Arxiu de la categoria: Sobre Sant Feliu de Codines

CiU presenta el projecte de nou centre de Sant Feliu de Codines

En un acte mutitudinari a Can Comas, CiU va presentar el projecte de nou centre del poble que va rebre el suport del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder

El passat dijous 5 de maig en un espai singular, l’antiga fàbrica de Can Comas va tenir lloc l’acte de presentació del projecte de nou centre del poble. Un acte que va comptar amb mé sde 150 persones que van poder veure el projecte de rehabilitació, peatonalització i pacifiicació del centre del poble que CiU defensa, i alhora el projecte de transformació de Can Comas en un aparcament municipal i un viver d’empreses i un espai per a les entitats.

 

L’acte va comptar amb el recolzament de Lluís Recoder, Conseller de Territori i Sostenibilitat que va explicar els beneficis de la vianalització del cenmntre de Sant Cugat quan ell n’era Alcalde. Recoder també va adoptar el compromís d’impulsar definitivament la variant atès que és un dels components bàsics per alliberar i pacificar de trànsit el poble i en especial el seu centre.

 

Una candidatura per fer un Sant Feliu millor

El passat dilluns 18 d’abril CiU de Sant Feliu de Codines va presentar davant d’unes 350 persones i acompanyats dels caps de llista de Caldes, Sant Quirze Safaja, Bigues i Riells i Caldes de Montbui; la candidatura amb que CiU concorrerà ales properes eleccions municipals

A l’acte hi va intervenir el Secretari General Adjunt de CDC, Oriol Pujol que va destacar que la candidatura de CiU a Sant Feliu “és un equip format, preparat i que ha resistit perquè té un projecte pel poble i el vol fer realitat”. Per Pujol “es nota que tenen en lo anímic la voluntat de ser-hi i d’arremangar-se”. I va acabar dient que teniu “un equip per posar-lo al servei de Sant Feliu, per guanyar”.


Per Oriol Pujol a Sant Feliu li cal “una sacsejada, i CiU ja s’ha sacsejat”. “Tant a Catalunya com a Sant Feliu, CiU té ara una capacitat renovada i aquí aquesta capacitat la protagonitza l’equip d’en Joan Fontserè”. “Teniu davant una gent que té capacitat i ganes. Gent que podrien haver optat per no posar-se en aquest merder però que ho fan perquè tenen més a aportar que ha rebre i que reuneixen dos atributs que són projecte de poble i actitud positiva”.

Després d’Oriol Pujol va intervenir el candidat de CiU a l’Alcaldia, Joan Fontserè que va començar al seva intervenció dient que “segurament molta gent es preguntarà que el Joan aquí dalt” I va fer un relat sobre la seva vida i les diferents activitats que ha anat fent al poble i que l’han dut a entendre “que si volem un Sant Feliu millor, un Sant Feliu que faci alguna cosa més que seguir existint, al arremangar-se”.


Fontserè també va dir que al llarg de la seva vida s’ha adonat que “per fer feina, per dur a terme un projecte, el que sigui, cal un bon equip”. Perquè “les coses no passen per casualitat, s’han de pensar, s’han de treballar, s’han de fer i s’ha de posar il·lusió”. I per això va destacar que ha treballat per fer un equip de gent preparada, amb ganes de treballar i “de fer un Sant Feliu que sigui referent pels pobles veïns i no al revés”.

Finalment Fontserè va destacar com a prioritat “la millora del cor de Sant Feliu que passa per fer un projecte que potenciï el centre. Un centre tranquil, plausible, referent amb identitat que sigui capaç de donar vida a Sant Feliu”. “Donar vida perquè els santfeliuencs hi puguin viure, el puguin compartir, el puguin ensenyar i se’n sentin orgullosos”.

Un gran equip!

Divendres 8 d’abril l’Assemblea de CiU (imatge adjunta) va aprovar per unanimitat la candidatura de l’amic Joan Fonsterè a l’Alcaldia de Sant feliu i la nostra llista. Han estat mesos i dies de treball intens preparant un equip que compleixi tres condicions:

1.- Un equip cohesionat que ens hem forjat en el treball al llarg d’aquests tres anys i mig de feina. Un equip que ja hem demostrat que podem fer les coses bé i que no ens arrugen els reptes.

2.- Un equip de gent preparada. Tenim un equop multidisciplinar de gent preparada. L’administració local ja no és només l’Alcalde, i les que funcionen així com la nostra, va malament. Les competències d’una Ajutament abarquen molts àmbits des de l’enllumenat fins a l’educació, des de l’urbanisme fins al medi ambient i la cultura. Cal gent que estigui preparada en el seu àmbit i aporti el seu talent i exepriència en favor del poble.

3.- Un equip obert al poble. Amb la incorporació de gent de diferents sensibilitats i que responen  al diferents àmbits socials i entitats que tenim a Sant Feliu. Perquè nosmés des del coneixemet de la realitat del poble es poden fer propostes per millorar-lo.

4.- Un equip amb experiència. Disposem de cares noves però també de gent amb demostrada experiència de gestió municipal per afrontar la situació econòmica en que trobarem l’Ajutament i fer front als reptes que tenim.

5.- Un equip capaç de fer valdre Sant Feliu fora. Presnetem un equip que pot defensar millor que nongú els interessos municipals a les institucions. Molts dels equipaments i inversions que calen depenen d’administracions que no són la nostra. Cal capacitat i agenda per expilcar i reclamar aquestes inversions. 

A continuació us afegeixo la nostra llista de CiU, el nostre equip, el teu equip:

1.- Joan Fontserè
i Pujol             

2.- Crsitina Buj i
Cremades

3.- Roc Fernàndez
i Badiella

4.- Mateu
Vilardell i Marquès (Ind)

5.- Pilar Brullet
i Benedí (Ind)

6.- Albert Llorens i Martínez

7.- Aurora Vela i
Carrique (Ind)

8.- Andreu
Castellet i Sala

9.- Maria José
López Corredoso   

10.- Eva Gòmez i
Navarro (Ind)

11.- Jordi Sarvise
i Pujol

12.- Manoli
Navarro i Mombiela   

13.- Joan Segalés
i Mauri


Suplents

1.- Emili Julién i
Vicens

2.- Néstor Viussà
i Martínez

3.- Núria
Ballesteros i Izquierdo

4.- Elena Biel i
Loscos (Ind)

5.- Joan Ferrer i
Paytubi

6.- Jordi Tura i
Sànchez


7.- Lourdes Capdet i Vilaseca

8.- Monserrat Meya
i Mariné (Ind)

9.- Joan Viñals i
Corney (Ind)

L’Escudella de Sant Feliu arriba al Dakar

Com cada any l’agrupació de CiU de Sant Feliu de Codines hem
participat de la Festa de l’Escudella. Una de les festes més nostrades
del nostre poble. Des de fa uns anys i amb l’objectiu de donar a
conèixer les tradicions de la nostra vila, l’agrupació de CiU convidem
algun personalitat a participar amb nosaltres de la Festa.

Enguany hem comptat amb un convidat d’excepció, el Nani Roma
guanyador de Dakar i un dels esportistes que ha dut més lluny el nom de
Catalunya.

En Nani Roma ha participat de la festa i al final després de la
benedicció de l’Escudella ha compartit taula amb la gent de CiU de Sant
Feliu.

Quo vadis Sant Feliu? Ara és l?hora del canvi en positiu

Estem a les portes d’unes noves eleccions
municipals i és hora de fer balanç de la feina feta. L’actual equip de govern es
va presentar amb un programa amb 135 propostes de les quals n’ha acomplert un
40%, ni el Pla general urbanístic, ni la plaça nova, ni el nou CAP, ni la
tercera Escola. S’han fet coses, petites coses de cara la galeria, però manca un
projecte de municipi clar i definit. Algú sap cap a on anem? Que serem quan
siguem grans?.

I tot això ha transcorregut en una legislatura
en el que si que ha fet l’actual equip de govern és hipotecar les finances
municipals
fins a les celles, inflar els costos fixes de l’Ajuntament amb
personal fitxat a dit i afeblir la salut democràtica i institucional de
l’Ajuntament amb mesures com els plens cada dos mesos buits de contingut o els
canvis constants de cartipàs municipal.

Tenim un Ajuntament a l’antiga, amb un Alcalde
que ho vol fer tot i estar arreu.
On s’aprofita a fons el clientelisme i es té
atemorit el personal de l’Ajuntament i els regidors. Una bona mostra és que de
l’actual equip equip de govern molts no repetiran a la propera llista del PSC. A
la propera legislatura tindrem més gent que ve a viure de l’Ajuntament enlloc de
venir a servir el poble, perquè els que venien a servir el poble
marxen.

Des de CiU proposem un canvi en positiu. El
canvi que prometia el PSC ha estat un canvi frustrat. Ara proposem una nova
manera de fer, una nova manera de ser.
Un Ajuntament amb un equip jove i
preparat, amb un projecte de futur per al poble. Un equip que amb menys sigui
capaç de fer més, que vingui a servir el poble i no a viure del poble. I que
sigui capaç de situar Sant Feliu al mapa. 

NOTA: Aquest article forma part de la meva col·laboració mensual a l’ARAVallès

L?endeutament de l?Ajuntament, la teva segona hipoteca

Ja fa mesos que desde CiU venim advertint del deteriorament que, amb una sola legislatura, han patit les arques municipals. Un deteriorament provocat per un increment desmesurats dels costos fixes de l’Ajuntament (per exemple l’increment de personal), la mala gestió i la manca d’una política de contenció de la despesa.

El passat 13 de març es va informar al Ple de l’Ajuntament sobre la liquidació del pressupost de 2009 amb uns resultats negatius de -740.690,75 €. Vista aquesta liquidació i tal i com ja havíem advertit des de CiU va caldre l’aprovació d’un de sanejament que es va presentar el mes de juliol i s’ha de dur a terme en tres anys: aquest pla preveu la concertació d’un crèdit de 675.000 € per tal de cobrir el dèficit i compensar el romanent negatiu de tresoreria. Aquest nou crèdit s’afegeix a la partida de préstec i interessos financers que s’incrementa fins als 1.079.013’94 € d’un pressupost municipal de 6.005.570 €. És a dir, en un a legislatura el govern municipal socialista ens ha avocat a un deute que és una sisena part del pressupost total del municipi.

El més dramàtic és que d’ençà finals de 2008, en que es va veure amb claretat que l’Ajuntament havia iniciat una via d’endeutament rera endeutament, tots ells acompanyats de l’informe negatiu de la secretaria i interventora, no hi hagut cap canvi en la política de despesa de l’Ajuntament. De fet el problema és endèmic atès que no respon a inversions compromesos sinó a l’increment de la despesa corrent. De fet al poble en el que va de legislatura no s’ha fet a banda amb fons municipal, cap obra d’embergadura a excepció de l’Escola Bressol, atès que les obres de l’Escorxador i de Centre Social eren finançades pels plans fons per al desenvolupament local. Es dona el cas de l’obra del centre cívic on teòricament s’hi ha invertit 600.000 € i només per arranjar la sala d’actes i pintar l’edifici i asfaltar el accessos. No s’enen com en un projecte com aquest en que el cost més elevat era el sistema d’acondiciomanent i les butaques de la sala, que no s’han fet, tingui una despesa tant elevada pel que s’hi ha fet.

Tampoc ha estat possible fer entendre al govern municipal que davant d’aquesta situació cal un pla consensuat amb tots els grups municipals i que no es pot seguir tirant endavant amb informes negatius de la interventora. Però l’Alcalde fa oïdes sordes com si no passés res, posa com excusa la situació de crisi. Arreu hi ha crisi, però no a tots els pobles s’estant duent l’Ajuntament a la banca rota!.

NOTA: Aquest article publicat avui a l’ARAVallès forma part de la meva col·laboració mensual amb l’AraVallès

Amb la variant ens prenen pèl

Aquesta setmana i en període d’interinitat del Govern i després de les eleccions al Parlament de Catalunya, el govern de la Generalitat es despenja amb l’adjudicació de l’estudi informatiu previ al projecte de la variant de la carretera C-59.

No és que no ens agradin que es moguin les coses en aquest tema. Ans al contrari, des de CiU fa mesos que reclamem menys paraules i més fets amb la variant. Però fer-ho ara i vendre’ns com fa el l’Alcalde Pere Pladevall com si ja ens anéssin a fer l’obra i inaugurar-la, és enganyar novament la població.

D’entrada han tingut 7 llargs anys per fer alguna cosa. L’any 2003, quan CiU va deixar la Generalitat justament havia deixat un estudi informatiu fet amb més o menys el mateix traçat. En aquests 7 anys res de res, ens van presentar un projecte amb cinc carrils que arrencava de Badalona fins a Centelles i que més que una variant de Sant Feliu era un alternativa de l’eix Vic-Ripoll. Un projecte, que fent memòria van presentar el diputat del PSC, Jordi Terrades i el nostre actual alcalde Pere Pladevall el 2005, i ara té els nassos de declarar a El 9 Nou de divendres 10 de desembre que “els que vindran –CiU- vulguin recuperar el projecte de l’autovia”. Està bé que rectifiqui però no intenti confondre l’opinió els de l’autovia i els que han tingut parat el projecte 7 anys són els socialistes, i ell no ha fet res per evitar-ho.

Perquè diu això el senyor Alcalde? Perquè el que el Sr. Alcalde ens amaga, i tampoc ens aclareixen en aquest estudi informatiu la Generalitat, és si aquest nou projecte modifica el traçat inicialment previst. La variant serà de dos carrils com volíem, però amb quins eixos viaris connecta, i d’on va a on va?. Això de moment no s’ha modificat i segueix sent una amenaça. Qui diu que els dos carrils algun dia no en poden ser cinc si no es canvia el Pla d’infrastructures inicialment aprovat pel Tripartit?.

Des de CiU defensem el projecte inicial de 2003. Una variant al servei i en funció de la mobilitat de la comarca. Que serveixi d’enllaç i connexió entre el Quart Cinturó al Sud i l’Eix Transversal al Nord i no com a alternativa a l’eix Vic-Ripoll.

Que no pateixi el Sr. Alcalde, farem el que ells i els seu no han estat capaços de fer en 7 llargs anys. I sobretot ho farem pensant en la mobilitat del nostre municipi, en treure del mig del poble dues carreteres que l’esquarteren i impedeixen fer-ne cap plantejament de futur. Ara bé mentrestant, perquè enlloc de gastar diners arreglant aceres i fent festes el Sr. Alcalde no prepara el poble per l’arribada de la nova infrastructura?

NOTA: Afegeixo imatge de l’utilització barroera i partidista que el PSC de Sant Feliu ha fet del projecte de la Variant. Fent-se’l seu -un projecte pagat per tots- i penjant-lo a 150 metres del col·legi electoral en plena campanya i sota el logo del PSC.

Homenatge merescut

El passat 13 d’octubre l’agrupació de CiU de Sant Feliu de Codines vam organitzar un acte d’homenatge a les persones que han integrat les llistes municipals de CiU des del 1979.

A l’acte ens hi va acompanyar l’exconseller Josep Maria Cullell que actualment és el President del Consell Assessor Nacional de Convergència.

El motiu de l’acte era, per una banda, aplegar totes les persones que al llarg de la nostra història al municipi han “donat la cara” per defensar uns ideals i una forma d’entendre i de voler canviar i millorar el nostre poble.

Per l’altra, en un moment en que la política pateix un fort desprestigi es bo de recordar que als pobles i ciutats hi ha molt gent que fa una passa endavant per ocupar-se i preocupar-se d’allò que és de tots.

Crec que és de justícia homenatjar les persones que han sacrificat hores d’estar amb la família, feina i temps per aportar el seu gra de sorra en la millora dels nostres poble si viles, i del país en general. Sense aquest exèrcit de voluntaris segurament no hauríem assolit moltes de les coses que tenim avui en dia.

També cal recordar que en el pobles és on, des del meu punt de vista, és més difícil fer el pas. En un poble on tothom és coneix és molt fàcil que et pengin “l’etiqueta” i la proximitat que té moltes qualitats també es pot fer molt difícil per la pressió que en els alguns casos exerceix sobre l’entorn més immediat. Fer política en un poble o vila pot ser molt gratificant i en alguns moments molt difícil.

Per tot això des de la nostra agrupació vam voler fer aquest petit homenatge, un homenatge que vol ser una mostra d’agraïment a totes aquestes persones. Un homenatge merescut i necessari. Un homenatge que també vol fer llançar una reflexió sobre la necessitat que hi hagi gent que, com ells, es sacrifiqui per als altres per seguir millorant les condicions de vida dels nostres pobles. Perquè massa sovint quan es parla de la política, i se l’associa amb aspectes negatius, s’oblida a tot aquest exèrcit derrotat a favor d’una causa invencible.

NOTA: Aquest article forma part de la meva col·laboració mensual amb el diari digital AraVallès.cat. Pots llegir l’article aquí.

No és això senyor alcalde, no és això.

Llegeixo astorat els comentaris que l’Alcalde del meu poble, Pere Pladevall fa sobre l’Artur Mas al mur del seu Facebook en resposta a l’entrevista que Maragall ha fet per la revista de CDC. 

En aquests comentaris l’Alcalde titllla el cap de l’oposició de lladre i diu que se l’hauria de jutjar d’urgència abans de les eleccions.

En concret podeu llegir literalment el que comenta, tot: “Diu el Pasqual Maragall que ara convé un canvi i que l’encartronat del Mas ara somriu i que s’ha amorosit. Sembla se rque el van entrevistar a l’estiu, quan encara no se savia que CiU havia presumptament robat junt amb el Millet, 6 milons d’euros del Palau de la Música. Tan que odiaven al Pasqual i ara utilitzen una entrevista seva, que anava de bon rotllo, però crec que seria una tràgedia per Catalunya tenir encartronat que somriu i que es un presumpte lladre, presidint la meva nació. Fins i tot crec que se l’hauria de jutjar d’urgència per que quan anèssim a votar, sabessim si hi ha l’opció de votar un pressumpte lladre o un lladre de debó…”

Però des d’un punt de vista municipal, s’ha de tenir una barra de ciment armat per versar aquestes acusacions quan ell com Alcalde ha:

1.- Aprovat TOTS els pressupostos de la legislatura amb l’informe negatiu de la Secretaria i interventora de l’Ajuntament,

2.- L’Ajuntament des que ell governa ha hagut de sol·licitar un Pla de Sanejament de les finances municipals i a cada Ple tenim un crèdit. No content amb això ara que ja no li donen es dedica a malvendre el patrimoni municipal. Perquè vendre ara terrenys és simplement malvendre el patrimoni de tots.

3.- En tots els anys que portem de legislatura el personal de l’Ajuntament s’ha incrementat un 22% sense que hi hagi hagut cap concurs de personal. A més una gran part de la gent nova contractada són coneguts o amics de l’Alcalde.

4.- Els contractes d’obra pública com l’Escola Bressol, o altres treballs menors com fins i tot el programa de Festa Major estan realitzats per gent del seu entorn sense cap concurs i a dit.

5.- A hores d’ara ningú sap el que vostè cobra com a Alcalde després de la charlotada de dir que renunciava al sou i cobraria per dietes. Cosa que d’entrada és una estafa a la seguretat social atès que amb aquesta fórmula se l’estalvia.

En definitiva que el dia que hi hagi un canvi de govern el primer que haurà de fer és una auditoria a fons de l’Ajuntament i llavors veurem si no s’ha d’empassar totes aquestes afirmacions.

Dit això trobo d’una incorrecció institucional total, que un Alcalde titlli sense fonaments ni proves ni res, un candidat a la Presidència de la Generalitat. No només és una incorrecció sinó una absoluta idiotesa. Que farà vostè si en Mas és President de la Generalitat? Com negociarà les millores que calen al nostre poble com la variant i que amb el seu govern amic ha estat incapaç d’assolir?.

NOTA: Aquest article forma part de la meva col·laboració mensual amb el diari digital AraVallès.cat. Pots llegir l’article aquí.

Els tripijocs de l?alcalde

Al nostre alcalde el poble li queda petit. Va provar fa temps de tenir algun paper supramunicipal fent valer la seva majoria absoluta al sí del seu partit. Però al PSC el coneixen prou bé i és va quedar a les portes del Consell Comarcal!. Així i tot, quan un porta l’ànsia de conqueridor no hi ha qui l’aturi. Pels que llegiu aquest bloc us recomano la lectura del Setmanari Montbui de dilluns 12 de juliol de 2010. Aquesta publicació explica amb pèls i detalls l’assalt perpetrat a l’entitat Cooperativa 70 per part del nostre alcalde, Pere Pladevall i alguns il·lustres com l’exregidor Joan Puig. Que en van dir que plegava perquè no podia dedicar-s’hi i ara s’embranca a la conquesta de la Cooperativa 70.

D’entrada són reconeixibles les formes d’actuar, a les quals estem tant acostumats la soferta oposició de Sant Feliu. Per sorpresa al torn de precs i preguntes, amb un resultat legítim però dubtosament ètic, Pladevall presenta una candidatura formada per membres del PSC de Sant Feliu i de Caldes amb tota una sèrie d’avals delegats recollits amb permeditació i sense avís previ. Resultat el nostre Alcalde i l’exregidor Puig a la Junta de Cooperativa 70. A Cooperativa 70 el malestar està servit, per les formes, per l’assalt a una entitat des d’una opció política amb una clara vocació d’instrumentalització i aprofitant la baixa participació dels més de mil assosciats. Vaja com ens tenen acostumats els socialistes!.

Per qui no s’ho cregui, admento que costa, ho pot llegir al Setmanari Montbui d’aquesta setmana més avall!

Però anècdota a banda, desde Sant Feliu enns hem de fer una sèrie de preguntes:

– El nostre Alcalde no en té prou de ser Alcalde de la nostra vila que ha d’anar a emprendre aventures a la Junta d’un Cooperativa.

– És compatible estar ala Junta de Cooperativa 70 i que aquesta tingui relacions econòmiques amb el nostre consistori. (Per exemple. les plaques fotovoltàiques del Pavelló)

– No seria millor que el nostre l’Alcalde es dediqui a sanejar les malmeses finançes municipals. En aquest Ple del proper dissabte passa el pla de sanejament financer del nostre Ajuntament!.

En definitiva, tot plegat lamentable i per llogar-hi cadires!.

Us afegiexo a sota una carta d’una de les cooperativistes que explica el que va passar. Vergonya aliena

Amb la variant de Sant Feliu menys paraules i dibuixets i més fets

Per si algú no s’havia adonat estem arran d’eleccions. A Sant Feliu ho vam notar el passat dia 8 de juliol amb un acte propagandístic per acabar-nos de prendre el pèl amb la controvertida variant de Sant Feliu. A l’acte hi van participar el secretari de mobilitat, Manel Nadal i el director general de carreteres, Jordi Follia.

Pel que no estigui al corrent del culebrot de la variant, la història comença el 2003 quan CiU va deixar enllestit un projecte de variant de la C-59 que connectava amb el futur Quart Cinturó a Caldes i anava fins a l’eix transversal. El 2005 amb el canvi de govern i l’entrada del Tripartit a la Generalitat, l’actual Alcalde Pere Pladevall -llavors a l’oposició- i el diputat de PSC, Jordi Terrades van fer un acte partidista per presentar la nova variant. Però els va sortir el tret per la culata, el que havia de ser un projecte estrella, es va convertir en un projecte estrellat.

Havien canviat el traçat que arrencava a Badalona i anava fins a la C-17 per Centelles i passant pels cingles. Enlloc d’una variant ens projectaven una autopista que servia perquè la gent de l’àrea metropolitana anés a esquiar ràpid i representava una destrossa important del territori. L’oposició al projecte va ser total: entitats, Ajuntaments i plataformes es van mobilitzar i vam presentar un munt d’al·legacions. Des de CiU també en vam presentar al Parlament de Catalunya i finalment van dir que renunciaven a l’autopista i que tindríem nou projecte.

Però projecte va quedar aturat i des del 2005 no n’he sabut res més. No s’han respost les al·legacions al projecte, als diferents pressupostos de la Generalitat des de 2005 no hi hagut cap assignació per la nova variant. Tampoc ens han respost mai, a instàncies del diputat de CiU Josep Rull sobre quins mecanismes pensaven finançar aquesta infrastructura.

I de sobte, aquesta setmana, sense cap comunicació prèvia, el nostre Ajuntament ens convoca a un acte que diu literalment “Presentació del nou projecte de la variant de la C-59”. Amb una clara vocació electoralista i manipuladora, atès que és un simple dibuix i no ha variat res des del 2005. No s’han respost les al·legacions als que les vam fer, no s’ha consignat ni un duro, no s’ha determinat d’on surt i on va parar aquesta nova via i on ha de connectar, no hi ha un pla d’execució i tampoc sabem els mecanismes de finançament de l’obra.

Així doncs que ens venen a explicar?. Simplement com amb el lamentable episodi de la pancarta de la Manifestació de 10 de juliol ens prenen el pèl. Es pensem que la gent som idiotes i que venint a ensenyar-nos dos mesos abans de les eleccions un nou dibuixet ens pensarem que una infrastrucura projectada des del 2003 i que l’última notícia que en tenim és 2005, que no han respost al·legacions i que no està consignada pressupostàriament ara va endavant. Com era aquell lema del PSC: Paraules no, fets. Doncs això!.

NOTA: Aquest article forma part de la meva col·laboració mensual amb el diari digital AraVallès.cat. El podeu llegit també aquí.

Pilar Rahola presenta el llibre “La màscara del rei Artur” a Sant Feliu

Ahir, dijous 1 de juliol la periodista i escriptora Pilar Rahola [web] va ser a Sant Feliu de Codines convidada per l’agrupació de CiU per presentar el seu llibre “La màscara del rei Artur”. Amb una sala d’actes del centre cívic amb més d’un cetenar de persones Rahola va anar desgranat el llibre a partir de les preguntes del preiodista de canal català del Vallès Oriental, Jordi de Arriba.

Destaco del discurs de la Rahola el que va dir sobre la necessitat de tenir un classe política prepararda, que s’hagi format, que sàpiga que vol dir treballar i gestionar una empresa o institució, que sàpiga treballar en equip perquè només així es poden superar els reptes i gestionar bé un país i un poble. Em va quedar un dubte que li vaig comantar parlava de Catalunya o també de Sant Feliu?. Simplement va riure.

A continuació us afegeixo unes quantes imatges del que va ser un gran acte:

Sant Feliu perd la pujada en costa

Segons la wikipedia el caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat.

Malauradament, aquesta definició és cada cop la que millor s’ajusta a l’actitud que està instaurant l’Alcalde de Sant Feliu al funcionament municipal. Decisions com les de passar els plens d’un a dos mesos, l’alteració sistemàtica de la periodicitat dels plens, les adjudicacions sense concurs públic, l’ocultació d’informació –en plena crisi i tot i la obligatorietat de que els sous dels càrrecs públics siguin públics encara no sabem què cobra l’alcalde – són només mostres d’una pràctica cada cop més freqüent i preocupant.

La darrera mostra és la pujada en costa. Una cursa que porta fent-se en una quarantena d’edicions i que organitzava el Escuderia Vall del Tenes-Sant Feliu de Codines, una entitat del poble. Ara fa uns dies ens assabentàvem a través d’una carta de la pròpia escuderia que després “d’organitzar la pujada en costa durant 14 anys, l’organització va tenir una reunió a l’Ajuntament socialista actual, no arribant a un acord”.

Segons sembla el en aquesta reunió “el Sr. Alcalde ens va comunicar, que desbancaven a l’Escuderia Vall del Tenes com a entitat esportiva de Sant Feliu de Codines, de la subvenció anual i a més a més, ens van negar els permisos per a l’organització de la mateixa”. El motiu segons la pròpia entitat i que figura en la carat que ha adreçat als diferents mitjans “no admetre dins l’organització de la Pujada, un amic del Sr. Alcalde Pere Pladevall. També ens obligaven a comprar uns materials a aquest senyor, a més amés, autoritzant a l’Escuderia del Bages, amics d’aquest senyor a organitzar la pujada”.

Aquesta forma d’entendre l’Ajuntament com una extensió del sofà de casa a més de conseqüències com aquesta té una perillosa derivada. Fa mesos que venim denunciant la situació econòmica de l’Ajuntament. En només tres anys s’han ensorrat les arques municipals a un límits mai coneguts fins ara. Ja portem 750.000 € de romanent negatiu de tresoreria d’un pressupost de 6 M€, i per compensar això ara, en un moment en que el preu dels immobles està pel terra, el nostre Alcalde decideix vendre el patrimoni municipal. El passat Ple es va aprovar la venda de noves parcel·les a la Roca Gran de Villar per un import de 250.000 €. Però al final d’aquest disbauxa, com ha passat amb els governs socialistes de Zapatero i Montilla, els ciutadans haurem d’acabar pagant la festa amb retallades i pujades d’impostos.

A la foto: Pujada en Costa a Sant Feliu de Codines de 1979

NOTA: Aquest artricle forma part de la col·laboració mensual que faig amb el diari electrònic AraVallès.cat

Els dèficits d?avui són les retallades de serveis o els impostos de demà

Fa mesos que venim denunciant la situació econòmica a la que ens
arrossega la mala gestió de l’actual equip de govern socialista. En
només tres anys de legislatura han servit per enfonsar les arques
municipals a través de l’increment sistemàtic de les despeses fixes.

Fruit d’aquesta preocupació fa ja mesos que hem ofert a l’equip de
govern sentar-nos a la taula per acordar un pla d’austeritat que
permeti redreçar les malmeses finances municipals. Una oferta que no ha
rebut cap resposta a excepció d’un ibordatge fallit a un
regidor nostre amb oferta de tinència d’Alcaldia inclosa i l’intent de qüestionar les nostres xifres – que en el fons
són les seves- qüestionant que han reduit un 22% el pressupost d’ajudes
socials respecte 1’29% del de Festa Major
. Segueixen intentant negar
l’evidència.

La veritat però és que l’Ajuntament segueix de Festa Major, inconscient
de la que cau a sobre. No hi ha Ple des de principis d’any en que no
tinguem sobre la taula un nou crèdit, una nova modificació de crèdits o
com darrerament una venda de solar o patrimoni municipal. El Ple del darrer mes de
maig
va aprovar una nova venda de dues parcel·les urbanitzables a la Roca
Gran de Villar per un import de 250.000 Euros. És a dir, en un
moment en què els preus dels immobles estan per terra el nostre
Ajuntament decideix vendre’s el patrimoni de tots per eixugar el ritme
de despesa que porta. I més greu que això, no es ven per fer front a
inversions, sinó a despesa corrent com l’arranjament de les aceres.

Des de CiU hem presentat de nou una nova bateria de propostes, entre
elles la de renegociar els plaçs de la Llei de Barris en que ens va
posar l’actual equip de govern i que no podrem complir. Un incompliment anunciat que
ja vam dir al moment de la signatura de l’acord i que ara es posa de
manifest.

L’equip de govern socialista segueix amagant la realitat i negant
l’evidència, dos errors que comportaran a la llarga i després
d’enganyar-nos a tots, una retallada de serveis i una pujada
d’impostos. La situació financera a què ens estan conduint serà
irrecuperable sense prendre mesures d’aquest tipus, mesures que serien
innecessàries amb una bona gestió de recursos que no s’ha fet i que no es vol consesuar. Com demostra es demostra aquests dies amb el que està passant amb un altre govern socialista, en aquest cas el de Zapatero, els dèficits d’ahir són les retallades i els impostos d’avui. Sinó que els ho preguntin als funcionaris!. Els 15.000 milions d’Euros que ara cal retallar són ni més ni menys que les imports dels fons d’ocupació que en Zapatero es va treure de la màniga i que no ha servit per res més que per canviar totes les aceres del país, les de Sant Feliu incloses.