Mercè Moreno, membre del grup d’escriptura Pasta de Full, ha estat guanyadora del Premi Literari del Diari de Terrassa. *** La màrfega esventrada Em sorprèn el silenci quan arribo a casa a mig matí; és pesant i aclaparador, carregat de mals pressentiments. La mà que posa la clau al pany, evitant que grinyoli, no sembla
HISTÒRIES de la POBRA ANTÒNIA L’Antònia no sap què fer amb les bombetes foses. Li diuen que no es poden llençar al contenidor del vidre però, de fet, són de vidre, oi? Com que està indecisa, les posa a l’armari on l’avi Pere Alcelsigui havia tingut les seves andròmines. Les sacseja una mica arran d’orella
Parlo sovint amb el meu pare, que ens va deixar fa trenta anys, sobretot quan vaig en cotxe i li puc anar explicant les novetats del paisatge. Rotondes, camins rurals que s’asfalten. M’agrada posar-lo al dia de l’actualitat, dels telèfons mòbils i dels nous ginys de la comunicació. Sé que fliparia. Fliparia només en veure
HISTÒRIES de la POBRA ANTÒNIA Des que s’havia traslladat al dormitori del davant, les primeres llums del sol arribaven abans i eren més directes. Fins i tot a través dels vidres es començava a sentir una mica d’escalfor i del llit estant podia veure algun núvol. Li agradava tant aquest moment, l’esperava tant, que quan
Les pilotilles són aquestes petites pinzellades literàries, gairebé contes, referides a la cuina, la taula i la gastronomia. (Companyia del gas, 2012) foto de les estovalles: © joan rodilla meseguer
HISTÒRIES de la POBRA ANTÒNIA. L’Antònia sempre es menjava les sopes amb ganivet. Des que la van deixar de péixer que ho feia així: tallava el caldo de dalt a baix, després de dreta a esquerra, i llavors lentament anava sucant la fulla del ganivet, talment fos una cullera, recollint cada vegada una mica, molt
Jo també la conec, l’Elionor. La veig i la recordo. Sobretot en allò de no hauria pas sabut dir d’on li venien les ganes de plorar ni aquella irreprimible sensació de solitud. El mateix que em passava a mi. No m’identificava amb ella com aprenenta de la fàbrica però sí
Les pilotilles són aquestes petites pinzellades literàries, gairebé contes, referides a la cuina, la taula i la gastronomia. (Espàrrecs amb maionesa, 2015) foto de les estovalles: © joan rodilla meseguer
HISTÒRIES de la POBRA ANTÒNIA. A la pobra Antònia l’havien sembrat en quart minvant. No era habitual fer-ho així però un error el pot tenir tothom. Quan se’n van adonar el mal ja estava fet: la nena parlava malament; deia les síl·labes alterades des que va començar a dir papa i mama. Per sort
Les pilotilles són aquestes petites pinzellades literàries, gairebé contes, referides a la cuina, la taula i la gastronomia. (Bullabessa, 2012) foto de les estovalles: © joan rodilla meseguer
Corrien els anys trenta. La meva mare, una nena d’uns sis anys, acabava de conèixer la paraula “raça” perquè a casa es parlava de posar un petit galliner a l’era i els seus pares discutien cada dia quina raça de gallines calia comprar que fossin les més ponedores. El tema domèstic era la raça de
CARTA AL MEU GERMÀ QUE VIU A XILE Estimat Ciscu, Volem pa amb oli. Les manifestacions d’aquests darrers anys són tan grans i tan difícils de capir que, quan acaben, hem d’anar corrents cap a casa per veure-ho a la téle. Han canviat moltes coses, saps. L’any 2012 es va col·lapsar la ciutat, una
Les pilotilles són aquestes petites pinzellades literàries, gairebé contes, referides a la cuina, la taula i la gastronomia. (Foc del cel, 2012) foto de les estovalles: © ddm
Si et poses les ulleres de sol i adoptes la visió del turista a la teva pròpia terra, descobreixes coses impressionants que la quotidianitat no et deixaria observar. Durant una temporada vaig tenir l’afició a fer fotografies del paisatge per on transitava diàriament per motius de feina i de mica en mica vaig anar confirmant
Les pilotilles són aquestes petites pinzellades literàries, gairebé contes, referides a la cuina, la taula i la gastronomia. (Digestió, 2012) foto de les estovalles: ©Joan Rodilla Mesegué