Com és habitual en mi, no veig el partit del Barça contra el Manchester United (ni de cap altre club –Espanyol, València, Mallorca, Madrid…) No m’agrada veure el futbol, m’agrada jugar-hi! Hi som davant del televisor la dona i un servidor, la menuda és dormint, la gran ha anat a l’Arc de Triomf a veure
No sóc creient però respecto les tradicions i coses de l’església catòlica i de totes les altres esglésies. Som molts, però, els que ens sentim incòmodes, neguitosos, per l’omnipresència de l’església dominant al nostre país; més encara: per la desproporció del tracte informatiu als mitjans públics (…) Els catalans hem pagat un preu alt pels
Ahir vaig seguir per TVC el partit del Barça, l’equip del meu pare des de l’època del camp de Les Corts, i també, però menys, el meu. Un desastre d’impotència i esborradís l’equip de Guardiola al llarg de la primera part. La segona, millor, però el que hi compta són els gols, i el Madrid
Amb una fe militant Vers l’únic Déu possible: El Déu de l’amor. Fem de la nostra religió Profecia i servei Esperança i donació Creiem perquè estimem, Estimem perquè creiem. Que tot sigui Regne: El somni del Pare La passió de Jesús L’esperança dels pobres Amén, Axé, Awere, Al·leluia Pere Casaldàliga (…) Quin Déu? Quina religió?
Un català aspira a presidir, en les eleccions d’avui dia 21, la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials-CEOE, també liderada i fundada per un altre català, en Carles Ferrer Salat, militant, per cert, del Centre Català-CC, una formació centrista i “giscardiana” formada per empresaris i mànagers joves, europeistes i catalanistes. Les circumstàncies, però, són diametralment diferents de
El SEAT 600, símbol del desenvolupisme franquista, ha fet 50 anys. Va industrialitzar l’estat, va donar aires de llibertat i va despertar la lluita obrera. Gent barbada i sabuda, afirma que es el secret bàsic i pràcticament únic de l’estabilització econòmica espanyola –és el parer de Fabián Estapé i de l’economista Joan Sardà Dexeus, principal
“Indurain, i ara també en Contador, representen la mena d’esportista que a mi m’agrada: pacients, lluitadors, cerebrals, esportivistes, generosos, respectuosos amb l’adversari, modestos … gent com cal” (…) És per això que no m’importa reconèixer que Alberto Contador, madrileny de Pinto, és el meu candidat preferit per guanyar l’edició d’enguany del Tour de França.
A la Fira Mundial de l’Alimentació de Filadèlfia de 1878, el fabricant Jaume de Vernils, de Vic, presentà un nou producte: les llonganisses. Tal com explica Gonçal de Reparaç en el seu llibre clàssic sobre la plana de Vic, la producció de llonganisses i altres conserves de carn embotida era, fins aleshores, una producció familiar
Un dels meus centres d’interès ha estat i és l’empresa innovadora, moderna, consensual, i els seus derivats: el management, el màrketing, les formes i els mètodes de gestionar-les. Sóc conscient, però, que aquest blog no ha reflectit prou, ni de bon tros, aquest extrem (…) Tot això ve a tomb de dues coses: l’espai “Sense
Ahir dilluns, vaig estar amorrat davant del televisor –fent zàping, però focalitzant TVE i TELE-5, tot veient la ingent, l’entusiasta, la milionària concurrència popular en homenatge a la Selecció Espanyola de Futbol que, amb la participació activa de 7 jugadors del FC Barcelona, ha donat la primera copa del món de la història a Espanya
Pere Madrenys i Caballé és un capellà secularitzat que forma part del Fòrum Joan Alsina; va ser corresponsal al Concili Vaticà II, va ser membre de l’Opus Dei, va treballar al costat del doctor Narcís Jubany i ha estat un periodista que ha treballat als principals mitjans escrits (…) Entrevista CAT ’06 La nit
Em sorprèn, i no pas desagradablement, la presència a Barcelona, pertot, aquests dies de partits i de futbol que -com tinc per costum- ignoro de manera absoluta, la presència de tot de banderes ben vermelles d’aquell honorable equip. La bona gent, sens dubte, celebra la seva progressió, el gust per el futbol, i, per què
És una mostra que cerca les semblances i les dissemblances entre les tres ciutats més importants del nostre país. El punt de focalització són dos aspectes: el paisatge humà i el paisatge urbà (…) Més enllà dels trets nacionalitaris perfectament identificables i establerts, les tres urbs comparteixen arquitectura, urbanisme, geografia humana i estètica. Tot amb
Manuel Delgado Villegas és en un bar acompanyat d’un grup de policies. El criminal guaita, insistentment, només seure, un gros ganivet. I va i li diu al comissari: escolti, a vostè no li fa por que un home com jo, l’assassí més gran, tingui a l’abast això. No –respon el cap policial-, guaiti: un altre
Un llibre recent posa la capital catalana en el lloc de ciutats com ara París, Londres, Washington, Roma, New York… totes elles compten amb una guia maçònica, venerable institució, la maçoneria, que tant ha fet per la divulgació de valors com la llibertat i la democràcia (…) El text, llegidor i ben documentat, escrit pel