Arxiu de la categoria: Síria

Haurien d’haver atorgat el Nobel de la Pau a Baixar al-Assad?

0

mon arab islam proxim orient siria kurdistan golf persic alcora islamisme islamic arabisme Bashar Assad Damasc

Text actualitzar el 2/11/2015
Cada moviment de la comunitat internacional sobre Síria només serveix per a reforçar el poder del president Baixar Al-Assad. Per això suposo que els que voleu fer fora Al-Assad estareu molestos amb el darrer d’aquests moviments, que ha estat la decisió de l’Acadèmia Sueca d’atorgar el Premi Nobel de la Pau a l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ). Ha estat com un reconeixement indirecte als suposats esforços del govern sirià per destruir el seu arsenal. Potser no s’han atrevit a lliurar al president Baixar el premi sencer.

Personalment, sóc partidari de premiar amb la màxima distinció de la Pau només persones i organitzacions exemplars en tots els aspectes de la seva vida. Però com aquest no és el criteri de l’Acadèmia Sueca, a continuació us explico perquè, d’acord amb els seus propis principis, el jurat hauria d’haver premiat la destrucció de les armes químiques lliurant el Nobel al president sirià.

(més…)

Publicat dins de arabislam, Síria i etiquetada amb , | Deixa un comentari

La destrucció de les armes químiques salva el règim sirià

3

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Síria Assad

La darrera intervenció conjunta en el conflicte sirià dels Estats Units, Rússia, la Unió Europea, la premsa i l’opinió pública internacionals, els pacifistes, les organitzacions de defensa dels Drets Humans i l’ONU ha tingut com a resultat la salvació del règim sirià, que paradoxalment els darrers dos anys ha estat objecte de crítiques per part de pràcticament tots els actors d’aquesta llista.

Efectivament, l’aparent derrota davant el món del president sirià, Baixar al-Assad, que ha hagut de cedir a les pressions internacionals i acceptar desfer-se de les seves armes químiques, s’ha transformat en qüestió de poques hores en la seva gran victòria, qui sap si definitiva, sobre els rebels. A continuació us n’explico els detalls.

(més…)

Publicat dins de Síria i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Realitat, somnis, desitjos i ficció en l’anàlisi de Síria

2

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Síria alcorà sunnites xiïtes Damasc

He llegit amb molt d’interès les anàlisis sobre la situació a Síria que s’han publicat les darreres setmanes. Hi reconec una volguda complicitat amb el poble sirià i un desig sincer de pau per part dels seus autors.

Aprecio i interpreto aquest desig com una mostra del bon caràcter i de l’optimisme dels analistes en qüestió. Personalment, no comparteixo l’eufòria respecte al Pròxim Orient que traspuen segons quins escrits. Però com això és qüestió de gustos i d’opinió, no vull ni puc entrar en valoracions. Només faltaria!

Avui us vull parlar de les anàlisis basades en suposades dades i fets objectius que ens mostren una visió de la realitat adaptada als gustos dels autors i que, en definitiva, ajusten l’exposició dels motius dels conflictes del món àrab i les seves possibles solucions a allò que a ells els agradaria que passés.

(més…)

Publicat dins de Síria i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Tots els contres de l’atac dels Estats Units sobre Síria

5
Publicat el 28 d'agost de 2013

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Síria alcorà sunnites xiïtes Damasc

Sembla que les expectatives creades al voltant del suposat atac que els Estats Units poden llençar sobre Síria, responen més al desig de molta gent que Occident faci de policia bo i tombi el règim presidit per Baixar al-Assad, que no pas a allò que els Estats Units tenen la capacitat i estan disposats a fer. A més, recordeu que el camí entre la situació actual i la situació ideal a Síria no és un camí recte i curt i que, com a tot arreu, la feina mal feta sempre pot empitjorar les coses.

Davant la situació a Síria, els Estats Units tenen diverses opcions. Suposo i espero que aquests propers dies, com a molt, faran un atac puntual sobre alguna instal·lació militar d’armes químiques. Es tractaria d’imposar la legalitat internacional, d’un càstig internacional puntual contra l’atac químic de la setmana passada. I en paus. Tot el que vagi més enllà pot alterar la balança de poder de la guerra i satisfarà els desitjos dels que insisteixen que el futur de Síria passa per fer caure el seu president, però no respondrà als interessos nord-americans ni als del poble sirià.

(més…)

Publicat dins de arabislam, Síria i etiquetada amb | Deixa un comentari

Sobre les armes químiques i l’estratègia dels EUA a la guerra de Síria

0
Publicat el 24 d'agost de 2013

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Síria alcorà

Ara fa un any, el règim de Síria va reconèixer obertament que disposava d’un arsenal d’armes químiques. El portaveu del ministeri d’Afers Estrangers va declarar a la premsa que les armes químiques i bacteriològiques “estan emmagatzemades i vigilades sota el control directe de l’exèrcit i mai no les usarem, a no ser que Síria rebi una agressió externa”. D’altra banda, fonts properes al govern i el president sirians porten temps assegurant que el règim podria arribar a fer ús d’armes químiques si els rebels posen en perill l’estabilitat dels seus feus de la capital.

Aquesta setmana, tres nuclis de l’àrea metropolitana de l’est de Damasc, un dels quals està situat a només tres quilòmetres del seu centre històric, han estat atacats amb armes químiques. Hi ha mort centenars de persones. Amb aquesta nova operació sobre la població civil, sembla que el règim de Baixar al-Àssad vol anunciar al món dues coses: que és coneixedor que les primeres botes militars estrangeres partidàries del canvi de règim han començat a trepitjar territori sirià, i que això no pensa tolerar-ho. A més, en les darreres setmanes l’exèrcit té molts problemes per a controlar l’avenç dels rebels en els barris de l’est de Damasc.

Per tant, han coincidit en el temps tots els ingredients que amenaçaven de desencadenar un atac d’aquestes característiques. Els motius de l’ús d’armes químiques poden ser diversos, i tots iguals d’importants. Però això no és transcendent. El que compta és que, des del punt de vista dels interessos del règim de Síria, ara com ara se’ls han acabat els arguments i les excuses per a no usar-les.

(més…)

Publicat dins de Síria i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El malentès de civilitzacions

1
Publicat el 23 de maig de 2013

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Síria musulmans golf Pèrsic

No us heu trobat mai que converseu amb una persona i teniu la sensació que no hi ha diàleg, que el vostre missatge i el seu no acaben de trobar-se? Que, de fet, us limiteu a mantenir un intercanvi de paraules que circulen per dues freqüències diferents? I, a més, mentre parleu, us n’adoneu que si poguéssiu prendre les regnes de la vida d’aquella persona li arreglaríeu tots els problemes en cinc minuts? Doncs això és el que passa cada dia de la vida en la nostra relació amb el món àrab. I la sensació que l’altre no ens escolta i s’equivoca és recíproca. Això és el que jo anomeno malentès de civilitzacions.

Com es pot superar aquest malentès per passar a la fase del diàleg efectiu? En el següent article us en dono quatre pistes il·lustrades amb referències al conflicte de Síria.

(més…)

Publicat dins de Síria i etiquetada amb | Deixa un comentari

La premsa internacional a Síria, al servei de les grans potències

1
Publicat el 1 d'abril de 2013
Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Síria musulmans golf Pèrsic Alep

Els països més poderosos del món fa temps que prenen partit per un dels dos bàndols que s’enfronten en la guerra de Síria. N’hi ha que aposten tan fort per una de les parts que, fins i tot els programes informatius dels seus mitjans de comunicació se sumen, sense cap criteri periodístic, a la campanya política de suport d’un bàndol i desprestigi de l’altre.

En principi, sembla que és més fàcil defensar la postura dels rebels, perquè lluiten contra una dictadura. Però això no justifica el partidisme de la premsa occidental ni el control que exerceixen les potències implicades sobre els seus mitjans de comunicació nacionals.  [+]

Us posaré dos exemples de periodisme al servei dels interessos d’un govern. El primer és una notícia emesa per la cadena francesa de notícies en anglès France 24. Hi apareix una persona anònima encaputxada dient que la relació entre musulmans i cristians és bona. Després d’aquestes paraules, la veu en off afirma, basant-se únicament en el testimoni i l’opinió d’aquest desconegut: “cristians i musulmans uns als costat dels altres en la lluita contra Damasc. Aquest és un altre aspecte de la rebel·lió que el règim no vol que el món conegui”.

(VO anglès)
http://www.youtube.com/watch?v=JrLyV79pgAE?rel=0

França s’ha declarat favorable a una participació més activa d’Occident en el conflicte i a l’enviament d’armes als grups rebels. La seva posició és molt propera a la de les persones que defensen que allò que es viu a Síria s’assembla poc a una guerra civil perquè, segons ells, es tracta de l’atac indiscriminat de les forces de seguretat sobre la població siriana. Sobre tota la població siriana. Per tant, si les informacions de vídeos com el que hem vist fossin certes, l’enviament d’ajuda als rebels o la intervenció militar directa estaria més que justificada.

A l’altra banda hi ha els mitjans de comunicació dels països que donen suport al règim Sirià, sobretot Rússia i l’Iran. Pel que fa a Rússia, ha fet a través de la cadena de notícies en anglès RT una àmplia cobertura de les pors dels cristians sirians per la possible arribada dels islamistes al poder. En aquest cas, els periodistes repeteixen les consignes de Damasc de tractar els opositors de terroristes, i no aprofundeixen en els motius que els han empès a prendre les armes.

A diferència del canal francès, RT basa les informacions al respecte en una més gran varietat d’entrevistes, però això no justifica que es faci tan poc ressò de la veu dels opositors al règim i basi les seves informacions únicament en les opinions dels partidaris del president Baixar al-Assad. 

(VO anglès)
http://www.youtube.com/watch?v=Qn6Snf__nxY?rel=0

Mentre aquí ens barallem, uns a favor de la supervivència del règim militar peti qui peti, i els altres a favor de posar-hi fi i enterrar-lo a ell i a tots els sirians innocents que calgui, a Síria la guerra continua aliena als nostres interessos.

Autor: Jordi Llaonart


//
   

+ Afegir-hi un comentari

_________________________________________________

Articles relacionats:

Síria, l’estreta relació entre religió i política Les minories comencen a fugir de Síria
Com analitzen els mitjans el món àrab? Proposta de solució a la crisi de Síria
Publicat dins de Síria | Deixa un comentari

عيد الميلاد المجيد

0

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Nadal Siria cristians

Aquest any els cristians de Síria tampoc no celebraran el Nadal al carrer. La festa més alegre del calendari, el dia que Déu fa allò tan tendre de fer-se nen, tot això es viurà a Síria en la més estricta intimitat per por dels atemptats dels rebels.

En teoria, el fet que l’exèrcit sirià estigui en guerra amb els milicians opositors i que ataqui la població civil de diverses ciutats, no hauria d’interferir en la llibertat dels cristians de celebrar el Nadal. Però no és així, perquè tot i tothom ha pres posicions respecte al conflicte de Síria: si no estàs amb un bàndol, vol dir que dones suport a l’altre. I els cristians són al bàndol del règim.

Ja fa més d’un any, quan bona part de l’opinió pública i els mitjans d’aquí encara menystenien les anàlisis dels qui situàvem la religió al cor del conflicte de Síria, us explicava a l’article Síria: conflicte polític o de religions? quin és el problema dels cristians amb els rebels i per què donen suport, ara més que mai, al règim de Baixar al-Assad:

“…si bé la tasca més urgent a Síria és la pressió diplomàtica i social per mirar d’aturar el bany de sang i fer caure el règim policial, la feina més important pel futur d’aquest país és l’eradicació dels motius de la por que empeny comunitats senceres a donar suport incondicional a un dictador en unes circumstàncies tan extremes.”

Doncs bé, ha passat més d’un any i, de moment, ningú no s’ha molestat a esvair les sospites dels cristians que la caiguda de l’actual règim significarà la seva mort com a comunitat. Ans al contrari.

(més…)

Publicat dins de Cristians, Síria i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Homenatge a Damasc

4

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Damasc Síria musulmans golf Pèrsic

El periodista estranger transita per un carrer desert del centre de Homs ple de runa. Les totxanes i els mobles trencats cobreixen les voreres i la calçada. S’atura davant una trinxera ocupada per un grup de soldats i s’hi troba un dels pocs veïns del barri que gosen sortir al carrer. Li demana si el cor li diu que la guerra allargarà molt. L’home, s’eixuga les llàgrimes amb els palmells oberts de la mà i, entre sanglots, li respon que ja no té cor.

La guerra s’ha endut molta gent, i els morts s’emporten amb ells trossets de vida dels seus familiars. I bocins de l’esperit del país. Els sirians sempre han estat orgullosos de pertànyer a una nació amb una ànima immensa, però el devessall de tragèdies la supera i ja no dóna més de si. La gent perd l’esperança, i l’ànima de Síria s’esvaeix.

Durant molt de temps els sirians han somiat que, amb el tombant de segle, es desfarien dels mals que arrosegava el seu país, però que en mantindrien l’encant. Malauradament no ha estat així i, ara, la guerra arrasa i amenaça d’endur-s’ho tot: incloses les seves virtuts.

Tanmateix, hi ha alguna cosa de la vella Síria que mai no s’extingirà, mentre hi hagi gent per recordar-la. El Dr. Moisès Broggi deia que els records són un gran tresor que portem sempre amb nosaltres. Quan han desaparegut les persones i les coses que ens han alegrat la vida, i ja no existeixen, les podem recuperar a través del record, i reviure tantes vegades com vulguem. Això és el que m’ha vingut de gust fer avui: recuperar la cara positiva de la Síria d’abans de la guerra. Concretament, el record és per a Damasc, la ciutat que acollia i enamorava tot aquell que tenia la sort de posar-hi els peus i conèixer-la.

(més…)

Publicat dins de arabislam, Síria i etiquetada amb | Deixa un comentari

La guerra de Síria des del front de batalla

0
Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Síria musulmans golf Pèrsic Alep

El periodista iraquià del diari The Guardian Ghaith Abdul-Ahad ha travessat d’amagat la frontera de Síria des de Turquia i s’ha desplaçat fins la primera línia del front de guerra a la ciutat d’Alep. Ha estat amb els milicians rebels i ens mostra, en el següent document, com es viu i s’organitza el camp de batalla als barris de la segona ciutat del país. Això des del costat de les files opositores.

S’hi poden veure els milicians en plena batalla, la seva manca de recursos i la seva limitada organització, i els bombardejos de l’aviació del règim sobre la població civil. S’hi parla de la desconfiança entre els grups islamistes i els púrament opositors: “en algun moment hi haurà un enfrontament entre aquestes dues forces”, assegura Abdul-Ahad.

El reportatge és excel·lent i és capaç de transportar-nos fins a la primera línia de combat. Amb tot, la diferència que hi ha entre viure uns fets i veure’ls per la televisió és tan gran que només ens pot donar una petita idea de què se sent en una guerra: de com és la vida i la lluita per la supervivència en un territori castigat pel conflicte, on es barregen i es confonen l’esperança i la desesperació, els actes més heròics i els més miserables. Abdul-Ahad, tot relatant la tortura d’un detingut a mans dels rebels fa la següent reflexió: “em demano si és venjança, si és perquè ells mateixos han estat tan durament torturats, o perquè han perdut amics i familiars, o perquè viuen sota els bombardejos… s’han tornat com els monstres que volen enderrocar”.  [+]

El reportatge, de 27 minuts, és ofert en obert al web de PBS, una cooperativa formada per una xarxa de televisions nord-americanes sense ànim de lucre orientades a la creació de programes educatius i divulgatius. A continuació, en podeu veure els primers minuts. Quan el video finalitzi, apareixerà un botó que us permetrà accedir al web de PBS i veure la resta del programa.

(VO anglès)

Amb la mateixa vocació informativa que el corresponsal de The Guardian, però d’una forma més amateur, el 15 de juny, un ciutadà sirià anònim va agafar la seva càmera i va voltar en moto pels carrers de Homs, per mostrar al món la destrucció provocada per mesos d’ofensiva militar sobre els barris rebels de la ciutat.

El vídeo, tot i no contenir imatges de violència explícita censurables, és un document colpidor. Els carrers buits dels barris residencials són plens de la runa dels edificis tocats per les bombes. Durant l’enregistrament se senten diversos tirotejos i alguna bomba que cau a prop de l’autor del vídeo, que va arriscar la vida amb l’esperança de fer donar a conèixer al màxim de persones possible la realitat d’un dels dos principals focus rebels del país

(VO àrab)

Com es pot comprovar en els dos documents, és evident que la guerra és una experiència terriblement dura pels seus protagonistes. Però, a mesura que ens n’allunyem, s’esvaeixen els sentiments que tenen a veure amb la por i l’angoixa. Amb la distància física, es refreden les passions i, si som prou lluny, la guerra es pot transformar, fins i tot, en un espectacle. En certa mesura, això és el que ha passat a Israel, on han convertit en un atracció turística les excursions a la frontera del Golan, on famílies senceres divisen a través dels prismàtics les columnes de fum que s’aixequen, a només 60 quilòmetres de distància, sobre el cel de Damasc.

En cap cas els promotors de la idea o els turistes fan de la visita un espectacle divertit ni macabre. Simplement, la distància emocional i geogràfica dels israelians respecte dels seus veïns sirians, fa que les excursions al Golan siguin, purament, un exercici d’acostament real i físic a uns fets històrics. Es tracta de ser testimonis, en la mesura del possible, de la història, d’un canvi en el rumb de la història.

(VO anglès)
http://www.youtube.com/watch?v=Re09vBB3eWc?rel=0

Autor: Jordi Llaonart


//
   

+ Afegir-hi un comentari

_________________________________________________

Articles relacionats:

Síria, l’estreta relació entre religió i política Per què els kurds no participen en la revolta a Síria
Ara, que ja voten, passem dels demòcrates egipcis Proposta de solució a la crisi de Síria
Publicat dins de Síria | Deixa un comentari

Per què els kurds no participen en la revolta a Síria

0
Publicat el 27 d'agost de 2012

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Kurdistan musulmans golf Pèrsic

On són els kurds de Síria? Per què les regions kurdes del nord del país viuen al marge dels sagnants combats que es lliuren en la resta de regions?

La resposta a aquesta incògnita és ben simple: els kurds han decidit anteposar els seus interessos com a poble a qualsevol altra circumstància i mantenir una posició d’espectadors davant la guerra que lliuren els seus veïns àrabs.

(més…)

Publicat dins de Kurdistan, Síria i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Les minories comencen a fugir de Síria

0
Publicat el 1 d'agost de 2012

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Síria Damasc musulmans golf Pèrsic

Ara que la guerra a Síria ha dividit i polaritzat el país, comencen a materialitzar-se les pitjors previsions per les minories molt disperses geogràficament que us feia a l’inici de la crisi en l’article Síria: conflicte polític o de religions?.

Algunes minories, però, disposen d’un país de referència, d’una mare pàtria, on poden cercar refugi en temps de dificultats. És el cas dels armenis i els circassians.

(més…)

Publicat dins de Síria i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Cap a on va Síria?

0
Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Damasc Síria musulmans golf Pèrsic

A Damasc es rumoreja que l’atemptat en què han mort dimecres tres dels vuit màxims responsables de la seguretat siriana no ha estat un atac suïcida. Si es confirma que la bomba estava amagada a la sala de conferències de la seu de la Seguretat Nacional, això voldria dir que els rebels ja compten amb una infrastructura i un suport logístic que els permetria, finalment, igualar les forces en el camp de batalla amb les tropes del president Baixar al-Assad.

Amb tot, l’atemptat de dimecres no és el primer cop d’efecte a Damasc dels rebels, que fa quatre dies que controlen diverses àrees del sud de la capital, a pocs quilòmetres del centre. A més dels barris humils de Maidan i Tadamun, a la revolta s’hi ha sumat els camps de refugiats palestins de Yarmuk i Hama, on hi viuen uns 130 palestins i que en les darreres hores han acollit molta de la població que ha fugit dels altres dos barris.


Després de l’atemptat amb bomba contra la cúpula del règim, podem preveure que el setge i la repressió sobre els barris del sud de Damasc pot ser tan ferotge com els que va patir al març el barri Bab al-Amr de Homs. De fet, algunes fonts asseguren que les forces de seguretat han permès que els rebels s’apleguin en aquesta zona de Damasc, amb la intenció d’acorralar-los i esclafar-los. La gran diferència amb Homs, però, és que en l’àrea revoltada de Damasc hi viu mig milió de persones, la quarta part de la població de la capital.
  [+]

Pel que fa als tres responsables de la seguretat morts en l’atemptat d’ahir, són:

El viceministre de Defensa, Assif Xaukat
Alauita, cunyat del president Baixar, i un dels màxims responsables de la seguretat del país.

El ministre de Defensa i viceprimer ministre, el general Dawud Rajiha
Cristià, especialista en artilleria. Es creu que l’entrada de Rajha al govern i el cercle més proper de col·laboradors d’Al-Assad respon a la voluntat de garantir-se el suport de la comunitat cristiana, més que no pas per mèrits del general.

L’assessor presidencial i exministre de Defensa, el general Hassan Turkmani Musulmà sunnita d’ètnia turca i conegut pel seu sentiment antiàrab. Era considerat un dels estrategues d’Al-Assad.

També s’especula amb la possibilitat que hagin mort en el mateix atemptat:

El cap del Consell de Seguretat Nacional, el Hixam Ahmad Bakhtiar
Aquest general xiïta és un dels homes clau en la política repressiva. Assessora personalment el president en assumptes relacionats amb la seguretat i els serveis d’intel·ligència.

El ministre de l’Interior, el general Muhammad Ibrahim Xaar
Sunnita, excap de policia d’Alep, exdirector de la presó militar de Sidnaya, on s’hi envien els presos polítics i s’hi practica la tortura. Va ser nomenat ministre l’any passant, en els inicis de la revolta.

Xaar manté molt bona relació amb els alauites i també té contactes amb membres de la insurgència. El règim li ha permès mantenir contactes amb grups rebels armats per mirar de conèixer les seves activitats i deixar una porta oberta a un possible diàleg. Per això, la presència de Xaar al govern és fonamental per no donar per perduda la possibilitat de posar fi al conflicte a través de la negociació.

De totes maneres, és evident que la possibilitat de diàleg fa temps que ha perdut força i que ningú amb poder de decisió no hi creu. L’exèrcit fa mesos que ha planejat esclafar la revolta amb tots els mitjans a l’abans i ha demostrat estar disposat a arribar fins el final, si cal. És a dir, a morir matant.

Per la seva banda, l’oposició guanya força gràcies a l’ampli suport popular. Però les seves nombroses faccions són incapaces d’aglutinar esforços al voltant d’una direcció i una estratègia comunes. I aquesta mena de desordre opositor va per llarg. Per començar, la comunitat internacional ha legitimat com a únic portaveu de l’oposició siriana el Consell Nacional Sirià, format bàsicament per polítics islamistes que fa anys que viuen a l’estranger, i que tenen poques connexions i compten amb molt poc suport dels manifestants de l’interior de Síria.

Pel que fa al braç armat de la revolta, l’Exèrcit Lliure Sirià, format per soldats i generals desertors, no compta amb la infrastructura suficient per plantar cara a les tropes del règim. A més, darrera la línia de front, ha de combatre els grups armats islamistes de l’entorn d’Al-Qaida. De fet, a Homs, en paral·lel la guerra que mantenia amb l’exèrcit, l’ELS va enfrontar-se amb grups jihadistes pel control d’alguns barris de la ciutat.

De moment, el rebuig majoritari entre els sirians cap a les posicions dels jihadistes juga a favor de l’ELS. Però no sabem fins quan podran dominar aquesta guerra a la reraguarda, perquè Aràbia Saudita i Qatar, molt actius en la crisi siriana, aposten per lliurar ajuda material i logística als grups d’inspiració islàmica, com els que ahir, segurament, van atemptar contra la cúpula del règim sirià. Com els que han sumit algunes àrees situades enter Alep i la frontera turca en una autèntica terra de ningú on impera la violència i el caos, on qualsevol pot ser víctima d’un segrest o un assassinat. Com més va, més recorda aquesta àrea del nord de Síria les regions centrals de l’Iraq després de la caiguda de Saddam Hussein.

Autor: Jordi Llaonart

//
      

+ Afegir-hi un comentari
_________________________________________________

Articles relacionats:

Les claus del conflicte a Síria Per què Homs ha estat el cor de la revolta a Síria?
Partits nacionalistes kurds:
la quinta columna del poder central
Proposta de solució a la crisi de Síria
Publicat dins de Síria | Deixa un comentari

Proposta de solució a la crisi de Síria

4
Publicat el 30 de maig de 2012

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Síria Damasc Assad golf Pèrsic

A Síria s’hi viu una situació de guerra civil. S’acostuma a dir que el país és a les portes d’una guerra. Però la guerra ja ha esclatat. Tot i això, se senten declaracions d’alguns grups contraris al règim de Síria que es neguen a acceptar que el seu país està dividit en dos bàndols.

“Com poden dir que hi ha una guerra? Si és l’exèrcit contra tot el poble”, vaig sentir dir a un ciutadà sirià durant una conferència sobre Síria celebrada a Barcelona fa unes setmanes. És evident que aquella persona s’estima el seu país i desitja amb totes els seves forces que la democràcia doni resposta i aporti solucions a les inquietuds i problemes dels seus conciutadans. Però, ens agradi o no, a Síria hi ha gent que dóna suport incondicional a les polítiques repressives de l’exèrcit, mentre que altres s’hi enfronten amb les armes.

La situació a Síria és complicada de resoldre i desesperada per a les persones que hi viuen. La catàstrofe humana, sumada a l’interès i la passió que desferma Síria en qualsevol que hi hagi tingut el més mínim contacte, han portat moltes persones a interessar-se pels detalls del conflicte que castiga aquest país.

Suposo que, per aquest motiu, els darrers dies m’han arribat diverses consultes i peticions d’entrevistes sobre la situació a Síria. A més, la majoria d’anàlisis a les quals tenim accés es limiten a descriure la situació al país i a fer crides a la instauració d’un sistema democràtic, sense entrar en detalls, ni donar propostes més concretes de com s’ha d’aixecar un país que està trencat i sumit en la violència. A continuació us faig un resum de les reflexions que n’han sorgit, i de la meva proposta per la pacificació de Síria.

(més…)

Publicat dins de Síria i etiquetada amb | Deixa un comentari
70697069