Deliciosa Amélie Poulain (i coda final amb el PSOE d’aquí).
Abans d’ahir durant la meva sessió matinal de bicicleta estàtica el senyor iPod em va triar “La Valse d’Amélie”, de Yann Tiersen, el tema principal d’aquella deliciosa pel·lícula que aquí es va dir “Amélie” i que a França tenia un títol un pèl més llarg (vegeu aquí). Sigui com sigui el cert és que tot escoltant aquells acordeons inequívocament parisencs -que, per cert, trobareu al final d’aquest apunt- em varen