En aquesta societat de l’espectacle i la competitivitat extrema, quan algú parla o escriu, mai no saps ben bé si és sincer o tan sols defensa els seus interessos econòmics, que molts colps són els dels amos de l’empresa que el paga. Cal fer un treball de recerca i atenció en aquest sentit abans de
Avui volia compartir amb vosaltres alguns fragments escollits de la revista Mètode d’aquesta tardor passada, que m’han emocionat especialment, perquè traspuen humanitat, sinceritat i saviesa; són retalls d’articles o d’entrevistes interessants per se, però d’on sobresurten aquestes frases inspirades que tot seguit us mostraré, en acabat de presentar-vos la publicació on han estat trobades. Gènere
En un apunt anterior recordava la figura de Shangay Lily, el primer ‘drag queen’ de l’estat espanyol, amb motiu de la publicació aquest mateix any de les seues valuoses memòries pòstumes, “Adiós, Chueca. Memorias del ‘gaypitalismo’: la creación de la ‘marca gay’”, on feia palès el seu activisme sense defalliment per la causa de l’alliberament
En un apunt anterior reflexionava sobre el militarisme, una qüestió que trobe cabdal a la nostra vida i a les nostres societats a causa de la important pèrdua de llibertat que porta associada i, doncs, de benestar per a tothom, i això malgrat la falsa promesa d’augment de la seguretat nacional amb què ens el
De primer antuvi, quan el vaig veure a la llibreria, me’l vaig emportar. Coneixia i m’agradava l’autor, coneixia i em trasbalsava el tema, i finalment el vaig desar per a més endavant. Pensava que en tenia massa referències i vivències, per lectures i per experiències de la meua família de llauradors. Nosaltres teníem un tros
Ja coneixia en Pedrolo com a mestre de ciència-ficció i aquesta d’ara n’és una mostra fefaent. Una gran novel·la d’acció, de caràcter coral, amb personatges i professions diversos, amb un argument valent i captivador, prou arriscat en plena dictadura franquista (contra la qual l’escriu), farcida de valors, exemple d’art al servei del poble, intemporal i
El tema de la feina, del treball assalariat, és un dels elements cabdals i font de conflicte a les nostres vides i per això hi torne sovint. I més ara que és temps de vacances, període d’oci –de no feina– que el Sistema ens dóna a canvi de recuperar-nos per poder “esprémer-nos” millor en tornar-hi.
“El segrest de la salut, del dol, de la malaltia i de la mort “convé” per al control de la societat; perquè molts problemes polítics i socials acaben a mans dels metges i són tractats amb medicaments, la qual cosa porta a una acceptació inconscient de les estructures que els provoquen”. (“La expropiación de la
La difusió fa pocs dies dels anomenats “papers de Panamà”, com va passar fa uns anys amb la “llista Falciani o llista Lagarde”, posava al descobert una pila d’evasors fiscals –entre els quals hi havia caps d’Estat i de govern i altres dirigents polítics, membres de la “faràndula” i del món esportiu, i fins i
“Parlava Javier Krahe en un dels seus temes, amb genial sarcasme, d’un penjat al qual se li permetia escollir la soga. Tots nosaltres som d’alguna manera aquests executats a la forca als quals els és permès de triar el tipus de corda amb la qual seran penjats. Això sí, ningú no es planteja ni de
De bell nou, la identitat. És un tema al qual hi torne sovint perquè el considere fonamental, perquè ens l’apliquen i l’apliquem tothora cada dia: que si els catalans fem això, que si els espanyols o els francesos fan allò altre…, que si les dones, que si els àrabs… que si els “cupaires”, que si
Aquest “tastet” d’ara és una continuació del que vaig publicar a l’apunt anterior, extret del molt recomanable llibre “Amor y política. La imprescindible sensibilidad de la política”, de les psicòlogues Montserrat Moreno i Genoveva Sastre, editat per Icaria en aquest 2015. Aleshores vèiem els fets que defineixen el que anomenem sistema patriarcal de poder: algunes
Amb motiu de la data del 25 de novembre, m’havia proposat repassar conceptes al voltant del moviment feminista o antipatriarcal, perquè em sembla fonamental per tal d’aconseguir una societat més justa, lliure i solidària on pague la pena viure. I en ací entra en escena la tria i la lectura del llibre “Amor y política”.
“En tot home es troben pertinences múltiples sovint oposades que fan mal. En alguns casos això és evident a primera vista; en d’altres, cal fer l’esforç de mirar-s’ho de més a prop. ‘Obligades a escollir’… Obligades per qui? No sols pels fanàtics i els xenòfobs de tota mena, sinó també per vostè i per mi,
“En el món-oceà que encara habita a les ments de tantes persones i societats, aquestes propostes (el decàleg de valors que veureu a sota) segurament semblaran massa radicals, contestatàries o utòpiques. Però resulten completament raonables, equilibrades i realistes des de l’assumpció d’una perspectiva de món-illa. Comencem per la primera d’aquestes, per exemple. Disminuir la producció