La primavera comença i Pasqua s’acosta
Des del dia del solstici d’hivern passat, el Sol ha anat recuperant, dia rere dia, la seua altura al cel. És per això que les hores de llum han anat creixent de mica en mica. I avui, a les 18:32 h, el Sol, en el seu camí pel cel, creuarà finalment el cercle imaginari de l’equador celeste. Avui les hores nocturnes igualaran a les diürnes i a més el Sol haurà eixit exactament per l’est i es pondrà exactament per l’oest. És el dia de l’equinocci de primavera i el començament d’aquesta estació.Durant segles la data de l’equinocci de primavera ha estat celebrada. L’any romà tenia en aquesta data el seu principi i moltes festes antigues i modernes festegen la nova estació. Mireu sinó les Falles amb el seu foc purificador, anunciador de la primavera.
Del dia de l’equinocci de primavera depén el dia de la festa cristiana de la Pasqua, definida des del concili de Nicea (any 325), com el diumenge següent a la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera. El descompassament de les fases lunars amb el calendari civil fa que la data de Pasqua siga alta o baixa. I d’això ens en parla l’ampurdanés Josep Pla amb el seu llenguatge col·loquial i acurat alhora, al seu llibre de Les Hores (1953).
Segueix…
EN EL CALENDARI GREGORIÀ, PASQUA ÉS UNA DATA IMPORTANT
Socialment parlant, Pasqua és important perquè quan arriba aquest dia els pagesos poden tornar a ballar. Els han tinguts fermats durant tota la llarga i magra Quaresma, i ara els donen llibertat. Poden tornar a alçar la cama i poden tornar a cantar. Després d’una temporada d’immobilitat, la distensió és la cosa que s’assembla més a la felicitat.
Ara, en el sistema del calendari gregorià, de la situació de Pasqua depenen les dates de totes les festes anomenades mòbils. Aquestes festes i festetes són solidàries de Pasqua i, segons quina sigui la situació de la festivitat pasqual, varia la situació de les altres festes en el calendari.
–Vejam… –em diu un senyor que està amoïnat perquè troba que aquest any les festes van molt avançades– . ¿Vol fer el favor d’explicar-me aquesta confusió de les festes mòbils? De què es tracta? Això és un galimaties…
–Però perdoni: què li ensenyaren a estudi? ¿Què ensenyen a les escoles ?
–Tingui calma. Les escoles són intocables. La ignorància és sempre respectable.
–Com vulgui. Ací tenim un calendari popular: el «Calendari del pagès», que és grotesc, però inefable. ¿Vol fer el favor de trobar, en aquest paper, la data de l’equinocci de primavera… ?
Després d’una estona, el meu amic no troba la data de l’equinocci de primavera. Així van fets els calendaris populars. Fan calendaris, fins i tot els venen, i no hi posen l’equinocci de primavera ni el de tardor, el solstici d’estiu i el d’hivern. Això sí: hi posen pronòstics meteorològics que fan caure la cara de vergonya. Què troba la gent en aquests calendaris? ¿Per què els compra? ¿Com és possible que aquestes enganyifes durin encara?
L’equinocci de primavera hauria d’estar marcat en el calendari –dic al meu interlocutor– . No hi és. Faig constar la meva protesta. Sàpiga, amb tot, que aquesta magna realitat astronòmica se situa entre el 20 i el 21 de març de cada any. Es tracta d’un esdeveniment considerable, inescamotejable. Ara ja sap, doncs, la situació de l’equinocci. Tracti, si li plau, sabut això, de trobar, en el calendari, el primer pleniluni posterior a l’equinocci. (No és necessari dir al lector que estic manejant el calendari de 1953. El càlcul és sempre el mateix.)
–Ja el tinc. Entre el 30 i el 31 de març hi ha la següent indicació: lluna plena a les 12 hores 55 minuts de la tarda.
–Perfecte. Ara busqui el primer diumenge posterior a aquest pleniluni. Què diu?
–Pasqua de Resurrecció.
– De manera, doncs, que Pasqua de Resurrecció se situa en el primer diumenge posterior al pleniluni que segueix l’equinocci de primavera. Em segueix?
–Molt bé. ¿I no podria dir-me qui arreglà les coses d’aquesta manera ?
–Aquest ordre de coses fou acordat en el concili de Nicea, que tingué lloc l’any 325.
–De llavors ençà ha plogut una mica.
–Potser no tant com hauria convingut, almenys al Mediterrani.
–I cada any passa igual?
D’una manera absoluta, no passa pas cada any igual. En les coses terrenals no existeix ni el sempre ni el mai. L’Església, que ha endegat aquestes coses, té una considerable dimensió terrenal. Les convencions, les conveniències, són importants, decisives. Aquesta noció de les conveniències es va perdent, perquè arribarà un moment que no comptaran més que les particulars o de classe. A més, hem de callar, Però és que a més a més la realitat té un pes inqüestionable. El pleniluni que serveix per a la fixació de la Pasqua Florida no es produeix a la mateixa hora a San Francisco, a Nova York, a Londres, a Barcelona, Istanbul i a Bombai. Pot donar-se el cas que aquest pleniluni es produeixi, en alguns llocs de la terra, una mica abans de l’equinocci i en altres llocs una mica després. Com obviar a aquesta realitat? Quan les autoritats astronòmiques infeudades a l’Església es trobaren davant d’un fet semblant, prescindiren de l’equinocci i fixaren la data pasqual a través d’un còmput de «lluna mitjana hipotètica». I no cregui que parli per ganes de parlar. No. El 1924, a l’Europa occidental el pleniluni es produí una mica després de l’equinocci: el divendres 21 de març. El diumenge següent fou el 23 de març. Així i tot, Pasqua no fou en tal dia. Hom féu el càlcul del còmput de la lluna teòrica i fixà la festivitat pasqual el 21 d’abril. Però això ha succeït rares vegades.
– Ho entenc.
–I d’aquí podrà deduir el joc de les festes mòbils. La situació de la data pasqual pot oscil·lar de més d’un mes –exactament de trenta-quatre dies– en relació al pleniluni posterior a l’equinocci. La Quaresma, quaranta dies abans de Pasqua, depèn de l’oscil·lació assenyalada. I la situació en el calendari de les festes compreses entre la Resurrecció i Pasqüetes o Pentecosta depèn de la dita oscil·lació Així com el Corpus i totes les festes religioses mòbils.
– De totes maneres, la cosa és complicada…
– Ho és, quin dubte hi ha? Amb les critiques que s’han elaborat contra el calendari gregorià es podrien emplenar infòlios espessos i pesants que si li caiguessin al cap li farien molt de mal. Però el calendari gregorià, que en definitiva no és més que un perfeccionament dels vells calendaris egipcis i romans, és el que durat més, la qual cosa demostra que per ara és el millor de tots els que l’home ha manejat fins ara. En la vida civil, les festes mòbils han estat molt criticades. Davant d’aquestes crítiques, l’Església ha dit reiteradament que espera el calendari estabilitzat astronòmic que les societats de savis s’han proposat reiteradament de fer per tal d’inserir-hi la festivitat pasqual i estabilitzar en conseqüència les festes mòbils. Però el cert és que la reforma científica del calendari no ha aparegut encara i el Congrés Internacional de Societats Astronòmiques celebrat a Roma el 1922 no pogué arribar a un acord plausible. La Societat de Nacions, que s’ocupà també del problema, arribà al mateix pobre resultat. Així, doncs, no tenim més remei que anar tirant a base del vell calendari del Papa Gregori.
–És clar ! De tota manera, aquest any les festes vénen molt avançades.
–Què hi vol fer ? Nicea dixit…! Ara, el que jo voldria dir-li és que personalment trobo molt poètica l’elecció del diumenge posterior al pleniluni consecutiu a l’equinocci de primavera per a celebrar la Pasqua. De petit, no podia explicar-me el malenconiós i trist aspecte que tenen els dies i sobretot les nits de Setmana Santa. Són els dies més tètrics de l’any. Encara que de dies faci sol i bon temps, les seves hores transcorren com tocades per una ombra opaca vagament tenyida de violaci o de verd fosforescent. Però recordi el que dèiem fa un moment. En primer lloc, la Setmana Santa està, de més o menys a prop, íntimament lligada amb l’equinocci de primavera, que és temps indefectible de tràmpols i d’accidents meteorològics dramàtics. I després, estant Pasqua situada després del pleniluni, els dies immediatament anteriors a la festivitat són dies de lluna vella, és a dir, de lluna minvant. Aquest any, el dimarts sant serà lluna plena. El dimecres, dijous, divendres i dissabte sants seran dies de lluna en minvant, que és la fase trista, esmorteïda i cadavèrica de la lluna.
Aquest any tindrem Setmana Santa trista, com correspon a les festivitats una setmana de nits tocades per verds fosforescents, malves i violacis.
[ Les hores OC 20]
Foto: Portada del Calendari dels Pagesos. 2010, Autor: DDAA
Editorial: Publicacions Tomàs.
