Totxanes, totxos i maons - El Bloc de Joan Josep Isern - Pàgina 11

Televisió, ràdio i cinema

“És molt senzill: quedeu-vos tots a casa”. En record de Pedrolo i sobre la COPE i companyia (amb perdó per la barreja).

10 de desembre de 2005

Televisió, ràdio i cinema

Ja sé que més d’un em titllarà de simplista i panxacontenta però en aquests temps de múltiple oferta informativa em sembla innecessari i una mica fatigant entrar en debats sobre si un diari, una emissora, un programa o un locutor han de plegar o no. Fa molts anys Manuel de Pedrolo va escriure una novel·la

Un any més…

1 de desembre de 2005

Televisió, ràdio i cinema

Un any més el preludi de les festes de Nadal ens arriba a través de la publicitat del xampany Freixenet. Una campanya summament representativa del que per a la majoria de la nostra societat representen les festes de Nadal i Cap d’Any: consum i més consum. Per això em sembla molt clarificador que avui els diaris insertin el

Publicitaris i procuradors… (2). Un gilipolles demana vi.

25 de novembre de 2005

Televisió, ràdio i cinema

L’individu amb pinta de gilipolles és al restaurant amb la seva dona (pobra, ja la planyo…) i una parella d’amics. A l’hora de fer la comanda del vi el gilipolles li diu al cambrer que el sorprengui amb el millor que tingui. Mentre diu això la càmara té prou cura perquè es vegi com el gilipolles dirigeix

Publicitaris i procuradors… (1): Correm-hi tots!

22 de novembre de 2005

Televisió, ràdio i cinema

Inicio avui una sèrie de comentaris intermitents (i tal vegada impertinents) sobre la publicitat i les criatures que la fan possible: els publicitaris. Llopada fina. A mesura que vagi fent comentaris ja s’anirà veient cap on tiro però, així d’entrada, voldria dir que davant de tanta i tanta tonteria sofisticada, cofoia i pedant que ens bombardeja sense

Vint anys després (la diferència).

18 de novembre de 2005

Televisió, ràdio i cinema

En la pel·lícula de Joaquim Jordà “Veinte años no es nada” que s’ha estrenat avui hi ha una escena en la que una antiga treballadora de Numax explica la seva visió de la democràcia. “La diferència -diu- és que abans no podies parlar i ara sí, però ningú t’escolta”. Potser no és exactament així però ja va per aquí,

El cafè de la metàfora patatera.

17 de novembre de 2005

Televisió, ràdio i cinema

Des de fa un mes i mig cada nit entre les 9 i les 11 de dilluns a divendres per Catalunya Ràdio es poden sentir coses com "Demà pot ser un dia magnífic per pintar taques negres a aquell gos que sempre et segueix pel carrer. Una manera molt senzilla d’omplir la ciutat de dàlmates"

Premis Ondas (glups!).

3 de novembre de 2005

Televisió, ràdio i cinema

Llegeixo al diari que avui es lliuren al Gran Teatre del Liceu els premis Ondas. Llegeixo també que en l’apartat de ràdio el premi al millor programa és per “El Suplement” (dissabtes i diumenges pel matí a Catalunya Ràdio), dirigit des de fa 18 anys per Xavier Solà. Potser és que m’agafa de bon matí i amb les

Entusiasme.

1 de novembre de 2005

Televisió, ràdio i cinema

Si se’m demanava d’il·lustrar per a la Vikipèdia el mot “entusiasme” no ho dubtaria ni un instant: enllaçaria amb la versió Real Audio del programa L’Internauta del dissabte passat i reproduiria íntegra la intervenció de Jaume Parés, un tarragoní de seixanta-quatre anys que, pel que va explicar, va començar reparant aparells de ràdio i televisors, va ser un

Elogi de Gaspar Hernàndez.

12 de setembre de 2005

Televisió, ràdio i cinema

Des de fa tretze anys treballa a Catalunya Ràdio un periodista que és un senyor de cap a peus. Es diu Gaspar Hernàndez i va nàixer a Sant Esteve d’en Bas l’any 1971. A més a més de discret Hernàndez és intel·ligent, sensible, culte i educat. I quan es permet opinar sobre les coses ho fa

“Apa-li!” (en homenatge a deu anys de L’internauta).

11 de setembre de 2005

Televisió, ràdio i cinema

Després del devastador pas de la senyora Montserrat "Katrina" Minobis per Catalunya Ràdio sembla que, a poc a poc, es van recuperant algunes de les destrosses perpetrades per la inefable dama. I una de les que em plau més de celebrar és el retorn del programa "L’internauta" a la seva franja habitual dels dissabtes al migdia.

El doctor em renya (a propòsit de “Million Dollar Baby”).

9 de setembre de 2005

Televisió, ràdio i cinema

Fa més de trenta anys que ens coneixem, el doctor i jo. De l’època en què formàvem part d’una colla de quatre matrimonis (en la qual l’A. i jo representàvem el sector junior) que compartíem barri, creences i uns afanys -una mica eteris, val a dir- de ser útils i de deixar petja. En alguns aspectes,

Són bojos, aquests americans… (a propòsit de la versió en DVD de “Million Dollar Baby”)

5 de setembre de 2005

Televisió, ràdio i cinema

Fa cosa de mig any comentava aquí la gratíssima impressió que em va fer “Million Dollar Baby” i molt especialment la manera com en la mitja hora final aborda el tema de l’eutanàsia. Un tema espinós i delicat en l’exposició del qual val a dir que el senyor Eastwood assoleix uns nivells d’excel·lència notablement superiors,

Ronya, morro i patilla (avui parlem del “De vacances”).

27 d'agost de 2005

Televisió, ràdio i cinema

A casa ho tenim claríssim: al costat de les plagues de meduses, de les escoles d’estiu dels partits polítics i de la moda de les xancletes un dels símbols més genuïns de la ronya estival és l’espai “De vacances” de TV3. Sobretot des que ja no hi surt la inoblidable Griselda Guiteras. Si no em falla

TV3, un cau de catalanufos (segons els senyors Piqué i Maragall).

5 de juliol de 2005

Televisió, ràdio i cinema

Vegem-ne unes mostres ben recents: “La manifestació ha omplert DE BAT A BAT la madrilenya plaza de Colón” (corresponsal a Madrid del TN-Vespre, dissabte 2 de juliol), “El director de la cursa fa FLAMBEJAR davant Fernando Alonso la bandera a quadres” (retransmissió del GP de França de Fòrmula 1, diumenge 3 de juliol”, “I aquí podeu

“Entre sons”, amb Maite Sadurní.

21 de juny de 2005

Televisió, ràdio i cinema

Des de fa unes quantes temporades els insomnes, els noctàmbuls, els que treballen de nit o els que, com jo, som matiners habituals tenim un programa a Catalunya Ràdio que ens va com anell al dit per començar el dia de manera estimulant però sense estridències. Es diu “Entre sons”, el condueix una locutora que es