La nostra societat comença a semblar-se a l’antic Egipte. Ho dic per allò de les set plagues, perquè aquest mes toca l’enrenou provocat per la “vaga” de les empreses transportistes. Poso vaga entre cometes perquè no és tal sinó una mena de protesta-xantatge de part de les patronals de transports que es tradueix en perjudicis,
Ja tenim carnassa de sobretaula. El cuiner Santi Santamaria ha acusat altres cuiners de renom, singularment Ferran Adrià, de fer servir massa química als plats i d’amagar-ho als comensals. El que en podríem dir sector oficial de l’opinió pública ja ha reaccionat tambour battant contra les manifestacions del propietari de Can Fabes. Fins i tot el diari bilingüe
Quan escric aquestes línies està a punt d’iniciar-se el partit que enfronta la meva mare pàtria amb la meva àvia pàtria (qui no entengui què vull dir amb això, que m’ho pregunti). Ni que sigui un dia a l’any, i encara que no agradi el futbol, com és el meu cas, tenim l’oportunitat de que
Ha mort Mercè Sala, que havia estat presidenta de Transports de Barcelona i de RENFE. Dona política i emprenadora molt abans de la paritat per decret-llei i eficaç gestora d’un servei públic prou complicat com tots els catalans sabem, va donar-li un bon impuls, especialment al metro barceloní. I ho va fer amb unes formes (sentit
La designació de Carme Chacón com a ministra de Defensa del govern espanyol ha comportat constatar, una vegada més, que encara queda camí per recórrer pel que fa a la igualtat de sexes. Em remeto, per exemple, a l’enquesta d’ahir del programa de Cuní a TV3. Ja no és que un 34% diguessin “no” a
Programa d’avui. Matí, visita al Museu Bíblic de Tarragona, que oferia una jornada de portes obertes (jo, per no pagar…), a més de dues exposicions: una sobre segells i sobres primer dia amb motius religiosos, organitzada per la Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona; l’altra, sobre el martiri de Sant Fruitós, del qual es conmemora
Ens ha deixat Dom Cassià Maria Just, l’abat emèrit de Montserrat, conciliar i conciliador, avançat en qüestions polèmiques, català de prestigi internacional. El recordo a l’església dels Caputxins de Tarragona, en un acte litúrgic o potser cultural. Eren els anys 70, quan l’església catalana estava a l’alçada del què s’esperava d’ella i parlava amb veu pròpia a la
El TGV uneix des d’avui, en 34 minuts, les dues ciutats més significatives de la meva vida, Barcelona i Tarragona. Bé, de fet no ben bé Tarragona sinó l’estació "Camp de Tarragona", situada a les quimbambes. Malgrat els problemes de rodalies, malgrat els retards en les obres, malgrat les controvèrsies polítiques i els entrebancs tècnics,
El meu post d’ahir, en què em posicionava en contra de la vaga dels sindicats d’ensenyament, ha rebut fins a tres comentaris de persones que no estan d’acord amb mi, que agraeixo i que m’agradaria contestar. El primer, signat per Jordi, comença tirant amb bala (els oposats a la vaga fem servir arguments "de dretes")
No sé a hores d’ara quin ha estat l’abast real de la vaga de mestres convocada per avui, i possiblement no ho sabrem mai, atesa la tradicional "objectivitat" de les parts implicades en fenòmens d’aquest tipus. M’agradaria, però, que hagués tingut poca incidència, perquè no estic d’acord amb la seva convocatòria. Aquesta vaga ha estat un
Avui és Santa Eulàlia, la patrona de la meva ciutat, Barcelona. Sembla que tot i tothom s’hagi posat d’acord per "celebrar-ho". Mireu, si no, la premsa d’avui mateix: – el congrés dels mòbils dispara el preu dels hotels: una habitació normaleta a l’Eixample, 700 € la nit – vaga dels conductors d’autobús (els reis dels mambo) per
El passat 31 de gener es van complir 125 anys de l’arribada del tren a Valls. Amb tal motiu, l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Valls i l’Alt Camp ha organitzat una interessant exposició al Museu de Valls, que recomano vivament. S’hi poden veure fotos antigues d’estacions i trens, a l’època d’esplendor d’aquest mitjà de transport
Un any més els carrers de Tarragona van viure la rua. Res d’extraordinari, una mica el de sempre: rengleres de gent de totes les edats ballant d’esma, músiques ensordidores, focus potents i encegadors… però poc enginy i poca crítica sociopolítica. Definitivament, el Carnaval ja no és el que era. Del conjunt de la desfilada, va destacar la
Tot evoluciona, també el Carnestoltes. El que va començar essent una iniciativa popular d’una societat delerosa d’uns dies de disbauxa, previs als rigors quaresmals (rigors que s’estenien a la resta de l’any, de fet) ha acabat convertint-se en una interminable successió d’actes rutinaris organitzats i controlats per l’autoritat competent i patrocinats pels més variats interessos econòmics. Em
La darrera pensada del nostre govern autonòmic ha estat proposar fer més estretes les carreteres dels voltants de Barcelona. Després de prohibir-ne la circulació a més de 80 km/h (proposta discutible però que té la seva lògica, crec jo), ara es despengen amb aquesta idea de bomber. La idea ja ha estat retirada (resulta que era una proposta