Del BrasiL al RavaL

Complementant la cobertura mediàtica que Catalunya Ràdio està fent de la Copa del Món de futbol al Brasil, al llarg dels 31 dies que haurà durat la competició, el programa esportiu Tot Gira, de David Clupés, ha dut a terme una iniciativa original per a conèixer una mica millor el país gegant de l’Amèrica Llatina.

En la secció Les cinc cares del Brasil, el periodista Pere Bosch ha  entrevistat cinc catalans que viuen en diferents ciutats brasileres per a que expliquessin què hi fan allà, saber com es  guanyen la vida i comentessin una mica la realitat de les diverses regions en què viuen.

Els catalans entrevistats han estat en Xavi Roca, guia turístic a Manaus (Amazonas), Robert de Paauw, un arquitexte a les faveles de São Paulo, un servidor, sociòleg que treballa amb estadístiques criminals a Recife, Toni Galvany, un traductor a Rio de Janeiro i Xavi Gamez, el “chef catalão” que  atengué Pep Guardiola en el seu restaurant a Porto Alegre.

Podeu escoltar les cinc entrevistes en aquest enllaç de Catalunya Ràdio.

(més…)

En Pep Guardiola, actual tècnic del Bayern de Munich, es va deixar veure ahir al vespre en um restaurant de cuina catalana, a Porto Alegre, al Sur del Brasil (Estat de Rio Grande do Sul), segons el diari local Correio do Povo. L’esdeveniment era tancat al públic i al voltant del local va haver-hi aglomeració de públic i curiosos, ademés de dotzenes de seguidors argentins.

(Fotografia: Fabiano do Amaral) 

Guardiola estigué a Porto Alegre per a presenciar el partit que enfrontà Argentina i Nigèria, per la tercera ronda de la fase classificatòria del Grup F de la Copa del Món, a l’estadi Arena Beira-Rio. Els argentins venceren per 3 a 2, amb dos gols de l’astre blaugrana Messi. No està descartat doncs, si ha fet tants quilòmetres, que Guardiola allargui la seva estada al Brasil per a presenciar altres partits da la Copa del Món.

(més…)

Taiza Brito i Gerard Viader

Quan el president de la FIFA, Joseph Blatter, anuncià al 2007 que el Brasil havia estat triat com a seu de la Copa del Món del 2014, es desfermà una gran eufòria entre la població. En aquell moment, el llavors president Lula ho celebrà destacant que el món tindria l’oportunitat de veure el que el poble brasiler era capaç de fer.

“El futbol per a nosaltres brasilers no és només un esport sinó una autèntica passió” digué, tot assegurant que a partir d’aquella data i fins al 2014 el país es volcaria per a enllestir un dels mundials més grans de la història. En aquell moment, Lula es trobava en la seva segona gestió i gaudia de gran popularitat, amb una alta aprovació del seu govern.

Set anys més tard el Brasil presidit per Dilma Rousseff, successora de Lula, viu moments de tensió amb gran part de la població qüestionant l’enorme dispendi de fons públics realitzat pel govern des de aleshores. Noves protestes estan previstes i prometen sacsejar el país avui, 12 de juny, especialment a São Paulo, on es farà el partit inaugural entre Brasil i Croàcia.

Tant és així que en l’ultim discurs a la televisió nacional, aquest dimarts (10 de juny), la presidenta feu uma crida a la calma, demanant pau als brasilers, tot afirmant que el Brasil ha superat els principals obstacles i està preparat per realitzar la competició.

El Brasil arriba, doncs, a la jornada inaugural de la Copa del Món, amb la població dividida entre dos sentiments: l’alegria i la frustració.

L’alegria ve d’una passió real dels brasilers pel futbol, que se n’orgulleixen d’ostentar cinc títols mundials i de que el país es destaqui entre els majors productors de jugadors del planeta. També pel desig que l’equip conquereixi el sisè títol i, ademés, per l’oportunitat que pugui fer-ho a domicili.

La frustració s’expressa en forma de protestes continues que venen succeint-se des de juny del 2013, quan es realitzava la Copa de les Confederacions, assaig previ de la Copa del Món d’enguany. I es deu al fet que els governants han fet creure a la gent que les inversions assignades pel mundial resoldrien els problemes crònics del país. La frustració s’ha originat en l’ampli espai, l’enorme distància que hi ha entre allò que s’ha promès i allò que realment s’ha fet, s’ha executat.

(més…)

A hores d’ara deuen ser molts els rius de tinta (per sort, no de sang) que s’han vessat pel conflicte de Can Vies, al barri de Sants, entre el moviment okupa i l’ajuntament de Barcelona. No puc dir que n’hagi fet un seguiment exhaustiu de totes les informacions publicades al respecte. Ni de bon tros. Però em sembla intuir un detall que deu haver passat desaparcebut. I és el fet que a la manifestació de dissabte va haver-hi un parell de cotxes cremats al Raval. Ves tu. Amb lo gran que és la ciutat,  i lo llarg que va ser el recorregut de la mani, precisament el més greu havia de passar al Raval. Qui ho havia de dir…

Fa 11 anys que no visc més a Barna. Però en aquesta hi posaré collerada. Segurament direu que baixo de l’hort. Al Brasil, em dirien que caic de paracaigudes. Ambtot, no m’estaré de fer notar que el Raval i els seus veïns, per si no en tinguessin prou en viure en un dels barris amb més problemes socials i mala imatge de la ciutat, per acabar-ho de reblar, encara els hi surten uns de fora que es dediquen a cremar cotxes als seus carrers.

Doncs espero que a ningú se li acudeixi pensar o suggerir que fou gent del barri qui provocà aquests incendis criminosos, aprofitant l’avinentesa. Però bé, tampoc hi posaria la mà al foc. De fet, jo no en tinc ni idea de qui va ser… Tot i que la postaleta bé que deuria semblar la d’un barri perifèric de París en temps de disturbis i crema de cotxes, amb tot d’inmigrants magrebins al fons.

Així, la mala fama de perillositat i marginalitat que el Raval arrossega es veu reproduïda i reforçada, una vegada més, per les pràctiques d’aquells (suposo que foranis) que deixen la seva empremta indeleble en el barri-estigma, al cor de la ciutat-marca que segurament tant destesten. La impressió que s’acaba quedant en el subconscient de les classes benestants que viuen a la part alta de la ciutat, és que el barri és territori Comantxe, on hi passen tot un munt de coses terribles i més.

Tan aviat es tingué notícia al Brasil de l’insòlit gest de Daniel Alves, que es menjà un plàtan llançat desde la grada en un partit de futbol entre el Barça i el Vilarreal, s’escamparen les mostres de suport i solidaritat amb el jugador blaugrana. Milers de persones s’uniren a les xarxes socials  i aconseguiren que el hashtag #somostodosmacacos, criat per Neymar – company d’equip d’Alves, aviat es convertís en trending topic a twitter. Al Facebook, principal xarxa social al Brasil, el temà fou massivament comentat. I Instagram també anava ple d’imatges de persones retratant-se menjant plàtans.

La campanha fou deflagrada per Neymar en el seu compte a Instagram. El jugador publicà un vídeo curt  i, de seguida, una fotografia menjant un plàtan al costat del seu fill. En pocs minuts, la foto ja comptava amb més de 100 mil adesions. El contingut del missatge de Neymar era:

(més…)

La 16ª Diada Internacional de la Catalunya Exterior, que enguany es celebra avui, 27 d’abril, està marcada, més que mai, pels anhels de centenars de milers de catalans que viuen a l’estranger i volen participar, democràticament, de la votació per a decidir el futur estatus polític del país.

El passat divendres, Roger Albinyana, Secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, de la Generalitat de Catalunya, publicà un vídeo en que adreçava un missatge institucional als catalans que viuen fora del país, agraïnt la tasca que fan en favor de la projecció internacional de Catalunya. Albinyana anuncià que el govern està preparant un Registre Voluntari de Catalans a l’Exterior  i encoratjà aquests catalans a participar activament en el procés “radicalment democràtic” que està en curs a Catalunya i a que s’inscriguin en el citat registre [quan aquest es dugui a terme, s’entén].

La Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), amb les vistes posades en la consulta del 9-N, també ha anunciat que “donarà tot el suport logístic i polític possible a fi que el Registre Voluntari de Catalans i Catalanes Residents a l’Exterior,que properament posarà en marxa el Govern català amb la finalitat de millorar la informació estadística sobre els catalans residents a l’exterior sigui un èxit i, si és el cas, donarà tot el suport a que aquest Registre pugui servir de cens electoral exterior en una eventual consulta convocada pel Govern català dins un marc legal propi”.
(més…)