ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

Arxiu de la categoria: SUSTAINABLE/ENVIRONMENT/ECOLOGICAL

UFA entremitgeres. Paterna.

Deixa un comentari

El projecte arranca del deler del promotor per tindre una vivenda unifamiliar en ple centre de la vila. Un habitatge que va tindre múltiples entrebancs per estar situat en la zona d’excavacions arqueològiques on l’arqueòloga municipal, deixeble d’en Taradell ens va fer la vida impossible. Doncs pressentia que el Forn àrab originari de la Paterna islàmica estava sota el dit solar, ja bastant irregular en la seua silueta. Heus ací el resultat final.

L’estat en què la trobàrem era aquest:

El resultat final fou aquest:

Plurifamiliar a Paterna. Architettura Povera.

Deixa un comentari

Edifici entre mitgeres situat en la cantonada de c/ Mare de Déu del Pilar cantó C/ Mare de Déu dels Desemparats, de la Vila de Paterna. Prevalien els criteris de sostenibilitat, de “fer ciutat” urbans i de “monumentalitzar” una bossa degradada del barri de l’Eixample que havia quedat entre les grans construccions del desenrotllisme dels seixanta i setanta del segle passat que havia quedat engolida i despersonalitzada. No quedava una altra-donat el caràcter especulador del promotor i constructor de caure retuts a unes tipologies d’eixample per la magnitud del solar i la seua profunditat, adobada també per la mentalitat conservadora dels compradors.

 

Ahir mateix vaig tornar, com sempre faig, a veure com s’havia incardinat la peça en el context i vaig creure que havíem passat de ser un niu de rates a la peça de referència més dinàmica de tota la contornada.

A Paterna vaig descobrir el mateix problema que tenien a Berlín: l’existència de grans illes de cases (mansanes) que deixaven  molt d’espai interior per a fer Hof o patis interiors de trobada i ús comunitari.  A Paterna no era possible tanta generositat espaial, i vaig endegar una sèrie de projectes sobre allò que hom anomenà EL PROJECTE COMÚ EUROPEU: L’HABITATGE SOCIAL. I  vaig prendre-hi de referència algunes obres d’Oswald Mathias Ungers, en aquest context a Berlín.

L’organització funcional consistirà en el següent:
• Planta Soterrani 2: dedicat a places de garatge i trasters.
• Planta Soterrani 1: dedicat a places de garatge i trasters.
• Planta Baixa: dedicat a vestíbuls, vivendes i locals.
• Planta 1a ,2a i 3a: dedicat a vivendes.
• Planta àtic: dedicat a vivendes.
Quant a l’exigència de la normativa vigent a l’existència d’una plaça de garatge per vivenda, cal dir que en este edifici la dita exigència se supera amb escreix ja que tenim 27 vivendes i 45 places de garatge.

La composició morfotipológica de l’edifici és d’un sol cos, clarament llegible des de l’exterior, amb una interposició de zones ixents i entrants, i amb una trama de buits molt definida.

La composició s’ha establit, en plantes, segons els criteris de distribució d’edificis entre mitgeres, per això s’articulen al voltant dels patis de llums. És a dir amb base a criteris d’habitabilitat, intentant de dotar cada vivenda del màxim d’espai servit i el mínim de servidor. Ubicant en la totalitat de les vivendes com a mínim 3 dormitoris, a excepció d’una vivenda d’àtic que tan sols té dos dormitoris. Tots compten amb dos banys i una cuina, a excepció de la dita vivenda d’àtic que tan sols te un bany. L’estesa de roba es fa en la terrassa comuna de coberta de l’edifici.


La composició de la façana és de caràcter clàssic ordenant-se en alçària segons basament, un cos central i la coronació de marquesina per mitjà de la reculada amb unes zones terrassades perquè d’aquesta manera poder-hi regularitzar les distribucions respecte a la façana.

Plurifamiliar a Museros. Architettura Povera.

Deixa un comentari
TOPOGRAFIA, EMPLAÇAMENT I PREEXISTÈNCIES.
Com la parcel•la Museros 1, es troba enclavada en la mateixa zona d’eixample, tot just davant de l’anterior, i separades ambdues per un carrer. Tenint totes dues els mateixos considerants de l’entorn: la via del tren, el pas elevat de la carretera de Nàquera a Massamagrell, antiga carretera de Barcelona i naus industrials perifèriques a la vora del nucli antic que han restat empresonades després de la nova urbanització. En aquest cas ens trobem davant de l’scalèxtric del pas elevat de la carretera de Nàquera a Massamagrell, que es troba a les nostra esquena. La parcel•la més rectangular, proporcionada i limítrofa, dins de la Unitat d’Execució, ens dóna peu a experimentar i posar en crisi sobre les actuacions precedents. Sent en aquest cas molt semblant a les precedents, i no amb la longitud i encorbament que hi havia a Museros 1.
DSCN3051PROGRAMA
Repetim les hipòtesis de partida: donat el preu de la parcel•la, la inexperiència del promotors, traure el màxim d’habitatges de tres dormitoris en una forquilla variable entre 95 i 130 metres quadrats. Tots els habitatges hi havien de gaudir de terrassa particular de més de 15 m2. A més de serveis comunitaris com és piscina i garatge d’una plaça per habitatge, com a mínim. Preu de mercat d’eixida: 1500 € /m2. En concret consisteix a reproduir els serveis d’alt estànding que es produeixen a València, des d’una perspectiva d’accessibilitat a gent normal, nivell econòmic mitjà ⁄ baix. Hi havia la premissa de la sostenibilitat entesa en aquell sentit en què Stephen Bayley ho explica:
The best argument for good design is that it last. The best argument for good science is that it deplores waste. I’m bored with guilty and tecnologically illiterative environmental Luddites describing a future of guilt and privation led in caves. There’s an alternative responsible future persuasively offered by Braungart and McDonough. THe survival of the planet can be re-stated in terms of stimulus, opportunity, challange and reward. Works for me’.
HPIM6257
CONCEPTUALITZACIÓ FORMAL I TEÒRICA. Pagoda + Architettura povera.
Les ordenances del sector obligaven a partir de la segona a enretirar-te quatre metres de la zona de vial públic. Precepte que ací, sí vam complir. L’estructura, però quedava per a formar part de la composició. Aquesta intervenció actua, igual que la Museros 1, amb cadència d’instal•lació per contrast, no analògica. Hem pretès ser una recerca entre l’arquitectura vedettista. Malgrat la incapacitat pressupostària. Tot intentant, de nou, agombolar el més amb el mínim. Cobrir els requeriment que serien desitjats per l’alt estànding en quant a prestacions a l’usuari final. És a dir, s’ha rebutjat la solució mimètica, així ser conscients que excloíem la possibilitat de minimitzar l’impacte en el context existent. Antirretòrica. Materials i qualitats estàndard, però ben construïdes i executades. La qual cosa és mèrit del constructor. La interacció vital entre interior de l’habitatge i els exteriors, comunitari.
COMPOSICIÓ.
Aquesta intervenció segueix el rastre de les intervencions precedents que semblaven casernes militars. Invertint els termes creant des de la composició un altre artefacte volgudament diferent. Un cub s’alça i és cobert per una coberta corba que suporten els pilars exempts perimetrals. El nucli de comunicació vertical queda arran de façana. Pecat capital en tot disseny comercial. La façana és caríssima, diuen els promotors. Tot s’organitza simètricament. Contradicció evident en un concepte oriental. I volgudament oriental d’imatge exterior. En tots els casos la distribució és planta inferior com a zona diürna i la superior nocturna. Dos habitatges per cada planta, i ús comunitari a tothom. La inserció de marquesina a l’accés rememora el Tori dels camins del Japó. Pilars i bigues permet la possibilitat d’instal•lar-hi envelats d’arrel mediterrània. Mescla mediterrània i oriental. Malauradament i unilateralment un dels promotors s’enrocà en la treia de colors del portam i dels parament destrossant tots els conceptes que hi havia meditat. El resultat és clarament discrepant amb l’ideat, capgirant la concepció constitueix un acte de falta de formació. Amb una frase que llançà, un dels socis promotors, acabà la diatriba: Parece un hospital con estos colores. A hores d’ara, ja estesa la moda dels dits colors, sembla que podrem desenvolupar alguna peça d’aquest caire. El mal ja és irreversible.

SAPUCAY (STAND del COACV)

Deixa un comentari

A) MEMÒRIA——————————————————–.                                                                         

Concepte.

Aquest stand representa la funció social del C.O.A.C.V. en la nostra societat.

Un espai que il·lumina el trànsit en la construcció de la ciutat. Entesa en un sentit extens.

Un plantejament ètic i moral de la tasca edilícia. No de caràcter gremial. Com generalment se’ns ha titlat.

Petita peça lumínica. Imprescindible. Com un far. En los procel·losos mars del disseny i la construcció d’espais urbans, arquitectònics, industrials, comercials, lúdics, etc. endreçats fins arribar a llurs més petits components.

Menat tot això per l’aparició, en els darrers anys, amb caràcter prospectiu de debats, estudis teòrics sobre la conservació, la sostenibilitat, el desenvolupament tecnològic i econòmic, incardinat en la indústria-empresa productiva. No l’especulativo-financera.

Protagonitzada per aquesta societat situada en aquest racó d’Europa. Manta vegades caricaturitzada i miniaturitzada amb l’odiós i insidiós “Levante feliz”.

Un embolcall que transparenta el seu espai interior, ple de projectes. I el reflex cap a l’exterior de la societat que transita junt amb ell. Embolcall, la llum del qual prové de tots llurs components, tret del terra que marca la fermesa de la institució i  rectitud de la tasca. Cobert, tènuement, per una superfície flexible lleument guerxa que adjectiva l’espai de trànsit que evoquen les diverses seus de demarcacions del C.O.A.C.V. per sa morfologia, materials i colors.

Referències implícites en els gests a la sostenibilitat amb el petit arbre; a l’accessibilitat amb suaus rampes de doble curvatura de fusta; a la tecnologia amb els embolcalls de vidre i acer ocult i sa il·luminació; als materials de nova creació i llur formes audaces amb els tensors de cables  lones de la coberta. En definitiva, a l’humanisme del segle XXI.

Compromís amb l’arquitectura, en sentit ampli, amb el seus baixos costos, que no és entrebanc per a la seua qualitat. Sí ho és la peresa mental per a dissenyar-la, per a convèncer  els promotors i inserir-la en llurs plans i seduir els consumidors en eixir del seu adormiment.

La importància de l’intangible: l’espai intern de trànsit dels visitants. Un contenidor-túnel, transparent i translúcid. La irregularitat fictícia dels seus paraments es un trompe d’oeil, car s’hi manté, sempre, la mateixa amplitud de pas, s’hi esviatja.

Proposta material.

Façanes: les façanes laterals no es materialitzen. Lluquen l’ull a fer entrar-hi. Simplement. Quatre plans fugats endins el seu interior. Rampa de fusta, sostre de loneta i ambdós paraments verticals. En són els marcs que configuren els límits de l’embolcall.

La façana longitudinal conformada per una estructura de tubs de quadradets, modular i encadellatge, s’assenta sobre el terra del mateix recinte firal. La dita estructura metàl·lica rep i suporta els vidres modulars. La llum inserida al seu interior, aquí es difracta i uniformitza. Una nova obertura forada l’embolcall de vidre per a el seu accés en aquest parament longitudinal, front la taula de cortesia. Hom percep tota la paret d’espatlera: panell d’ exposició. En ell, s’agrupen totes les necessitats funcionals.

Sòl: el terra es troba sobrealçat 16 cm. sobre un empostissat reticular que suporta un tauler d’alta densitat folrat amb planxes d’alumini lacrimat. Un segment longitudinal de vidre laminar de seguretat il·luminat al seu interior marca, tènuement, la rectitud del recorregut del visitant.

Coberta: La coberta s’hi desenrotlla a través d’una loneta blanca translúcida tesada amb cables d’acer i que configura dos plans en ambdós accessos laterals i una suau superfície guerxa i tibant.

Panell d’exposició: panell blanc, repenjat sobre l’espatlera, es desenrotlla sobre la mitgera, amb una gruixa variable  que conté al seu interior l’estructura de quadradets a l’igual que la façana longitudinal. En aquest cas empanellada amb tauler o posts de DM contraxapat que oculta al seu interior les instal·lacions elèctriques i electròniques, ofimàtiques i el projector de vídeo que va vinculat als ordinadors per a visualitzar simultàniament en els monitors i en la pantalla de vídeo lo que succeeix en les pàgines web o qualsevol projecció en format digital. Concavitats paral·lelepipèdiques revestides amb panells contraxapats de cara vista de xapa de faig entintada, il·luminades interiorment que contenen els ordinadors, el material d’exposició: llibres, revistes Via, i publicacions dels diversos col·legis territorials.

En ambdós laterals d’una de les entrades s’ha reservat tres estructures de tensors, subjectes a parament i terra, per a la col·locació de panells de penjament de cartells de les societats vinclades i/o participades amb el col·legi, serveis específics i programes de govern.

Dos ordinadors en cavitats amagades se vinclen a l’activitat dels dies de fira. Un d’ells per a les projeccions i presentacions i el segon directament i permanent al web del c.o.a.c.v.

Emmagatzematge, transport i muntatge: Tot l’stand, paraments verticals, terres i estructura, està perfectament modulats en dimensió i pes, de manera que les parts que el componen sien fàcilment ensamblables i transportables, i no presenten complicacions en el seu muntatge i desmuntatge. Avaluant-se el temps de muntatge complet en 30 hores, amb un total de sis operaris de diversos oficis implicats.

B) Plantes, alçats i seccions ( veure panell )……………………

0 LAMINA

C) Definició del muntatge del material a exhibir………………….

Les publicacions s’hi exhibiran en distintes concavitats del panell d’exposició de la mitgera, que estaran il·luminades puntualment a través de tubs de llum fluorescent ocults en l’interior del panell, l’altura d’aquestes concavitats estan en funció de l’accés als mateixos.

Els ordinadors estaran ocults dintre del panell d’exhibició, i sols se’n podrà accedir als monitors de pantalla plana i teclats també allotjats en una de les concavitats del dit panell.

Los cartells, pòsters i afitxes de les diverses empreses que acompanyen el col·legi seran ubicats en las superfícies de les parets subjectes mitjançant tensors d’acer i planxes de metacrilat il·luminat amb llums puntuals.

La taula de cortesia és un moble únic de fusta de faig entintada amb dues altures que servirà de recepció i altres de bancada.

La projecció de vídeo se realitzarà des del panell d’exposició vinclat als ordinadors i sobre la pantalla subjectada amb tensors, igualment, situada al parament interior confrontant de la paret de vidre longitudinal matejat o glassat.

Els mobles auxiliars precisos s’hi n’han inserit endins dels caus efectuats a l’efecte al panell d’exposició.

D)  PRESSUPOST————————————————–                                                                        

El pressupost per a l’execució material del stand, encloent-hi material i mà d’obra ascendeix a la quantitat de cinc mil tres-cents dèsset euros amb seixanta cèntims d’euro.

5.317,60 , més l’impost del valor afegit.

…………………………………………………………………………………….Sapucay.

REIVINDICACIÓ DE “L’ARCHITETTURA POVERA”

Deixa un comentari

TOPOGRAFIA, EMPLAÇAMENT I PREEXISTÈNCIES.

B0804La parcel·la es troba enclavada en una zona d’eixample, encerclada per la via del tren, el pas elevat de la carretera a Nàquera, antiga carretera de Barcelona i naus industrials perifèriques a la vora del nucli antic que han restat empresonades després de la nova urbanització. El dit fragment es troba dissenyat per una reparcel·lació que aboca carrer perifèrics en illes de cases envoltant un jardí de forma el·líptica. La tipologia típica és d’edificació oberta. La topografia és plana. Les preexistències són de bloc centrat en la parcel·la oberta, enretirant-se dels límits. I en d’altres zones properes al nucli blocs lineals de morfologia que recorda les casernes militars. Cap intencionalitat més enllà que la materialitat a construir unifamiliars en filera, iterativament una al costat de l’altra. Sempre igual. La  parcel·la sobre la què assentem la intervenció és la procedent d’una subhasta municipal que fita amb el jardí central de forma quasi-el·líptica. És a dir, es tracta d’un trapezi curvilini.

PROGRAMA

B0754

Donat el preu de la parcel·la, la inexperiència del promotors, traure el màxim d’habitatges de tres dormitoris en una forquilla variable entre 90 i 130 metres quadrats. Tots els habitatges hi havien de gaudir de terrassa particular de més de 15 m2. A més de serveis comunitaris com és piscina i garatge d’una plaça per habitatge, com a mínim. En concret consisteix a reproduir els serveis d’alt estànding que es produeixen a València, des d’una perspectiva d?accessibilitat a gent  de nivell econòmic mitjà-baix.

pluri1-1maxi

CONCEPTUALITZACIÓ FORMAL I TEÒRICA.

Lliscament corb + Architettura povera.

Aquesta instal·lació ha pretès ser una recerca entre l’arquitectura vedettista o aspergèrica amb capacitat pressupostària i màxima prestació i l?anònima, la finalitat de la qual, és simplement la construcció material d’habitatges amb la inversió mínima. Tot intentant agombolar el més amb el mínim. Cobrir els requeriment que serien desitjats per l’alt estànding en quant a prestacions a l’usuari final. És a dir, s’ha rebutjat la solució mimètica, així ser conscients que excloíem la possibilitat de minimitzar l’impacte en el context existent. Anti-retòrica. Materials i qualitats estàndard, però ben construïdes i executades. La qual cosa és mèrit del constructor. La interacció vital entre interior de l’habitatge i els exteriors, comunitari i públic. S’intentà treballar amb els materials més comuns.

COMPOSICIÓ.

B0776

pluri1-5maxiCada segment és diferent als dos contigus. Com si de formatgets, sense punta, es tractés. Cada tros de pastís consisteix a superposar dos unifamiliars amb la seua terrassa. Les dues plantes primeres conformen un dúplex que tenen l’accés des del jardí públic i la terrassa posterior que dóna a la zona comunitària amb terrassa privativa.Les plantes tercera i quarta, conformen el dúplex superior. La terrassa es situa a la part davantera que dóna vistes al jardí i en la llunyania al mar. En tots els casos la distribució és planta inferior com a zona diürna i la superior nocturna.La inserció de marquesines amb pilars i bigues permet la possibilitat d’instal·lar-hi envelats d’arrel mediterrània.

Rehabilitació a c./ de l’Estamenyeria Vella, 9

Deixa un comentari
DEFINICIÓ DEL TREBALL.
El present projecte BÀSIC i D’EXECUCIÓ, té per objecte definir la intervenció de rehabilitació integral I AMB CARÀCTER D’URGÈNCIA de l’edifici de d’habitatges situat al carrer de l’Estamenyeria Vella nº 9, cantó amb carrer de l’om i Generós Hernàndez, de la Ciutat de Valància. Hom percep la conformació de l’edifici per l’agregació de tres cossos d’antics edificis, (segurament cases-obrador) un d’ells, el més antic de composició estètica, clarament llegible des de l’exterior, estant els altres dos emmascarats per una intervenció epidèrmica de façana, del segle XIX, però que es deixa veure i interpretar l’esquema de murs de càrrega diferenciats, una profunda intervenció de reorganització interior.
L’edifici en l’actualitat és una construcció castigada per la seua antiguitat. Està desnonada actualment. L’ús últim és d’habitatges (4) amb planta baixa comercial. Aquest edifici es troba situat a CIUTAT VELLA, en concret al BARRI DE MERCAT. Per tant es regeix pel PEPRI. vigent (aprovació definitiva 19-febrer-’93).
cons3-1maxi
El solar gaudeix d’una zonificació de Sòl Urbà d’Ús residencial, segons s’especifica en el PEPRI del Barri del Mercat, aquest no especifica cap nivell de protecció, tot i que, la Conselleria de cultura ha establert un Nivell de protecció Arquitectònica 3 consistent en la preservació de les façanes a carrers Estamenyeria Vella i de l’om, així com la coberta. Veure-hi, AMBIENTACIÓ URBANÍSTICA.
AQUEST EDIFICI SUPOSA UN PUNT DE DISCREPÀNCIA PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PEPRI, ENTRE AJUNTAMENT I CONSELLERIA. DONCS EL PEPRI ESTABLEIX UN ENDERROC DE L’ EDIFICI DE CAPÇALERA PER A CONFORMAR LA PETITA PLAÇA DAVANTERA, AMB LA CONSEGÜENT MODIFICACIÓ DE LA TRAMA, PER L’ACORD DE 28-8-1997, EMÈS PEL TÈCNIC DE LA CONSELLERIA DE CULTURA, J. MANEL DESPIAU I ORRIACH, I REFRENDAT DE LA DIRECTORA GENERAL DE PATRIMONI ARTÍSTIC, DIT EDIFICI ES MANTÉ EN SA CONFORMACIÓ GENERAL ACTUAL, SEMPRE I QUE EN LA TRAMITACIÓ MUNICIPAL DE L’EXPEDIENT DE REHABILITACIÓ S’ INCLOGA EL CITAT EDIFICI EN EL CATÀLEG D’EDIFICACIÓ PROTEGIDA DEL PEPRI DEL MERCAT AMB NIVELL DE PROTECCIÓ 3.
En l’actualitat l’edifici es troba desallotjat i amb llur forjat totalment apuntalats i estintolats des de planta baixa fins la coberta, requerint-s’hi d’una ACTUACIÓ D’URGÈNCIA, per estar afectada greument la seua estabilitat, amb ruptures de biguetes, corc i amb els murs de façana i mitgera en moltes zones seriosament esquerdats i/o desplomats. Endemés l’edifici es troba deteriorat per un incendi que l’afectà parcialment al forjat de la planta 2ª de l’edifici en la zona caient a c./ Om. Existeix també un estintolat exterior pel c./ Generós Hernàndez a nivell de planta baix que evita la caiguda d’un tancament desplomat a causa de l’empenta produïda per la ruptura parcial d’una de les escales de l’edifici. Tot i que és insuficient haver-s’hi d’apuntalar, també, el matxó de pedra de mitgera.
L’organització de l’estat actual consisteix en P. Baixa dedicada a local SENSE D’ÚS (quan se li assigne un ús serà precís que tècnic qualificat realitze projecte d’activitat per a l’obertura) i plantes 1ª a 4ª dedicades a apartament.
LA INTERVENCIÓ CONSISTEIX EN UNA REPARACIÓ ESTRUCTURAL DELS ELEMENTS PORTANTS
DANYATS, ADECENTAMENT I DECÒRUM DE FAÇANES, SUBSTITUCIÓ DE COBERTA, I EN QUANT A HABITABILITAT I ELEMENTS COMUNS, UNA REORGANITZACIÓ FUNCIONAL.
CARACTERÍSTIQUES DEL SOLAR.
SITUACIÓ:c/ Estamenyeria Vella, nº 9.
SUPERFICIE DEL SOLAR: 87,65 m2
DIMENSIONS:
Façana principal c/ Estamenyeria Vella 13.22 m.
Façana esquerra c/ Om 7.27 m.
Façana fondo c/ Generós Hernàndez 4.12+8.91 m.
Mitgera dreta 6.29 m.
OCUPACIÓ DEL SOLAR: L’ocupació és la total del solar, clar, és una intervenció de rehabilitació sobre un edifici existent. Per tant, no existeix variació en la superfície ocupada del solar.
COMPOSICIÓ DE L’EDIFICI.
En estat anterior de l’edifici, el baix s’utilitzava com a sala de jocs recreatius i en la resta de les quatre plantes, de manera anàrquica, s’ubicaven entre quatre i sis vivendes.
El programa de necessitats requerit per la propietat, es resumeix en la inserció de una planta baixa sens ús assignat i quatre plantes altes de vivenda-apartaments. Tres dúplex i dos símplex, tot això dintre del volum original de l’edifici. Les cobertes s’hi reconstruiran
exactament iguals a les existents.
AMBIENTACIÓ URBANÍSTICA.
L’edifici que es rehabilita pertany al Barri del Mercat, el PEPRI del qual (data d’aprovació definitiva 19-II-1993) regeix urbanísticament. Dintre d’aquest, l’edifici objecte d’aquest projecte, pertany a l’àmbit de gestió de la UA.- 8 (que preveu la gestió per expropiació i promoció d’iniciativa pública) de l’àrea de qualificació urbanística CHP-151. Igualment, l’edifici, pertany al BIC. de l’entorn monumental de la LLOTJA. Dit edifici no posseeix cap nivell de protecció. Sent l’altura de cornisa la referenciada 4z, sent 5 las altures del nostre edifici. L’estructura tipològica del dit edifici el resultat de l’agregació de tres (3) cases-obrador, passants entre c/ Estamenyeria i c/ Generós Hernàndez. Les dos entre mitgeres sofriren una intervenció, possiblement, en el segle passat que origina la façana pseudoacadèmica que las unifica morfològicament, mentre que la de la cantonada, als tres carrers, manté llurs trets preacadèmic. Aquesta darrera, segons el PEPRI (pla de RÈGIM URB.), preveu el seu ENDERROC, amb ruptura de la trama urbana originària i incorporació al espai públic EL-2, produint un esbudellament del dit espai.
Sofrint i sotmetent-se a un FORA D’ORDENACIÓ SUBSTANTIU. Segons DT. 9ª de les NNUU del Pla General. CRONOLOGIA PRÈVIA A LA INTERVENCIÓ:
1) Declaració de RUÏNA IMMINENT per part de l’excm. Ajt. de València. 21-junio-1991.
Resolució Nº L-3296
2) Informe Tècnic de la Unitat d’Inspecció del Patrimoni Històrico-Artístic dels S.T. de Cultura i Educació de la Conselleria. 2 de agost de 1991. NO AUTORITZANT LA DEMOLICIÓ DE L’EDIFICI, adherint-se al compromís de la propietat a rehabilitar-lo. Basant-se en llur pertanyença al BIC monumental de la Llotja i negativitzant l’esventrament de dit espai a costa de la pèrdua de l’escala ambiental i de la traça urbana històrica.
3) Informe de la OT. de Edificis Ruïnosos, Exp. 4806/78, de data d’ofici 6 de novembre de 1996, pel què s’hi determinen els treballs mínims d’apuntalament, sanejat, etc.
4) Nou informe de la O.T.R. de 26 de novembre de 1996, fent extensius els treballs d’apuntalament de forjats en tota sa superfície.
5) Consulta a la Comissió Municipal de Patrimoni. Data de 31-1-1997 per la què s’analitzà una proposta que Estudi d’Arquitectura desconeixe, i que valorava positivament la rehabilitació i feia esment en els aspectes d’ incidència en l’entorn, manteniment de façanes, exigència de normativa, altura de forjats en l’element reconstruït (?) , creació de balconada en c/ de l’Om, acabats de façana i execució en terminis concrets. Fins i tot inclusió de l’edifici en el PEPRI del Mercat o mitjançant oportú instrument de planejament. I Com. 7-2-97
6) Modificació Puntual del PEPRI del Mercat. Expedient 239c.97 . Informe Tècnic de 28-agost de 1997 pel que es dóna aprovació definitiva de la modificació puntual de PEPRI del Mercat en l’àmbit de l’edifici Estamenyeria Vella 9, redactat per n’Agustín Cámara Tercero, arquitecte, sempre i quant en la tramitació municipal de l’expedient s’incloga el citat edifici en el Catàleg d’edificació protegida del PEPRI amb un nivell de protecció 3. Amb aquesta proposta s’intenta de conjugar tres requeriments : el primer i més important des del punt de vista urbà és la protecció, MITJANÇANT LA INSERCIÓ D’ÚS, de l’edifici. Tot recolzant-nos en els criteris compositius de l’entorn i requeriments de la Conselleria. Així com “la curosa investigació interior per a determinar la possible existència de restes arquitectòniques d’interès”. El segon és el propi de la propietat; que contempla el punt realista de les disponibilitats econòmiques d’una empresa petita en la intervenció i llur programa de necessitats; i el tercer de composició interna, que d’una manera contemporània, que reflectisca l’existència de funcionament intern complex, de dúplex i símplex, a base de vivendes-apartaments acoblat a un sistema de buits i massissos que solucione la contradicció d’encontrar-se amb dos edificis de diferent època, amb sistemes morfològics diferents, on precisa continuar donant la lectura (MORFOTIPOLÒGICA) urbana de dos edificis i, alhora, tractar-lo internament, com a un únic conjunt. Conferint-li una dignitat i perdurabilitat que havia perdut completament; i a les persones una seguretat i habitabilitat contemporànies. Creient que és, aquest, un dels eixos de recuperació per a Ciutat Vella.
APROXIMACIÓ HISTORIOGRÀFICA.
Tal i com es detecta al plànol del Pare Tosca (1703), de tota l’illa de cases a la qual pertany l’edifici objecte d’aquest projecte és l’únic que apareix. Constituint ambdós edificis una illa, que donava façana a l’actual plaça del Doctor Collado (antiga pl. de la Llotja de l’oli).
L’edifici era de planta baixa i dues altures. Situat sobre el carrer de la Estamenyeria Vella, constituïa el carrer gremial on es feia l’estam (segons el Fabra , Estamenya : Teixit assarjat de llana o estam, generalment tot negre o de diversos colors, que serveix per a la confecció de faixes, gipons, faldes, cobrellits, mantells, etc. Precisament a un carrer de prop es troba el carrer de Tonedors ( on es tallava la llana de les ovelles).
Arran de l’apuntalament fet, s’observà que aquest estava fet en fals i que dessota la planta hi havia un semisoterrani, amb dos finestrons que òbviament donarien al carrer. En el dit espai hi ha un pou fet de fàbrica de maons i una mena de peanya amb pica de pedra per a llavar la llana. Possiblement els edificis primigenis, de menor altura, de caràcter tipològic de casa-obrador fan conformació d’unitat constructiva interior ja al segle XVIII i la perforació de parets mitgeres mestres igualant nivells de forjat en els dos edificis mitgers, no en el de cap de cantonada. Tal i com es detecta de restes de fàbrica tallada en façanes i els matxons. A més de que, base a aquesta hipòtesi n’observa-hi que les diverses façanes a c/ G. Hernàndez no estan alineades. La intervenció d’unificació epidèrmica de c/ Estamenyeria hom denota una arrel dinovesca i acadèmica, així com una sobreelevació de cossos, carpanellant els arcs dels buits, introduint-hi el motluratge popular típic protoburgès. No obstant les baranes continuen sent de forja i no de fosa com en el del cap de cantonada del segle XVIII o anteriors. L’edifici de cap manté la tipologia constructiva de buits rectangulars, amb falsejats en llindes amb primes conformant l’esplandit, esquadries típiques del XIX en finestres y balconeres, amb contraventalles i balcons de forja amb tornapuntes entre l’entramat de balcó i el parament de façana, que suporten l’enrajolat tot de ferro forjat inclús les baranes.
De la mateixa arrel compositiva és l’encadenat de pedra buixardada que sosté les cantonades de l’edifici preacadèmic.
En l’actualitat es detecta com dos cossos únicament, metamorfositjar-se els dos mitgers en un sol edifici. Tot donant una clara lectura i distinció entre buits d’alcova (finestrals) i finestres d’altres dependències i finestrons d’il•luminació d’escala -no existent ja. Tal com ens explica T. Simó en “La arquitectura de la Renovación Urbana en Valencia”: La exigencia de los solares anteriores puede hacer inimaginable la estrechez de lo edificable y como aun el patinillo es inexistente en toda la primera mitad del XIX, a esta angostez viene a sumarse la utilización, para dar luz a la escalera, un hueco en la fachada.
Al llarg d’una intervenció en un edifici va donant-nos noves pistes per a determinar d’una manera més correcta i fefaent la baula que conforma cada construcció dins del conjunt i també dintre del teixit i devenir històric de la ciutat. Tanmateix pensem que cal avançar unes hipòtesis de partida aniran, o no, confirmant-se en descostrar-hi murs, que ens hi amaguen la realitat de l’edifici. I que cal reflectir, si més no, al llibre d’òrdens o com estudi -posem per cas en un annex- en finalitzar les obres. Bo i pensant-ne que aquesta intervenció n’és una més en el devenir de la vida de la construcció. No essent-hi aquesta la definitiva i última. D’aquesta faisó podrem esbrinar, el perquè dels finestrons de semisoterrani, ¿ el nivell del terra del carrer era molt més major ?, ¿ El perquè de tots tres edificis mantenen sengles obertures a carrer de G. Hernàndez i estan sobre llindes de pedra treballada ?, ¿ Perquè els baixants de façana no s’emboteixen dins del mur quan la reglamentació del XIX comença a considerar-ho preceptiu o entubar en tub de fosa ?, etc. Tal i com aporta el projecte de proposta ¿el balcó entre carrer de l’om i Generós Hernàndez girava realment ¿ com és general en l’entorn , fins i tot en edificis de menor envergadura. La unificació d’ambdós edificis ( en realitat del tres) comporta un “desdibuixat” de l’originari i uniformització de buits (segurament la mitgera entre el primer i segon, no el de cap, anava a parar a una de les balconeres actuals, en concret la central), altures i de forjats.
Amb la proposta actual se recupera l’accés pel carrer de G. Hernàndez. Com es desprèn que els dits edificis conserven el finestró en façana que il•luminaria l’escala junt a la mitgera, avui pràcticament desapareguda. La façana del cos entre mitgeres, a Estamenyeria, té unes dèbils connotacions tardoneoclàssiques que recorden, de lluny, aquella arquitectura eclèctica de rel academicista pseudofrancesa amb un to vernacular, que s’expressa amb els cèrcols motlurats dels buits que apareixen en els pisos alts de les ordenances dibuixades. La matriu del motluratge és típica de la època, que podríem dir que estava feta industrialment a València, on podem trobar-la amb petites variants por tot Ciutat Vella.
Aquest edifici té unes façanes pesades, però, manté el concepte clar, contundent i omnipresent (a tot l’arc mediterrani) de plans nets i tallants que tanquen espais arquitectònics més complexos. Que la solució de proposta pretén mantenir i potenciar. Aquestes són construccions que s’ adapten molt bé al tipus de casa entre mitgeres i que permeten de mantenir una gran unitat de carrer corredor.
ESTUDI FUNCIONAL.
El programa de necessitats requerit per la promotora, es desenrotlla de la manera següent:
PLANTA SOTERRANI: Espai existent abans de la intervenció, diàfan i sense ús específic assignat que per llur configuració i extrema petitesa està vinculat sols amb el local de la P. Baixa.
PLANTA BAIXA: S’estructura en dues zones
1) Planta diàfana sens ús assignat amb un lavabo.
2) Pati d’entrada de vivendes amb accés des de c./ Generós Hernàndez.
PLANTA PRIMERA : Són tipològicament iguals i s’estructuren en tres zones.
1) Elements comunes (caixa d’escala i ascensor).
2) APARTAMENT 1 (símplex) .
3) Planta inferior (zona de dia) del dúplex 2.
PLANTA SEGUNDA : S’estructuren en tres zones
1) Elements comuns (caixa d’escala i ascensor).
2) APARTAMENT 3 desenrotllat tot ell en aquesta planta.
3) Zona de nit de la vivenda 2 (dúplex), amb accés des de la planta inferior.
PLANTA TERCERA : Són tipològicament iguals i s’estructuren en tres zones.
1) Elements comuns (caixa de escala i ascensor).
2) Planta inferior (zona de dia) del dúplex vivenda 4.
3) Planta inferior (zona de dia) del dúplex vivenda 5.
PLANTA CUARTA : S’estructuren en dues zones:
1) Zona de nit de la vivenda 4 (dúplex), amb accés des de la planta inferior.
2) Zona de nit de la vivenda 5 (dúplex), amb accés des de la planta inferior.
1.-SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES POR VIVENDES.
PLANTA SOTERRANI 27.95 M2
PLANTA BAIXA 87.65 M2
PLANTA PRIMERA 87.65 M2
PLANTA SEGONA 87.65 M2
PLANTA TERCERA 87.65 M2
PLANTA QUARTA 87.65 M2
S. CONSTRUIDA TOTAL 466.20 M2 2.
SUPERFICIES ÚTILS.
DISTRIBUCIÓ DE SUPERFÍCIES ÚTILS PER VIVENDES O LOCALS:
Immoble registral  Superfície Útil  Plantes
APARTAMENT 1    51.81 M2         1ª i 2ª
APARTAMENT 2    33.71 M2         1ª
APARTAMENT 3    33.71 M2         2ª
APARTAMENT 4    61.30 M2         3ª i 4ª
APARTAMENT 5    65.90 M2         3ª i 4ª
Local sin uso         70.84 M2         Soterrani i P. Baixa
Elements Comuns  45.65 M2         P. Baixa, 1ª, 2ª i 3ª
SUP. UTIL TOTAL 362.92 M2
 

Visions de la Catalunya del Futur: La transició energètica a Catalunya, anàlisi i solucions

Deixa un comentari
  • COM A MEMBRE DE PLE DRET DEL COL·LECTIU CMES VOS CONVIDE AL CICLE SEGÜENT
  • Programa:

    Dins del cicle de conferències “Visions de la Catalunya del Futur”, el Col·legi presenta el tercer acte que porta per títol “La transició energètica a Catalunya, anàlisi i solucions”. Impartida per Ramon Sans i Carles Riba, enginyers industrials, que analitzaran la situació energètica actual i exposaran les solucions per evitar un col·lapse.

    Carles Riba exposarà un anàlisi basat en les grans agències de l’energia (l’EIA, del Govern dels Estats Units, i l’IEA-AIE, de l’OCDE), així com també en altres fonts estadístiques reconegudes a escala internacional, sobre l’actual situació energètica basada en els combustibles fòssils i els seus propers esgotaments recollit en el seu llibre “Recursos energètics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles”.

  • llibre1

    Ramon Sans presentarà un rigorós estudi tècnic i econòmic sobre com fer el canvi a un model 100% renovable, a Catalunya i a Europa, que amb tota seguretat hauran d’afrontar ben aviat els nostres fills recollit en el seu llibre recentment publicat “La Transició Energètica del Segle XXI, el col.lapse és evitable”.

    La sorprenent conclusió del seu estudi és que un model basat en renovables per a Catalunya no només és tecnològicament viable i socialment, ecològicament i territorialment molt avantatjós, sinó que també resulta extraordinàriament rendible des d’un punt de vista econòmic. Però a més, millora la balança comercial del país i propicia l’ocupació i el desenvolupament d’empreses competitives a nivell internacional.

  • Impartit per:

    Ramon Sans, enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en Tècniques de Gestió Empresarial per la Universitat de Barcelona, on també realitza postgraus en Microscòpia i Microanàlisi de Materials i en Caracterització Estructural de Materials Metàl·lics. La seva dilatada vida professional, de gairebé quaranta anys, s’ha desenvolupat a la multinacional catalana Girbau, empresa dedicada a la fabricació de béns d’equip, on ha exercit com a director tècnic durant els últims vint i cinc anys i com a vicepresident durant els últims deu, dedicant gran part del seu treball a innovació i desenvolupament de projectes de R+D tant en l’àmbit mecànic com en l’energètic. Prova d’això són les nombroses patents mundials que ha registrat al llarg d’aquests anys.

    Carles Riba, enginyer industrial, professor d’enginyeria mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya. Director del Centre de Disseny d’Equips Industrials (CDEI) de la UPC (forma part de TECNIO, Generalitat de Catalunya). Ha col·laborat en uns 150 projectes amb unes 80 empreses i administracions. Director d’uns 140 projectes de fi de carrera i de 10 tesis doctorals. Autor d’uns 15 llibres i d’uns 100 articles en revistes i congressos.
    Impulsor de la fundació CEQUIP (fabricants de béns d’equip) creada el 2006, i membre de la Comissió Institucional en representació de la UPC.  Des de la seva creació (2003), membre del Patronat de l’Institut Ramon Muntaner (IRM) formada a parts iguals pel govern de la Generalitat i la CCEPC. President del Col·lectiu per un nou model energètic social sostenible (CMES).

    • Dates i horaris:23 d’octubre de 2014 a les 19 h
    • Lloc: Sala d’actes d’ENGINYERS BCN
      Consell de Cent, 365
      08009 Barcelona
      Tel. 934 96 14 20
      Fax. 932 15 20 81
    • INSCRIPCIONS……..ACÍ

     

  • www.cmescollective.org

    NO VENIM DEL NO RES SINÓ DELS PEONERS AVANTGUARDISTES. ENS CAL COPIAR BÉ, TOT CORREGINT-HI I AMPLIANT-NE

The shareable future of cities (by Alex Steffen)

Deixa un comentari

0:11 Climate change is already a heavy topic, and it’s getting heavier because we’re understanding that we need to do more than we are. We’re understanding, in fact, that those of us who live in the developed world need to be really pushing towards eliminating our emissions. That’s, to put it mildly, not what’s on the table now. And it tends to feel a little overwhelming when we look at what is there in reality today and the magnitude of the problem that we face. And when we have overwhelming problems in front of us, we tend to seek simple answers. And I think this is what we’ve done with climate change. We look at where the emissions are coming from — they’re coming out of our tailpipes and smokestacks and so forth, and we say, okay, well the problem is that they’re coming out of fossil fuels that we’re burning, so therefore, the answer must be to replace those fossil fuels with clean sources of energy. And while, of course, we do need clean energy, I would put to you that it’s possible that by looking at climate change as a clean energy generation problem, we’re in fact setting ourselves up not to solve it.

1:14 And the reason why is that we live on a planet that is rapidly urbanizing. That shouldn’t be news to any of us. However, it’s hard sometimes to remember the extent of that urbanization. By mid-century, we’re going to have about eight billion — perhaps more — people living in cities or within a day’s travel of one. We will be an overwhelmingly urban species. In order to provide the kind of energy that it would take for eight billion people living in cities that are even somewhat like the cities that those of us in the global North live in today, we would have to generate an absolutely astonishing amount of energy. It may be possible that we are not even able to build that much clean energy. So if we’re seriously talking about tackling climate change on an urbanizing planet, we need to look somewhere else for the solution.

2:07 The solution, in fact, may be closer to hand than we think, because all of those cities we’re building are opportunities. Every city determines to a very large extent the amount of energy used by its inhabitants. We tend to think of energy use as a behavioral thing — I choose to turn this light switch on — but really, enormous amounts of our energy use are predestined by the kinds of communities and cities that we live in. I won’t show you very many graphs today, but if I can just focus on this one for a moment, it really tells us a lot of what we need to know — which is, quite simply, that if you look, for example, at transportation, a major category of climate emissions, there is a direct relationship between how dense a city is and the amount of climate emissions that its residents spew out into the air. And the correlation, of course, is that denser places tend to have lower emissions — which isn’t really all that difficult to figure out, if you think about it.

3:03 Basically, we substitute, in our lives, access to the things we want. We go out there and we hop in our cars and we drive from place to place. And we’re basically using mobility to get the access we need. But when we live in a denser community, suddenly what we find, of course, is that the things we need are close by. And since the most sustainable trip is the one that you never had to make in the first place, suddenly our lives become instantly more sustainable. And it is possible, of course, to increase the density of the communities around us.

3:36 Some places are doing this with new eco districts, developing whole new sustainable neighborhoods, which is nice work if you can get it, but most of the time, what we’re talking about is, in fact, reweaving the urban fabric that we already have. So we’re talking about things like infill development: really sharp little changes to where we have buildings, where we’re developing. Urban retrofitting: creating different sorts of spaces and uses out of places that are already there. Increasingly, we’re realizing that we don’t even need to densify an entire city. What we need instead is an average density that rises to a level where we don’t drive as much and so on. And that can be done by raising the density in very specific spots a whole lot. So you can think of it as tent poles that actually raise the density of the entire city.

4:23 And we find that when we do that, we can, in fact, have a few places that are really hyper-dense within a wider fabric of places that are perhaps a little more comfortable and achieve the same results. Now we may find that there are places that are really, really dense and still hold onto their cars, but the reality is that, by and large, what we see when we get a lot of people together with the right conditions is a threshold effect, where people simply stop driving as much, and increasingly, more and more people, if they’re surrounded by places that make them feel at home, give up their cars altogether. And this is a huge, huge energy savings, because what comes out of our tailpipe is really just the beginning of the story with climate emissions from cars. We have the manufacture of the car, the disposal of the car, all of the parking and freeways and so on. When you can get rid of all of those because somebody doesn’t use any of them really, you find that you can actually cut transportation emissions as much as 90 percent.

5:16 And people are embracing this. All around the world, we’re seeing more and more people embrace this walkshed life. People are saying that it’s moving from the idea of the dream home to the dream neighborhood. And when you layer that over with the kind of ubiquitous communications that we’re starting to see, what you find is, in fact, even more access suffused into spaces. Some of it’s transportation access. This is a Mapnificent map that shows me, in this case, how far I can get from my home in 30 minutes using public transportation. Some of it is about walking. It’s not all perfect yet. This is Google Walking Maps. I asked how to do the greater Ridgeway, and it told me to go via Guernsey. It did tell me that this route maybe missing sidewalks or pedestrian paths, though. (Laughter) But the technologies are getting better, and we’re starting to really kind of crowdsource this navigation. And as we just heard earlier, of course, we’re also learning how to put information on dumb objects. Things that don’t have any wiring in them at all, we’re learning how to include in these systems of notation and navigation.

6:15 Part of what we’re finding with this is that what we thought was the major point of manufacturing and consumption, which is to get a bunch of stuff, is not, in fact, how we really live best in dense environments. What we’re finding is that what we want is access to the capacities of things. My favorite example is a drill. Who here owns a drill, a home power drill? Okay. I do too. The average home power drill is used somewhere between six and 20 minutes in its entire lifetime, depending on who you ask. And so what we do is we buy these drills that have a potential capacity of thousands of hours of drill time, use them once or twice to put a hole in the wall and let them sit. Our cities, I would put to you, are stockpiles of these surplus capacities. And while we could try and figure out new ways to use those capacities — such as cooking or making ice sculptures or even a mafia hit — what we probably will find is that, in fact, turning those products into services that we have access to when we want them, is a far smarter way to go.

7:16 And in fact, even space itself is turning into a service. We’re finding that people can share the same spaces, do stuff with vacant space. Buildings are becoming bundles of services. So we have new designs that are helping us take mechanical things that we used to spend energy on — like heating, cooling etc. — and turn them into things that we avoid spending energy on. So we light our buildings with daylight. We cool them with breezes. We heat them with sunshine. In fact, when we use all these things, what we’ve found is that, in some cases, energy use in a building can drop as much as 90 percent. Which brings on another threshold effect I like to call furnace dumping, which is, quite simply, if you have a building that doesn’t need to be heated with a furnace, you save a whole bunch of money up front. These things actually become cheaper to build than the alternatives.

8:01 Now when we look at being able to slash our product use, slash our transportation use, slash our building energy use, all of that is great, but it still leaves something behind. And if we’re going to really, truly become sustainable cities, we need to think a little differently. This is one way to do it. This is Vancouver’s propaganda about how green a city they are. And certainly lots of people have taken to heart this idea that a sustainable city is covered in greenery. So we have visions like this. We have visions like this. We have visions like this.

8:30 Now all of these are fine projects, but they really have missed an essential point, which is it’s not about the leaves above, it’s about the systems below. Do they, for instance, capture rainwater so that we can reduce water use? Water is energy intensive. Do they, perhaps, include green infrastructure, so that we can take runoff and water that’s going out of our houses and clean it and filter it and grow urban street trees? Do they connect us back to the ecosystems around us by, for example, connecting us to rivers and allowing for restoration? Do they allow for pollination, pollinator pathways that bees and butterflies and such can come back into our cities? Do they even take the very waste matter that we have from food and fiber and so forth, and turn it back into soil and sequester carbon — take carbon out of the air in the process of using our cities?

9:23 I would submit to you that all of these things are not only possible, they’re being done right now, and that it’s a darn good thing. Because right now, our economy by and large operates as Paul Hawken said, “by stealing the future, selling it in the present and calling it GDP.” And if we have another eight billion or seven billion, or six billion, even, people, living on a planet where their cities also steal the future, we’re going to run out of future really fast. But if we think differently, I think that, in fact, we can have cities that are not only zero emissions, but have unlimited possibilities as well.

9:58 Thank you very much.

10:00 (Applause)

LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA DEL SEGLE XXI.

Deixa un comentari
Vos recomane encaridament la visualització i comprensió del vídeo d’una conferència on s’explica la viabilitat de l’autosuficiència energètica del món que el Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible ha/hem confegit.
N’és força interessant perquè està plantejat des d’un punt de vista europeu i va descendint fins arribar a poder plantejar l’estudi a escala comarcal i de viles.
Plantejant els dubes, les fal·làcies amb què ens maregen o enganyen en favor dels oligopolis de les grans companyies de combustibles fòssils, l’urani, etc..i un estudi sobre les inexhauribles i barates. Així també com cal que fem el trànsit metòdic des de la situació actual..fins a l’esbandiment de les dites grans companyies globals per a posar-les a disposició dels usuaris.   

Dilluns proper farem la Conferència a nivell de petits nuclis i viles on han començat a desenvolupar la dita autosufiència.

Invitació a la ponència/debat: VILES EN TRANSICIÓ”

Organitza:  Col·lectiu CMES per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible

 

Data:   Dilluns dia 3 de març  de 2014, a les 19:15 hores.

 

Lloc:  Editorial Octaedro

           c/ Bailèn, 5 baixos

           08010 Barcelona

 

Programa:

A diferència de les últimes ponències-debat, que s’han centrat, sobretot, en estudis i propostes de caràcter tècnic i científic sobre la realitat del nostre sistema energètic i quines possibilitats poden haver-hi per a un futur sostenible, aquesta ponència serà més aviat sociològica,  partint del moviment ciutadà que hi ha arreu, i que treballa per participar en els afers col.lectius per tal d’aconseguir un nou model social.

 

1er Ponent:    Maria Crehuet Wennberg   “Energia i municipi”

                       (alcaldessa d’Ordis i presidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya (AMC).

 

2n  Ponent:    Joan Carol Lupi  Viles en transició: una acció local en connexió global”

                      (impulsor del moviment de ciutats en transició i que s’autodefineix com “Terrícola, Humà en Trànsit”

 

Introducció:       de 19:15 a 19:25 hores

1ªPonència       de 19:25 a 19:45 hores

2ªPonència       de 19:45 a 20:30 hores

Debat:              de 20:30 a 21:00 hores

Les inversions fotovoltaiques i l’enganyifa de l’estat.

Deixa un comentari
Les inversions fotovoltàiques i l’enganyifa de l’estat
(per Rosa Dasí i Vicent Verdevio).
Afectats per les modificacions legislatives retroactives en energia fotovoltaica)

En el 2007 ningú podia pensar que elsector fotovoltaic de l’Estat espanyol travessaria una situació com l’actual. Tant el RD 436/2004 com posteriorment el RD 661/2007 s’aprovaren per tal d’implementar unes tecnologies innovadores (i cares), però necessàries per a assolir els objectius i els compromisos que el Govern ESpanyol adquirí com a membres de la Unió Europea i signat pel Tractat de Kioto. Aquests decrets obriren les portes al fet que instal·ladors i promotors difongueren el compromís adquirit. Als ciutadans ens sorprenia aquesta proposta que es desmarcava d’allò que sempre havien decidit els lobbies de les grans elèctriques, però ingènuament molts hi confiàrem. AQuestes normatives suposaren un vertader reclam per a l’adquisició d’una instal·lació d’energia solar. Es partia d’un augment creïble en un estat de dret: la seguretat jurídica recolzava la inversió. Aquells decrets reials tenien un objectiu definit: estimular la inversió dels xicotets productors. Els decrets inicials, per tant, primaven les instal·lacions reduïdes (de 5 Kw a 100 Kw per persona física o jurídica). Els inversors van ser buscats amb aquest perfil. Però aquesta aposta per la fotovoltaica no es féu sols a l’Estat espanyol, sinó que es va obrir la crida a inversors d’altres països que veien en l’EStat Espanyol un model pioner en energia fotovoltaica. Així és com l’Estat espanyol va ser referent a Europa tant pel que fa al nombre d’instal·lacions fotovoltaiques com a la creació d’empreses punteres en aquest sectot.
Molts llauradors i ramaders invertírem, com ées el nostre cas, impulsats per la falta de rendibilitat del sector agrari. En el cas del País Valencià no en tenim, de dades concretes, però els afectats són xicotets inversors vinculats a les Pime’s i l’agricultura, en menor quantia. Pel que fa a Catalunay, la Unió de Pagesos calcula que 4000 xicotets productors agraris van apostar per l’energia fotovoltaica. En tots els casos, la inversió comptava amb la garantia de retorn a canvi de rebre les ajudes previstes després de la publicació dels reials decrets de 2004 i 2007.

Aquest ambient d’optimisme inversor anà augmentant, sobretot després que les administracions en feren una intensa campanya divulgativa. La resposta a aquest reclam va sobrepassar les previsions.
Però, és el xicotet inversor o productor d’energia el culpable d’aquesta falta de previsió per part del Govern Central?

Si voleu llegir més passeu al “vull llegir més

L’excés de potència instal·lada és l’argument utilitzat per la pròpia administració, que va promoure i no va supervisar el procés, i que li ha servit per a justificar les successives retallades a colp de decrets-llei que ratllen la il·legalitat i arriben a escursar fins a un 40 % els ingressos compromesos inicialment amb els productors, a través d’accion impròpies d’un estat de dret com és l’aprovació de normes amb caràcter retroactiu. A partir de novembre de 2010, el Govern Central dispara amb canó contra les fotovoltaiques i aprova diverses normes: RD 1565/2010, RDL 14/2010, Llei 15/2012, RDL 2/2013 i RD 9/2013 de mesures urgents del sector elèctric, en part justificant-ho per l’agreujament de la crisi econòmica, en part per la rellevància que estava adquirint l’energia fotovoltaica en el mercat elèctric. El Govern espanyol va decidir retallar retroactivament els ajuts per a la producció d’energia fotovoltaica.

Aquests textos normatius han posat en una situació econòmica gravíssima més de 55.000 famílies productores que van confiar en el model energètic pel qual s’estava apostant, sota l’empara del RD 436 /2004 i, posteriorment amb el RD 661/2007.

Per tant, l’aplicació d’aquestes normes, amb caràcter retroactiu, ha implicat que moltes instal·lacions fotovoltaiques facen fallida perquè el preu de la prima establerta ja són inviables. A mésw, han arruïnat un sector estratègic de futur i han destruït milers de llocs de treball ja creats (trebalaldors de plantes de panells fotovoltacs i altres dedicats a la instal·lació i al manteniment).

Però, són aquests xicotets inversors els realment causants del dèficit tarifari, com han volgut fer-nos creure, demonitzant fins l’extrem les energies fotovoltaiques com a font d’alternativa energètica?

Davant la situació actual, el Govern ha culpabilitzat sovint les fotovoltaiques del dèficit de tarifa.
Tanmateix, aquesta situació té una una altra lectura diferent:
la connivència d’interessos deshonestos de les elèctriques amb el Govern español pretén impedir-nos tenir alternatives energètiques al nostre abast. S’està atacnt , per no dir soterrant, directament les renovables.

Però no es negocia una fórmula que permeta la viabilitat econòmica de les plantesa fotovoltaiques existents, que s’avance en un sistema de fixació del preu de l’electricitat que siga equitatiu i racional, que passe per l’estalvi i la reducció de costos i que no penalitze els nivells de producció d’energia neta?

Perquè no s’hi fa ?………..i a qui no l’interessa?

Endesa, IBerdrola, Gas Natural-Fenosa, Red Eléctrica de España han incrementat en un escenari econòmic de crisi com l’actual el seu valor bursari entre un 15 i un 39 %.
En canvi, els actius fotovoltaics han perdut el seu valor. Amés, no sabem si és casualitatl’elevat nombre d’expresidents, exministreas i ex alts càrrrecs que ocupen llocs generosament remunerats en les empreses elèctriques espanyoles. Tampoc no sabem si és atzarós que l’accionista majoritari d’Endesa siga un italià o que l’accionista d’IBerdrola siga un catarí o un espanyol amb interessos en el projecte Castor davant de la nostra costa.

Això podria explicar per què han demonitzat les fotovoltaiques i el xicotet productor, i perquè s’ha capgirat la situació, apostant-hi pels combustibles fòssils, cars i contaminants procedents de països llunyans, en detriment de les energies renovables molt adequades per a un estat estat com l’espanyol, més barates a llarg tèrmini, netes i autòctones. REalment, és també molt preocupant saber que la redacció de la nova Llei del SEctor Elèctric s’haja aprovat amb urgència i sense diàleg en contra de l’opinió de la Comissió Nacional de la Competència i del Consell d’Estat, tot i interposant nombrosos recursos d’inconstitucionalitat.

Qui pot estar darrere de l’aprovació d’aquests reials decrets?
Qui són els qui estan més interessats en la seua aplicació?

En el cas de la bombolla immobiliària, els culpables van ser els bancs que aniaven les famílies a invertir en l’habitatge, Però, pel que fa a les fotovoltaiques, l’engany ha estat l’ESTAT ESPANYOL.

I ens preguntem: això no és delicte?
De bell nou, la ciutadania paga la mala gestió d’un Govern espanyol immadur que actua de manera volàtil i és causant de la ruïna de 55.000 famílies en el cas que ens ocupa. Ara només queda que parle la justícia i els tribunals davant d’aquesta enganyifa promoguda pels diferents governs espanyols que, des de 2010 estan aplicant mesures retroactives de manera contínua i tendenciosa.

darrere d’aquest escrit hi ha milers d’històries reals que detalle com i perquè molts protagonistes com els que subscrivim aquest article decidírem invertir els nostres estalvis en la generació d’energia neta (el canal Anpier de YOUTUBE visualitza moltes d’aquestes històries). VilaWeb ja donà complida informació al respecte..vet ací.

El denominador comú fou la convicció de realitzar una inversió ètica i responsable amb la seguretat de l’Estat espanyol, a través d’un BOE. Darrere de cada productor hi ha una història dramàtica familiar i personal: endeutament, refinançaments desproporcionats amb els bancs, préstecs entre particulars, ajornaments d’IVA i altres martingales per poder eixir d’aquesta estafa institucionalitzada.

CARTA AL PRESIDENT MAS A PROPÒSIT DE LA SITUACIÓ ENERGÈTICA QUE VIVIM

Deixa un comentari

Com a soci de ple dret del col·lectiu CMES (Col·lectiu  per a un Nou Model Energètic Sostenible i Social) tinc l’honor d’informar-vos d’una carta que hem adreçat al President de la Generalitat de Catalunya:

Benvolguts lectors, el passat día 21 de gener Eurosolar i CMES es van adreçar al President per demanar començar a fer passes vers la Transició Energètica. De l’escrit podem resumir les següents línies generals:

  • L’extrema vulnerabilitat energètica del principat de Catalunya, i la dependència econòmica que provoca tenalla l’economia del país. Per contra, la Transició cap les energies renovables (ER) pot representar una palanca per superar la crisi.
  • Catalunya durant els darrers anys ha tingut una minsa implantació de les ER. Al mateix temps, els últims anys s’ha fet inversions en plantes de generació de cicle combinat que ha conduït a un sobredimensionament d’aquestes instal·lacions.
  • Per una altra banda, tenim un mercat elèctric molt malament regulat que ha donat lloc a un preu d’aquest servei imprescindible dels més cars d’Europa, acusant les ER de ser les causants quan, de fet, les ER fan disminuir el preu de l’energia.
  • En definitiva, denunciem que s’estan fent polítiques que impedeixen desenvolupar un millor futur energètic.

I per aquestes raons demanen al President:

  • Que presente recurs d’inconstitucionalitat contra les lleis i disposicions que dificulten la implantació de les ER.
  • Que impulse les accions necessàries per avançar vers un sistema energètic socialment just basat en un 100% de ER amb l’horitzó del 2050.
  • Que independitze de manera efectiva la gestió de les xarxes d’energia tant de la generació com de la comercialització.
  • Que impulse una legislació que impossibilite les “portes giratòries” entre polítics i les grans empreses energètiques.

Des d’aquestes línies vos convidem a donar la major difusió possible a aquesta iniciativa.

Ser una societat lliure – amb estat independent- comporta esdevenir energèticament autosuficient. (J.B.).

Si voleu llegir la carta passeu al “Vull llegir més“.

“Sr. Artur Mas,

Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya”

Ens adrecem a Vós, preocupats per la situació que viu el nostre país entorn de l’energia.

Catalunya està en una situació d’extrema vulnerabilitat pel que fa al subministrament energètic. Nomes el 4,5% dels recursos primaris utilitzats es produeixen el propi país i la resta s’importen. En el darrer any, tan sols en combustibles fòssils aquest fet ha comportat una factura de 8.000 milions d’euros. Es un flux monetari cada cop menys assumible, part essencial de la crisi, que tenalla l’economia i empobreix el país. Alhora, a remolc d’una època d’energia abundant i barata que ja mai més no tornarà, conviuen en el nostre entorn activitats que malbaraten l’energia amb les primeres manifestacions de pobresa energètica.

Ens preguntem què pot fer Catalunya en un món basat en els recursos fòssils on l’oferta comença a no donar l’abast a la demanda? Doncs, entenem que la millor opció és un projecte col·lectiu (de país) per fer la transició vers les energies renovables, de les quals SÍ disposem. Aquesta pot ser una palanca essencial per superar la crisi econòmica, per estimular l’equilibri social i per posicionar-nos com a país amb força en el futur.

A finals del segle passat, el Govern de l’Estat, inspirat en la legislació alemanya, va impulsar el desenvolupament de les energies renovables i la cogeneració (Llei 54/1997) garantint-ne la prioritat en l’accés a les xarxes elèctriques a uns preus de venda garantits. Lamentablement, Catalunya no s’ha caracteritzat per ser un exemple en el desenvolupament d’aquestes energies, tot i que hi ha hagut empreses catalanes pioneres.

Tot i les improvisacions i els canvis freqüents de regulació dels governs d’Aznar i de Zapatero, va ser possible el naixement de la indústria de les energies renovables (amb la creació de nombroses empreses i de llocs de treball) que ha arribat a finals del 2012 amb una participació molt important en la generació d’electricitat.

President de la GeneralitatMentrestant, animades per les expectatives de creixement, les grans empreses de generació elèctrica han invertit alegrement en el mercat liberalitzat, i sota la seva responsabilitat, fins a 25.353 MW en centrals de cicle combinat de gas (el 25% de la potència instal·lada, que és de 102.281 MW, quan la punta de màxima de demanda va ser 45.450 MW, el 17/12/2007), molt per sobre de les necessitats per cobrir les variabilitats del sistema. Avui dia, amb les necessitats d’electricitat disminuint, aquestes instal·lacions resulten clarament sobredimensionades i són un malbaratament.

Paral·lelament, la creació d’un mercat elèctric on el preu el fixa la darrera instal·lació que ha fet casar l’oferta amb la demanda, remunera de forma desproporcionada les grans centrals hidroelèctriques i nuclears amb instal·lacions de les quals ja s’ha recuperat, amb escreix, les inversions. Aquest sistema, a més de donar lloc a tarifes elèctriques de les més altes d’Europa, contribueix a crear el denominat “dèficit de tarifa”, en base a uns costos ‘reconeguts’ a les empreses elèctriques, però mai auditats de forma independent, que es traslladen als usuaris amb l’aval de l’Estat. El darrer episodi és l’anul·lació de la subhasta de desembre de l’any passat per part del Govern de l’Estat sota la sospita d’especulació.

Finalment, sota la pressió de les empreses elèctriques, que assenyalen les energies renovables com les causants del “dèficit de tarifa” (quan la seva intervenció en el mercat elèctric en disminueix el preu) i, amb l’excusa de donar-li sortida, les darreres mesures legislatives del govern de l’Estat apunten a avortar el desplegament (passat i futur) de les energies renovables vulnerant la seguretat jurídica de les inversions ja realitzades i penalitzant injustificadament les noves.

Entenem que aquesta darrera actitud del Govern de l’Estat, econòmicament contraproduent i socialment injusta, mira a un passat energètic ja no possible i, alhora, impedeix crear les estructures per encarar el futur. Es per això que voldríem fer-vos les peticions següents:

Que el Govern de la Generalitat presenti recursos d’inconstitucionalitat contra aquelles lleis i disposicions del govern de l’Estat que dificulten o posen traves al desenvolupament de les energies renovables existents o futures (especialment, la penalització de l’autoproducció). Així ho han fet els governs d’Extremadura, Múrcia i Navarra.

CopiaCartaImagenQue el Govern de la Generalitat emprengui les accions necessàries (legislatives, foment d’inversions, impulsió de la recerca, campanya d’informació) per avançar vers un sistema energètic socialment just basat en un 100% d’energies renovables en l’horitzó 2050, on participi la ciutadania i el teixit empresarial, seguint i millorant l’exemple de països com ara Dinamarca i Alemanya.

Que el Govern de la Generalitat materialitzi la separació efectiva entre la gestió de les xarxes de distribució i la seva propietat, fent possible així una gestió de les xarxes independent de les activitats de generació i de comercialització d’electricitat.

Que, en l’esperit de la nova llei de la transparència, el govern de la Generalitat legisli perquè no sigui possible que les persones que han tingut responsabilitats polítiques rellevants puguin formar part dels consells d’administració i dels consells assessors de les grans companyies de serveis privades i, en concret, de les energètiques.

El nostre país disposa dels coneixements necessaris i de les persones, del teixit associatiu i empresarial adequats per materialitzar aquest gran projecte de país, alhora engrescador i ineludible. Les entitats que subscriuen aquest document i les persones que en formen part estan en disposició de comprometre-s’hi activament.

Atentament,”

Rawlemon Spherical Solar Energy Generator

Deixa un comentari
André Broessel és un alemany assentat a BCN que ha ideat un prototipus de lent esfèrica fotovoltàica que concentra els raigs solars en un punt. Manifesta que millora l’eficiència dels panell fotovoltàics actuals plans en un 35 %. Ja sien de silici, com en vidre líquid amorf o d’altres modalitats.
Com diu el seu inventor en un dels eslògans de promoció “El futur no és verd sinó transparent“. A mi m’ha recordat aquelles lluernes patentades estadounidenques que il·luminen espais foscos d’habitatges sense connexió exterior que inclús per reflexió eren conduïda la llum, o les ampolles plenes d’aigua als sostres i cobertes de les faveles brasileres o barraques índús per a enlluernar els interiors dels més pobres de la terra que viuen a prop d’una minòria rics del primer món instal·lada a escasos quilòmetres d’ells.
http://wordlesstech.com/wp-content/uploads/2013/12/Rawlemon-Spherical-Glass-Solar-energy-generator-5.jpg

La idea és aprofitar la convergència racial de la llum solar. Un mecanisme físic que hem vist aplicades en cuines solars fetes amb paraboloides de revolució i d’altres superfícies de doble corbatura, però mai amb una concreció tan rotunda. En aquest cas es tracta d’una esfera completa. Feta amb vidre o PVC i plena d’aigua. Hom diu que a diferència dels panells ja siguen fixos, o rotatoris d’un o dos eixos aquest generador no està sotmés a tantes dades de variabilitat com els convencionals plans per qüestions d’oratge: nuvolat, temperatura, higroscòpia, vent, etc.
Àdhuc ha fet un estudi sobre la continuïtat del funcionament durant la llum nocturna reflectida provinent de la lluna. En les anteriors entrades feia referència a certa violència estètica. O com si no podem podem incorporar aquests nous estris que en el lapse dels propres trenta-cinc han de fer que l’energia consumida siga en un 90 % procedent de renovables? En cas contrari el món haurà col·lapsat. I, Josep Selva: la incorporació artístico-estètica d’aquestes ferramentes i d’altres, de la tercera revolució industrial, tan allunyades de les tradicions ha de fer-se sols pel camí de la mera utilitat?

Rawlemon Spherical Solar Energy Generator from Rawlemon on Vimeo.

En l’actualitat, 2014, en el món gastem energia de manera constant 19 TW annuals (dénou terawats= 19.000.000.000 de kilowats/ any). André ens diu que amb el seu sistema podem cobrir-ne més de la meitat de consum actual d’una humanitat de 7000 milions. Sembla exagerat i de difícil encaix en la diversitat edilícia i de desenvolupament tecnòlogic de que gaudim.

Les previsions per a 2050 amb una població al voltant de 10.000 milions d’humans segons els paràmetres actuals serien de 28 TW anyals. Amb l’entrebanc que estarien esgotades totes les reserves de combustibles fòssils, les d’urani, gas natural i les de carbó si no ens havien mort abans. Per tant, els paràmetres actuals no ens serveixen. Les tres idees bàsiques de la transició a la implementació de la tercera revolució tecnològica passa per:

1.Reducció del consumisme per a arribar a un consum responsable i universal.

2. Manteniment dels nivells de benestar segons els paràmetres de l’Economia del Bé Comú però amb caràcter universal i a partir de cada petita comunitat amb intenció d’autosuficiència.

3. Una reconversió total de la producció energètica a partir de les renovables amb la implementació d’eficiència que duplique les mediocres actuals que es troben en totes entre un 25 i un 33 % amb l’agreujant que petrolis, urani, carbó contaminen en algunes casos de manera irreversible. 

A Glass Sphere Solar Energy Generator Capable of Converting Sun and Moonlight into Usable Power

A Glass Sphere Solar Energy Generator Capable of Converting Sun and Moonlight into Usable Power

A Glass Sphere Solar Energy Generator Capable of Converting Sun and Moonlight into Usable Power

Aquesta entrada s'ha publicat en SUSTAINABLE/ENVIRONMENT/ECOLOGICAL el 6 de gener de 2014 per josep_blesa

FUTURE ENERGY. 2017. Kazakhstan

Deixa un comentari

The theme of the 2017 World Expo is “Future Energy” which offers a chance to spotlight innovative, but practical energy solutions and their global impact. This is a tantalizing topic full of many possibilities, and architectural firms known for both their innovation and efficiency have thrown their hats into the ring. Here is Adrian Smith + Gordon Architecture proposal.

Future energy

Concept

Energy is the natural resource paving the way for the stimulation and development of the lives of human beings. Energy supports the model of societies and, as a multifaceted concept, sparks intriguing questions regarding the universe and humanity itself. Societies’ access to energy sources directly determines concrete scenarios in their social, economic and environmental development. Scientific research and technological advances, linked to the optimization of the various energy sources, define the functional approaches of societies and can drive a sustainable energy future. Expo Astana 2017 Future Energy is conceived as an extensive, integral project that addresses the fascinating topic of energy from several perspectives, allowing for it to be contemplated as a determining factor in how societies and everyday life function.

Future Energy is a broad and thought-provoking theme for addressing the challenges of today and anticipating future solutions.

The Future Energy project is supported and organized on the pillars of sustainable development, understood as a process aimed at meeting economic and social needs as well as those relating to cultural diversity and a healthy environment.

Future Energy has the clear objective of exploring strategies, programmes and technologies aimed at sustainable energy development, promoting energy security and efficiency, encouraging the use of renewable energy, and guiding visitors through their essential, active role in the design and execution of a plan for energy efficient production and use.

Definition

Both in its construction as well as in the message it conveys, Future Energy presupposes an abstraction that assumes the adoption, implementation and use of the best energy practices for the immediate future, condicio sine qua non for sustainable development. Future Energy also contemplates raising awareness regarding energy as an inherent asset of humanity that should be used responsibly and efficiently.

Mission

The mission of Future Energy is to appeal to the international community’s sense of responsibility by way of institutions, organizations, corporations, and individuals, with the aim of generating debate and awareness regarding the decisive impact that energy management has on the lives of people and that of the planet.

Vision

The vision of Future Energy is to highlight solutions and paths that ensure sustainable energy management. These pathways are aimed at combating climate change and reducing CO2 emissions; promoting energy alternatives – renewable energy in particular – and driving energy efficiency programmes; ensuring energy security; managing energy production, storage and use; and guaranteeing universal access to sustainable energy.

These solutions are expressed in the Expo’s subtitle: “Solutions for Tackling Humankind’s Greatest Challenge”. They impact social, economic and environmental development and provide ways of addressing this greatest of all challenges.

Key Concepts

The key concepts of Astana EXPO 2017 – socio-economic and environmental – derive from the contemplation of energy use in a context linked with sustainable development.

In regard to the socio-economic sphere, the key concepts addressed within the project can be summarized as follows:

• Promoting renewable energy and other energy alternatives.

• Energy efficiency and responsible consumption.

• Electrification of transport.

• Universal access to clean energy.

• Energy security.

• The inseparability of energy and matter, life, and human beings.

In regard to the environmental sphere:

• Fossil energy resources, limited and highly polluting in their use as the primary source of electric energy.

• Global warming and climate change.

• Pollution and its health risks.

• Reduction in fossil fuel consumption and CO2 emissions.

In summary:

Dedicating an International Exposition to the theme of FUTURE ENERGY entails thinking about a topic that is basic to our existence and critical for safeguarding and improving our quality of life. This is the case especially since the more or less conventional energy sources powering our machines, heating our homes and lighting our cities are triggering uncertainty and alarm because of their progressive depletion, their viability and the serious impact of their use on the planet, our health and our security.

It is not only natural but necessary, therefore, for an event such as Astana EXPO 2017 to address the possibilities of FUTURE

ENERGY in an effort to promote the most appropriate and viable sustainability-driven action plans.

Astana EXPO 2017 will help us look at energy from a common, global viewpoint that takes into account the challenges and concerns facing humanity, safeguarding our health and the environment while boosting economic and social development. This balance depends on many elements and is everyone’s responsibility.