Torno sobre aquest tema. Sobre l’ús i abús de la paraula “xarnego”, amb tot el que significa. Lamento la insistència, però em preocupa enormement tornar a trobar en ús un mot que donava per desterrat i mort de les converses habituals entre catalans. I crec que no és admissible la passivitat davant aquest fet. Ni per ètica, ni
M’amoïna profundament que dins el catalanisme, des de l’autonomisme conservador d’Unió fins l’independentisme esquerrà d’ERC, es pugui identificar, més sovint del que voldria, actituds i posicions marcadament reaccionàries. (Continua) Allò dels “xarnegos”. Em dol profundament la mala bava, la desqualificació genèrica, grollera i agressiva que en massa ocasions es fa de les persones que provenen de
Más valdria que hagués callat. Recullo de El Periódico un fragment d’una entrevista que li van fer a Marta Ferrussola fa pocs dies: “¿La molesta que el president de la Generalitat sigui andalús?”, pregunta l’entrevistador. La dona de Pujol respon: “Un andalús que té el nom en castellà, sí, molt. I, a més, penso
Duran i Lleida es defensa. Diu que el seu vídeo preelectoral no és xenòfob. No sé si ho és, però, sincerament, m’en fa tota la pudor, de xenòfob. Del que estic absolutament convençut és que aquest vídeo és oporunista i populista fins a la repugnància, i ha estat concebut amb una total manca de principis ètics