Final d’estiu
Quan s’acaben les festes de Gràciaes comença a acabar l’estiu per sort encara tenim festes majors per davanti apurar fins l’última alegria d’estiu
Quan s’acaben les festes de Gràciaes comença a acabar l’estiu per sort encara tenim festes majors per davanti apurar fins l’última alegria d’estiu
Hi ha vegadesque s’acumula TOTperò els núvolsacaben passantencara que sigui de mica en mica
Em capbusso en un món propilluny dels mals entesos les presesi els neguitslaborals aiguai llum
Mira, mira quin món més boig els teus ullsens ajudina trobarel camídel seny
Amb molts i bons propòsitsde Pau i Sostenibilitat Amb ilusió i ganespels projectes a mitges i pels que vindran Amb les lletres i les músiques que ens agradeni les que descobrirem I que no ens faltiAmori la bona companyia
Les festes majorsanuncien el final de l’estiula tornadaa “la normalitat” les vacancescomencen a ser un record i un enyor busquem amb desficiponts i festiusal calendarisempre esquerp
uns arribeni ens omplen de vidai us altres ens deixen més a qui estimari cuidar i més a quienyorar Em sap greu Vets una mica més grani una micamés forta
Barcelonaestà plenade racons plensde màgia no sempre tenim tempsper passejartranquil·lament però val al pena i fixar-noscada diaper on anem
La primavera té unes ganes boges de fer-se seus els racons de la ciutat I jo estava boja per fotre el camp i no para boja de veritat
La febra em porta a il-luminacions mentals que desgraciadament no s’aguanten un cop refeta
Per ser dones,per ser criatures,per ser grans,per ser treballadors/es per ser febles,per ser diferents,perque hi ets, per no ser com l’altre volper les seves porsper les seves inseguretats Contra la integritatcontra la dignitatcontra l’autoestima Contra nosaltres,contra la Terra Sempre hi ha algú dispossat a fer malsense volersense pensarsense conciència Sempre hi ha esperançaSempre hi ha
El J vol ser independent…A ho comença a ser…El P i l’A comencen una nova vida…La E i en R tenen un R petitó…La M i en N un I que comença a créixer…En Q ja corre…En P i la E descobreixen l’escola…La S i en C busquen la seva casa de pedra…La V batalla
Semblen flors,i sé qui tant petites se les menja crues,i no és cuinera conceptual. I per Benedetti "(…)sintetizando yo diría que el amor es una alcachofaque va perdiendo sus enigmashasta que queda una zozobrauna esperanza un fantasmita"