Arxiu de la categoria: Sobre Sant Feliu de Codines

La Catalunya dual

Aquesta setmana la crisi grega ha posat de manifest la situació de colapse en que pot arribar una economia i les conseqüències que té. Les mesures que s’han de prendre a Grècia per sortir de la crisi tenen costos socials importants: congelació de salaris, supressió de la paga doble, pujada d’impostos…

Aquí ens ho hem de mirar bé el que està passant a Grècia i aprendre bé la lliçó, perquè darrera de Grècia, vindria per aquest ordre, Portugal i Espanya (curiosament tots tres països governs socialistes). Malgrat el que està passant et trobes algunes administracions, com per exemple l’Ajuntament de Sant Feliu, que segueixen estirant més el braç que la màniga. Alguns gestors públics es creuen que tenen al soterrani la màquina de fer bitllets. Quan parles amb ells sobre la irresponsabilitat que representa seguir creixent el dèficit municipal i amb un romanent de tresoreria negatiu de 750.000 € sobre un pressupost anual de 6 milions d’euros, et diuen que ja se sap, la crisi. Però finalment, algú haurà d’acabar pagant la festa!, Com?. Doncs com els grecs, pujant impostos i reduint serveis.

En definitiva ara toca ser molt curós amb les inversions que es fan, i amb com es gestionen el serveis públics. No només perquè s’han reduit els ingressos, sinó també perquè s’han incrementat les despeses socials per fer front a la crisi.

Unes despeses socials necessàries per no anar cap a la Catalunya dual que ara ens porten. Una Catalunya dividida entre els que treballen, que aniran fent, i els que no que es distanciaran de la mitja. Actualment tenim 435.000 llars amb una persona desocupada i 90.900 amb dos desocupats o més.

Però també dins dels que treballen també anem cap a una Catalunya dual entre els que treballen al sector privat que hauran de fer més hores, allargar la jubilació… i un sector públic burocratitzat i sobredimensionat que pot viure al marge sovint dels problemes d’aquesta gran majoria. Un exemple el tenim aquesta setmana amb la indecent vaga dels maquinistes de RENFE per reclamar 51 places de parking soterrades que ha afectat a 170.000 persones.

NOTA: Aquest article forma part de la meva col·laboració mensual diari electrònic de la comarca, l’AraVallès.cat

A Sant Feliu li cal un nou centre… i un govern amb projecte.

El Parlem-ne Maig que aquests dies estem distribuint pel poble torna a centrar l’ateció en la delicada situació econòmica en que es trova l’Ajuntament amb només dos anys de nefasta gestió d’un govern socialista que va a salt de mata.

Els comptes de 2009 són el tercer informe negatiu de la Secretaria interventora -tots els comptes de la legistaura han estat informats negativament!-i mostren un alarmant romanent de tresoreria negatiu de 750.000 € sobre un pressupost de 6 milions anuals. L’alcalde ho justifica amb el context econòmic, però davant d’aquest context el que cal és una major asteritat i una gestió acurada.

Per si fos poc aquest romanent de tresoreria negatiu s’ha generat sense que al poble hi hagi hagut la trasformació que es prometia -el canvi necessari era el lema- ans al contrari a quasi tres anys de legislatura la gestió Pladevall es resumeix a les obres realitzades gràcies als ingressos extres dels Fons Estatal d’inversió Local, és dir l’Escorxador i el Centre Social que s’ha inaugurat avui amb un retard de 4 mesos.

Però al poble li cal una transformació de debò si volem seguir essent un poble viu i no un poble dormitori, tendència irrefrenable a la que ens arrosega l’actual equip de govern. Per aquest motiu al Parlem-ne també expliquem la visita que ens va fer l’Alcalde de Sant Cugat Lluís Recoder [Bloc], amb qui vam compartir la necessitat de crear un centre urbà que sigui un punt de trobada i no un lloc de pas com ara. La necessària reforma de la plaça i la peatonalització del centre serà una de les prioritats d’un futur govern de CiU a la propera legislatura.
Sant Feliu és un poble que li cal un nou cor comercial, social i polític. Un autèntic Fòrum en el que l’equip de CiU ja hi estem treballant.

Aquesta si seria una autèntica transformació i la forma d’aprofitar uns recursos públics cada cop més escassos que ara s’avoquen en fer pedassos sense solta ni volta, i fer créixer la despesa municipal amb la contratació a dit de personal.

Finalment al Parlem-ne també tractem de nou el tema de la variant, una variant que se’ns va prometre el 2005 i que el l’any que vinent s’havien de concloure les obres, i que el nostre Alcalde amb governs amics arreu ha estat incapaç de desencallar. Aquesta també serà una prioritat si a la tardor CiU arriba a la Generalitat. Ara això si, la C-59 segueix essent una de les carreteres més perilloses del país, i la solució de la Generalitat socialista ha consistit en posar 3 radars en 15 Kilometres. Un fet que també denunciem al Parlem-ne de Maig.

Fora el mal govern!.

Visita a equipaments socials de Sant Feliu amb el diputat Josep Lluís Cleries.

Ahir vam fer una visita alguns dels equipaments socials de Sant Feliu acompanyats del diputat de CiU al Parlament, Josep Lluís Cleries [Bloc].

Primer vam visitar les remodelades instal·lacions d’Aldees SOS, un equipament que fa una funció social de primera magnitud acollint infants amb situacions familiars molt complexes. Vam poder visitar el complex de la mà de la seva director la Carme Nicolás i conèixer de primera mà la feina, els projectes i els problemes amb que es troben. Actualment Aldees SOS a Sant Feliu acull un total de 45 infants distribuïts en 5 cases i cinc “mares” i es fa un seguiment personalitzat de cada nen/a.

A continuació vam visitar el Casal Municipal de la Gent Gran on de la mà de la presidenta del Casal, Carme Valls, vam veure les instal·lacions, les activitats que s’hi desenvolupen i el projecte de remodelació del Casal.

Amb Cleries també vam estar comentant els efectes que està tenint la crisi en el desplegament de la Llei de Dependència. O els nocius efectes que tenen pels més desafavorits la reducció que alguns Ajuntaments, com el nostre que ha reduit un 22% les ajudes socials el 2010 respecte el 2008, fan de les partides d’ajuts socials.

Aquesta, és la primera de les vistes que hem programat amb Cleries per conèixer de prop la realitat del nostre municipi. Més endavant està previst que la completem amb la resta d’equipaments socials.

La política d’en Juan Palomo

Fins a tres informes negatius portem de la Secretaria i interventora municipal als comptes de l’Ajuntament. La liquidació de 2008, el pressupost de 2010 i ara els comptes de 2009. La situació econòmica de l’Ajuntament s’agreuja i malgrat els informes negatius de la interventora municipal, el nostre Alcalde va fent. Va fent sol i denegant les diverses ofertes de mà estesa de CiU per fer un pla de sanejament conjunt. I ja tenim un dèficit de 400.000 € i hem tancat el 2009 amb un romanent de tresoreria de 740.000 € en negatiu. En dos anys de legislatura socialista les arques municipals s’han buidat.

El nostre Alcalde ho justifica tot a la crisi “els temps que corren són terribles” ens diu a El 9 Nou. Però els temps són terribles per a tothom i n’hi ha que ho porten millor!. Quin és el problema la conjuntura econòmica o el model?. El problema de fons és l’absència de model. Un exemple, perquè el nostre Ajuntament s’entesta en fer habitatge social a la caserna en un moment que al nostre poble sobren pisos?. Com es possible que en plena crisi es rebaixin les partides socials i en canvi no es toqui la Festa Major o les Altres Festes?. Quines inversions s’estan fent des de l’Ajuntament per sortir de la crisi, per transformar el poble. Per exemple, un centre peatonal nou amb una plaça nova podria ser un revulsiu pel comerç local o un viver d’empreses, en canvi nosaltres destinem els diners a fer un tanatori, necessari se’ns dubte, però exemplificant d’allà on se’ns porta econòmicament.

El problema a més del de model també és de gestió, una gestió basada en la por, i la concentració en unes soles mans de tot l’Ajuntament. Amb un esquema anticuat del que ha de ser la política local i l’administració. L’exemple més gràfic és a la imatge de la pròpia web dels socialistes. És l’Alcalde o és l’amo de tot?. O com diu la dita “Juan Palomo yo me lo guiso, yo me lo como”

La pedagogia de la consulta i la lliçó del Sí

Després de mesos de reunions, actes, trobades, porta a porta… ja està ja ha arribat el dia de la consulta per la independència. A Sant Feliu ens va anar  francament bé amb un resultat més que satisfactori. Amb una participació del 28’82%, i 1262 vots al Sí (90%), 76 vots al No (5%) i 49 vots blancs (3’5%).

Evidentment que podia haver estat més, però també hauria pogut estar menys. Per a mi una mostra de la importància de les consultes és l’actitud de molts dels que ens han posat pals a les rodes, com el mateix alcalde socialista per una banda imposa la bandera espanyola a la sala de plens i que a primera hora del diumenge no hi era però quan va començar a ensumar que la cosa anava bé es va fer trobadís. Són molts els que en aquesta segona onada han volgut menystenir aquests processos dient que han baixat en participació. No ho entenc, no entenc com des d’opcions polítiques que sabem el que costa moure la gent es vulgui menystenir un procés fet des de la societta civil i que se’n tregui conclusions a partir d ela freddor de les estadístiques.

Cal viure-ho, i l’ambient de diumenge a Sant Feliu, fos quina fos la participació era de festa, de il·lusió. Al llarg de dia des de CiU vam estar acompanyant nombrosos convidats que vam portar per recolzar i estimular la participació a la consulta: els diputats Josep Rull i Jordi Turull [Bloc] , l’Èric Bertran o el mateix Alfons López-Tena. Tots van destacar el bon ambient i el bon rotllo que hi havia al carrer. No és això més important que cap xifra o que un punt de percentatge més amunt o avall?.

Diumenge a Sant Feliu va anar molt bé, i no només pel resultat si no i sobretot per l’ambient, pel fet de disposar de 60 voluntaris implicats en un procés polític en un moment en que es parla tant de la desafecció. Pel fet que gent que fins ara estava a casa i passava de la política vegi també l’esforç que sovint es fa per transmetre i mobilitzar unes idees, uns valors. Perquè si, tots sabem que això és una consulta sense validesa jurídica però té uns efectes clars i és que hi ha un clar sentiment a favor del dret a decidir.

Només fa uns mesos quan presentàvem una moció al Ple per reclamar algun tema de país com la llengua o el finançament ens déien que això no cosa per debatre en un Ple de Sant Feliu. Ara suposo que amb la pedagogia de la consulta com a mínim podrem dir que el país també interessa i molt a Sant Feliu. Suposo també que el nostre Alcalde haurà après la lliçó de les consultes i quan li tornem a presentar la moció per retirar la bandera espanyola que ell va posar a la sala de plens no s’escudarà un cop més en la legalitat. Perquè no es pot anar a missa i repicar campanes.

NOTA: Aquest article forma part de la col·laboració mensual que faig amb el diari digital AraVallès.cat i ha estat publicat avui.

Imatges d’un dia històric: Referèndum per la independència a Sant Feliu

Ja està. Ja hem acabat, mesos de reunions, preparar actes, porta a porta, de superar les traves municipals… però ha valgut la pena.

Al llarg del dia hem portat diverses personalitats a donar suport:

El diputat de CiU, Josep Rull:

L’Èric Beltran de Nous Catalans [web]

El diputat de CiU, Jordi Turull:

El President del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López-Tena:

Al llarg del matí la nostra agrupació de CiU hem fet un parada a la plaça des d’on hem pogut contribuir a l’ambient festiu de la jornada.

Al final el resultat ha estat del tot satisfactori amb una participació del 28’82%. Amb 1262 vots al Sí (90%), 76 vots al No (5%) i 49 vots blancs (3’5%).

Articles sobre la consulta a Sant Feliu:

– Reportatge del periodista de El Punt  Manuel Cuyàs sota el títol “Aigua de Caldes” que parla de la consulta a Sant Feliu.

Article de l’Èric Betran sobre les consultes després de venir a Sant Feliu

Lluís Recoder visita Sant Feliu per parlar del model de poble

Dijous 25 de Febrer vàrem tenir la visita de Lluís Recoder [Bloc], l’Alcalde de Sant Cugat amb qui va passejar pel centre del municipi i li vam explicar el nostre projecte de peatonalització del centre, la plaça i la ubicació d’un parking i el futur Parc de l’Escletxa com a pulmó verd a tocar del centre del poble. Per Recoder el centre d’un poble “ha de ser un punt de trobada i no un lloc de pas. Un lloc on la gent hi vagi a passejar. El Centre d’un poble ha de fer teixit”. En aquest sentit per Recoder “el nostre centre té moltes possibilitats amb una remodelació urbana tendent a la peatonalització i sobretot la plaça té moltes possibilitats”. Des del punt de vista de CiU, Sant Feliu té el mateix repte que tenia Sant Cugat uns anys enrera, que és com créixer i afrontar la proximitat creixent a Barcelona sense perdre la personalitat ni esdevenir un poble dormitori.

A més d’això amb Recoder vàrem visitar també els darrers equipaments impulsats pel govern de CiU: el Casal d’avis i la Biblioteca Municipal.

Finalment, vàrem assistir al Centre cívic “La Fonteta” on Recoder ens va presentar el seu llibre “La llibertat com a resposta” on explica la seva trajectòria i els valors que l’inspiren. Durant la xerrada vam parlar d’Educació que requereix una transformació profunda que passi per afavorir els valors de societats emergents. Valors com l’exigència, l’esperit de superació, la cultura de l’esforç. Recoder també es va declarar com ecologista però no com els del tripartit que és “l’únic govern que s’enorgulleix de les infraestructures que no fa” i “està en contra les nuclears però acaba resolent el dèficit energètic havent de construir la MAT i comprant l’electricitat a França”. 


Per acabar i després d’un intens debat amb el públic, Recoder va reclamar un reforma de la Llei electoral per crear un sistema de llistes obertes que afavoreixi la relació electe-elector. Però va alertar sobre els efectes de la desafecció en el sentit que “la política o te la fas o te la fan”.


A l?Escudella un cop més

Dimarts de carnestoltes a les set de matí , com cada any des de fa més d’un centenar les calderes d’aram comencen a bullir. Ara a la plaça, però fa temps al Pla de l’Os, l’olor a cendra i el fum escalfen l’aire fred de febrer mentre els improvisats cuiners dels Sense Estovalles preparen els ingredients que cauran al llarg de tot el matí. Butifarra blanca i negra, pilotilles, la pastanaga i la verdura, el tall tot és a punt. Abans de d’acabar de posar els ingredients ja son a les graelles les sardines i les torrades mentre els primers marrecs de les escoles arriben encuriosits. No és festa, però l’Escudella fa festa. Una festa molt nostra que es conserva en molt pocs altres indrets del país.


Com cada any, mirem de convidar algú a l’Escudella perquè és una festa molt nostra que cal donar a conèixer i alhora potenciar. Aquest any hi hem convidat en Josep Maria Pelegrí, portaveu adjunt de CiU al Parlament i Secretari general d’Unió. En Pelegrí arriba acompanyat de dos diputats en Benet Maimí i en Joan Recasens atrets per la curiositat de la festa. Aquest any per primer cop des d’en fa un grapat, plou. Però malgrat la pluja una bona cua de gent espera la benedicció de l’Escudella i que es comenci a repartir. Tots van ben equipats amb pots i cassoles fins arribar a les 5600 racions d’escudella que es serviran.

Mentre esperem al Mossèn parlem amb en Joan Vilanova “Madró” que ens ensenya un àlbum fotogràfic que és la memòria recent de la Festa, així com les còpies d’uns originals de fa cent anys que recullia els balanç d’ingredients de l’Escudella i els costos de l’època en rals de billó!. Arriba el Mossèn per beneïr la Festa i l’Escudella mentre comentem la rivalitat entre les escudelles de Sant Feliu i Catellterçol. El Mossèn d’ara ho havia estat de Castell i ens comenta les diferències entre les dues festes.

Finalment ha arribat l’hora, es beneix l’Escudella i es comença a repartir. Enguany no la podrem menjar a la plaça en taules però ens diuen que tindrem lloc al cívic. Un cop acomiadats els convidants no sense abans provar l’Escudella ens hi anem a dinar amb una bona colla en Ramon Serra, l’Andreu Castellet, la Manoli Navarro, en Jordi Sarvise i la Cristina Buj mentre la pluja torna a apretar. L’any passat sense aigua i aquest no para de ploure, com deia en Raimon “el nostre país no sap ploure”!.

Amb l’excusa del nou Parlem-ne de febrer-març

Ahir vam recollir de la impremta el nou Parlem-ne. Amb aquest nou exemplar de Parlem-ne de CiU de Sant Feliu de Codines ja portem 11 números en els que va de legislatura. És a dir una mitja de 3 o 4 exemplars l’any. D’entrada això contrasta amb els altres partits polítics com PSC o ERC, que apoltronats al govern utilitzen de forma partidista els mitjans institucionals. Sembla que no els cal fer aquest exercici d’escriure, d’informar i de ser transparents.

En quatre anys no han dit res com a partit, entre altres coses perquè no hi ha partit, ni hi ha equip. Hi ha una persona que mana i ho respon tot. A ple segle XXI en plena societat del web 2.0 anem així a Sant Feliu. Aquests quatre anys de moment, hem perdut en qualitat democràtica, i llibertat informativa. Fins i tot a la ràdio municipal ha “desaparegut” la informació política que s’ha substiuït per un magazine burlesc fet pel President de la Comissió de Festes. A l’edat mitja aquest paper també existia a les Corts Reials i també feia riure al poble, mentre el poble passava misèria. Però no estem a l’edat mitja, i estem en un moment en que cal molta llum i informació transparent per saber com els nostres recursos públics s’utilitzen per sortir de la crisi, per fer front als reptes d’un futur que s’ha complicat extremadament.

I d’això parlem al Parlem-ne, de la crisi, del pressupost de 2010, de les al·legacions que hem presentat i les peticions que hem fet i no se’ns han respost. Es podrà estar d’acord o no amb el que diem, però el que no es pot negar es que tenim la il·lusió de canviar les coses. De que hem demostrat al llarg d’aquest 3 anys d’oposició que som gent seriosa i treballadora, que som un equip compacte i que per més pals que ens posin a les rodes per fer la feina que ens ha encomanat el poble mirarem de servir-lo i fer-la el millor que sabem.

Aquest onzè Parlem-ne va per tots vosaltres, per posar llum allà on alguns i volen ombres..

Seguretat viària són 3 radars en 15 Kms?

Fa temps que des de CiU de Sant Feliu hem reclamat una millora de la seguretat a la C-59 atès que és un tram, el de Caldes a Moià, dels més perillosos de la comarca. Segons el RACC el tram entre Moià i Caldes és el quart més perillós del Vallès i el divuitè del país. De fet va uns mesos vam fer una pregunta al Ple sobre aquest tema quan va sortir publicat l’estudi del RACC.

Ara bé, la millora de la seguretat, des del nostre punt de vista passa per invertir en l’eliminació de revolts, en fer la variant de Sant Feliu que hem tornat a reclamar només fa unes setmanes, i en desdoblar alguns trams com el de Caldes a Palau.

Doncs bé la resposta de la Generalitat del Tripartit ha estat la de sempre, no afrontar el problema per la via de la millora de les infrastructures, sino dels pedaços. Aquesta setmana han situat en aquest tram 2 nous radars que sumat al ja existent a la recta de Palau dona que en només 15 Kilometres hi ha 3 radars!!. Una solució barata a una manca d’infrastructures i a tenir la nostra part de la comaraca deixada de la mà de Déu. O sigui el problema no és que la via entre Caldes i Moià sigui estreta i s’hagi multiplicat per molt el trànsit (6.697 vehicles diaris de mitjana!), sino que la culpa la té la gent que es veu que corre massa.

Radars sí, però amb les inversions necessàries abans.

Pressupostos municipals de 2010. Uns pressupostos d’esquenes a la crisi

El govern municipal acaba d’aprovar els pressupostos de 2010, amb els vots de CiU en contra. El motiu principal és perquè aquest pressupost és fet d’esquenes a la delicada situació econòmica de l’Ajuntament provocada per la mala gestió del govern municipal i sobretot no afronten la crisi.

Uns pressupostos antisocials

L’atur aquest any a Sant Feliu de Codines s’ha increment un 35’67% passant dels 314 aturats el Desembre de 2008 als 426 de Desembre de 2009. I des de desembre de 2007 (186 aturats) el nombre d’aturats s’ha triplicat.

Però aquesta situació deixa indiferent un Ajuntament socialista que viu d’esquenes a la crua realitat. Ja l’any 2008 l’Ajuntament de Sant Feliu es va gastar en ajudes socials 64.203’46 € mentre les Festes populars van representar uns 76.651 € i la Festa Major 111.343 €. Un 122% més en Festes que en programes d’ajut social. Però pel 2010 la previsió és pitjor encara ja que els pressupostos contemplen només 50.000 €. És dir, amb un increment del 35% de l’atur hi ha una rebaixa de les ajudes socials respecte el 2008 d’un 22%.

Algú pot interpretar que aquesta situació és fruit de la mala situació financera que ha deixat la crisi i la mala gestió del govern municipal socialista. Que hi hagut una rebaixa general de les partides. Però el pressupost de 2010 fa una previsió de despeses per la Festa Major de 2010 de 109.911 € que front el 111.343€ de 2008 representa una disminució d’un imperceptible 1’28% i les Festes populars encara s’incrementen passant de 64.203’46€ a 68.771€. És a dir mentre moltes famílies i el poble travessa la part més crua de la crisi el nostre Ajuntament aplica aquella vella màxima de donar “pa i circo” al poble.

Mala gestió i increment de les despeses fixes i del deute.

El Pressupost de 2010 d’un total de 6.005.570 € només 972.975 es destinen a inversions, quan la Llei de Barris feia per al 2010 i només per aquest concepte una inversió 1 milió d’Euros. En canvi les despeses personals ascendeixen ja a 1.770.805 €, és a dir, els impostos directes que pel 2010 arribaran a 1.920.700 € serveixen tot just per pagar les despeses de personal del consistori. Unes despeses de personal que en aquesta legislatura s’ha incrementat un 22%. Els crèdits de l’Ajuntament previstos pel 2010 són ja 537.016 €, més d’un 9% del pressupost corrent. Una altra dada alarmant és la situació de dèficit que tindrà l’Ajuntament per l’any 2010, quan el superàvit de l’any 2008 era de 58.370€.

Uns pressupostos mal fets

També es preveuen uns ingressos per impostos sobre construccions de 150.000, és a dir la meitat del que es va ingressar el 2008 (332.930 €) quan encara no es patia l’aturada del sector de la construcció. Però si ens mirem les dades reals l’any 2008 és van fer 60 transaccions immobiliàries mentre que el 2009 se’n van fer menys de la meitat i per 2010 aquesta xifra encara es pot reduir.

Un altre aspecte és que els pressupostos es quadren fent una previsió desmesurada de subvencions. Un exemple es preveuen 120.000 € de subvencions de la Diputació que veurem fins a quin punt es materialitzen.

En definitiva uns pressupostos d’una insensibilitat social alarmant fets per un govern suposadament d’esquerres que no serveixen per combatre la crisi ni per afrontar els reptes de futur del poble.

Notícies relacionades:

Ara Vallès 1 de febrer de 2010: Article d’opinió mensual “Un pressupost d’esquenes a la crisi”

Ara Vallès: El PSC de Sant Feliu es queda sol al ple defensant el pressupost

Primer Parlem-ne de 2010

Aquests dies l’agrupació de CiU Sant Feliu de Codines
hem distribuït un Parlem-ne en què tractem la delicada situació
financera de l’Ajuntament que reflexen ara el tancament de comptes de
2008. En només un any de gestió socialista l’Ajuntament arriba als
números vermells.

En aquest número tractem també la dissolució
de l’organisme autònom del centre cívic per part de l’actual equip de
govern i la polèmica a l’entorn del concurs de taxi. També tractem amb
un toc d’humor les constants remodelacions de l’equip de govern que fan
que passat l’equador de la legislatura la gent encara no conegui els
regidors ni les carteres que duen i s’hagin d’adreçar sempre a
l’Alcalde per qualsevol cosa.

Finalment, el Parlem-ne resumeix la visita que ens va fer en Ramon Tremosa, eurodiputat de CiU el passat mes d’octubre per parlar d’infrastructures.

Sant Feliu de Codines Decideix!

El Ple municipal del passat 17 d’octubre es van presentar dues mocions a l’entorn de la possibilitat de fer una consulta popular sobre la independència a Sant Feliu de Codines. La primera la vam presentar CiU i IdSF seguint les mocions de Decidim.cat. La segona la va presentar el PSC sobre Democràcia participativa per tal d’evitar que la nostra Moció prosperés. La Moció presentada pel PSC, era un intent clar de descafeinar el dret a l’autodeterminació posant-lo al mateix nivell que una consulta al poble sobre un nom de carrer.

Malgrat tot, els va sortir el tret errat. Primer perquè tot i que la Moció no era la que tocava obria una escletxa a la possibilitat de fer les consultes. I en segon lloc perquè la direcció comarcal va rebre amb un fort descontentament la moció.

Però malgrat aquest inicis convulsos pocs dies després del debat al Ple es va constituir la Plataforma Sant Feliu decideix. Una plataforma cívica i composada per ciutadans que a títol individual ens hem posat a treballar per fer possible la consulta el proper 28 de febrer. Ara que porto un dies participant-hi i que hem anat vencent els problemes de coordinació i organització del principi, puc dir que fa força goig veure gent tanta gent i tant diversa unida per un mateix objectiu. Només per aquest fet, uns moments en que sembla que allò públic no interessa i que tothom vagi a la seva, l’experiència ja ha valgut la pena.

Sant Feliu Decideix es va presentar públicament en un acte el passat 6 de desembre en que ens va acompanyar l’Alcalde d’Arenys, Carles Mora i va ser un primer èxit de participació. Però encara tenim molt recorregut d’aquí al 28 de febrer per explicar a la gent de Sant Feliu que el més important d’aquesta consulta és que es pugui dur a terme amb la màxima participació possible.

Ara que està tant en voga parlar de la desafecció política és important ressaltar que una consulta sobre un tema cabdal com la independència del país és un acte de radicalitat democràtica. Però no només és això, també és una declaració de voluntat de seguir essent el que som, de que som un país viu, democràtic i plural. De que en cap cas tenim resolt l’encaix Catalunya-Espanya que alguns ens volen resoldre amb una sentència d’un tribunal constitucional que vol estar per sobre la sobirania popular expressada a les urnes. I sobretot, que som una societat avançada capaç de fer aquests debats sobre els seu futur des del diàleg, i la radicalitat democràtica.

Per tot això el 28 de febrer, Sant Feliu Decideix!

NOTA: Aquest article és una col·laboració mensual que faig amb el diari digital Ara Vallès

L’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, en números vermells

Després de reclamar la liquidació de comptes de 2008 durant cinc mesos
-la primera instància la vam entrar el 24 d’agost-, l’últim ple
celebrat a Sant Feliu de Codines va posar de manifest que el govern
PSC-ERC ens ha amagat tant com ha pogut el comptes de 2008 reclamats a
través de dues instàncies -24 d’agost i 24 d’octubre- perquè en un sol
any de gestió l’Ajuntament ha passat a no complir els criteris
d’estabilitat pressupostària. Només el 2008 han passat del 4,35 al
9,39, amb un informe negatiu de la secretaria-interventora. Però el més
greu està per arribar.

L’Ajuntament actual viu de la bona
gestió econòmica que CiU va deixar amb una ràtio d’endeutament de menys
del 50 per cent, quan el límit és al 110 per cent. Això li ha permès
aguantar la mala gestió i la manca de prioritats clares de l’actual
govern municipal. Una mala gestió que es demostra en els retards
flagrants en inversions, com les de l’escola bressol o les previstes a
la llei de barris; i també en l’increment desmesurat de personal, sense
obrir ni nous serveis ni nous equipaments -un increment d’un 20 per
cent en el nombre de personal en només un any i mig que des de CiU ja
vam denunciar.

El membres de l’equip de govern justifiquen
aquestes dades dient que s’està combatent la crisi incrementant les
polítiques socials, però la realitat és que la despesa en ajuts socials
pel 2008 és de 64.203 euros, mentre que les festes populars van
representar 76.651 euros, i la Festa Major 111.343. Un altre exemple
que posa de manifest aquesta nul·la sensibilitat social en plena crisi
és que el projecte educatiu d’entorn -que va iniciar el govern de CiU-
ha representat una despesa de 20.261 euros, enfront dels 31.428
previstos. A l’oficina municipal d’escolarització -també iniciada pel
govern de CiU- l’actual govern municipal hi ha destinat 0 cèntims, quan
tenia un pressupost inicial de 5.000 euros. Un govern que diu que ens
endeutem per fer front a la crisi però que es gasta molt més en festes
(un 122 per cent més) que en programes d’ajut social i ensenyament, que
són la base per fre front a la crisi.

Evidentment, des de CiU
no disposem de la informació del 2009 perquè se’ns amaguen
sistemàticament les dades econòmiques, però el compte general del 2008
va tenir un romanent de tresoreria de 58.370 euros, tot i que encara va
ingressar 332.930 euros de l’impost de construccions i obra nova. Però
aquest any 2009 el sector de la construcció s’ha aturat i, per tant,
també els ingressos en aquest concepte. Què ha fet l’Ajuntament per fer
front a aquesta disminució d’ingressos? Res. La manca de previsió i la
mala gestió farà que l’any 2009 Sant Feliu de Codines acabi amb
dèficit. Una situació que obligarà fer un Pla de sanejament que
impedirà aprofitar el potencial d’endeutament per a inversió -que no
per a despesa corrent que ha aplicat el govern socialista- que va
deixar l’herència econòmica de CiU.

NOTA: Aquest article va ser publicat al diari digital AraVallès.cat el passat 10 de desembre de 2009

Felip Puig visita Sant Feliu i reivindica de nou la variant

Aquest matí hem fet al costat de Felip Puig un intens programa que
ha passat pel Mercat i visita d’algunes botigues. Més tard hem fet una vista al Club de
Futbol Sant Feliu que de la mà del seu nou president Àngel Bellet i d’en Miquel Palau hem vist les instal·lacions. Finalment hem anat al Circuit de motos elèctriques QuatiaParx que gestiona en Lluís Auroux des d’on hem aprofitat per fer l’atenció als mitjans des d’una vista espectacular sobre el Prat de Dalt.

Però el secretari general adjunt de Convergència
volia conèixer de primera mà com el Govern tripartit té descuidat
aquest municipi del Vallès Oriental.  El Vallès oriental és la comarca “més perjudicada per les inversions” del Govern
de la Generalitat que “es concentren al Baix Llobregat i a Barcelona”.
“El Vallès és la comarca amb més població que té menys inversió que
l’executada l’any 2003”
ha recordat Puig.

El tripartit “ha deixat de la ma de déu” Sant Feliu; i la comarca del
Vallès Oriental és “la més castigada”. Aquest fet, per Puig, no permet
“millorar la qualitat de vida”
i és per això que Convergència i Unió
“es compromet a treballar perquè canviï ben aviat”. El dirigent
nacionalista ha posat com exemple els projectes que estan paralitzats
com la construcció nous equipaments sanitaris
educatius i, evidentment, els incompliments en matèria de
comunicacions”.
Aquest és el cas de la variant que ja havia previst
l’executiu de Convergència i Unió i que el tripartit va paralitzar
posant damunt la taula un nou projecte d’autovia amb cinc carrils. “Nosaltres no havíem plantejat mai una autovia de cinc carrils sinó un
dos mes dos per disminuir la perillositat de la carretera. No cal fer
grans autopistes però és necessari fer inversions per millorar
l’accessibilitat del municipi a nivell intercomarcal”
ha afirmat.

Per Felip Puig és greu que “Sant Feliu, un poble amb govern socialista
a l’ajuntament, a la Generalitat i al govern de Madrid, estigui patint
desequilibri territorial amb la manca d’inversions”. “Observem amb
preocupació que no hi ha cap projecte a curt termini que permeti
millorar la mobilitat de Sant Feliu a la resta de la comarca i a
Barcelona”
ha sentenciat Puig.

La nota de color de la jornada ha estat quan en Felip Puig, junt amb en Jordi Tura membre de l’executiu local de CDC, i el director de la Ràdio Municipal, Àlex Mir, enfundats en els equips reglamentaris, han fet un
recorregut amb moto elèctrica a QuantiaParx pel circuit.

Finalment hem acabat la vista fent un patida de petanca al Centre cívic fent dus tripletes mixtes entre CiU i socis del club. La petanca és una de les aficions d’en Felip i s’ha notat perquè el seu equip ha guanyat el meu tot i que no els hi hem posat gens fàcil.