El nom del carrer recorda la reina regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, vídua del nefast Ferran VII i mare d’Isabel II, que també Déu-n’hi-do. Va d’Estanislau Figueras (un republicà, curiosament) fins el passeig de Torroja. Al número 12, la Farmàcia Central exhibeix un cartell que diu “San Valentín, digues-li que l’estimes” (sic) per anunciar cremes i altres potingues
Ha mort, després d’uns dies en coma, el nen que va caure per una reixa del Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Descansi en pau. Els que han investigat els detalls del fet ja han deixat clar que la zona on va passar el fatal accident està protegit i és de difícil accés. Podia
Va de les escales del Palau de Congressos al carrer Anselm Clavé, al costat de la plaça dels Carros. El Protectorat és, imagino, el Marroc. La pau, no ho sé. El primer tram era ple fins no fa massa de bars i pubs. Era una zona de marxa nocturna que va estar molt in durant
Amb el títol “Capa, aquí” i en el marc dels actes sobre el 70è aniversari de l’ocupació de Tarragona per les tropes feixistes (“Només fa setanta anys”), s’exposen les 29 imatges que s’han conservat, d’un total de 101, corresponents al reportatge que va fer el famós fotògraf hongarès el 15 de gener de 1936. Aquell
Dijous, 29 de gener, a les 20 h, conferència de Jordi Piqué sobre “Els darrers sis mesos de guerra a Tarragona i comarca”. A la seu del Consell Comarcal del Tarragonès. Es tracten aquells aspectes que des de l’estiu de l’any 1937 van incidint negativament sobre la comarca del Tarragonès. L’escassedat de queviures, els bombardejos
Avui fa setanta anys que les tropes franquistes van entrar a Tarragona. Amb aquest motiu, l’Ajuntament coordina un ampli programa d’actes que inclou exposicions, conferències i projeccions de pel·lícules, i en el qual participen les “forces vives” de la ciutat. El títol del programa, “Només en fa setanta”, ens suggereix la relativitat del temps passat. Efectivament, s’hi
Artèria que comença a la Font del Centenari i que enllaça amb la carretera a Santes Creus i Pont d’Armentera. Li dóna nom el polític i escriptor Antoni Rovira i Virgili, segurament el tarragoní de naixement més important de la història. Al primer tram hi trobem el Bar Àlex, on qui això escriu havia passat fa
Topo casualment avui amb la regidora tarragonina Rosa Rossell a una cafeteria del carrer Unió. Ha estat una trobada de cinc minuts que ha donat per molt, des d’interessar-se l’un per l’altre (feia temps que no ens vèiem) fins a fer safareig d’algunes de les moltes persones que coneixem. També hem parlat de política local, una mica de
El que semblava que mai no arribaria, ha arribat. Després de mil argúcies legals, finalment el Fortí de la Reina de Tarragona tornarà al seu estat original amb l’enderroc del restaurant que l’ocupava. Per a qui no conegui el tema, es tracta d’un autèntic culebrot on no ha faltat res: edificació en zona verda, llicències
Comença avui una nova secció: la crítica gastronòmica. El primer a passar per l’adreçador és el restaurant La Bocha. Es tracta d’un modern local tarragoní especialitzat en carns argentines. Bocha, segons el diccionari de la RAE, designa una mena de joc de la petanca, però la imatge de marca del restaurant ens mostra un jugador
Recorda qui fou cap de govern durant la Primera República Espanyola, que exercicí l’advocacia durant anys a Tarragona. El carrer comença a la Rambla Vella i acaba a la plaça Imperial Tarraco, i és una llarga recta per on els vehicles s’embalen i els vianants se la juguen creuant els semàfors amb vermell. El primer tram havia
Va de Marquès de Montoliu a l’avinguda d’Andorra. Deu el seu nom a la religiosa bretona, canonitzada fa pocs anys, fundadora de les Germanetes dels Pobres, les quals realitzaven la seva meritòria labor social en un edifici tocant al carrer. Dic realitzaven perquè ja no: ara ja no hi són, i l’extens i llaminer terreny
El dijous vaig assistir a la presentació del llibre Ni Nadal, ni Setmana Santa, del company blocaire Jordi Martí. Si aquest bloc fos redactat en castellà, que no és el cas, hagués titulat l’apunt “En corral ajeno”, donada la discrepància ideològica entre la majoria del públic i un servidor. Però no sé si hi ha
Aquest dijous, a les 20 hores, presentació del llibre De Nadal a Setmana Santa. El Camp: deu anys d’opinió crítica, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona. N’és l’autor Jordi Martí Fort, company blocaire d’aquesta casa (“Prendre la paraula”), amb qui comparteixo ciutat de residència i nom de pila però amb qui discrepo ideològicament. Una
Comença al carrer Rovira i Virgili i acaba al d’Estanislau Figueras. Deu el seu nom a Antolín López Peláez (1866-1918), arquebisbe de Tarragona i figura que hauria de ser més coneguda: nascut a un poble de Lleó, arribà a la seu tarragonina el 1913, procedent de la diòcesi de Jaca, i s’integrà tot seguit al