L’Ajuntament de Tarragona ha pres els darrers dies una decisió que estava més que cantada: recuperar zones blaves d’aparcament que en el seu dia, just estrenat en el càrrec, l’alcalde Ballesteros va fer tancar. Va ser d’aquelles mesures que es prenen a l’inici d’un mandat, amb un pèl de populisme demagògic però que, lògicament, van
Cèntric carrer que uneix les dues Rambles, la Nova i la Vella. El seu nom prové de l’antic convent jesuïta de Sant Agustí, del qual només en resta l’església del mateix nom, un magnífic edifici renaixentista (dels pocs que hi ha a Catalunya, segons afirma l’actual responsable del temple) situat a la Rambla Vella cantonada
Magna inauguració avui a Tarragona. La façana posterior de la Tabacalera, que dóna a l’avinguda Vidal i Barraquer, ha estat remodelada urbanísticament amb la instal·lació d’un jardí vertical que, segons han assegurat, és el més gran d’Europa. Jo, quan sento que una cosa és la més gran d’Europa, de seguida penso en aquells reportatges del
Del 17 al 27 de maig Tarragona recrearà el seu passat més esplendorós, el romà, amb Tarraco Viva, una mena de festival ciutadà que arriba a la seva catorzena edició. Per qui no ho conegui, es tracta d’un conjunt d’activitats de tota índole pensades per fer arribar al gran públic, tarragonins i visitants, la Tarraco romana
Cèntric carrer dedicat a la ciutat llunyana de Màrius Torres. Comença a la plaça Corsini, ocupada des de fa anys pel mercat provisional, esdevingut gairebé definitiu perquè les obres de remodelació del mercat de veritat duen camí de fer la competència a les de la Sagrada Família. Ja a l’inici de la via, al costat
Àmplia avinguda que prolonga la Rambla Nova des de la plaça Imperial Tarraco cap a ponent. Es tracta d’una via bastant grisa perquè tot són edificis oficials o oficiosos, sense vida bona part de la setmana: la seu del Diari de Tarragona (també conegut com el “tebeo”), l’Institut d’FP Vidal i Barraquer, la Parròquia de
Demà farà setanta-cinc anys de l’afusellament de Domènec Batet. Tarragoní de naixement, va ser un general “digne i cavalleresc” en paraules de l’historiador Ian Gibson. És conegut sobretot per haver estat, a les dures i a les madures, lleial a la República espanyola, tant el Sis d’Octubre (contra l’actuació de Companys, però minimitzant els danys)
[Reprenc aquesta secció que vaig iniciar en el seu dia en el meu altre bloc Les Aigües Turbulentes] Es tracta d’un espai quadrat delimitat pels carrers Reial i Smith. Consulto la Tarracowiki (a Tarragona tembé tenim una Vikipèdia local, què us pensàveu?) per descobrir que la plaça es va urbanitzar el 1863 i que el