
L’eclipsi total de Lluna del 3 de març 2007
La nit del dissabte 3 al 4 de març, si l’oratge ens acompanya, observarem un magnífic eclipsi total de Lluna. El nostre satèl·lit s’anirà enfosquint i adquirint una tonalitat rogenca.
L’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra està inclinada uns 5 graus respecte a l’òrbita terrestre al voltant del Sol. Així normalment la Lluna passa per dalt o per baix del Sol i per dalt o per baix de l’ombra que projecta la Terra i, per tant, no es produeixen eclipsis. Però en els punts on es produeix el creuament dels dos plans de les òrbites (els nodes), el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats.
Quan la Lluna s’interposa entre la Terra i el Sol es produeix un eclipsi de Sol. Aquest va ser el cas de l’eclipsi de Sol del 3 d’octubre 2005. Però la nit del dissabte el que veurem serà un eclipsi de Lluna. Aquest fenomen ocorre quan el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats. Aleshores el nostre satèl·lit entra dins de l’ombra que projecta la Terra en l’espai a causa de la llum solar. La Lluna, que estarà en fase de plena, va enfosquint-se per la part inferior adquirint poc a poc una tonalitat rogenca.
Podem veure un esquema detallat de l’eclipsi (en aquest enllaç, les hores estan en Temps Universal, cal sumar 1 hora per a l’hora oficial). Els moments destacats de l’eclipsi del 3 de març 2007 són els següents:
Moments destacats | Hores, minuts i segons |
Començament de l’eclipsi parcial | 22:30:22 |
Començament de l’eclipsi total | 23:44:13 |
Màxim de l’eclipsi | 00:20:56 |
Final de l’eclipsi total | 00:57:37 |
Final de l’eclipsi parcial | 02:11:28 |
En el moment de l’eclipsi total, en estar dins de l’ombra de Terra, en una zona on la llum del Sol no hi arriba, la Lluna hauria de desaparéixer completament de la vista. Però això no és així, per sort. La Terra bloqueja la llum solar ja que el seu diàmetre és més 3 vegades i mitja el diàmetre lunar però l’atmosfera de la Terra produeix un efecte espectacular distorsionant els rajos de llum del Sol per les vores de la Terra i filtrant-les, afavorint la transmissió de longituds d’ona més llargues (color roig). Com diu la nota de la Nasa, les vores de la Terra s’encenen com un anell de foc de color de la posta de Sol, un dels espectacles més bonics del Sistema Solar.
Fa quasi tres anys que no podem gaudir d’un espectacle com aquest ja que l’anterior observat en Europa es va produir el 4 de maig de 2004. El següent succeirà d’ací a un any, el 21 de febrer de 2008 amb el màxim a les 5h 26 m de la matinada, el següent ocorrerà el 2018 però només veurem el final de l’eclipsi. Vindrà després un seguit d’eclipsis amb la Lluna molt baixa i de matinada. Caldrà esperar fins el 20 de desembre de 2029 per tenir un semblant a aquest.
Tracteu d’observar el fenomen ja que no cal cap instrument per veure’l. Només cal veure com la Lluna, en el seu camí al voltant de la Terra, va fent-se cada vegada més fosca. Aquest tipus d’eclipsi va servir a Aristarc de Samos al segle III a.C. per a fer els primers càlculs de la distància entre la Terra i la Lluna.
L’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS) l’observarà des de la seua seu a la Casa de la Natura a Gandia.
Posaran algun telescopi motoritzat de 60mm enfocant a la Lluna, amb una webcam i projectaran la imatge lunar amb un videoprojector en una pantalla per seguir-lo comodament.
Durant l’eclipsi, els membres de l’AAS aniran observant i cronometrant els temps en que l’ombra de la Terra avança pels diferents cràters de la Lluna.
L’Associació Valenciana d’Astronomia ha organizat una observació popular al Museu de les Ciències de València.
La web del Museu dóna més informació sobre aquesta activitat.
El departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona retransmetrà l’eclipsi en directe per internet.
Jo ja el veuré al peu del Benicadell, a la Vall d’Albaida. Si voleu saber on serè, només heu de clicar ací. Serà un sopar (G)astronòmic amb Lluna i telescopis.
Gràcies a Angel Ferrer, president de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, per la informació sobre els pròxims eclipsis.
Foto: Eclipsi de Lluna del 4 de maig 2004. Autor: Enric Marco