Poc després dels atemptats de París, vaig escriure per l’espai de discussió i reflexió La Taula Rodona [web deshabilitat] un article sobre els motius dels atacs i quina ha de ser la resposta d’Occident.
Pocs dies després de l’entrevista a RKB ràdio: l’origen de l’Estat Islàmic, la situació a Síria i possibles escenaris de futur, vaig tornar-hi per a parlar de l’Estat Islàmic -és un estat o no?-, i del paper d’Al-Qaida i dels països del golf Pèrsic en la guerra, entre d’altres coses.
Abans d’escoltar aquest tall, us recomano que escolteu els 14 minuts de l’entrevista del programa especial dedicat a analitzar els atemptats del 13 i 14 de novembre a París, en què vam resumir en un quart d’hora l’origen d’Al-Qaida i de l’Estat Islàmic, les diferències entre aquests dos grups, la relació entre la guerra de l’Iraq i de Síria, la situació actual en aquest segon país, i vam fer una predicció d’allò que creiem que passarà a Síria en els propers mesos.
La setmana següent als atemptats múltiples contra la sala de concerts i els restaurants del centre de París, vaig concedir una entrevista a Vilaweb en la que vam tractar tot allò que considero important i necessari per a comprendre l’abast de la qüestió: des dels motius dels atacs, la vinculació dels terroristes amb el golf Pèrsic, i la seductora propaganda que capta joves europeus a la causa de l’Estat Islàmic, fins al possible desenllaç de la guerra de Síria.
Aquesta setmana he participat en el debat titulat ‘Causes i conseqüències dels atemptats de París’ del programa L’illa de Robinson, d’El Punt Avui Televisió. Vaig compartir taula amb Francisco del Río, professor de llengües semítiques de la UB, Dani Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional, Pere Almeda i Xavier Torrens, professors de ciència política de la UB, i Jordi Calvo, professor de relacions internacionals de Blanquerna.
Com es tractava d’una edició especial del programa, amb més convidats i amb més temps de l’habitual, s’hi va parlar una mica de tot. A continuació en podeu veure el vídeo. Trobareu el meu particular resum del debat entre el minut 56.30 i 56.50.
Manifestants pakistanesos cremen una bandera francesa a Quetta per protestar per les caricatures de Mahoma publicades per Charlie Hebdo, pocs dies després de l’atemptat contra la revista que va fer dotze morts.
En un quart d’hora hem explicat l’origen d’Al-Qaida i de l’Estat Islàmic, hem parlat de les diferències entre aquests dos grups, de la relació entre la guerra de l’Iraq i de Síria i de la situació actual en aquest segon país. També hem fet una predicció d’allò que creiem que passarà en els propers mesos a Síria.
Ha estat en el transcurs d’una entrevista pel magazín d’actualitat “Els nous catalans a RKB“, en el marc d’un programa especial dedicat a analitzar els atemptats del 13 i 14 de novembre a París. Podeu tornar a escoltar el programa en l’enllaç que trobareu a continuació.
Fa uns dies vaig participar en el debat titulat ‘Què en queda de les primaveres àrabs’ del programa L’illa de Robinson, d’El Punt Avui Televisió. Vaig compartir taula amb Lurdes Vidal, cap de l’Àrea del Món Àrab i Mediterrani de l’IEMed, Antoni Segura, catedràtic d’història contemporània de l’UB, i Oriol Barba, politòleg i economista.
Font imatge: Alt Comissionat pels Refugiats de l’ONU
He tornat a la ràdio per parlar dels refugiats sirians que fugen de la guerra, fer un repàs de la situació a Síria i l’Iraq i donar quatre idees sobre el paper que juguen Rússia i la premsa internacional en tot plegat. Ha estat en el transcurs d’una conversa força distesa pel magazín d’actualitat “Els nous catalans a RKB“. Podeu tornar a escoltar el programa en l’enllaç que trobareu a continuació.
“A partir de dos quarts de deu del matí, venien els homes a comprar noies per violar-les. Vaig veure soldats de l’Estat Islàmic pegant les noies i estirant-les dels cabells. Colpejaven al cap les que s’hi resistien. Es comportaven com animals… S’enduien les noies, les violaven i les tornaven per canviar-les per noies noves. Hi havia nenes i dones d’entre 8 i 30 anys”. Això ho explica la Dilara, una noia yazidita(1) de l’Iraq(2) de 20 anys que va ser segrestada l’any passat durant l’ofensiva de l’Estat Islàmic al nord del país. El seu testimoni ha aparegut en un esfereïdor informe d’Human Right Watch titulat “Iraq: Víctimes de l’Estat Islàmic descriuen violacions sistemàtiques”.
Human Right Watch ha documentat el sistema organitzat de segrestos i violacions, d’esclavatge sexual i de matrimonis forçats perpetrat per l’Estat Islàmic, a partir dels testimonis d’una desena d’activistes locals i desenes de noies i dones que n’han pogut fugir i refugiar-se al Kurdistan iraquià. Bona part de les noies que han escapat, la més jove de les quals té 12 anys, reben tractament psiquiàtric per mirar de superar el trauma provocat per les aberracions a les que han estat sotmeses.
Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
A mitja hora en tren d’Estocolm hi ha Södertälje, la ciutat natal del tenista Björn Borg, que compta amb tres equips de futbol professionals: un que porta el nom de la ciutat i els altres dos, de creació més recent… Assyriska FF, fundat el 1974 per la primera onada de refugiats assiris arribats de Turquia, i Syrianska FC, creat el 1977 per la comunitat siríaca-aramea.
Quan aquests dos equips s’enfronten en el marc de la lliga sueca, és per a disputar un derbi que en un món ideal s’hauria de jugar cada any al Pròxim Orient. Les aficions omplen les grades i onegen les banderes blanc-i-blaves assíries i les vermelles amb les ales aramees, mentre coregen càntics en una llengua mil·lenària originària de Mesopotàmia.
La televisió nacional turca va emetre el 19 de febrer a dos quarts de nou del vespre una entrevista que m’havia fet poques hores abans a Barcelona. Hi vaig parlar de l’Estat Islàmic i del seu avenç a l’Iraq i Síria. Algunes de les qüestions que hi vaig tractar: és realment un estat?, com se’l pot combatre?, perquè hi ha tants musulmans de tot el món que s’hi senten atrets?… Les tornaré a comentar aquesta setmana en les xerrades que faré a Manresa i Barcelona. Encara sou a temps de participar-hi.
A continuació, podeu veure l’entrevista de la televisió TRT Türk i la informació de les xerrades.
(més…)
El diari digital occità Jornalet ha publicat en aquest idioma l’article d’Interpretant el món àrab i l’islam Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria, que exposa l’origen i els objectius de l’Estat Islàmic, resumeix la situació a Síria i l’Iraq i explica la relació entre els conflictes que pateixen aquests dos països. Jornalet, gaseta occitana d’informacions és editat per l’Associacion entara Difusion d’Occitània en Catalonha (ADÒC), amb seu a Barcelona i Tolosa.
Regions històriques de l’Iraq.
Les darreres setmanes s’han multiplicat les notícies que ens arriben de Síria i l’Iraq. Aquest augment de sons i imatges vinguts del Pròxim Orient se suma al degoteig periòdic de notícies relacionades amb aquesta regió, que ens cau a sobre com una pluja de gotes inconnexes de fets i noms de religions, de grups armats, països i ciutats resistents. Avui mirarem de lligar-ho tot, de relacionar les causes i les conseqüències, i de resumir què passa a Síria i l’Iraq, en poques paraules i d’una forma senzilla, però alhora fidel a la realitat.
Sempre he tingut la sensació que l’oposició siriana no coneix prou bé la realitat social del seu propi país. La delata, per exemple, el fet que des del principi de la revolta han imposat la sortida del president Baixar al-Assad com a condició innegociable per acceptar el diàleg amb el règim. Això em va fer sospitar que no acaben d’entendre a qui s’enfronten, que no saben qui hi ha a l’altra banda de la trinxera.
Jo no sé si en una guerra s’hi val tot perquè no n’he viscuda mai cap. No he experimentat l’angoixa de sentir-me atrapat en un territori bombardejat per l’enemic. Ni m’he enfrontat mai al dilema d’haver de disparar ràpid i matar el veí davant la possibilitat que ell premés abans el gallet.
Els àrabs acostumen a denunciar amb amargor que l’orígen de moltes de les seves fronteres es remunten al caprici dels polítics occidentals que, armats amb un llapis i una esquadra, van ratllar el mapa físic de la regió d’acord amb els seus interessos. Aquest pot ser el cas de Síria, un estat gestat el 1916 pels acords secrets Sykes-Picot a tres bandes entre França, el Regne Unit i Rússia, i nascut quatre anys després amb l’aprovació d’un acord fronterer que repartia Síria, Líban, Palestina i Mesopotàmia entre París i Londres.
Ha passat prou temps des d’aleshores com per permetre la creació d’un sentiment nacional sirià. Però la geografia física i humana és tossuda i, de vegades, no s’acaba d’adaptar a les fronteres imposades. Així, en situacions de llibertat màxima o de tensió extrema, l’instint de les persones i els relleus del terreny prenen força i protagonisme i ens recorden on eren les fronteres abans que les potències europees es repartissin la resta del món.
Tot això us ho explico perquè m’ha cridat poderosament l’atenció com, en el cas de Síria, la línia del front de guerra coincideix amb les fronteres prèvies al repartiment franco-britànic de la regió. Ho podeu comprovar vosaltres mateixos comparant els mapes següents.