambiental.

Por otra parte, son muchas las cumbres previstas durante su presidencia, ya sea con países de America Latina o del Mediterraneo. Quiero mostrar aquí mi precupación sobre dos aspectos: uno, su decisión de revisar la Jurisdicción Universal, ya que nos debilita a la hora de combatir a genocidas y criminales universals (sean estos de Israel, de China o de Guatemala), y dos, que en casos como Marruecos (per el Sáhara) o Colombia, entre otros, prime los acuerdos comerciales antes que la defensa de los derechos humanos.

Por último, Sr. Presidente, donde sí espero que tenga resultados és en su compromiso con la igualdad entre hombres y mujeres. Ahí, Sr. Presidente, tengo mucha fe en usted. No la defraude por favor.

Foto: visita de la Conferència de Presidents a Madrid a finals de desembre per conèixer el programa de la Presidència espanyola a la qual vaig participar en nom del meu Grup Verds/ALE. A la foto, el quart per l’esquerra de la fila de darrera.

(In english, below, after the Catalan text)

Tal i com ja explicava en un apunt anterior, un dels aspectes positius del Tractat de Lisboa és la figura de la Iniciativa Ciutadana Europea. El text, prou inespecífic, diu: “not less than one million citizens who are nationals of a significant number of Member States may take the initiative of inviting the Commission, within the framework of its powers, to submit any appropriate proposal on matters where citizens consider that a legal act of the Union is required for the purpose of implementing the Treaties”.

La Comissió proposarà un Reglament que haurà de ser debatut i votat tant pel Consell com pel Parlament Europeu. La Comissió preveu/voldria que el Reglament pugui ser adoptat als voltants de desembre del 2010.

Com a primer pas, la Comissió ha publicat un Llibre Verd (Green Paper) en què ha subratllat els aspectes més importants de la proposta per tal que la ciutadania, la societat civil, les autoritats públiques dels Estats Membres o qualsevol altra persona/institució interessades puguin expressar la seva opinió sobre com hauria de funcionar aquesta iniciativa. Adjunto la presentació de la proposta:

‘Key issues linked to the implementation of the Citizens Initiative are the following:
    •    Minimum number of Member States from which citizens must come
    •    Minimum number of signatures per Member State
    •    Eligibility to support a citizens’ initiative – minimum age
    •    Form and wording of a citizens’ initiative
    •    Requirements for the collection, verification and authentication of signatures
    •    Time limit for the collection of signatures
    •    Registration of proposed initiatives
    •    Requirements for organisers of citizen’s initiatives
    •    Transparency and funding
    •    Examination of citizens’ initiatives by the Commission
    •     Initiatives on the same issue.

Les contribucions s’han de fer arribar a la COmissió abans del 31 de gener del present.

Donada la importància de la figura en qüestió, convido a tothom qui tingui propostes que les faci, per tal que la proposta que ens arribi al Parlament sigui ja una proposta treballada per la societat.

Tota la informació necessària es pot trobar al web de la Comissió:
http://ec.europa.eu/dgs/secretariat_general/citizens_initiative/

El Grup Verds/Ale tenim previst discutir algunes de les activitats i propostes al respecte a gener de 2010. Us mantindré informats/des.

(follow in English)

IN ENGLISH

One of the aims of the Lisbon Treaty, which entered into force on 1 December 2009, is to increase citizen participation in EU processes through the EU Citizen’s initiative –  “not less than one million citizens who are nationals of a significant number of Member States may take the initiative of inviting the Commission, within the framework of its powers, to submit any appropriate proposal on matters where citizens consider that a legal act of the Union is required for the purpose of implementing the Treaties”

A Regulation will establish the rules for such initiatives.  Ths Commission will propose a Regulation which will be decided between the Council and the European Parliament.  The Commission is keen  for this Regulation to be adopted by December 2010.

As a first step, the Commission  has  published a Green Paper outlining the most important questions  regarding  the implementation of the Citizens’ Initiative in order to give citizens, civil society, public authorities in Member States and all other  interested stakeholders the opportunity to  give their  opinion on how the citizens’ initiative should work.

Key issues linked to the implementation of the Citizens Initiative are the following:
    •    Minimum number of Member States from which citizens must come
    •    Minimum number of signatures per Member State
    •    Eligibility to support a citizens’ initiative – minimum age
    •    Form and wording of a citizens’ initiative
    •    Requirements for the collection, verification and authentication of signatures
    •    Time limit for the collection of signatures
    •    Registration of proposed initiatives
    •    Requirements for organisers of citizen’s initiatives
    •    Transparency and funding
    •    Examination of citizens’ initiatives by the Commission
    •     Initiatives on the same issue.

Given the importance of the future proposal for citizens and the  fact that civil society  can participate in shaping the legislative proposal, we invite you to  circulate this information to all interested parties and encourage them to  give their input in this Consultation

All the necessary information can be found on the European Commission website :
http://ec.europa.eu/dgs/secretariat_general/citizens_initiative/

The Greens/EFA Group  will  discuss a series of activities at the beginning of January  2010 on the Citizens Initiative . We will keep you informed about the  latest developments.

Foto: Tractat de Lisboa. Font: EC.

La primera setmana de feina europarlamentària de l’any 2010 ha començat amb gran força, sobretot, per dos motius: s’inicia la Presidència espanyola del Consell i sotmetem els i les candidates a formar part del nou col.legi de la Comissió Europea a les pertinents audicions per tal de calibrar la seva idoneïtat per ocupar el càrrec al qual es presenten.

En tant que vicepresident del Grup Verds/ALE i coordinador del Grup a la Comissió de Llibertats, Justicia i Interior, ambdues qüestions m’ocupen de ple.

Avui, per exemple, hem començat el dia amb un debat als Desayunos de TVE, conduit per Ana Pastor, que excepcionalment s’han fet des de Brussel.les (hi hem participat Juan Fernando López Aguilar, del PSOE, Luis de Grandes, del PP, i servidor), i a les 13.00 tenim la compareixença de la candidata a Comissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, i a Vicepresidenta de la Comissió, Vivianne Reding.

Les compareixences de candidats i candidates seguiran encara fins dijous i la setmana vinent el President del Govern, Rodríguez Zapatero, serà a Estrasburg per presentar la seva proposta de Programa, a la qual també haurem de respondre d’alguna.

Tot plegat té lloc en un context gens clar com és l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, i que malgrat les esperances que molta gent hi té, segueix essent un marc incert, confús i ple de clarobscurs que caldrà anar il.luminant.

Intentaré fer-ho, en la mesura de les meves possibilitats/capacitats, a través d’aquest bloc.

Foto: Vivianne Reding. Font: EC

Comença a funcionar l’Europa del Tractat de Lisboa. No és un bon Tractat. No és el que calia. No demostra l’ambició europeïsta dels líders europeus que necessita, avui més que mai, Europa. Algunes persones ens hi hem mostrat especialment crítiques, tant en el procés de redacció/adopció, com pel què fa al contingut. No obstant és el que tenim i amb el que hem de treballar, ens agradi o no, el considerem suficient o no.

No tot és dolent, però, en el text. De fet hi ha coses extraordinàriament positives que es troben per sobre de les moltes discrepàncies hagudes i per haver. Una d’aquestes és la Iniciativa Ciutadana Europea, equivalent a la Iniciativa Legislativa Popular, però a escala europea. Aquesta eina permet que amb la signatura d’un milió de persones (un 0.2% de la població de la Unió), es pugui proposar a la Comissió Europea que presenti una proposat legislativa sobre algun assumpte. La llista de possibles temes és llarga: des d’afers socials, qüestions mediambientals o fins i tot reformes institucionals.

Avui en parla abastament n’Andreu Missé a El País (¿Cómo se mide la voluntad de Europa? ), on explica molt bé els aspectes clau de la norma, així com alguns desl punts encara incerts i que, malauradament, segueixen essent marca de la casa en tot allò que afecta a la legislació europea.

Avançant-nos a l’entrada en vigor de la proposta, de fet, més d’un milió de ciutadans/es ja vàrem reclamar a finals de l’any passat acabar amb el sistema de doble seu del Parlament Europeu, el qual és políticament, econòmicament i ecològicament insostenible, i que la seu quedés definitivament fixada a Brussel.les. Ara, amb el nou marc en vigor, toca fer-ho de manera formal. De fet són molts els temes, com el Dret a Morir Dignament, per exemple, que mereixen protagonitzar una Iniciativa Ciutadana Europea.

La ICE és una mesura més que necessària en un context de creixent distanciament ciutadania/institucions. D’entrada comportarà que les lluites, peticions, reivindicacions, que fins ara estaven molt concentrades i dirigides cap a àmbits locals i estatals, s’orientin cap a les institucions europees, i això és bo. Vaja, més que bo és necessari.

En segon lloc, comportarà coordinar a escala europea el treball de determinats grups d’opinió/pressió.

I en tercer lloc, només el debat sobre una o altra proposta ja comportarà una oportunitat per visibilitzar debats a escala europea que tanta falta fa en una època d’obsessió centralitzadora per part dels Estats-nació.

Font il.lustració: LEN

En les reunions que he mantingut durant els dos darrers dies, ahir amb el President del Govern i algunes i alguns Ministres (veure el video de la trobada), així com amb el Rei, i avui amb els Presidents del Congrés i del Senat, he posat de manifest alguns temes, relacionats amb la presidència espanyola del Consell de la UE que començarà el proper mes de gener, que ens inquieten tant a ICV com al Grup Europarlamentari al qual representava en les reunions, els Verds/ALE.

Les meves intervencions les he resumit en forma de nota de premsa que hem distribuit avui i que adjunto a continuació:

Nota de premsa, 4.12.09

L’eurodiputat d’ICV adscrit al grup dels Verds, Raül Romeva, s’ha reunit ahir i avui amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en el marc d’una conferència de presidents de grups parlamentaris al Parlament Europeu per preparar la presidència espanyola del consell de la UE. Durant la reunió, Romeva li ha reclamat “valentia i compromís” per afrontar l’agenda social, econòmica i mediambiental així com l’avanç dels drets humans i el multilingüisme.

D’aquesta manera, Romeva ha explicat que ha traslladat al president del Govern però també als ministres presents a la reunió la necessitat d’abordar l’agenda social amb temes com el debat sobre l’estratègia de Lisboa alhora que ha celebrat les intencions de la presidència espanyola de posar les polítiques d’igualtat i la seva dimensió europea al centre de l’acció política.

Pel que fa a l’agenda econòmica, l’eurodiputat ecosocialista ha insistit en la necessitat d’impulsar mesures “concretes i valentes” de regulació financera, persecució del frau fiscal i dels paradisos fiscals així com “una veritable fiscalitat ambiental”.

En relació als temes mediambientals, el vicepresident del grup dels Verds ha demanat “més valentia” i compromís davant Copenhaguen, ha recordat que l’energia nuclear no és una opció, i ha demanat que “siguem els països industrialitzats els principals responsables en pagar la factura de les mesures contra el canvi climàtic”.

El quart eix que l’ecosocialista ha volgut posar sobre la taula ha estat el vinculat amb els drets humans i ha demanat “coherència” en l’agenda internacional i que “en cap cas un acord privilegiat amb el Marroc es faci a costa dels drets humans del poble sahrauí”. Una vegada més, Romeva ha lamentat la situació d’Aminetou Haidar i ha demanat que “Espanya assumeixi responsabilitat històrica davant la solució del conflicte al Sàhara”.

Durant les reunions, Romeva també ha volgut posar èmfasi en la necessitat de garantir el multilingüisme a la UE i ha recordat que “la millor manera de construir ciutadania europea és per la via de la llengua”. Així, una vegada més, Romeva ha demanat que “es compleixin els acords per a l’ús del català a les institucions europees i que els diputats puguin parlar en català als plens del PE”.

A les reunions, també han assistit la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, la vicepresidenta d’economia, Elena Salgado, el ministre d’afers exteriors, Miguel Ángel Moratinos, la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, el ministre d’educació, Ángel Gabilondo, la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, i el secretari estat per a la UE, Diego López Garrido.

Font foto: Reuters / El Pais

Doncs sí, avui el President del Parlament Europeu, Buzek, i els representants de les direccions dels Grups Polítics (en el nostre cas, Verds/ALE, hi vaig jo, com a vicepresident) agafem un avió chárter, des de Brussel.les, per a celebrar la tradicional reunió de la Conferència de Presidents en el país que ha d’acollir la Presidència en breu, en aquest cas l’Estat Espanyol.

L’agenda inclou per avui dijous:

-Una visita al Palau de El Pardo, amb foto de família inclosa, i reunió conjunta presidida pel President del Govern, Rodríguez Zapatero, el del Parlament Europeu, Buzek, i amb la presència dels presidents o vicepresidents dels Grups així com dels Ministres;

-Una audiència/recepció al Palau Reial per la familia reial;

i per demà divendres:

-Gravació d’un debat per al Programa 59”

-Una visita del Congrés de Diputats, i entrevista amb el President de la Institució, Bono.

-Participació en la Jornada de Portes obertes del Congrés

-Visita i reunió al Senat amb les Comissions parlamentàries, tant del Senat com del Congrés, que s’ocupen dels Afers Europeus.

Les reunions serviran per tal que els diferents portaveus dels Grups exposem les nostres inquietuds en relació a la propera Presidència espanyola, la qual estarà fortament marcada per l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa.

Foto: logo de la presiència espanyola. Font: Maria Ramírez/El Mundo.

Ja és aquí Lisboa … no perdem més el temps (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)

Després d’anys d’incerteses, de debats, de frustracions i de molts, molts xantatges, avui comença a funcionar el Tractat de Lisboa el qual, en teoria, hauria de fer la UE un actor més eficaç, més coherent i més democràtic. Em temo que la realitat és una mica menys glamurosa.

No és un tema menor, en absolut. Es posa de manifest allò que algunes persones ja vàrem dir quan en el marc de debat euroconstitucional se’ns amenaçava als partidaris del No amb l’argument del: ‘és ara o mai. Si no s’aprova la UE s’enfonsa’. Doncs bé, s’ha demostrat que la UE no s’atura, sinó que segueix funcionant, com no. Però també s’ha posat de manifest que, malgrat els importants i urgents canvis institucionals que aporta el Tractat de Lisboa, els governs segueixen menystenint el veritable problema: la manca de credibilitat democràtica de la UE en el seu conjunt.

L’exemple més clar i recent és el mercadeig al qual acabem d’assistir en relació a la nominació dels alts càrrecs de la UE, inclosa la Comissió. Els governs segueixen apostant per una intergovernemntalitat que s’ha demostrat ineficient, antidemocràtica i, el que és pitjor, clarament eurofrustrant.

Sí, és cert que els membres del Parlament Europeu tenim més poder, cosa que vol dir, també, més responsabilitat, però estem molt lluny encara del què hauria de ser un veritable Parlament. I precisament aquesta és una de les feines a les quals algunes persones dediquem tanta energia: dotar el PE de la credibilitat i l’ambició suficient per tal de fer front i actuar de contrapès a les altres dues institucions (Consell i Comissió).

Em consta que a cap de les dues els agrada especialment haver de negociar amb nosaltres. Sempre és molt millor, és clar, fer les coses sense control ni supervisió. Tanmateix, que ningú ho oblidi, el Parlament és l’única (!) institució europea directament elegida per la ciutadania, i per tant, en termes democràtics estrictes, la més legitimada. Confio que, a partir d’avui, tothom: mitjans, ciutadania, institucions, partits (militància i direccions), opinadors, actors socials, etc… començarem a prendre’ns més seriosament aquesta responsabilitat.

Us garanteixo que la meva agenda ja fa temps que el nota, aquest increment del pes de la responsabilitat.

Font foto: Presidència sueca.

Sóc molt conscient de les dificultats que molta gent té per copsar la importància dels debats i del treball que fem al Parlament Europeu. Aquest bloc pretén ser, de fet, una finestra a aquesta feina per tal que la gent sàpiga què hi fan, què hi fem, alguns dels qui ens hi dediquem. La web principal del Parlament Europeu també és una bona eina informativa. En les properes setmanes, per exemple, ens toca debatre, concretar propostes i donar respostes a temes que van des delTractat de Lisboa, llibertats (política d’asil i immigració), drets d’autor i herències transfrontereres, drets de les dones (permís de maternitat), fins a peticions diverses que provenen de la ciutadania. En tant que membre i coordinador (portaveu) delmeu grup per a la Comissió de Llibertats, Justicia i Interior (LIBE), així com membre i exvicepresident de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’oportunitats (FEMM), són temes que segueixo molt de prop i sobre els quals en vaig parlant regularment en aquest espai virtual. Adjunto les prioritats previstes pels propers dies:

Tratado de Lisboa, justicia y asuntos de interior, en la agenda de otoño de la Eurocámara

Justicia y asuntos de interior – 12-10-2009 – 18:49

¿Cómo gestionar las peticiones de asilo y adaptarse a los cambios que supondrá para la Unión Europea el nuevo tratado de Lisboa, sin olvidar la conciliación de la vida personal y laboral y la ampliación de la baja por maternidad? Éstos serán algunos de los asuntos a los que los eurodiputados se enfrentarán en los próximos meses.

Las comisiones parlamentarias especializadas en Libertades Civiles, Asuntos Legales y Constitucionales, Derechos de la Mujer y Peticiones de los ciudadanos afrontan unos meses fundamentales, en los que prepararán el voto por el pleno de la Eurocámara sobre diferentes asuntos que sin duda tendrán un impacto sobre el día a día de los ciudadanos europeos. (segueix…)

Libertades: política de asilo y crimen organizado

Por
ejemplo, la comisión de Libertades Civiles y Derechos de los Ciudadanos
trabaja en un paquete de medidas para reforzar los derechos de los
solicitantes de asilo, con el reparto de responsabilidades y el
principio de solidaridad entre los Estados miembros al gestionar una
solicitud de asilo como principios fundamentales de la propuesta.

Entre
otras medias, se propone el establecimiento de una oficina europea de
apoyo para orientar a los países que lo necesiten, aprovechando la
experiencia de otros, y para impulsar la cooperación comunitaria en
materia de asilo. También se apuesta por mejorar el sistema de
comparación de huellas digitales de los solicitantes, Eurodac.

Además,
esta misma comisión parlamentaria analizará el Programa de Estocolmo,
la apuesta de la actual presidencia sueca del Consejo para dotar a la
Unión Europea de un nuevo marco multianual para la cooperación
policial, aduanera y judicial. El programa estaría en vigor entre 2010
y 2014, y será sometido a votación por el pleno delParlamento Europeo durante la sesión que tendrá lugar en Noviembre en Estrasburgo (Francia).

Asuntos Exteriores: el tratado de Lisboa

El proceso de ratificación deltratado
de Lisboa seguirá centrando la atención de los eurodiputados de la
comisión de Asuntos Exteriores de la Eurocámara. El texto, que
modificará la forma de trabajo de la Unión Europea, otorgando más poder
a los Parlamentos nacionales y a la propia Eurocámara.

Además,
el tratado fortalecerá los derechos de los ciudadanos mediante la
introducción de una carta vinculante sobre derechos civiles, políticos,
económicos y sociales, y estableciendo un nuevo derecho de iniciativa
ciudadana que permitirá la introducción de propuestas a grupos
representados por un millón de formas de distintos Estados miembros.

Asuntos legales: derechos de autor y herencias transfronterizas

El
Parlamento Europeo abordará algunas importantes propuestas sobre
derechos de propiedad intelectual. La introducción de sanciones
criminales para reforzar los derechos de copyright, la ampliación del
plazo de vigencia de los derechos de autor en obras musicales o la
protección de los diseños industriales serán algunos de los aspectos en
los que centrarán su atención los eurodiputados.

Por
otra parte, se espera que la Comisión Europea abra finalmente la
andadura de la nueva propuesta legal sobre derechos de sucesión y
herencias, sobre la que tendrá que pronunciarse la Eurocámara más
adelante.

Derechos de la Mujer: baja de maternidad

La
ampliación de la baja por maternidad y la conciliación de la vida
familiar y laboral serán algunos de los temas abordados por los
miembros de esta comisión parlamentaria.

Peticiones: a la escucha de los ciudadanos

Los
eurodiputados seguirán atentos a las peticiones de los ciudadanos a
través de la comisión del Parlamento Europeo especializada en la
materia, que el año pasado recibió un total de 1.886 peticiones de toda
Europa para que se investigaran casos de supuesta mala aplicación o
inobservancia de las leyes comunitarias.

 Font foto: ©BELGA_EPA_IAN LANGSDON

Jerzy Buzek, recentment elegit per la majoria del Parlament Europeu com a President d’aquesta institució, fa avui la seva primera al.locució davant el plenari. Em trobo entre els qui no el vàrem votar, però ara és el nostre president institucional, i com a tal mereix la nostra atenció i respecte. Davant no només ens té als diputats i diputades, sinó que també hi ha els antics presidents: Barón Crespo, Pat Cox, Gil Robles, Poettering …. i Nicole Fontaine, una de les dues úniques dones que ha ostentat aquest càrrec (l’altra és Simone Veil).

Buzek fa un discurs global, englobador, evita temes massa conflictius, fa una reflexió general pròpia de qui vol ser President de tota la institució, tot i que de tant en tant se li nota l’origen i la ideologia: assenyala la lluita contra la desocupació com a primera i principla prioritat immediata, fidel a la seva ideologia conservadora i cristiana parla de la necessitat d’enfortir la familia i de la fertilitat (tot i que diu que les dones no han de sacrificar la seva carrera per alimentar els fills), afirma que necessitem una revolució ambiental i una ètica de l’autocontenció i ens recorda que som un actor important en l’àmbit internacional i que això és el que s’espera de nosaltres. M’agrada sentir-li dir que l’economia no pot passar per sobre dels drets humans i que, contràriament a la tendència marcada pel govern del seu país, faci una ferma defensa de la construcció europea i del projecte europeu.

Un discurs, per tant, amb voluntat integradora. Toca ara veure com se’n surt en els debats més complexos, en la gestió del dia a dia, i en la representació externa de la casa. Toca veure com gestionarà la correlació de forces (marcadament conservadora i no necessàriament europeïsta). I toca veure quina independència podrà mantenir en relació al govern polonès.

Li queden dos anys i mig de feina. Al final d’aquest temps podrem valorar-ne el mandat.

Foto: Buzek en plena intervenció, amb els expresidents i expresidenta, davant seu. Foto: RR, amb la meva blackberry, des de l’escó 92.

Demà està previst que Durao Barrosocomparegui davant el Grup Verds/ALE per tal d’explicar-nos les seves propostes i per escoltar les nostres demandes. L’encontre tindrà lloc a les 16.30 i es podrà seguir via web, on-line. En concret, des d’ICV i el Grup Verds/ALE, considerem que hi ha dos aspectes clau per tal de fer front a aquest procés d’elegir la presidència de la Comissió Europea: d’entrada reclamem un procés d’elecció que sigui legal i democràtic ja que el mètode que està duent a terme Durao Barroso per aconseguir la reelecció no és ni una cosa ni l’altra. Per això li demanem que, ja que si finalment en el referèndum d’Irlanda (previst pel 2 d’octubre) acaben aprovant el Tractat de Lisboa, caldrà un nou procés de nomenament, doncs que s’esperi a veure que passa a Irlanda, i llavors sabrem si cal nomenar-lo d’acord amb el Tractat de Niça (actualment vigent) o el de Lisboa. 

En segon lloc li demanem un programa que correspongui a la situació de crisi que estem afrontant en aquests moments. De fet, sota el mantra de la liberalització, l’actual Comissió ha promogut sobretot els interessos de la gran indústria a costa dels interessos de la ciutadania, especialment del benestar social i ecològic. De fet, les polítiques de desregulació impulsades per la Comissió han estat claus per tal que la crisis econòmico-financera arribés als llindars que ha assolit. Així mateix, les propostes que ha fet la Comissió Barroso per sortir-ne sónmiops i mal enfocades. Per tot plegat, ni com ICV ni com a Grups/ALE estem disposats i disposades a donar el nostra aval a Durao Barroso per a un nou mandat.

Per a nosaltres ha arribat l’hora d’un veritable Green New Deal. És hora de començar de cap i de nou, amb noves propostes i idees fresques. Com a ICV i Vers/ALE volem que la Comissió dugui a terme els canvis necessaris en quant  a polítiques, accions i enfocaments en favor d’un veritable pla de recuperació econòmica, en clau ambientalment sostenible, que doni resposta a les dimensions social, ambiental, climàtica i energètica de la crisi.

En particular, la nova Comissió (i especialment la seva presidència) han de virar el rumb en almenys les sis àrees següents: 1) Reregular els mercats financers; 2) afrontar seriosament les interconnexions entre canvi climàtic, escalfament global, política energètica i política industrial; 3) establir una agenda social ambiciosa; 4) bastir, enfortir, respectar i fer respectar els principis democràtics i els drets fonamentals a la UE, i més enllà; 5) Acabar amb la deriva pro-OGM i apostar per un model d’agricultura i pesca sostenibles; i 6) establir un pressupost que es basi en recursos propis basat an el PIB, un impost en les transaccions de capital i un impost sobre el querosè.

Foto: Dany Cohn-Bendit, copresident de Verds/ALE, presentant la campanya Stop-Barroso. Font: AFP

Per molt que Durao Barroso, en la seva desesperació per resoldre el tema de la seva reelecció, faci ingents esforços per intentar seduir-nos (veure article a Le Monde que adjunto més avall), en el nostra cas (Verds/ALE) ho té ben magre. La decisió la tenim presa: no acceptarem cap votació el proper setembre sobre la presidència de la Comissió. Volem esperar a veure que passa amb el referèndum d’Irlanda sobre el Tractat de Lisboa (2 d’octubre) ja que, si el resultat és que Sí a Lisboa, la Comissió s’haurà de fer sota uns criteris diferents a si el resultat és que No i, en conseqüència, segueix vigent el Tractat de Niça. No deixa de ser paradoxal que Durao Barroso, qui ha esat un dels principals defensors del Tractat de Lisboa, s’obstini com ho fa en ser reelegit amb les regles del de Niça. A banda de la qüestió institucional, però, que és la més urgent i que la que sembla que ens pot permetre aconseguir una majoria suficientment àmplia, hi ha per part nostra motius polítics de fons per no donar-li suport (el seu suport a la guerra d’Iraq, el seu paper en el manteniment de Guantanamo, la seva política econòmica i social de tall clarament neoliberal, la seva poca capacitat d’oposar-se i enfrontar-se al Consell -Governs- quan era necessari, la seva mirada curta en termes ambientals, etc…). L’article de Le Monde que adjunto exposa, en qualsevol cas, l’escenari en qué ens trobem i les dates més significatives del futur inmediat:

José Manuel Barroso tente de séduire les eurodéputés en vue d’un second mandat à Bruxelles

LE MONDE | 26.08.09 | Bruxelles, bureau européen

Une rentrée politique à haut risque pour José Manuel Barroso : en lice pour un second mandat, le président sortant de la Commission européenne n’est pas au bout de ses peines s’il veut se succéder à lui-même à Bruxelles.

Adoubé par les chefs d’Etat et de gouvernement, l’ancien premier ministre portugais, dont le premier mandat s’achève le 31 octobre, va devoir se démener pour convaincre les eurodéputés de confirmer sa nomination dès la rentrée parlementaire, à la mi-septembre. A ce stade, seuls les conservateurs du Parti populaire européen (PPE), le groupe dont sont membres l’UMP et la CDU allemandes, soutiennent ce calendrier.

Le calendrier de la rentrée

2 septembre  -Déjeuner des ministres des finances de l’Union européenne pour préparer le sommet du G20, fin septembre, à Pittsburg (Etats-Unis).

8 et 9 septembre – M. Barroso rencontre les groupes du Parlement européen.

16 septembre – Vote éventuel sur la reconduction de M. Barroso.

2 octobre – Second référendum sur le traité de Lisbonne, en Irlande.

29 et 30 octobre – Conseil européen des chefs d’Etat et de gouvernement pour mettre en oeuvre le traité de Lisbonne, en cas de ratification définitive. (segueix…)

Les deux autres partis dont a besoin M. Barroso pour garantir sa reconduction, les libéraux-démocrates et les socialistes, sont beaucoup plus partagés : tout dépendra, au sein de ces formations, du rapport de forces entre ceux qui soutiennent la candidature du Portugais, et ceux qui lui sont franchement hostiles.

Afin de rallier les indécis, M. Barroso a passé une partie de ses vacances portugaises à préparer ce qu’il appelle les “lignes directrices politiques” qu’il transmettra dans le courant de la semaine prochaine aux différents groupes de l’Hémicycle. Cette esquisse de programme va s’inspirer de la lettre présentée aux chefs d’Etat et de gouvernement en juin – un courrier au volontarisme très “sarkozien” – et reprendra certaines exigences émises par les eurodéputés.

Le président sortant, qui se présente désormais comme un homme du centre pour faire oublier ses débuts libéraux, entend capitaliser sur son bilan dans le domaine environnemental. Il promet aussi de muscler son discours là où la gauche, ainsi que le patron des libéraux/démocrates, le Belge Guy Verhofstadt, l’accusent d’être resté trop passif : le social, l’emploi et la lutte contre la récession. La situation sur le front économique “reste très volatile” et exige “d’éviter toute sorte de complaisance”, a constaté M. Barroso, mardi, deux jours après son retour à Bruxelles.

“Majorité pro-européenne”

Le président de la Commission rencontrera les différents groupes politiques les 8 et 9 septembre, à Bruxelles, afin de peaufiner avec eux cette esquisse de programme. L’objectif affiché par son entourage est de rassembler sur son nom “une solide majorité pro-européenne” autour du PPE et d’une partie des libéraux et des socialistes. M. Barroso ne veut pas être dans l’obligation de dépendre des eurosceptiques britanniques, tchèques ou polonais, qui se disent d’ores et déjà prêts à le soutenir. Les présidents de groupe décideront le 10 septembre si un vote est possible le 16 septembre, à Strasbourg.

D’ici là, deux autres campagnes pourraient venir compliquer celle du seul candidat en lice : les élections législatives en Allemagne, le 27 septembre, puis, le 2 octobre, le second référendum irlandais sur le traité de Lisbonne, dont l’issue n’est pas acquise. “En Allemagne, le SPD pourrait être tenté de durcir le ton contre M. Barroso, pour ne pas être accusé de voter comme la CDU à quelques jours des élections générales”, dit un eurocrate.

Avant la pause estivale, Martin Schulz, le président allemand du groupe socialiste du Parlement européen, s’était montré réservé au sujet d’un vote de reconduction dès septembre. Candidat de son parti à un poste de commissaire, le social-démocrate pourrait être tenté d’attendre le résultat du scrutin dans son pays afin de ménager son avenir personnel, si l’écart entre le SPD et la CDU n’est pas trop important.

L’autre incertitude concerne l’entrée en vigueur du traité de Lisbonne. Très chaotique, le processus de ratification va, quoiqu’il arrive, retarder la constitution de la prochaine Commission, l’équipe actuelle étant obligée de prolonger son mandat jusqu’à la fin de l’année pour assurer l’intérim. Mais il pourrait aussi jouer contre les intérêts du président sortant de l’exécutif européen, surtout en cas de nouveau “non” en Irlande.

Le principal animateur du front anti-Barroso, Daniel Cohn-Bendit, plaide pour reporter sa reconduction au-delà de la ratification définitive du traité de Lisbonne. Pour le coprésident du groupe des Verts, c’est une question de cohérence : “Pourquoi nommer M. Barroso sous l’actuel traité de Nice et le reste de sa Commission sous le (traité de Lisbonne) ? Cela serait revenu à élire le président français sous les règles de la IVe République, à quelques jours de passer à la Ve”, observe l’élu Vert. M. Cohn-Bendit suggère même de voter en janvier 2010, quand le sort du traité de Lisbonne sera définitivement scellé.

Philippe Ricard

Article paru dans l’édition du 27.08.09.

Foto: Abans d’entrar a la reunió del Bureau del Grup Verds/ALE vaig prendre aquesta imatge d’en Dani Cohn-Bendit (copresident del nostre grup) en què explicava a Euronews la nostra postura sobre l’elecció de Barroso.

Com cada any he aprofitat el mes d’agost per aturar uns dies la meva activitat blocaire i passar de cronista a simple espectador. Constato, novament, que és un exercici molt sa, físicament i mental. Tanmateix tot s’acaba, també el descans i la desconexió, per molt que aquesta sigui ‘relativa’, tot i que enguany reconec que he aprofitat de valent aquests dies ‘diferents’, especialment per què amb dues criatures, d’un i tres anys respectivament, poc temps queda per fer alguna altra cosa que anar-los al darrera. Sigui com sigui ahir vaig tornar a Brussel.les per iniciar un nou curs polític. Entrant al Parlament per la porta de la Plaça Luxemburg, la mirada d’Aung San Suu Kyi em recorda un cop més l’absurda, injusta i criminal situació que pateix a mans de la Junta Birmana. Un exemple més, un símbol, entremolts d’altres, de les moltes coses que no funcionen en aquest món. I un dels motius, també entre molts d’altres, pels quals vaig acceptar el repte d’entrar a fer política institucional: la lluita pels drets humans. El retorn després d’unes vacances, diuen aquelles i aquells que en saben, ha de ser suau i escalonat. Hi estic d’acord, tot i que sovint això és més fàcil de dir que de fer (sobretot quan a la bústia de correu t’esperen centenars de missatges, tots urgents). Per si de cas, avui he mirat de tornar ràpidament a la rutina habitual de quan sóc a Brussel.les: cafè matinal, lectura premsa i revisió de l’agenda setmanal. Som-hi doncs, la feina ens espera, i la començo amb aquest nou apunt al bloc.
Foto: Entrada al Parlament Europeu, aquest matí, a les 9.00. Font: Des de la meva Blackberry.