Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

2. Societat

Cada dia al meu corral (4: el Nadal igual)

24 de desembre de 2020

Que sí, que ja ho hem ‘pillat’: aquest Nadal serà diferent. Ni concentracions familiars, ni desplaçaments, ni grans dispendis econòmics… i tots amb mascareta, mans netes i aquella mirada, entre paorosa i de resignació, que ens dirigim mútuament els vianants quan ens creuem pel carrer. Aquest Nadal serà diferent i, sense sorpresa per la falta

Llegir més

Cada dia al meu corral (3: utilitzant la llengua)

23 de desembre de 2020

La bústia de casa em reservava una sorpresa: un sobre de la Plataforma per la Llengua i, en el seu interior, una mascareta de l’entitat, obsequi per haver contribuït a una de les campanyes que promou. Concretament, la promoció del català entre el jovent d’Eivissa, territori especialment problemàtic per a la nostra dissortada llengua. El

Llegir més

Cada dia al meu corral (2: 21 de desembreeee! mil sis-cents vint-i-treeees contagiaaaats!)

22 de desembre de 2020

El 22 de desembre era el dia de la Rifa de Nadal. Dic era perquè l’entranyable i una mica carrincló espectacle dels nens de San Ildefonso, les seves boles, les seves tolvas i la seva inacabable lletania de números i premis sembla que ha iniciat el camí d’una certa decadència. Només per al Telenotícies de TV3, cap novetat, continua

Llegir més

O una cosa o l’altra

12 de desembre de 2020

Ja es veia venir que l’incendi de la nau de Badalona, més enllà de lògiques reaccions de pesar, solidaritat o indignació, generaria les habituals batusses dialèctiques entre administracions i entre formacions polítiques. I molt més puntualment de l’esperable. A la vista de les dramàtiques circumstàncies de l’accident i de la complexitat dels problemes que afloren

Llegir més

Ara com ara

28 de novembre de 2020

El diari Ara celebra els seus deu primers anys de vida. Que en siguin molts més. Hi estava subscrit els caps de setmana i vaig deixar de fer-ho, tot i que he seguit adquirint-lo regularment els dissabtes i diumenges, però sense obligacions ni compromisos: no m’agrada tot el que fa i representa aquest periòdic, però segueixo tenint

Llegir més

Ensenya’m la factureta

27 de novembre de 2020

En les darreres dues setmanes ja he rebut com a mínim quatre trucades d’algú que m’ofereix descomptes en la factura de la llum o hores gratuïtes de consum d’electricitat.  No són, és clar, de la meva companyia (Som Energia, cap queixa fins ara). El modus operandi és sempre el mateix: saben el teu nom i la teva

Llegir més

El “nostre” 007

31 d'octubre de 2020

Per què ens agradava tant Sean Connery? Potser perquè era un actor polifacètic que s’emmotllava molt bé als papers que se li encomanaven, fossin d’agent secret, de monjo detectiu o de pare d’Indiana Jones. Potser perquè se’l veia tot un senyor, contingut, elegant en el tracte i allunyat de les misèries i dels escàndols que

Llegir més

Depèn de tots

7 d'octubre de 2020

No sóc gens amic d’aquest tipus de gent de tarannà pessimista o derrotista en matèria de llengua (catalana, òbviament), que sembla que en el fons trobin un mòrbid plaer en constatar que a la nostra manera de parlar li queda ben poc per criar malves. Però faig una excepció amb la persona de Carme Junyent,

Llegir més

Adéu a Quino

30 de setembre de 2020

Un record per al dibuixant Quino, que avui ha mort als 88 anys. Dir Quino és dir Mafalda, la nena-adulta insolent i saberuda però també plena de sentit comú que a través d’uns aparentment ingenus còmics es dedicava a explicar el galdós panorama de la societat que ens ha tocat viure. I ho feia acompanyada

Llegir més

Fer (1949-2020)

14 de setembre de 2020

La família d’El Punt Avui, a la qual pertanyo en certa manera, torna a estar de dol. No fa ni tres mesos que lamentàvem la mort de l’articulista Manel Cuyàs quan aquest matí hem rebut una altra mala notícia: la desaparició del dibuixant Fer (Josep Antoni Fernández). Curiosament, ambdós col·laboradors eren veïns de la segona pàgina

Llegir més

Llibres a ull (i 5: papanates)

30 d'agost de 2020

Trio per acabar la sèrie estiuenca un llibre de Quim Monzó. No una novel·la o un recull de contes, sinó un dels diversos reculls d’articles periodístics que ha publicat els darrers anys: Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Com diu la contraportada, es tracta d’una crònica brillant i lúcida de l’arribada al poder de “l’imperi de

Llegir més

Llibres a ull (4: personatges)

23 d'agost de 2020

Amb el títol Vidas de hombres ilustres, el llibre d’avui (herència del pare) és un recull de dotze biografies de personatges importants de la història. Dic recull perquè es tracta, literalment, de dotze fascicles apareguts no sé ben bé en quina publicació dels anys 1932 i 1933, amb paginació independent i relligats posteriorment amb unes sòlides tapes vermelloses.

Llegir més

Llibres a ull (3: el català d’Osona)

16 d'agost de 2020

Són dos volums de Lluís Orriols i Monset: La contribució d’Osona a la llengua catalana, editats per Curial. Orriols, empresari de professió i historiador i lingüista d’afició, va néixer a Vic dos mesos abans que la meva mare, també vigatana, la qual cosa explica que els dos llibres hagin acabat a les meves mans. Segons va declarar

Llegir més