La nostra història és angoixant. És la història d’una nació sotmesa ‘per dret de conquesta’. Jo penso que actualment som una nació que no surt del trauma. El nostre futur és molt incert i el nostre present un silenci. Per a molts, la nostra esperança encara viu a l’exili. Tothom sap que l’única sortida passa
Esquerra Republicana de Catalunya ha capitanejat la transició cap a aquest atzucac en que es troba l’independentisme. Han estat moltes maniobres, abans, però sobretot després d’allò que van anomenar primer Horitzó 2030 i uns dies més tard Taula de diàleg, la qual va desembocar amb Salvador Illa a la presidència de la Generalitat. Ves i
Hi ha una sortida a la sala d’espera: la porta blava. Una dona amb una bata blanca ens mira i somriu. Sí, aquesta és la sortida que ens amoïnava. Pel passadís de manises blanques i lluents de tant en tant hi passa alguna infermera amb bata de color verd. No diem res per no trencar
Que sigues lliure és la voluntat divina. Contempla i respecta els Manaments i no tingues por de viure. Totes les virtuts humanes t’han afavorit i ho seguiran fent malgrat cregues o penses que tot pot canviar a pitjor. És clar que tot canviarà, però el guany i la pèrdua són la mateixa cara de la
Cada tres mesos he d’acudir a Barcelona, a l’hospital de la Vall d’Hebron, a cercar el medicament. Després aprofito per veure el meu ‘mano’, en Pucu, per explicar-mos quatre animalades i un parell de salvatjades més. Però el cas és que quan vinc ací, a l’hospital, m’agrada primer passar pel bar i escriure qualsevol llampada.
Coneixeu la nostra història compartida amb la nació de Corsica?
Mi conosci da così tanti anni e puoi intuire questa situazione con poche parole. Non ci è mai piaciuto festeggiare le vittorie, ma questa volta, quando tornerai in Catalunya, dovremmo fare un viaggio lontano dal mare per assaporarci a vicenda in un modo nuovo e strano. Una gita al chiaro di luna in un posto
La nit m’acull. Em sento afortunat de sentir això. La nit mos acull i les ombres s’han fet tant negres que la foscúria de la terra les ha engolides. Ja no dubto del guany i del triomf. El pas de les hores sempre posa llum sobre els camins. Deu ser així, l’amor. Estimar també deu
Aquestes arbequines empeltades d’ullastre tenen 4 anys. En tinc 37 en cossiet esperant a l’abril que ve per a ser trasplantades a la mica de terra que queda i que podeu observar al vídeo. Va ser un encert fer esqueixos d’ullastre per a empeltar un cop crescuts perquè els senglars van arribar una nit i
La Mera és la plaça d’Ulldecona que més m’agrada perquè sempre fa de bon estar-hi. A l’estiu, amb la canícula, els plataners procuren una ombra generosa. A la tardor i l’hivern, la plaça de la Mera és un oasi de calma estagnant. Hom diria que no, que la plaça de l’església és més calmosa, però
I Venen de lluny, d’allà on la ignorància els va fer cruels. Amb la conquesta han pervertit el significat de les paraules. Han intentat reescriure la història, però les nacions no poden ser derrotades només amb sang i por. Com hi ha la mare, també existeix la fecunda llavor que quan és arbre s’empelta de
Totes les feres viuen de nit i viuen de dia. Coneixen les escorces dels arbres i la fullaraca dels camins. Passen els mesos i les estacions i no els fa por res. També coneixen els paranys dels caçadors i les quatre obagues on fer la becaina. En el front hi duen les marques de les
Fer els bordissos de les oliveres és una feina feixuga, si no la portes al dia. Avui estic fatigat, cansat. Enguany no tinc un altre remei que posar-m’hi de veres, a fer que el bordís no rebrote amb força, la qual cosa, en els arbres empeltats d’ullastre és una missió àrdua. La calor és un
Cercar la felicitat per damunt de tot, en la soca de les hores, en els carrers dels mars que ens acullen. En la natura, al barri, a la feina que t’encomana el cosí i l’amic. En el vers i de seguit en l’estrofa. En la paraula viva i l’espera. En els articles que et recomanen.
Esta alzina (o carrasca, com vulgueu anomenar-la) no té nom, però és meua i per ser meua ja és de tots. Que no tingue nom, a excepció d’altres arbres que sí que n’hi he posat, sobretot oliveres, no té un per què que ara hagi de referir. Senzillament, és l’alzina gran, que té una mica